TEATRE GREC

1
TEATRE GREC
Tragèdia i Comèdia
2
ÍNDEX

• Etimologia de Teatre
• Orígens del teatre
• Evolució del teatre
• Dates de les representacions a Atenes
• Les Grans Dionísies
• Ledifici del teatre
• La representació
• La Tragèdia
• Definició de tragèdia
• Els tragediògrafs
• Èsquil
• Sòfocles
• Eurípides
• La comèdia
• Aristòfanes
• La comèdia nova. Menandre
• Enllaços d'interès

3
Etimologia de T??????

• Del verb qeaomai veure, mirar, contemplar,
  observar
• ??at??? "lloc on es mira" allò que es mira"

4
Fonts documentals

• Tragèdies conservades (34)
• Escolis a les tragèdies
• Testimonis epigràfics i arqueològics
• Tradició indirecta didascàlies, victòries

5
Definicions de tragèdia-I

• La tragèdia és, doncs, la imitació duna acció
  seriosa i completa que té una certa extensió,
  feta amb un llenguatge acurat, utilitzat
  separadament per a cadascun dels recursos en les
  diferents parts de lobra . Aquesta imitació és
  executada per personatges i no mitjançant la
  narració, i per mitjà de la compassió i de la por
  aconsegueix la catarsi de passions semblants
• Aristòtil, Poètica, 6

6
Definicions de tragèdia-II

• Una tragèdia àtica és un fragment sencer de la
  llegenda heroica, elaborat poèticament en estil
  elevat per a la seva representació per mitjà dun
  cor de ciutadans àtics i dos o tres actors, i
  concebut com una part del culte oficial en el
  recinte sagrat de Dionís
• U. V. Wilamowitz

7
Comèdia Cant del comos
Tragèdia Cant del boc
8
Orígens del teatre

• Ritu religiós més que espectacle profà.
• El teatre, tragèdia i comèdia, va néixer a Atenes
  entre el s. VI i al V a. C. com a acte del culte
  al déu Dionís,
• en els seus orígens, les obres dramàtiques es
  representaven solament durant dos dels festivals
  que els atenesos dedicaven anualment a Dionís
  les Lenees (gener) i les Grans Dionísies (març).
• En les processons en honor del déu, uns cors
  cantaven el ditiramb, himnes de caràcter
  majestuós, i coms, himnes de caire satíric i
  jovial

9
Triomf de Bacus i Ariadna
10
Orígens del teatre segons les fonts antigues

• Havent consistit, doncs, en un principi en
  simples improvisacions, tant la tragèdia com la
  comèdia, - aquella realitzada pels qui duien a
  terme el ditirambe i laltra feta pels autors de
  cants fàllics, que encara perviuen en moltes
  localitats - a poc a poc la tragèdia va madurar,
  en desenvolupar els poetes tots els elements que
  els semblaven adients. Després dexperimentar
  moltes transformacions, la tragèdia saturà un
  cop va aconseguir el seu caràcter específic...,
  abandonà els arguments breus i la dicció burlesca
  que tenia per haver nascut dels cors de sàtirs, i
  adquirí més tard una major majestat
• Aristòtil, Poètica, 3

11
Evolució del teatre (I)
En algun moment es va introduir durant el cant
del ditirambe, un personatge solista que
anunciava el tema i dialogava amb els coreutes

• A lÀtica el ditirambe esdevingué una tragèdia,
  en introduir parts recitades entre les cantades,
  i eliminar les parts còmiques

12
Evolució del teatre (II)

• El repertori de temes samplià amb mites no
  relacionats amb Dionís
• El tirà Pisístrat instituí el 534 aC concursos
  dramàtics durant les festes Lenees
• L'espai on es representaven era el Teatre de
  Dionís, construït en un vessant del turó de
  l'Acròpolis.
• Les representacions prenien la forma de
  competicions.

13
(No Transcript)
14
Dates de les representacions teatrals

• Grans Dionísies o Dionísies urbanes, entre finals
  de març i principis dabril
• Lenees o Dionísies petites, entre gener i febrer

15
Les grans Dionísies (I)

• Preparació
• Un dels nou arconts s'encarregava de preparar el
  certamen dramàtic.
• designar els coregs (choregoi), ciutadans rics
  que pagaven, com a impost, les despeses d'una
  representació (el salari del cor, dels actors i
  de l'autor),
• seleccionar els dramaturgs (poietai) participants
  al concurs d'entre tots els qui havien
  sollicitat un cor. Els poetes escollits no
  solament escrivien l'obra sinó que també la
  dirigien, en feien la coreografia, en componien
  la música i, als inicis, fins i tot hi actuaven.
• escollir els actors principals (protagonistai),
  que feien el primer paper de l'obra i manaven els
  actors secundaris.
• En acabat, es feien dos sortejos per aparellar
  els coregs amb els poetes i els poetes amb els
  protagonistes.

16
Les grans Dionísies (II)

• Programa
• El primer dia es feia una processó, se
  sacrificava un toro i se celebrava un certamen
  d'odes,
• El segon dia es dedicava a la representació d'una
  comèdia per cadascun dels autors que hi
  concursaven,
• Durant els tres dies següents es representaven
  les tragèdia de tres autors. Cada dia era dedicat
  a un autor, que oferia tres tragèdies - que
  componien una trilogia- i un drama satíric - obra
  de caire burlesc per relaxar el públic després de
  la tensió de les tragèdies. Aquestes quatre peces
  formaven la tetralogia.
• L'últim dia de les festes el jurat donava el
  primer i segon premis dels dos gèneres (tragèdia
  i comèdia) en tres categories (poeta,
  protagonista i coreg). El trofeu consistia en una
  corona d'heura.
• L'endemà de l'últim dia del festival el poble
  avaluava en el mateix teatre la gestió de
  l'arcont organitzador del concurs i es votava un
  elogi o una reprensió.

17
L'EDIFICI DEL TEATRE

• Al començament els teatres eren de fusta.
• A partir del s. IV a. C. van començar a construir
  els teatres de pedra, que, tanmateix, van
  continuar sent a l'aire lliure.
• Així el Teatre de Dionís d'Atenes, amb una
  capacitat d'uns 14.000 espectadors, va ser
  edificat vers el 330 a. C. en el mateix lloc on
  durant dos-cents anys ja s'havien estat fent
  representacions dramàtiques.
• Es trobava situat en el vessant sud de
  l'Acròpolis, dins el santuari de Dionís. Al
  costat del teatre s'hi alçava un senzill temple
  dedicat al déu.

18
Parts del teatre

• Parts del teatre
• El teatre grec es divideix en tres parts ben
  diferenciades
• Koilon (graderies)
• Orchestra
• skene

19
Escenari

• Prosceni la plataforma on els actors
  representaven el seu paper
• Al darrera la scaena (skene), un edifici que
  podia representar un palau, una cabana o una
  tenda, segons els decorats de la part davantera,
  i que també servia de vestidors per als actors i
  de magatzem.

20
Orchestra
un espai circular on cantava i ballava el cor,
amb l'altar de Dionís al mig
21
Koilon

• o graderia, on seien els espectadors les
  grades, en forma d'un cercle truncat que
  envoltava l'orquestra excepte per la part de
  l'escenari, recolzaven en la falda d'una
  muntanya.

22
Parodoi
A cada costat, entre les grades i l'escenari hi
havia els accessos per on el cor entrava a
l'orquestra, anomenats pàrodes (parodoi).
23

• Reconstrucció del teatre de Dionís, Atenes. Sota
  el recinte de l'Acròpolis (1) es troba el
  santuari de Dionís s'hi veu la graderia (2),
  l'orquestra (3), l'escena (4), els pàrodes (5),
  una stoá o pòrtic (6), el temple antic (7) i nou
  (8) de Dionís.

24
Altres teatres Epidaure
25
-
Dodona
Delfos
Dodona
26
Escenografia

• Enkyklema era una espècia de plataforma que,
  amb un moviment circular, feia visible al public
  allò que passava en un lloc interior (sobre tot
  els fets de sang, que no havien de passar a
  lexterior)
• Mechané era una màquina per a volar, una espècie
  de grua que permetia mantenir elevat un
  personatge, i per a fer aparèixer una divinitat
  (deus ex machina).
• El teatre grec tenia també efectes especials
  gràcies a instruments que simulaven trons,
  llamps, focs, etc.

27
La representació (I). El cor

• Tant en la tragèdia com en la comèdia
  s'alternaven parts cantades i parts dialogades.
• Les parts cantades anaven a càrrec del cor, un
  personatge collectiu - per exemple un cor de
  vells, de mariners, de dones o d'esclaves -, que
  al mateix temps que cantava dansava a
  l'orquestra.
• El nombre de coreutes o membres del cor era de 15
  a la tragèdia i 24 a la comèdia, i estaven a les
  ordres del corifeu o cap del cor.
• El corifeu també podia expressar el sentiment del
  cor en el diàleg amb els personatges.

28
(No Transcript)
29

• El cor tràgic sofreix al costat de l'heroi, però
  no pren partit per cap de les dues idees
  enfrontades, sinó que més aviat pretén actuar de
  mitjancer.

30
La representació (II). Els actors
Els actors (hypokritai) eren un màxim de tres. No
hi podia haver més de tres personatges parlant a
les parts dialogades i cada actor havia de
representar diversos papers dins la mateixa obra.
31

• Els actors, igual que els coreutes, eren
  exclusivament homes, fins i tot quan
  representaven personatges femenins, però aquesta
  incongruència quedava dissimulada pel fet que els
  uns i els altres duien màscares

32

• Les màscares i els vestits indicaven al públic
  els papers -qui era el rei o qui el missatger. La
  màscara impedia veure l'expressió de la cara i,
  per tant, l'actor expressava els sentiments del
  personatge amb gestos exagerats o verbalment.

33
El coturn
El coturn sutilitzava en les representacions de
la tragèdia en oposició al socco o soccus, de la
comedia. Els coturns tenien la funció de
proporcionar altura al actor que representava
personatges nobles elevant-lo per damunt del cor
Melpómene, musa del teatre es representa calçada
amb coturns.
34
La representació (III) Parts de la tragèdia

• Pròleg estructuralment la tragèdia comença amb
  el pròleg, recitat pels actors que informa els
  espectadors de la situació. Pot ser un monòleg o
  un diàleg
• Pàrode entrada del cor en escena, cantant.
• Estàsims / Episodis a continuació s'alternen
  de tres a cinc vegades els cants del cor
  (estàsims) amb els diàlegs dels actors
  (episodis).
• Èxode l'última escena és l'èxode, amb la
  sortida del cor de lescena.

35
La representació (IV). El públic

• Tant el cor i els actors com el públic que
  assistia al teatre eren ciutadans.
• El teatre, per tant, era considerat un fet cívic
  de gran importància, en la preparació del qual
  participava el poble i el destinatari del qual
  era el mateix poble.
• Per això als primers temps l'entrada era lliure i
  l'Estat fins i tot donava un ajut econòmic perquè
  els qui tenien pocs recursos poguessin
  assistir-hi sense perdre un dia de sou. Més
  endavant s'havia de pagar una entrada.

36

• Les sessions duraven tota la jornada, fins a la
  posta de sol. El públic doncs es portava menjar i
  en el mateix teatre el venedors ambulants oferien
  les seves mercaderies.
• L'ambient devia ser força bulliciós, perquè es
  xiulava, s'aplaudia i es picava de peus. La
  graderia es dividia en sectors la primera fila
  era reservada als sacerdots, als magistrats i als
  ciutadans distingits.
• Actualment es discuteix si les dones hi podien
  assistir. En tot cas, si ho feien, no devien ser
  gaire ben vistes i seien a les grades més altes.

37

• El moment de màxim esplendor de la tragèdia grega
  és al s. V a. C.., quan viuen i competeixen entre
  si el tres grans tràgics, Èsquil, Sòfocles i
  Eurípides, tots tres atenesos i els únics que ens
  han deixat senceres algunes de les seves obres.
  Després, del s. IV a. C. en endavant la tragèdia
  entra en decadència. No sorgeixen nous autors de
  la mateixa categoria i es tendeix a repetir la
  representació dels grans tràgics del s. V a. C.

38
La tragèdia. Temes

• La tragèdia és un gènere dramàtic en el qual el
  protagonista de l'obra, un heroi o heroïna
  d'especial grandesa moral, s'enfronta al seu
  propi destí i rep un aprenentatge a través del
  seu sofriment.

39
Excepte els Perses d'Èsquil, totes les altres
tragèdies conservades (32) tenen arguments
procedents de la mitologia.

• Els dramaturgs no es veien obligats a inventar
  nous arguments. Això feia que el grans trets de
  l'argument fossin ja coneguts pel públic
• L'important era, doncs, la interpretació el punt
  de vista i el tractament que cada autor donava al
  mite, de manera que cada obra esdevenia una
  experiència nova per als espectadors.

• Orestes i Clitemnestra

40

• A través del mite la tragèdia posava en qüestió
  la concepció que tenia la societat grega de la
  moral i de la concepció de l'home. Dos conceptes
  són essencials en la tragèdia el sofriment
  (páthos) i el conflicte (agon).
• El sofriment sobre el qual reflexiona la tragèdia
  és el de l'heroi, un home excepcional que mereix
  el triomf, però a qui el destí l'aboca a la
  ruïna.
• El conflicte enfronta l'heroi amb un o més
  personatges al llarg de l'obra defensant idees
  oposades.
• L'objectiu de la tragèdia era l'aprenentatge i la
  catarsi (purificació de les emocions per mitjà de
  la pietat i el temor que provoca) dels espectadors

41
ÈSQUIL

• Biografia
• (Eleusis, 525-456 a. C.) va escriure unes 90
  obres, de les quals es conserven completes només
  set tragèdies
• Pertanyia a una noble i rica família de
  terratinents.
• Va ser testimoni de la fi de la tirania dels
  Pisistràtides i de les reformes de Clístenes.
• Participa a les guerres mèdiques Marató i
  Salamina. El seu epitafi
• Aquesta tomba amaga la pols d'Èsquil,
• fill d'Eufori i orgull de la fèrtil Gela
• Del seu valor Marató en va ser testimoni,
• i els medes de llarga cabellera, que en van tenir
  massa, d'ell.
• Dedicació constant al teatre

42

• Perses (472 aC)
• és l'única tragèdia d'argument no mitològic, sinó
  extret de la història contemporània. L'acció se
  situa a la cort del rei persa Xerxes quan rep la
  notícia de la derrota de la flota persa pels
  grecs a Salamina (480 a. C..)
• Càstig diví de la hybris de Xerxes

43

• Orestia és l'única trilogia que ens ha arribat
  sencera. Les tres tragèdies que la componen estan
  basades en el mite de la mort d'Agamèmnon i la
  venjança d'Orestes

44

• Agamèmnon el comandant de l'expedició grega
  contra Troia, el rei Agamèmnon, torna a Argos
  després de destruir Troia, i és assassinat per la
  seva esposa, Clitemnestra, i el seu amant Egist.

• També morirà Cassandra

45

• Coèfores per ordre del déu Apollo el fill
  d'Agamèmnon, Orestes, ajudat per la seva germana
  Electra, venja el pare matant Egist i la seva
  pròpia mare.

46

• Eumènides les Fúries, divinitats de la venjança
  i dels remordiments, persegueixen Orestes, que
  cerca refugi a Atenes, on la deessa Atena funda
  el tribunal de l'Areòpag per jutjar-lo.

• Finalment Orestes, gràcies a Atenea, és absolt.

47

• Suplicants
• Fugida de les 50 filles de Dànao, perseguides
  pels 50 fills dEgipte a Argos
• Hospitalitat dArgos i predomini de la justícia
  sobre l'interès

48

• Prometeu encadenat
• Les Oceànides aconsellen Prometeu sotmetres a
  Zeus
• Io, perseguida pel tàban
• Hermes no aconsegueix treure el seu secret
• Enfonsament de la roca de Prometeu
• Prometeu personifica la personalitat del tità com
  a heroi individual, defensor dels febles contra
  el dictador

49

• Set contra Tebes.
• Trilogia no conservada Laios, Èdip, Set contra
  Tebes i drama satíric Lesfinx
• Lluita fratricida a les portes de Tebes entre
  Etèocles i Polinices

50

• Característiques generals
• Èsquil sovint tracta la falta (religiosa) i el
  seu càstig a través de successives generacions
  d'una mateixa família.
• Justícia divina, destí, responsabilitat
• Per a Èsquil l'home ha d'arribar al coneixement a
  través del patiment (páthei máthos).
• En el teatre d'Èsquil un tema central és la
  hybris (desmesura), que es produeix quan un home
  vol anar més enllà de la seva condició humana i
  del seu destí i que comporta el càstig (ate) dels
  déus, la seva ruïna.
• Missatge religiós amb fons polític
• Llenguatge elevat, amb abundància de figures
  retòriques, elements del llenguatge ritual i
  religiós, exotisme, arcaismes....

51
SÒFOCLES

• Sòfocles (Colonos, 497-406 a. C.) va escriure 123
  obres, de les quals queden set tragèdies i un
  drama satíric (Rastrejadors).
• La seva vida coincideix amb lèpoca desplendor
  de Pèricles a Atenes
• Guerres mèdiques
• Pentecontècia
• Guerra del Peloponnès
• Activitat pública tresorer de la Lliga de
  Delos, estrateg amb Pèricles...

52

• Àiax
• Tema guerra de Troia, i bogeria dÀiax

53

• Les Traquínies / Les dones de Traquis
• Tema Hèracles i la seva mort per culpa de la
  gelosia de Deianira

Apoteosis dHèracles
54
(No Transcript)
55

• Èdip rei Èdip, esdevingut rei de Tebes després
  de desxifrar l'enigma de l'Esfinx i casar-se amb
  Iocasta, ha d'esbrinar qui va matar el seu
  antecessor, Laios, si vol alliberar Tebes d'una
  pesta enviada pels déus. Al final descobreix amb
  horror no solament que l'assassí és ell mateix,
  sinó que Laios Iocasta són els seus propis pares,
  que el van abandonar acabat de néixer per evitar
  el compliment de l'oracle segons el qual mataria
  el seu pare i es casaria amb la seva mare. En
  saber la veritat, Iocasta se suïcida i Èdip es
  treu els ulls.

• Les més famoses són les obres del cicle de Tebes,
  sobre el mite d'Èdip i els seus fills

56

• Èdip a Colonos Èdip és un vell captaire cec,
  que, guiat per les seves filles Antígona i
  Ismene, arriba a l'Àtica, on un oracle li ha
  anunciat que se salvarà. El cor de vells el vol
  expulsar, però el rei d'Atenes, Teseu, el deixa
  quedar-se. Aleshores Èdip mor en pau.

57

• Antígona Els fills d'Èdip havien de regnar Tebes
  alternativament, però Etèocles, quan li arriba el
  torn de deixar el govern al seu germà Polinices,
  no l'hi cedeix. Polinices llavors ataca Tebes i
  els dos germans es maten l'un a l'altre en el
  combat. El seu oncle, Creont, es converteix en el
  nou governant, i la primera disposició que pren
  és deixar insepultes les despulles de Polinices,
  perquè ha atacat la ciutat. Tanmateix la seva
  germana, Antígona, l'enterra. El càstig de Creont
  és sepultar-la viva. Però la mort d'Antígona
  provoca la ruïna del mateix Creont.

58

• Filoctetes,
• Tema Ulisses i Neoptòlem han de convèncer
  Filoctetes perquè els acompanyi a Troia, malgrat
  que lhavien abandonat a lilla de Lemnos

59

• Electra
• igual que les Coèfores d'Èsquil, centrada en la
  venjança d'Orestes i Electra contra la seva mare,
  però aquí la figura forta és Electra

60

• Característiques generals
• Sòfocles introdueix grans innovacions en el
  teatre atenès
• abandona la unitat temàtica de la trilogia,
• augmenta el nombre d'actors de dos a tres, amb la
  qual cosa dóna més importància al diàleg
• Lhome ha dacceptar la justícia implacable dels
  déus
• Sòfocles defensa una democràcia basada en el
  respecte de la religió i els déus tradicionals,
  enfront dels corrents filosòfics racionalistes
  que desvinculaven l'Estat de la religió.
• En el teatre sofocli hi ha una contraposició
  entre les accions humanes i les decisions dels
  déus.
• Ironia sofòclia lheroi parla sense ser
  conscient de la realitat que hi ha darrera de les
  seves paraules (Èdip és lexemple més evident).

61
EURÍPIDES

• D'Eurípides (Atenes, c. 485-406 a. C.) es
  conserven 19 obres de les 92 que va escriure.
• Mentre va viure, no va gaudir de l'acceptació
  del públic ni va guanyar gaires concursos
  tràgics, sinó que el seu teatre va aconseguir
  l'èxit després de mort, superant en
  representacions Èsquil i Sòfocles.
• Preocupació per les innovacions culturals i
  ideològiques sofística, retòrica biblioteca
  pròpia
• Fama de misògin
• Allunyament de la vida pública
• Atenció especial a les dones com a protagonistes
  de els seves tragèdies

62

• Alcestis
• Alcestis fou una heroïna, filla de Pèlias i
  d'Anaxíbia. Es casà amb Admet, al qual Apollo
  volgué concedir la immortalitat però les Moires
  només ho acceptaren si algú altre s'oferia a
  morir en lloc seu. Alcestis s'hi va oferir per
  amor al seu marit, i així baixà a l'Hades quan li
  hauria pertocat a Admet, però Hèracles, aleshores
  hoste del seu palau, va anar-la a cercar als
  inferns per retornar-la a Admet.

63

• Medea
• Quan els Argonautes arriben a la Còlquide, Medea
  s'enamora de Jàson i els ajuda amb els seus
  poders màgics a recuperar el velló d'or, traint
  el seu pare, el rei, i el seu poble i matant el
  seu propi germà. Després fuig amb els grecs i es
  casa amb Jàson. L'obra comença quan, vivint tots
  dos a Corint amb els seus fills, Jàson vol
  separar-se'n per casar-se amb la filla del rei.
  Però Medea es venja de Jàson matant amb màgia la
  seva promesa i els seus propis fills.

64

• Tot seguit fuig de Corint i desapareix en un
  carro arrastrat per dracs alats, que li havia
  regalat el seu avi Hèlios
• Presentació powerpoint sobre Medea

65

• Hipòlit
• Fedra, casada amb Teseu, rei d'Atenes, s'enamora
  del seu fillastre Hipòlit. Sense cap altra
  esperança que la mort, explica el seu secret a la
  dida. Quan la dida insinua a Hipòlit l'amor de
  Fedra, el noi el refusa indignat. Llavors Fedra,
  espantada perquè Hipòlit la delati a Teseu i
  despitada pel seu rebuig, es penja després
  d'escriure una nota on acusa Hipòlit de voler-la
  seduir.

66

• Teseu desterra el fill, el qual mor en un
  accident en sortir d'Atenes.

67

• Les altres obres conservades són
• Cicle dHèracles
• Els fills d'Hèracles
• Hèracles foll
• Cicle tebà
• Fenícies, Suplicants
• Cicle troià
• Hècuba, Andròmaca, Hèlena, Troianes
• Casal dArgos
• Ifigenia a Àulida, Ifigenia a Tàurida, Orestes,
  Electra
• Ió
• Bacants
• El Ciclop (drama satíric) escenifica un
  lepisodi de lOdissea
• Resos episodi del cant X de la Ilíada

68
Tècnica dEurípides

• Tècnicament Eurípides.
• dóna menys importància al paper del cor.
• usa sovint el procediment del deus ex machina.
• El teatre d'Eurípides es caracteritza pel seu
  realisme i per la seva comprensió de les passions
  humanes com l'amor i la gelosia, motors del
  comportament de l'home.
• Home que posa en dubte els valors tradicionals.
• Les protagonistes femenines reflexionen i són més
  íntegres que els homes.
• Aprofita els mites per a posar en relleu les
  misèries i defectes dels humans.

69
LA COMÈDIA

• A la comèdia àtica hi ha dos grans períodes
• Comèdia Antiga al s. V a. C. i principis del IV
  a. C.
• Comèdia Mitja sha perdut totalment, entre el
  400 i el 323 aC
• Comèdia Nova 323 fins 263 aC.

70
COMÈDIA ANTIGA

• Comèdia i tragèdia semblances i diferències
• Lligam amb el culte a Dionís
• Representacions en el mateix context religiós i
  cívic
• Part duna competició
• Combinació lírica coral i recitat actors
• Acció mítica amb presència de déus i herois
• Tema comú lheroi senfronta amb una situació
  angoixant
• A la tragèdia hi ha dolor i mort
• Llenguatge solemne i religiós
• Lheroi és un personatge mític
• La comèdia es situa al present, amb persones
  reals
• Broma, ironia, burla, escatologia, vulgar....

71
Orígens comèdia

• Segons Aristòtil neix del mateix culte a Dionís
• En les festes al camp els vinyataires reorren els
  camps en escamots festius entonant cants fàllics
  i lloances a Dionís amb tota mena
  dimprovisacions burlesques
• El conjunt de divertiments sanomenava komos
• Sabem que aquestes farses grolleres es feien al
  Peloponnès des de molt antic, i que foren
  introduïdes al s VI a lÀtica. A partir del 486
  aC a Atenes, es representaven en concursos
  oficials

72
Comèdia Antiga

• Aristòfanes és el representant principal
• Barreja de farsa i sàtira
• La representació de la comèdia la duien a terme
  tres actors i 24 coreutes. Portaven vestits
  grotescos, amb panxes i culs encoixinats, fallus
  de pell i màscares caricaturesques.

73
Esquema argumental

• L'argument se centra normalment en una idea
  fantàstica que se li acut al protagonista i que
  realitza al llarg de l'obra, malgrat els
  obstacles que troba i que va superant
• Temes
• Crítica del poder
• Atac als vicis del present i idealització del
  passat
• Burla de tot allò que es nou, innovador,
  immoral...
• Contraposició entre un món real i un món
  fantàstic, irreal utopia, escapisme

74
Personatges

• Personatges
• Vells glotons i lúbrics
• dones obsessionades per la beguda i el sexe
• polítics corruptes
• poetes i filòsofs depravats
• joves decadents
• Objectiu principal fer riure, divertir

75
Estructura formal de la comèdia

• Pròleg presenta lheroi , la seva situació
  angoixant, i el pla que té per afrontar-la
• Pàrodos el cor entra i es declara a favor o en
  contra de lheroi
• Episodis diàlegs dels personatges i escenes que
  fan avançar lacció
• Agón, debat entre lheroi i algú que soposa al
  seu pla
• Paràbasis el corifeu savança i en nom del poeta
  es dirigeix als espectadors
• Èxode i Comos, apoteosi de la victòria de lheroi
  amb gran alegria general, que acaba amb boda,
  banquet o festa

76
Aristòfanes (448-385 aC)

• De les més de 40 comèdies que escriví, tenim
  onze
• Lisístrata
• Les granotes
• Els núvols
• La pau
• Els cavallers
• Les vespes
• Els ocells
• Els acarnesos
• Les assembleistes
• Les tesmofòries
• Pluto.

77
Altres característiques de la comèdia aristofànica

• Té grans dosis de fantasia
• busca fer riure la gent del poble el seu públic
  són camperols i ciutadans pobres, que se senten
  identificats amb el protagonista,
• l'acció, al contrari que la tragèdia, se situa al
  món contemporani, i es fan constants referències
  a fets i personatges de la vida real
• tothom està exposat a la burla i a l'insult
  déus, herois i éssers mítics, polítics, literats
  i intellectuals com Eurípides i Sòcrates,
  militars, un homosexual famós
• Aristòfanes hi expressa les seves idees
  polítiques defensa la democràcia conservadora i
  la pau amb Esparta
• una de les principals fonts de comicitat és
  l'obscenitat, amb abundants metàfores sexuals
• Aristòfanes mostra un domini absolut de la
  llengua. Sol fer servir un llenguatge colloquial
  o vulgar, però en les seves paròdies recorre a
  l'argot del dret, dels metges, dels filòsofs o
  dels retòrics. És força habitual la paròdia de la
  tragèdia, amb paraules grandiloqüents.

78
COMÈDIA NOVA

• s. IV a. C. la comèdia pateix una transformació
  decisiva, tant tècnica com de contingut, lligada
  als canvis de la societat i la mentalitat dels
  grecs.
• Desapareix la polis i la democràcia, i, en
  conseqüència, la comèdia perd la seva càrrega
  política.
• El cor no té paper dins l'obra, de manera que els
  entreactes s'omplen amb cançons i danses
  independents del text.
• Es converteix en una comèdia de costums, de caire
  més o menys moralista.
• El llenguatge és colloquial, sense canvi de
  registres, i es redueix al mínim l'obscenitat
  verbal i de vestuari.
• S'aprofundeix en la psicologia dels personatges,
  tot i que es basen en arquetips el vell de mal
  geni, el seu astut esclau que sempre l'enganya i
  li pren diners, el noi i la noia, el militar
  fatxenda, etc.
• La comicitat se cerca sobretot amb situacions
  plenes d'equívocs i amb un argument ple
  d'embolics i confusions.
• Sempre acaba amb un final feliç, sovint amb la
  trobada d'un pare amb un fill seu o una filla que
  havia perdut quan era petit, reconeixent-los per
  un marca o un objecte.
• També acostuma a haver-hi un conflicte amorós
  una parella d'enamorats als quals el seu pare no
  els deixa casar-se.

79
Menandre

• Solament en queda una peça completa el Díscol,
  de l'atenès Menandre, però, tanmateix, la Comèdia
  Nova ha exercit molta més influència en el teatre
  posterior que no l'Antiga a través del teatre
  llatí (Plaute i Terenci), que va inspirar-se
  sempre en obres gregues d'aquest període i d'on
  van pouar autors com Shakespeare o Molière.

80
Enllaços dinterés

• Vegeu el teatre d'Epidaure i altres teatres del
  món grec.
• Collecció d'imatges del teatre grec i romà
  (edificis, escultura...) (SG)
• El teatre grec d'època hellenística va servir de
  model per al teatre romà.
• Webs d'interès
• Reconstructing the Theater of Dionysus in Athens
  (en anglès) article de Sallie Goetsch i Stefan
  Didak, CSA Newletter, X, No. 2 (1997) sobre la
  reconstrucció del teatre de Dionís amb algunes
  imatges infogràfiques.
• The Theatre of Dionysus, secció de Theatron (en
  anglès) dedicada a la reconstrucció virtual del
  teatre de Dionís en diverses èpoques i de l'Odèon
  de Pèricles.
• The theatre at Asclepieion at Epidauros (en grec
  i en anglès) web del teatre d'Epidaure que
  proporciona informació sobre el teatre, la ciutat
  i el santuari, imatges fotogràfiques i de
  reconstrucció virtual.
• E-spaces (en anglès) empresa que dóna al seu web
  una reconstrucció virtual del teatre d'Epidaure.
• Didaskalia (en anglès) web sobre la
  representació actual del drama, la dansa i la
  música grecs i romans.
• Teatros romanos en Hispania (en castellà), web de
  Francisco Lorente sobre l'arquitectura del teatre
  antic a Hispània i a la resta del món grecoromà.
• The greek theater (en anglès) Visita al teatre
  de Dionís sota la guia de l'actor Tespis i de
  Melinna per mitjà d'un divertit còmic en Flash.
  Secció del web educatiu de la BBC pensada per a
  educació primària.
• Èsquil http//ca.wikipedia.org/wiki/C388squil