POLIS 3

1
POLIS 3

• Ciències socials, geografia
• Tercer curs

2
Índex
El relleu marc físic de les activitats humanes
01
Leconomia catalana
09
02
Lorganització política de les societats
10
Els paisatges de la Terra
Organització econòmica de les societats
03
La Unió Europea
11
Lagricultura, la ramaderia i la pesca
04
Organització política del territori
12
05
La indústria i lenergia
14
Els serveis. El desenvolupament del turisme
06
La globalització lorganització de lespai
La globalització els fenòmens migratoris
Climas y paisajes de España, Europa y la CA
07
15
El comerç i els transports
Leconomia espanyola
08
3
El relleu marc físic de les activitats humanes
01
2. El relleu, els rius i les costes dEuropa
3. Les unitats de relleu dEspanya
4. Costes i rius dEspanya
5. El relleu de Catalunya
6. Costes i rius de Catalunya
4
Introducció
01

• Per entendre la geografia humana i econòmica és
  important conèixer el medi físic on actuen els
  grups humans.
• El medi físic condiciona de manera desigual els
  diversos grups humans.
• Els oceans banyen els continents i en modelen les
  costes amb penya-segats, platges També shi
  formen golfs, penínsules i caps.

5
1. Les grans unitats del relleu terrestre
01

• 1.1. Els continents
• Les grans unitats del relleu terrestre (mapa)

6
1.1. Els continents
01

• Els continents són grans extensions de terres
  emergents separades pels oceans.
• Existeixen cinc grans masses continentals
  Àfrica, Amèrica, Antàrtida, Euràsia i Oceania.
• Tot i això, habitualment la Terra es divideix en
  sis continents Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa,
  Oceania i lAntàrtida.

7
Les grans unitats del relleu terrestre
01
8
2. El relleu, els rius i les costes dEuropa
01

• 2.1. El relleu i els rius dEuropa
• 2.2. Les costes dEuropa
• Les grans unitats del relleu europeu (mapa)

9
2.1. El relleu i els rius dEuropa
01

• Europa presenta dos grans tipus de relleu
  (muntanyes i planes) per on circulen uns rius.
• Les muntanyes. Shi distingeixen els massissos i
  les muntanyes joves.
• Les planes. La Gran Plana Europea és la forma de
  relleu més extensa dEuropa. Els grans rius
  europeus discorren per les grans valls de la Gran
  Plana Europea.
• Altres planes són lHongaresa, la del Po i les
  depressions de lEbre i del Guadalquivir.

10
2.2. Les costes dEuropa
01

• Europa presenta unes costes de formes molt
  retallades.
• En funció del relleu i dels oceans o mars que les
  banyen, shi distingeixen les costes atlàntiques
  i les costes mediterrànies.

11
Les grans unitats del relleu europeu
01
12
3. Les unitats de relleu dEspanya
01

• 3.1. El marc físic de la Península Ibèrica
• Les unitats de relleu dEspanya (mapa)

13
3.1. El marc físic de la Península Ibèrica
01

• Les unitats de relleu principals de la Península
  Ibèrica són
• La Meseta castellana.
• Les serralades interiors a la Meseta.
• Les muntanyes que envolten la Meseta.
• Una sèrie de serralades més allunyades de la
  Meseta.
• Les depressions de lEbre i del Guadalquivir.

14
Les unitats de relleu dEspanya
01
15
4. Costes i rius dEspanya
01

• 4.1. Les costes
• 4.2. Els rius
• Costes i rius dEspanya (mapa)

16
4.1. Les costes
01

• Les costes de la Península Ibèrica són molt poc
  retallades, amb un contorn rectilini o corbat
  suaument.
• Al litoral espanyol hi dominen les costes altes i
  rocalloses els trams baixos i sorrencs més
  extensos es troben als golfs de Cadis, València i
  Alacant.

17
4.2. Els rius
01

• A la Península Ibèrica els rius sagrupen en tres
  vessants, segons el mar o oceà on desemboquen
• Rius del vessant cantàbric.
• Rius del vessant atlàntic.
• Rius del vessant mediterrani.

18
Costes i rius dEspanya
01
19
5. El relleu de Catalunya
01

• 5.1. Els Pirineus
• 5.2. Les serralades de la costa
• 5.3. La Depressió Central
• 5.4. Les planes costaneres
• El relleu de Catalunya (mapa)

20
5.1. Els Pirineus
01

• Les dues serralades paralleles que formen el
  Pirineu Axial i el Prepirineu són el conjunt
  muntanyós més ampli i extens i ocupen un terç del
  país.
• El conjunt de muntanyes dels Pirineus té la
  màxima amplitud a loest i sestreny cap a lest,
  fins que acaba endinsant-se al mar al cap de
  Creus.

21
5.2. Les serralades de la costa
01

• Al costat del Mediterrani, al llarg de la costa,
  les muntanyes hi formen una doble serralada.
• La Serralada de lInterior o Prelitoral és llarga
  i va des dels Pirineus fins a més avall del delta
  de lEbre.
• La Serralada Litoral és més baixa i més curta i
  arriba a prop del mar. A vegades shi formen
  penya-segats i cales, com a la Costa Brava.

22
5.3. La Depressió Central
01

• La Depressió Central és la plana més gran de
  Catalunya sestén entre els graons més baixos
  del Prepirineu i la Serralada de lInterior.
• Ocupa les terres que en altres èpoques
  geològiques havien estat inundades per les aigües
  dun llac.
• Avui els límits i el relleu daquesta plana
  recorden la forma que tenia el llac, de manera
  que presenta un cert pendent cap a les terres de
  Lleida i cap a la vall de lEbre.

23
5.4. Les planes costaneres
01

• Les altres planes de Catalunya són la de
  lEmpordà i la desembocadura de lEbre.
• La resta són planes poc extenses situades vora la
  costa, entre muntanyes o bé formant clotades
  entre altiplans o relleus més elevats.

24
El relleu de Catalunya
01
25
6. Costes i rius de Catalunya
01

• 6.1. El litoral català
• 6.2. Tipus de costes
• 6.3. Xarxa hidrogràfica
• Les costes i els rius de Catalunya (mapa)

26
6.1. El litoral català
01

• El litoral català sestén des de Portbou al riu
  la Sénia i té una longitud de quasi 700 km.
• Les aigües del Mediterrani són força calentes i
  salades i més aviat tranquilles.

27
6.2. Tipus de costes
01

• Costes altes. Formen part del litoral nord de
  Catalunya. Són costes accidentades ja que les
  serralades arriben fins a la vora del mar, però
  els rius i els torrents hi han obert cales.
• Costes baixes. Són situades al sud de Catalunya,
  on predomina més el relleu de plana. Són costes
  poc accidentades, amb platges llargues de sorra
  fina i amb aigües poc profundes.

28
6.3. Xarxa hidrogràfica
01

• Segons el lloc on desemboquin, classifiquem els
  rius catalans en dos grups, segons que
  corresponguin a
• Vessant mediterrani. Segons el lloc on neixen i
  el lloc on desemboquen, els rius els estructurem
  en tres xarxes xarxa Pirineus-Ebre,
  Pirineus-Mediterrani i Serralades
  Litorals-Mediterrani.
• Vessant atlàntic. La Garona és lúnic riu català
  que desemboca a loceà Atlàntic.

29
Les costes i els rius de Catalunya
01