INTRODUCCI

1
EL MONOPOLI
ANNA ESPARTERO CAMPRUBÍ CARLA MARTÍNEZ
DÍAZ SÍLVIA FAIXÓ DE MIQUELET MARIA MERCADÉ
PEDRERO MERITXELL TUNEU VILELLA SÍLVIA RUÍZ
SERRANO
2
ÍNDEX

• Introducció
• ? Definició de Monopoli
• ? Comparació amb Compet. Perfecta
• Monopoli i decisions
• ? Producció i preus
• ? Ingrés
• Maximització del Bº
• ? Càlcul del Bº
• Monopoli i benestar
• ? Excedents
• ? Pèrdua deficiència
• El poder del monopolista
• ? Límits del poder
• Discriminació de preus
• ? Tipus de discriminació
• Impostos a la quantitat
• Subvencions a la quantitat
• Tipus de Monopoli
• Exemples reals de Monopolis

3
Introducció

• Competència perfecta ? Mercats organitzats
• ? Preu acceptants ? Lliure entrada
• ? Homogeneïtat del producte i varietat doferta
• No sempre funciona així

MONOPOLIS
4
Monopoli

• Única empresa que ven un producte i no té
  substitutius propers.
• Per què ? Dificultats dentrada al mercat
• Resta dempreses no poden competir
• Orígens de les barreres dentrada
• 1) Un recurs clau és propietat duna única
  empresa. Exemple (Pou, Poble)
• 2) Autoritats donen un dret exclusiu a una
  empresa a la producció dun bé o servei. Exemple
  (Aigua, Electricitat)
• 3) Costos de producció fan que un únic productor
  sigui més eficient que un nombre elevat de
  productors

5
Comparació
La quantitat produïda per lempresa no afecta al
preu de mercat
El monopolista influeix sobre el preu alternant
la quantitat produïda
6
Monopoli i decisions

• Producció i preus
• Diferència clau
• Empresa competitiva Preu acceptant
• Monopoli Influent en el preu
• ajustant la quantitat
• Per a veure aquestes diferències corba de demanda

7
Corbes de demanda

• Competència perfecta
• Preu representat per corba horitzontal
• Corba de demanda horitzontal
• Corba perfectament elàstica (substitutius
  perfectes)
• Gràfica 1

• Monopoli
• Únic productor
• Corba de demanda és la corba del mercat
• Corba pendent negativa
• preu, demanda
• Gràfica 2

8
Gràfica 1 Gràfica 2
9
Conclusió

• La corba de demanda del monopoli limita el
  benefici del monopolista
• És a dir el monopolista prefereix
• Vendre gran Q a preu elevat
• La corba de demanda no li permet!!
• On produirà, doncs? Mirem com es forma lingrés

10
Ingrés

• Abans de tot, definim
• Ingrés total PxQ
• Ingrés mitjà Ingrés total/Q
• ImeP(corba demanda)
• Ingrés marginal ingrés obtingut per cada unitat
  addicional de producte
• ImgltP
• Per la corba de demanda (pendent negativa)
• Per a Q ha de P

11
Per exemple

• Empresa produeix 1 unitat més
• preu per unitat i ingrés
  generat per les unitats que ja venia Img lt P
• 2 corbes Ime
• Img comencen al mateix
  eix
• Per què? Img 1ra unitat P, però a partir
  daquesta ImgltP
• Per això la corba Img està sota de la de P

12
Maximització de beneficis

• Max bº quan Img Cmg
• i quan PgtCmg
• Per què? Si..
• Cmg gt Img incentius a reduïr producció
• Cmg lt Img incentius a produïr més
• Per tant, monopoli
• Qm quantitat, Pm preu

13
Càlcul de beneficis

• Bº IT- CT
• Bº (IT/Q CT/Q )x Q
• Bº (P - CTMe)x Q
• Bº àrea p

14
Monopoli i benestar

• Consumidor problema ---- elevat preu
• PgtCMg
• Productor obté benefici a aquest alt preu
• Podria ser que Bº productor gt costos que rep
  consumidor i en conseqüència, el monopoli fos
  desitjable?
• Utilitzem Excedent total

15
Excedents

• Excedent consumidor disposició a pagar el que
  realment ha pagat.
• Excedent productor quantitat cobrada cost de
  produir
• Competència perfecta assignació de recursos que
  fa que lexcedent sigui el més gran possible.
• Monopoli assignació de recursos diferent.
• No maximitza el benestar econòmic social
  (explicació)

16
Pèrdua irrecuperable deficiència

• Q eficient socialment quan Cmg demanda
• Però monopoli produeix quan Cmg Img
• Conclusió
• Q monopoli lt Q eficient socialment
• Pèrdua eficiència
• (àrea ombrejada)

17
Explicacions

• Què és la Q socialment eficient? La Q que es
  produiria en competència perfecta.
• Per què la comparem amb la Q del monopoli?
  Perquè si sabem que
• Q competència és on demanda Cmg
• i sabem que Q monopoli és on Img Cmg
• Podem observar que
• Q monopoli lt Q competència perfecta
• Hi ha una pèrdua irrecuperable deficiència
• Excedent total perdut a causa del preu
  monopolístic

18
El poder del monopolista

• Poder de mercat capacitat dun venedor o dun
  comprador dinfluir en el preu dun bé".
• Si poder de mercat recau sobre un únic
  comprador ---monopsoni
• Si recau sobre un únic venedor --- monopoli.

19

• Poder de monopoli
• Empresa té poder sobre el preu modificant la
  quantitat, o a linrevés.
• El monopolista pot fixar el preu o la
  quantitat, i al fixar el valor duna daquestes
  variables el mercat fixa el valor de laltra el
  que no pot fer el monopolista és fixar
  unilateralment el valor de les dues variables
  simultàniament.

20

• Poder de mercat del monopolista --- totalment
  condicionat per lefecte de lelasticitat-preu de
  la demanda (EPD)
• Estableix la relació de les variacions de les
  quantitats demandades (QD) motivades per
  variacions en el preu del producte (P).
• EPD Elasticitat preu de la demanda del mercat.
• IM Ingrés marginal.
• IT Ingrés total.
• P Preu.
• Q Nivell de producció.
• m monopolista.
• CM Cost marginal.

21

• Per poder maximitzar el seu benefici, el
  monopolista buscarà incrementar els preus, però
  això suposarà inevitablement una reducció de la
  quantitat demandada, que serà més gran o més
  petita en funció de lelasticitat-preu daquell
  producte en aquell mercat. La oferta desitjada
  pel monopolista serà aquella que maximitzi el seu
  benefici, equilibrant els dos efectes. (també
  vist a lapartat monopoli i decisions)

22

• El punt de màxim benefici pel monopolista es
  troba quan CM(Qm) IM(Qm) pel que
• La diferència entre el preu competitiu i el preu
  monopolista és inversament proporcional a
  lelasticitat de la demanda. Si és molt elàstica
  (un elevat número negatiu) el preu serà molt
  proper al cost marginal, pel que el monopoli
  estarà més proper al mercat competitiu, ja que
• Empresa competitiva P IM CM
• (poder de mercat0)
• Empresa monopolística P gt IM CM

23

• Empresa competitiva P IM CM
• (poder de mercat0)
• Empresa monopolística P gt IM CM
• Això no vol dir que qui tingui més poder de
  mercat tindrà més beneficis, ja que influeixen
  altres elements com el volum de venda, els costos
  fixos, etc.
• Així, lexistència duna demanda de mercat no
  infinitament elàstica com a la que senfronta
  lempresa perfectament competitiva, dóna la
  possibilitat de poder collocar el preu per sobre
  del preu competitiu. Aquest és el veritable poder
  del monopoli duna empresa.

24

• En termes qualitatius, per mesurar el poder de
  monopoli sutilitza líndex de Lerner.
• Quan més gran és líndex, més gran és el poder de
  monopoli.

                                   On EPD Elasticitat preu de la demanda de lempresa. Pm Preu monopolista. Qc Nivell de producció competitiu. CM Cost marginal
Índex de Lerner
25

• Fonts del poder de mercat del monopolista
• Es fonamenta amb
• 1) Elasticitat de la demanda del mercat
• 2) Relació entre les empreses
• 3) Nombre dempreses del mercat
• 4) Segmentació del mercat

Elasticitat-preu demanda de lempresa
elasticitat-preu de la demanda de mercat
26
Límits del poder del monopolista

• Per evitar els costos socials,com el que
  representa la pèrdua irrecuperable deficiència,
  lEstat intervé en leconomia.
• Mesures dintervenció de lEstat
• 1)Augment de competència
• 2)Regulació de la conducta dels monopolis
• 3)Convertir monopolis privats en empreses
  públiques
• 4)No intervenció

27

• 1)Augment de competència
• Lleis destinades a frenar poder monopolístic,
  com per exemple, lleis per impedir fusions.
• A vegades les fusions tenen beneficis que
  sanomenen sinèrgies.
• Sinèrgies reducció de costos, no de
  competència.

28

• 2)Regulació de la conducta monopolística
• Fixació de preus, PCMg
• Problemes
• a) Si PCMg llavors, P lt Cme ? empresa perd
  diners ? abandona mercat.
• b) No incentiva al monopolista a reduir costos.

29

• 3) Propietat pública
• Gestió del monopoli per part de lEstat.
• Exemple companyies daigua, electricitat
• Problemes
• El monopoli ?els propietaris tenen incentius per
  minimitzar costos per obtenir màxims beneficis
  però
• la propietat pública no.

30

• 4) No intervenció
• A vegades és millor que lEstat no intervingui
  ja que, les anteriors mesures provoquen uns
  inconvenients que potser no surten a compte.
• 5)Conclusió
• Cal fer una valoració a nivell polític i
  econòmic per decidir què és el que ha de fer
  lEstat.

31
Discriminació de preus

• En molts casos les empreses tracten de vendre el
  mateix bé a dos
• clients a preus diferents, tot i que els costos
  de producció de tots dos
• siguin iguals --- discriminació de preus.
• Aquesta discriminació de preus no és possible
  quan el bé es ven en
• mercats competitius.
• Per tant, perquè una empresa pugui portar a terme
  la discriminació
• de preus necessita posseir un poder de mercat.

32
Tipus de Discriminació de preus

• Discriminació de primer grau Es pot considerar
  la discriminació perfecta en la qual el productor
  cobra al client el màxim preu que aquest està
  disposat a pagar. És a dir, capta la totalitat de
  lexcedent del consumidor.
• Exemple
• Les entrades al cine als nens i a les persones
  davançada edat
• cobren preus més baix per les entrades.

33

• Discriminació de segon grau Lempresa no pot
  observar les característiques i disposicions al
  pagament dels consumidors, per la qual cosa
  ofereix un menú dopcions de qualitat o
  quantitat, i el consumidor sautoselecciona.
• Exemple
• Els preus de les línies aèries els que viatgen
  per negoci un preu més
• elevat que els que viatgen per interès personal.

34

• Discriminació de tercer grau Es cobren diferents
  preus en funció dels segments de la demanda.
  Aquests segments es detecten ja sigui per
  variables externes observables (relacionades amb
  la disposició al pagament) o per condicions
  creades per la pròpia empresa. En termes més
  pràctics es tracta destablir preus diferents en
  funció de lelasticitat de demanda dels diferents
  grups de consumidors.
• Exemple
• Els preus dels bitllets de tren diferència entre
  un de segona i tercera
• classe. El de tercera pagarà menys i el de
  segona en sortirà
• beneficiat.

35
Impostos a la quantitat

• Impost per unitat
• ? Cmg ? Img ? ?Preu ? ?Nivell de quantitat
  ofertada
• El monopolista surt perjudicat i el consumidor
  també per que té una pèrdua deficiència ja que
  la producció és menor que en quantitats
  competitives.

36
Impost sobre la quantitat
1-Ingrés Marginal 2-Demanda de mercat (ingrés
mig del monopolista) 3-Cost marginal sense
Iimpost 4-Cost marginal amb impost 5-Quantitat
òptima pel monopolista amb impost 6-Quantitat
òptima pel Monopolista sense impost 7-Preu
òptim del monopolista sense impost 8-Preu òptim
del monopolista amb impost
37
Subvenció sobre la quantitat

• Subvenció per unitat
• ?Cmg?Img??Preu??Nivell de Producció ofertada.
• El monopolista surt guanyant i el consumidor
  també, perquè
• ?la pèrdua deficiència,
• ? el cost social a lapropar el preu al del
  mercat competitiu

38
Subvenció sobre la quantitat
1-Ingrés Marginal 2-Demanda de mercat (ingrés
mig del monopolista) 3-Cost marginal sense
subvenció 4-Cost marginal amb subvenció 5-Quanti
tat òptima pel monopolista amb
subvenció 6-Quantitat òptima pel Monopolista
sense subvenció 7-Preu òptim del
monopolista sense subvenció 8-Preu òptim del
monopolista amb subvenció
39
TIPUS DE MONOPOLI

• Monopoli Natural
• Monopoli Pur
• Monopoli artificial
• Monopoli bilateral
• Oligopoli
• Duopoli
• Monopsoni
• Trust
• Càrtels
• Competència monopolística

40

• 1. Monopoli Natural
• Única empresa --- produeix tota la producció del
  mercat
• Costos més baixos que si hi ha més empreses
• No preocupació dentrada dempreses (no
  preocupació de pèrdua de poder!!)
• Per mantenir una posició monopolística cal
  posseir recurs clau
• 
  protecció Estat
• Els beneficis atrauen a noves empreses --- més
  competència
• 
  saben que no gaudiran del mateix baix
  cost.
• Amb lexpansió del mercat un monopoli
  natural --- mercat competitiu.
• 
  
• És socialment eficient. Exemple distribució
  daigua potable.

41

• 2. Oligopoli
• Existència de pocs venedors .
• Bé o servei idèntic.
• Poder de mercat preus més alts, producció
  inferior.
• Collaboració entre empreses per evitar la
  competència.
• Cooperació empreses millora seu benestar
• actuen com un monopoli
  petita quantitat
• 
  preu gt CMg
• Hi ha dos efectes
• Efecte-preu si dimensions de loligopoli
  lefecte-preu.
• Si loligopoli és molt gran --- efecte preu
  desapareix i només
• 
  Efecte-producció

42
3.Duopoli

• És una forma doligopoli
• Existeixen dos productors dun mateix bé
• Mercat característic de productes homogenis
• Existeix una competència en quantitats i preus
  entre els dos productors
• Actuen simultàniament
• Hi ha 2 models de duopoli
• 3.1 Model Cournot
• 3.2 Model Bertrand

43

• 3.1 Model de Duopoli de Cournot
• Competència en quantitats entre 2 empreses
• Competència simultània entre empreses
• tenint en compte maximitzar la seva
  utilitat
• el
  comportament de laltre
• 1 de les dues empreses reacciona (i produeix) als
  canvis de producció de laltra
• El model es basa en
• Varies etapes dacció i reacció entre les 2
  empreses fins que acaben arribant a punt
  dequilibri de Nash en quantitats.

44

• 3.2 Model de Duopoli de Bertrand
• Competència de preus entre 2 empreses
• Supòsit mateixos costos de producció
• Cada una varia els seus preus suposant que
  laltra els manté constants
• Cada empresa anirà disminuint el seu preu fins
  arribar a
• P CMg
• Sacaba arribant a un punt dEquilibri de Nash
  en el qual cap de les 2 empreses tindrà cap
  incentiu per variar més el preu.

45

• 4. Competència monopolística
• Situació entre monopoli --- competència perfecta
• Té característiques de cada un daquests dos
  mercats.
• Moltes empreses
• No barreres dentrada --- facilitat per entrar i
  sortir del mercat.
• Productes no homogenis.
• Productors senfronten a demandes decreixents
• Pot pujar el preu.
• Pot suposar la pèrdua
  dalguns clients
• Maximització de beneficis nivell de producció
  --- Img CMg (com monopoli)
• només a c/t.
  Ll/t el benefici serà nul.

46
5. Monopsoni

• Monopsoni monopoli de la demanda (1sol
  demandant)
• Mercat on existeix un únic consumidor i molts
  productors
• Generalment mercat de factors de producció, mat.
  primes o béns en procés.
• És una situació de error de mercat el mercat
  no és eficient
• Lúnic comprador és qui té el poder sobre el
  mercat ja que pot influir en el preu i la
  quantitat
• El comprador exigeix un preu inferior al que hi
  hauria en un mercat competitiu
• P lt Valor Mg del bé

47
Exemples reals dempreses monopolístiques

• Eslògan Your potential. Our passion. (El teu
  potencial. La nostra passió.)
• Microsoft desenvolupa, fabrica, llicencia i
  produeix software i equips electrònics.
• Ha estat objecte de crítiques, com acusacions de
  realitzar pràctiques monopolístiques que lhan
  portat davant la Comissió Europea i el
  Departament de Justícia dels Estats Units.

48

• Fundació 1975
• Seu Redmond, Washington (EE.UU.)
• Administració Bill Gates Fundador
• Paul Allen
  Fundador
• Steve Ballmer
  Executiu principal
• Productes Microsoft Windows
• Microsoft Office
• Microsoft Game Studio
• Microsoft Visual Studio
• Windows Live(abans MSN)
  Xbox 360
• Beneficis 51.120 millions (2007)
• Treballadors 76.539 (2007)

49

• Apple
• iPod, el seu gran èxit, va fer augmentar el valor
  de la seva marca.
• ?Entrada al mercat mundial sense líder clar.
• ?Alta qualitat.
• ?Acabats sòlids.
• ?Dimensió més petita que els altres aparells.
• ?Minimitza els costos per cançó que
  emmagatzema.
• Apple ha creat un negoci tecnològicament
  autosuficient, no necessita
• ningú i ningú pot entrar. El seu èxit és gràcies
  a
• Lèxit de les cançons online
• i el seu domini de mercat
• ? punt de mira dels governs.
• ?enveges.

50

• És enveja per què lempresa ha aconseguit
  resoldre problemes tècnics
• i se nestà beneficiant de la seva posició
  dominant o és un monopoli
• que sha de controlar?
• Als polítics això els sona a monopoli i
  proteccionisme.
• Punt de mira dels Governs
• Lèxit crida latenció.
• Gran Bretanya, França i els països nòrdics volen
  trencar el candau tecnològic, iTunnes de Appel ?
  iPod de Apple.
• Volen exigir a Apple que les cançons aconseguides
  a iTunes es puguin escoltar en altres
  reproductors que no siguin necessàriament iPod.
• Apple per part seva va anunciar de forma
  indirecta que abandonaria els seus mercats.

51

• Monopoli iApple
• ?reproductor mp3 iPod.
• ?pàgina de vendes de cançons iTunnes (que només
  sescolta a liPod).
• Ningú pot amb elles, algunes discografies han
  intentat imposar condicions a Apple
• ?control sobre els preus de venda de cançons al
  mercat.
• ?repartiment dingressos amb Apple.
• Van claudicar i van firmar el contracte exigit
  per Apple.

52
L EX monopoli de Telefònica

• 1924 neix la Compañía Telefónica Nacional de
  España per unificar la xarxa de telefonia.
• 1945 el Govern nacionalitza Telefònica
• ? comença a operar com a monopoli
• 1991 comença la fi del monopoli
• ?queixes de mala qualitat
• ?tarifes elevades
• 1994 avís de liberalització
• ? apareix Airtel móviles (Vodafone)
• ? Retevisión (Auna) (servei bàsic)

53

• 1997 Llei de liberalització de
  telecomunicacions.
• 1998 Llei General de Telecomunicacions.
• ? regular mercat de lliure competència i
  garantir servei universal.
• ? Retevisión móviles (Amena)
• ? Uni2 (servei bàsic)
• Es trenca el duopoli.
• 2001 es completa la liberalització de les
  telecomunicacions.
• ? Telefònica perd el monopoli dun dels seus
  principals negocis les trucades locals.
• ?Ha de facilitar laccés als competidors a
  lúltim tram fins la casa de labonat.
• ?Les operadores pagaran un lloguer fixat pel
  Govern
• ? Telefònica però, entra al mercat lliure amb
  tots els clients i infraestructures. (invertir o
  llogar a les altres que parteixen de 0 clients, 0
  infraestructures).

54

• Algunes empreses candidates a ser global han
  deixat la seva vocació per centrar-se només en un
  sol negoci.
• ?Vodafone només mòbils.
• ?Jazztel només empreses o servei de dades.
• Daltra banda, queden empreses que busquen una
  petita porció de mercat on poder conviure amb
  Telefònica i no contra ella.
• ? Aló distribueix Internet inallàmbric on no
  arriba la red de Telefònica.

55
GOOGLE, el pròxim monopoli?

• Apostes de Google
• - Mozilla Firefox Vs Internet Explorer.
• - Gmail Vs Hotmail
• - Buscador Google Vs MSNsearch
• - Google Calendar Vs Hotmail Calendar
• - Google Talk Vs Messenger
• - GoogleDesktop Vs MSN Desktop Search
• - GoogleMaps i GoogleEarth

56

• En algunes de les propostes dabans Google ja
  supera a Microsoft, com per exemple el buscador
  Google supera al MSNsearch.
• Daltres li queda poc per atrapar-lo, com el
  Gmail.
• En altres sha fet amb el control, com GoogleMaps
  i GoogleEarth.
• GoogleDesktop va aparèixer abans que MSN Desktop
  Search.
• A més, té OpenOffice, és un clon gratuït de
  Microsoft Office i el vol introduir com la resta
  daplicacions en el nou concepte dInternet2.
• Molt abans de que Microsoft anunciés la seva
  oferta despai en el disc dur pels usuaris de
  Windows Vista.
• Google es torna a avançar.

57

• Tot i tenir el seu propi servei de publicació de
  videos personals ha fet una gran inversió per
  comprar el portal més dominant, Youtube ja és
  seu.
• Microsoft per la seva banda està preparant un nou
  servei per competir amb aquests portals de videos
  personals (SoapBox).
• El futur dInternet , reinventada en gran part
  per Google, sembla que ja està a punt darribar.

58

• De què viu Google? Com pot créixer tant si quasi
  tots els seus portals són gratuïts?
• Doncs, a més, dels serveis a empreses,
  recollecta molta quantitat de diners dels
  anuncis privilegiats que apareixen en els
  resultats de les cerques i en els mapes de
  GoogleMaps.
• És lanunciant qui afavoreix les infraestructures
  daquesta gran xarxa publicitària que és Internet.