Diapositiva 1

1
LA VISIÓ DEUROPA DE VALENTÍ ALMIRALL
VALENTÍ ALMIRALL LLOZERJurisconsult, escriptor i
polític Nascut a Barcelona el 8 de març de 1841 i
mort el 20 de juny de 1904
2
(No Transcript)
3
(No Transcript)
4
Era hereu del baró del Papiol. De fet, en el seu
cercle íntim d'amistats afirmava que li agradava
ser noble per poder-se'n fotre.
5
La seva família va pagar, el 1861, una redempció
de la quinta de vuit mil rals.
6
Era Llicenciat en Dret civil i canònic
7
Il ny a plus aujourdhui de Français,
dAllemands, dEspagnols, dAnglais même, quoi
quon en dise  il ny a que des Européens
(Rousseau).
8
Voltaire, Rousseau i Franklin
9
Declaració dindependència quadre de John Trumbull
10

• El Partit Demòcrata (1824), encapçalat per Martin
• Van Buren, comptava amb
• Un diari a Washington.
• Clubs a tots els Estats.
• Aparell organitzatiu i de propaganda.
• Primera campanya de masses a EUA.
• Gran victòria dA. Jackson sobre J. Q. Adams.
• Primer discurs presidencial plebeu amb una
  multitud
• de vint mil persones.

Andrew Jackson 1829-1837
Caricatura dels demòcrates on Jackson i Martin
Van Buren lluiten contra "The Bank, (BUS)
11
Europa al segle XIX
12
Almirall explicava que el segle XIX va quedar
enlluernat per la claror de la foguera
revolucionària francesa però, un cop reduïda a
brases, shan pogut veure la perspectiva dels
esdeveniments històrics amb major claredat,
permetent comprendre que aquell esdeveniment va
tenir sols eficàcia destructiva del que quedava
de feudalisme. El treball de reconstrucció sha
fet després, ha anat a cercar a Anglaterra i
Nord-amèrica les normes polítiques i les
ensenyances econòmiques que emmotllaren les noves
institucions i organitzaren les noves classes
socials.
13
Almirall deia que la segona meitat del segle XIX
era un període com no el trobaríem, des de
linici del Renaixement, al segle XV. Assegurava
que els invents no són la civilització, però sí
que són els instruments de treball (...) Els
mitjans de transport i comunicació fan impossible
la vida aïllada dels petits Estats, i el món
camina cap a la formació de grans conjunts
continentals. Les grans reformes econòmiques
transformaran lestructura social acabant amb les
classes, i destruiran la burgesia i el
proletariat, igual com van acabar-se la classe
noble i la plebea.
14
Víctor Hugo
L. V. Beethoven
Lord Byron
ROMANTICISME I NACIONALISME
Walter Scott
Giuseppe Verdi
Richard Wagner
15
Disgregació de lImperi Turc
16
(No Transcript)
17
Guerra civil suïssa
Guerra del Sonderbund (1847)
18
(No Transcript)
19
Revolucions democràtiques de 1848
París
Praga
Nàpols
Berlín
20
Lluís Napoleó, President de la II República
1848-1852 Emperador del II imperi 1852-1870 i la
seva muller Eugenia de Montijo.
21
1860
1859
22
Napoleó III a Solferino (1859)
23
1870
1861
24
(No Transcript)
25
Frédéric Mistral
26
(No Transcript)
27
Lex-esclau Th. Johnson amb fuet i cadenes que
utilitzaven els capataços
Un esclau fuetejat a la dècada dels 60
28

• El Partit Republicà es constituí a Ripon,
  Wisconsin el 1854 per un grup de antics membres
  del Partit de Whig, del Partit de la Terra Lliure
  i del Partit Democràtic. Els seus fundadors
  originals eren contraris a lesclavitud i eren
  partidaris que no sintroduís a Nebraska-Kansas i
  a la llei dels esclaus fugitius. Els primers
  membres del partit pensaven que era important
  posar linterès nacional per sobre dels
  interessos sectorials i dels diferents Estats de
  la federació.
• El Partit Republicà es transformà en el principal
  partit d'oposició al Partit Democràtic al Nord.
  Tanmateix, tenia poc suport al Sud. El primer
  candidat presidencial va ser John C. Fremont el
  1856 que obtingué 1.335.264 vots, però va ser
  derrotat pel candidat de Partit Democràtic, James
  Buchanan.

John Fremont primer candidat republicà a la
presidència dels EUA
James Buchanan president dels EUA dorígens
irlandesos
29
Guerra Civil EUA, 1861-1865
30
(No Transcript)
31
Guerra austro-prussiana de 1866
Blau fosc regne de Prússia. Blau clar i Blau
marí ducats de Schleswig-Holstein, Hannover i
Hesse-Cassel, territoris annexionats per Prússia.
32
Moltke i Bismarck a Königgrätz/Sadowa
33
El sorgiment de limperi austro-hongarès
34
LA REVOLUCIÓ GLORIOSA DE 1868
35
(No Transcript)
36
(No Transcript)
37
Carlos Manuel Céspedes, 1819-1874
38
Cuba i la esclavitud
39
(No Transcript)
40
(No Transcript)
41
Després del triomf de la revolució de 1868,
Almirall va ser un dels fundadors de la primera
associació política federal catalana el Club
dels Federalistes, des don es volia impulsar la
vinculació entre federalisme i catalanisme. Va
centrar els seus esforços en la formulació de
lideari del federalisme intransigent barceloní,
que defensava un projecte que volia acabar amb el
sistema centralista, a través duna revolució
federal des de baix, sorgida de la iniciativa de
les classes populars. Les discrepàncies amb la
direcció del Partit Republicà Democràtic Federal,
implicaren que Almirall i els seus partidaris
perdessin la direcció del republicanisme federal
barceloní i del pacte de Tortosa. Publicaren El
Estado Catalán (1869-1870 i 1873), dirigit per
Almirall, amb lobjectiu de recuperar la direcció
del republicanisme federal barceloní.
42
(No Transcript)
43
(No Transcript)
44
(No Transcript)
45
(No Transcript)
46
La proclamació del Kàiser (18/1/1871)
47
(No Transcript)
48
LA COMUNA
49
(No Transcript)
50
(No Transcript)
51
(No Transcript)
52
(No Transcript)
53
(No Transcript)
54
Bandera del Cantón de Cartagena
55
Almirall publicà a Madrid El Estado Catalán.
Assegurava que era a Madrid i en castellà que
calia propagar els ideals autonomistes i federals
perquè a Catalunya tothom ho era instintivament.
Va fracassar i es va convèncer que Espanya era
totalment refractària al federalisme. Quan li
preguntaven les seves impressions sobre els
principals dirigents del PRDF deia En Pi i
Margall? Un fanàtic que no serveix ni per alcalde
de barri... Si és tan honrat com diuen, que el
fotin caixer. En Salmeron? Una cotorra... En
Figueres? Un abúlic a qui la dona fa passar el
rosari cada vespre....
56
(No Transcript)
57
El general Arsenio Martínez Campos restaura a
Alfonso XII con el pronunciamiento de Sagunto
58
Alfonso XII 1875-1885
María Cristina de Austria, Doña
Virtudes 1858-1929 (1885-1902)
59
(No Transcript)
60
Alexandrina Victoria (1819-1901)
Benjamí Disraeli 1804-1881
Lord Palmerston 1784-1865
Disraeli intercanviant regals Amb la reina
Victòria (1876)
William Gladstone 1809-1898
Gladstone, 1893 i la defensa del home rule per
Irlanda
61
Almirall li deia al jove Joan Garriga i Massó
Fica-tho al cap al món sols hi ha hagut dos
pobles mestres Roma i Anglaterra els altres han
estat i continuen sent aprenents.
62
Auguste Comte 1798-1857
(1820-1903)
Charles R. Darwin 1809-1882
Ateneu Barcelonès
Almirall va ser un dels impulsors del Ateneo
Libre des don van introduir tant les teories
positivistes com les positivistes. Joan Garriga i
Massó assegura que Almirall era spencerià,
positivista i extraordinàriament pragmàtic, cosa
que en aquells temps de fanatisme i capelletes
doctrinàries no era comprès. De fet, era en
sentit lliure pensador el mateix que Balmes en el
terreny catòlic.
63

• Els inicis del catalanisme polític

1878
Els Escritos Catalanistas són una miscellània de
treballs diversos en el principal exposa la seva
concepció de la Renaixença que hauria de basar-se
en transformar Espanya en un Estat federal que
acabés amb la decadència secular espanyola. També
sha afirmat que impulsà les bases del modernisme
cultural català.
64
1879-1881
La publicació del Diari Català (1879-1881) és una
fita cabdal en la història del periodisme català,
en el procés de normalització de la llengua, en
la politització del catalanisme i en la
construcció nacional catalana. Almirall hi
començà a desenvolupar el federalcatalanisme,
projecte que volia transformar Espanya en una
federació asimètrica que retornés lautogovern a
Catalunya i nacceptés la realitat diferenciada.
Alhora, intentaven polititzar el moviment
catalanista amb un projecte federal sobiranista
que tenia com a referents els moviments
autonomistes hongarès i irlandès i els sistemes
políticoinstitucionals dels EUA i de Suïssa.
També defensava que la cultura catalana hauria
demmirallar-se en leuropea. Impulsaren la
celebració del primer Congrés Catalanista (1880),
un esdeveniment molt important en el procés de
politització del catalanisme.
65
1881
Valentí Almirall
Francesc Pi i Margall
66
Centre Català (1882-1894)
67
Lliurament del Memorial de Greuges a Alfons XII
(1885)
Les mobilitzacions proteccionistes i de defensa
del dret civil català implicaren que Almirall
pensés que era un moment per treuren profit en
favor dels seus ideals federalistes (...) Va
considerar que renovats podien possiblement
ressorgir daquell moviment econòmic, com havia
ocorregut amb lalliberació dels Estats Units
(...) Llavors era lèpoca de lagitació irlandesa
i es va fer usual anomenar Almirall el Parnell
català.
68
Almirall dotà lincipient moviment polític
catalanista dun escrit reivindicatiu, la Memòria
en defensa dels interessos morals i materials de
Catalunya, més coneguda com el Memorial de
Greuges el 1885, i una munió impressionat de
treballs com Les Cartes a mon amic C, un
catecisme doctrinal per facilitar ladoctrinament
de nous catalanistes i solucionar els possibles
dubtes ideològics La Confederación Suiza y la
Unión Americana. Estudio político comparativo,
que el confirmava com el millor especialista
català i espanyol en Dret Polític comparat, i
L'Espagne telle qu'elle est, un assaig polític i
sociològic on criticava lEspanya de la
Restauració redactat en un to gairebé
esperpèntic. Hi defensà la tesi que el
parlamentarisme espanyol havia consolidat a
Europa la imatge duna Espanya formalment moderna
i eficient, malgrat que la real era tradicional,
regressiva i amb un
sistema polític basat en laliança de
loligarquia política espanyola amb el caciquisme
rural que, mitjançant una àmplia xarxa
clientelar, convertia les eleccions en una
farsa. Almirall és el primer en afirmar (una
dècada abans que Joaquín Costa) que el caciquisme
havia de ser suprimit per acabar amb la
decadència secular espanyola. També hi defensa la
tesi de l'anormalitat de levolució històrica
d'Espanya en comparació amb la de la resta
d'Europa occidental.
69
(No Transcript)
70
EUROPA DARRER TERÇ DEL SEGLE XIX
71
(No Transcript)
72
1898
73
Atemptat contra Martínez Campos
74
(No Transcript)
75
(No Transcript)
76
(No Transcript)
77

• CUBA i FILIPINES

78
General Antonio Maceo y Grajales (Santiago de
Cuba, 14 de junio de 1848 - Punta Brava, 7 de
diciembre de 1896), el titán de bronce.
Máximo Gómez Báez (Baní, República Dominicana, 18
de noviembre de 1836,La Habana, Cuba, 17 de
junio de 1905).
79
FILIPINES
Execució de José Rizal, 1896
80
Els nord-americans i les filipines
El tio Sam arrancant les darreres possessions
espanyoles
81
(No Transcript)
82
Rosalía Palma Rodríguez
Dibuix de Valentí Almirall de Ramon Casas