Histтria del temple de Jerusalem

1
Història del temple de Jerusalem
2
Pels volts del 1270 aC...

• El poble jueu, guiat per Moisès, fuig de
  lesclavitud dEgipte. (Ex 14, 15-31).

3
Caminen molts dies pel desert fins que arriben a
la muntanya del Sinaí.

• 
  (Ex 15, 22-19, 2).

4
Aliança del Sinaí

• Déu promet al poble que sempre estarà al seu
  costat.
• El poble promet a Déu ser-li fidel. (Ex
  19, 3-8).

5

• Moisès, després dun temps de pregària, escriu la
  Llei que haurà de complir el poble jueu.
• Aquesta Llei queda escrita en unes tauletes de
  pedra. (Ex 24, 1-18).

6

• Després de fer aquesta aliança es construiran
  tres coses
• Una arca. Dins hi posen unes taules de pedra amb
  els 10 manaments gravats.
• Una taula on shi posen uns pans per fer ofrenes
  Déu.
• Un canelobre de set braços.
• Tot està fet amb els millors materials fusta
  dacàcia, or, plata, bronze, pedres precioses...
• 
  (Ex 25 37,1-24)

7

• Aquests objectes es collocaran dins el
  Tabernacle. Una tenda més gran que les altres,
  feta també amb els millors materials, que servirà
  per oferir ofrenes i donar culte a Déu.
• (Ex 26-27
  36,8-38)

8

• Dins el tabernacle hi ha una cortina que separa
  dos àmbits
• En la part posterior shi colloca larca de
  lAliança. És el lloc més sagrat.
• En la part anterior shi posen el canelobre de
  set braços (menorà) i la taula amb els pans per
  fer ofrenes.
• (Ex 26, 31-36)
  

9

• Al davant del Tabernacle shi construeix un altar
  per fer sacrificis a Déu i tot al voltant shi
  construeix un gran atri fet amb columnes de
  fusta, recobertes parcialment amb bronze, i
  pells.
• (Ex 27,
  1-19 38,9-20)

10
El Tabernacle
11

• Després daquest treball, el poble jueu, guiat
  per Moisès, continua la seva marxa pel desert a
  la recerca de la terra promesa. Aquest camí
  durarà molts anys.
• (Ex 40, 36-38)

12
Any 967 aC.

• El rei Salomó inicia la tasca de construcció dun
  temple fet de pedra a la ciutat de Jerusalem per
  a collocar larca de lAliança i fer els
  sacrificis i ofrenes al Senyor.
• Les obres duraran set anys.
• 
  (1Re 6)

13

• Aquest temple tenia tres parts
• Un vestíbul o pòrtic. A cada costat hi havia una
  columna de bronze duns vuit metres dalçària.
• La sala principal o lloc sagrat on hi havia la
  taula dels pans de les ofrenes i la menorà.
• El Lloc Santíssim (Sancta Sanctorum) on hi havia
  larca de lAliança.
• Salomó va fer recobrir tot linterior del temple
  amb fusta de cedres del Líban i dor.
• (1Re
  6,18-22)

14

• A lexterior hi havia laltar per fer els
  sacrificis i unes piques rodones fetes de bronze
  on shi posava aigua per a fer les purificacions
  rituals.
• La pica més gran tenia una cabuda de 42.000
  litres, lanomenaven el mar i les altres, 10 en
  total, tenien una cabuda de 840 litres cada una.
• (1Re 7,23-38)

15
El Temple de Salomó
Lloc santíssim
Pòrtic
Colum-nes de bronze
El mar
Sala principal
La resta de piques
16
Any 586 aC.

• Lexèrcit de Babilònia, després de molts mesos
  dassetjament, entra a la ciutat de Jerusalem,
  els soldats semporten totes les coses de valor
  del temple i després el cremen.
• Van fer el mateix amb el palau reial i amb totes
  les cases de gent benestant de Jerusalem.
• (2Re 25, 1-21
  2Cr 36, 17-20)

17

• El rei de Judà daquell moment es deia Sedecies.
  Els babilonis li van matar tots els fills i
  després li van treure els ulls a ell. Sel van
  emportar encadenat cap a Babilònia.
• El rei de Babilònia daquell moment era
  Nabucodonosor.
• El cap de lexèrcit que va dirigir aquesta
  operació contra Jerusalem es deia Nebuzaradan.

18

• El gran sacerdot daquell moment es deia Seraià.
  També fou empresonat i deportat.
• També van fer presoners i es van emportar cap a
  Babilònia tota la gent de la ciutat.
• Només van deixar alguns membres de les famílies
  més pobres perquè treballessin les terres i
  cuidessin el bestiar.
• El profeta Ezequiel, també exiliat a Babilònia,
  va fer una profecia afirmant que el Temple seria
  reconstruït.
• (Ez
  40-43)

19
Any 539 aC.

• Cir, rei de Pèrsia, ha pres la ciutat de
  Babilònia i sha fet el nou amo daquest antic
  imperi.

20
Any 538 aC.

• El rei Cir escriu un edicte en el que permet als
  jueus tornar a la seva terra i reconstruir el
  Temple.
• (2Cr 36,
  22-23 Esd 1,1-4)

21
Any 537 aC.

• Un grup de jueus (42.360 persones) torna a
  Jerusalem dirigits per Xeixbassar, un príncep
  jueu.
• Semporten amb ells objectes del temple del
  Senyor que anys abans lexèrcit de Nabucodonosor
  havia robat.
• (Esd 1,
  7-67)

22

• Després de Xeixbassar, agafa el liderartge
  Zorobabel, un nét de Joaquim (Joaquim fou rei de
  Judà entre els anys 609-598 aC.)
• Zorobabel construeix un temple sobre el mateix
  lloc del primer. Les obres duraran 5 anys
  (520-515 aC.)
• (Esd 2,68-3,13)

23
Problemes amb els samaritans.

• Els samaritans es van oposar a la construcció
  daquest segon temple. Van aconseguir fins i tot
  que es deturessin les obres i no es van poder
  reemprendre fins passats 16 anys. (Esd 4,1-4)
• Anys més tard (400 aC.) els samaritans obtenen un
  permís per construir el seu propi temple al mont
  Garizim, prop de Siquem.
• Això provoca enfrontaments i enemistat entre
  jueus i samaritans que en temps de Jesús (4
  segles després) encara perdura.

24
Any 428 aC.

• Esdres, un sacerdot jueu que vivia a Babilònia és
  enviat a Jerusalem.
• Va fer una reorganització religiosa va donar al
  poble el llibre de la Llei (la Torà) ben redactat
  i ordenat.
• A Babilònia, durant anys, ell mateix, juntament
  amb altres sacerdots, shavia encarregat de
  copiar, ordenar i organitzar la Torà a partir de
  documents antics, anteriors a lexili, que
  shavien pogut recuperar i guardar.
• (Esd 7,10 Ne 7,72-8,12)

25
169 aC.

• Antíoc IV, rei de Síria, entra al Temple de
  Jerusalem i roba les seves riqueses tot lor, la
  plata i els estris de culte, fets també daquests
  metalls nobles.
• Antíoc volia hellenitzar Jerusalem i com que els
  jueus shi oposaven va emprendre una sèrie de
  mesures repressives
• Ataca la ciutat, enderroca les muralles,
  assassina molts israelites i semporta les dones,
  els nens i el bestiar.
• Prohibeix fer sacrificis al Temple.
• Prohibeix les festes jueves, el repòs del
  dissabte i la circumcisió.
• Obliga a posar una estàtua de Zeus al Temple.
• (1Ma 1,10-64 2Ma 5,11-16)

26
165 aC.

• Judes Macabeu, després duna revolta amb èxit
  contra Antíoc IV, entra a Jerusalem, purifica el
  temple i en restableix el culte.
• Els jueus commemoren aquest dia en la festa de la
  Hanukkah (Dedicació).
• (1Ma 4, 28-59 2Ma 10,1-8)

27
128 aC.

• Joan Hircà, (un nebot de Judes Macabeu) destrueix
  el temple dels samaritans, el que havien
  construït lany 400 al mont Garizim.
• Aquest fet augmenta encara més la tensió entre
  jueus i samaritans.

28
Any 63 aC.

• Gneu Pompeu el Magne, un general romà, invadeix
  Jerusalem.
• Un grup de sacerdots es tanquen dins el temple i
  resisteixen durant tres mesos. No volen que els
  romans profanin el Lloc Sant.
• Passats tres mesos lexèrcit entra i tots aquests
  sacerdots són assassinats.
• Pompeu no va tocar el tresor del temple, però va
  voler entrar al Sancta Sanctorum.
• Aquesta profanació fou un gest de la dominació
  romana que els jueus no van perdonar mai.

29
Any 19 aC.

• Herodes el Gran anuncia que reconstruirà el
  temple.
• Les obres daquest nou temple duraran fins lany
  63 dC. Data en que es van acabar els patis
  exteriors.

30
El Temple dHerodes
31
El pati dels gentils.

• El pati més exterior, el pati dels gentils, tenia
  1200 m. de perímetre.
• Tot al voltant hi havia uns porxos amb columnes
  fetes de marbre blanc i duna sola peça. Medien
  uns 115 metres dalçada cada una. En total es
  calcula que hi hauria unes 500 columnes.
• En aquest pati hi havia 9 portes daccés al
  temple amb incrustacions dor.
• En aquest pati hi podia entrar tothom jueus i
  estrangers.
• Aquí hi havia les taules dels que venien animals
  pels sacrificis i les dels canvistes de moneda.

32
El pati de les dones.

• Des del pati dels gentils hi havia un accés a
  lanomenat pati de les dones.
• A la porta daccés a aquest segon pati hi havia
  una inscripció en grec on savisava que a partir
  dallí estava prohibida lentrada als no jueus.
• Desobeir aquest precepte era condemnat amb pena
  de mort.
• Al pati de les dones hi havia les caixes en forma
  de trompeta perquè la gent tirés els seus
  donatius.

33

• A continuació saccedia per unes escales al pati
  dels homes.
• I del pati dels homes saccedia al dels
  sacerdots.
• En aquests patis hi havia el lloc on simmolaven
  els animals i també laltar on es cremaven les
  ofrenes. A aquest altar shi accedia per una
  rampa.
• Tenien una xarxa de clavegueres soterrada per
  emportar-se la sang dels sacrificis.

34

• Des daquí es pujaven 12 escales per accedir al
  santuari.
• El santuari tenia 45 metres dalçada. Les parets
  eren blanques, recobertes amb xapes dor.
• La teulada també estava recoberta dor.
• A dins hi avia dues estances separades per una
  cortina el lloc sant i el lloc santíssim.

35

• Al lloc sant hi havia
• La Menorà (canelobre de 7 braços, tot dor).
• Laltar de lencens.
• Les taules amb els pans dofrena.

36

• Al Sancta Sanctorum (Sant dels Sants o lloc
  santíssim) en aquest temple dHerodes no hi
  tenien res perquè larca de lAliança shavia
  perdut lany 586 aC quan Nabucodonosor va
  saquejar el Temple.
• Al Sancta Sanctorum només hi podia entrar el Gran
  Sacerdot un cop lany. Era el lloc de la màxima
  presència de Déu.

37
Any 70 dC.

• Els romans destrueixen Jerusalem i també el
  Temple.
• La ciutat quedarà en runes fins lany 132 dC.
• Daquesta destrucció de lany 70 només quedarà en
  peu el conegut mur de les lamentacions.
• Se salvaran també uns objectes que Titus, el
  general romà que va dirigir el setge i la
  destrucció de Jerusalem, semportarà cap a Roma
• La menorà.
• La taula de benedicció dels pans.
• Les caixes de donatius en forma de trompeta,
  fetes totes de plata.

38
Escena de la diapositiva anterior, esculpida a
larc de Titus, a Roma.
39

• A partir daquest moment comença el que sanomena
  la Diàspora jueva.
• Malgrat tot, cal dir també que la presència jueva
  a Palestina ha estat ininterrompuda al llarg dels
  segles, amb major o menor nombre de persones
  segons les circumstàncies històriques.

40

• BIBLIOGRAFIA
• PAUL LAWRENCE, Atlas histórico de la Biblia,
  Zaragoza, Edelvives, 2008.
• HOWARD FAST, Los judíos, historia de un pueblo,
  Vitoria, Ed. La llave, 2002.
• La Bíblia, Traducció catalana interconfessional
  (BCI), Barcelona, 1993.