El descobriment d'Am - PowerPoint PPT Presentation

About This Presentation
Title:

El descobriment d'Am

Description:

Daniel Mart nez Arias 4 ESO A Enhorabona, Has fet un treball molt b i m ha agradat molt. A millorar errors ortogr fics, exemple les abreviatures dels ordinals ... – PowerPoint PPT presentation

Number of Views:67
Avg rating:3.0/5.0
Slides: 25
Provided by: Dani1197
Category:

less

Transcript and Presenter's Notes

Title: El descobriment d'Am


1
El descobrimentd'Amèrica
  • Daniel Martínez Arias
  • 4º ESO A

2
Avenç de la ciència,lafavoriment dels
descobriments geogràfics
1.
3
INSTRUMENTS DE NAVEGACIÓ
  • Perquè l'expansió ibèrica es veiés coronada per
    l'èxit no bastava amb el millorament dels
    vaixells, sinó que també calia integrar
    coneixements acumulats a través dels segles i
    saber utilitzar nous instruments de navegació com
    la brúixola, el sextant, la sonda i lastrolabi.
  • Brúixola instrument que serveix per determinar
    qualsevol direcció de la superfície terrestre per
    mitjà d'una agulla imantada que sempre assenyala
    els pols magnètics Nord-Sud.
  • Sextant instrument que permet mesurar angles
    entre dos objectes tals com dos punts d'una costa
    o un astre -tradicionalment el Sol- i l'horitzó.
    Coneixent l'elevació del Sol i l'hora del dia es
    pot determinar la latitud a la qual es troba
    l'observador. Aquesta determinació s'efectua amb
    bastant precisió mitjançant càlculs matemàtics
    senzills d'aplicar.
  • Astrolabi instrument de navegació, que mesurava
    l'altura del sol o de l'estrella polar, depenent
    si era de dia o de nit, i mitjançant una sèrie de
    càlculs els mariners podien saber la latitud a la
    qual es trobaven.

Astrolabi
Brúixola
Sextant
4
NOUS TIPUS DE VAIXELLS
  • La nau caravella
  • embarcació de vela, lleugera, alta i llarga fins
    a 30 m, estreta que contava amb tres mastelers
    sobre una sola coberta i un castell elevat en la
    proa i altre en la popa.
  • El galeó
  • embarcació de vela utilitzada des de mitjans del
    segle XV. Consistia en un bajel gran, d'alt brodo
    que es movia per l'acció del vent. Va ser una
    derivació de la carraca però combinada amb la
    velocitat de la caravella.
  • La carraca
  • eren navilis grans i robusts, rodons, d'alt
    brodo, de veles, especialitzats en el transport
    de grans càrregues en travessies llargues, aptes
    per al comerç entre Flandès i el Mediterrani, i
    posteriorment per a travessar l'Atlàntic.

Nau caravella
5
CONEIXEMENT DELS VENTS
  • Vents alisis
  • els velers que salpaven dEuropa només podien
    arribar a Amèrica si aprofitaven els vents
    alisis, que, cap al sud, prop de larxipèlag de
    les Canàries, bufen dest a oest. DAmèrica a
    Europa només en podien tornar aprofitant el
    corrent del Golf i els contraalisis, que bufen
    més al nord i doest a est.
  • Vents monsons
  • El massís de lHimàlaia determina el règim de
    vents de loceà Índic, els vents monsons. Els
    monsons, contràriament als alisis, no són vents
    constants, sinó que presenten una variabilitat
    estacional. A lestiu, els monsons bufen de sud a
    nord, perquè laire situat sobre el continent és
    més calent que el que hi ha damunt de loceà. A
    lhivern, els monsons bufen de nord a sud, perquè
    la mar conserva lescalfor i laire és més calent
    que el que hi ha sobre el continent.

Vents monsons
Vents alisis
6
Altres viatges, antecedents
2.
7
ELS PRIMERS GRANS NAVEGANTS
  • Els primers grans navegants van ser els
    portuguesos, protegits pels seus reis i pel
    príncep Enric el Navegant (1394-1460). En
    l'empresa descobridora van contar amb avenços
    tècnics com la caravella (un tipus d'embarcació
    adequat per a la navegació atlàntica), la
    brúixola, el astrolabi, els atlas i els portolans
    (colleccions de plànols de ports).
  • Els principals navegants portuguesos van ser
  • Bartolomé Díaz (h. 1450-1500), que va arribar el
    cap de Bona Esperanza, en l'extrem meridional
    d'Àfrica (1488).
  • Vasco da Gamma (h. 1469-1524), que va arribar
    fins a Calicut, en la costa occidental de la
    Índia (1498).
  • Fernando de Magallanes (1480-1521), que va trobar
    el pas marítim entre l'Atlàntic i el Pacífic per
    l'estret que duu el seu nom (1520). Va morir a
    Filipines, i la circunnavegació de la Terra va
    ser completada pel guipuscoà Juan Sebastián
    Elcano (1476-1526).

Fernando de Magallanes
8
BARTOLOMÉ DÍAZ
  • VIATGE AL SUR DÀFRICA
  • En 1486, el Rei Juan II de Portugal va
    sollicitar a Díaz perquè recorregués Àfrica pel
    sud i trobar el país del mític rei cristià Presti
    Juan, del com es tenien notícies molt recents de
    Joo Alfonso dóna Aveiro i el rei desitjava
    entaular relacions amistoses amb aquest regne. A
    Díaz li va prendre deu mesos per a preparar
    aquesta expedició i va partir de Lisboa a la fi
    de juliol o començaments d'agost de 1487, amb
    dues caravelles armades de 50 tones i un vaixell
    de provisions. Addicionalment acompanyaven dos
    homes i quatre dones de raça negra, que servirien
    d'intèrprets als nadius per a explicar l'objectiu
    de l'expedició. Va navegar primer cap a la
    desembocadura del riu Congo, d'aquí va recórrer
    la costa africana d'Angola i Namíbia i va arribar
    A Walbisbaai (Walvis Bay). A la fi de desembre de
    1487 arriba a un lloc prop de la desembocadura
    del riu Aurenja i erigeix una columna de pedres i
    flama al lloc Angra dos Voltas. Es va allunyar de
    la costa i va ser arrossegat per una tempesta
    durant el mes de gener de 1488, passant de llarg
    pel cap que actualment es denomina Cap de Bona
    Esperança cap al sud, sense arribar a veure'l. Al
    calmar-se la tempesta es va dirigir a lest, però
    al no veure terra va decidir anar cap al nord i
    va arribar A Mosselbaai (Mossel Bay) el 3 de
    febrer de 1488, que la va nombrar Bahia dos
    Vaqueiros (Badia dels Vaquers). Ja es trobava en
    l'última escala per a endinsar-se a l'Oceà Índic
    quan els mariners que ho acompanyaven es van
    rebellar i van forçar a Díaz que regressés a
    Portugal, a causa de l'escassesa de provisions i
    les naus estaven bastant deteriorades per la
    tempesta.

9
VASCO DA GAMMA
  • EL SEU PRIMER VIATGE
  • Manel I l'Afortunat li va encomanar la missió de
    trobar terres cristianes a lest. El rei, com
    molts europeus, creia que l'Índia era el regne
    cristià llegendari de Presti Juan. També volia
    tenir accés als mercats comercials d'Orient.
    Vasco da Gamma va ampliar l'exploració de la ruta
    marítima de la seva precursor Bartolomé Diaz, que
    va anar el primer a envoltar el cap de Bona
    Esperança en 1488, culminant amb una generació de
    l'exploració marítima portuguesa fomentada per
    l'escola nàutica d'Enrique el Navegant. El viatge
    de da Gamma establiria una ruta per mar des
    d'Europa a la Índia que permetria comerç amb
    l'Orient Llunyà, sense l'ús de les rutes costoses
    i insegures de caravanes pel camí de seda,
    d'Orient Mig i Àsia central Manuel I de Portugal
    li va confiar el comandament de la flota amb la
    intenció de vorejar la costa africana, passar el
    cap de Bona Esperanza, a la recerca de la Índia,
    amb 150 homes (pescadors i soldats) distribuïts
    en quatre petits bucs
  • - San Gabriel, construït especialment per a
    aquest viatge i comandada pel propi Vasco da
    Gamma.
  • - San Rafael, també construït per a aquest
    viatge i comandada per Paulo da Gamma, germà del
    capità major.
  • - Berrio, rebatejat com San Miguel (si bé va
    seguir sent conegut pel seu primer nom),
    comandado per Nicolau Coelho.
  • - Un petit buc per al transport de
    subministraments, que va ser incendiat
    posteriorment en la costa oriental africana, i
    que va ser encomanat per Gonzalo Nunes.
  • Abans del 16 de desembre, la flota havia passat
    el riu blanc, Sud-àfrica on Diaz havia donat
    volta enrere. El 2 de març de 1498, la flota va
    arribar A Moçambic, després de sofrir fortes
    temporals i de tenir Vasco da Gamma que sufocar,
    amb mà de ferro, una revolta de la tripulació. El
    17 d'abril de 1498 albirava Calicut (actual
    Kozhikode), descobrint el camí marítim per a la
    Índia. Arribant a la Índia el 20 de maig de 1498.

10
FERNANDO DE MAGALLANES
  • VIATGE AL VOLTANT DEL MÓN
  • Urpa de Sanlúcar de Barrameda el 20 de setembre
    de 1519, en una expedició composta per les naus
    Trinitat, nau capitana al comandament de
    Magallanes Victoria San Antonio Concepción i
    Santiago. Després de recalar en les Canàries, van
    passar enfront de les illes de Cap Verd i a les
    costes de Sierra Leone, tocant les terra del que
    avui és Rio de Janeiro. Van seguir cap al sud,
    passant enfront del Rio de la Plata, i van
    arribar a la Badia San Julián, que van explorar a
    la recerca d'un possible pas. Magallanes, en
    vista de l'arribada d'hivern, va decidir recalar
    allí fins a l'arribada de la primavera. Una
    vegada acabades aquestes minucioses etapes van
    aconseguir sortir del "laberint" cap a l'oceà
    Pacífic, al que bateja amb tal nom (que
    romandria, fent oblidar l'anterior de mar del
    Sud) degut al fet que en el seu camí no es creua
    amb cap tempestat. Per fi en, al març de 1521 va
    trobar una illa en la qual els navegants van
    aprofitar per a descansar i recollir queviures.
    Aviat acudirien a aquella illa nombrosos
    indígenes amb regals per a aquests nous
    "visitants". En les Moluques, Magallanes i els
    seus van descobrir que havien arribat a l'Extrem
    Orient, complint el projecte de Cristóbal Colón.
    Magallanes va morir en una contesa amb una tribu
    de Filipines, pel que Juan Sebastián Elcano va
    prendre el comandament de l'expedició.
    L'expedició va arribar només amb la Victòria de
    retorn a Espanya al juliol de 1522. En total,
    dos-cents setze homes van morir durant el viatge,
    i només divuit, entre ells Elcano, van poder
    sobreviure.

11
CRISTOBAL COLÓN, BIOGRAFIA, VIATGES...
3.
12
CRISTOBAL COLÓN
BIOGRAFIA
  • Descubridor d'Amèrica (Gènova?, 1451 -Valladolid,
    1506). L'origen d'aquest navegant, probablement
    italià, està embolicat en el misteri per obra
    d'ell mateix i del seu primer biògraf, el seu
    fill Hernando. Sembla ser que Cristóbal Colón va
    començar com artesà i comerciant modest i que va
    prendre contacte amb el mar a través de la
    navegació de cabotaje amb fins mercantils. En
    1476 va naufragar la flota genovesa en la qual
    viatjava, al ser atacada per corsarios francesos
    prop del cap de San Vicente (Portugal) des de
    llavors Colón es va establir a Lisboa com agent
    comercial de la casa Centurione, per a la qual va
    realitzar viatges a Madeira, Guinea, Anglaterra i
    fins i tot Islàndia (1477). Després es va dedicar
    a fer mapes i a adquirir una formació
    autodidacta va aprendre les llengües clàssiques
    que li van permetre llegir els tractats
    geogràfics antics (prenent coneixement de la idea
    de la esfericidad de la Terra, defensada per
    Aristòtil) i va començar a prendre contacte amb
    els grans geógrafos de l'època (com el florentino
    Toscanelli). Dels uns i els altres li va venir a
    Cristóbal Colón la idea que la Terra era esfèrica
    i que la costa oriental d'Àsia podia arribar-se a
    fàcilment navegant cap a l'oest (ja que una sèrie
    de càlculs erronis li havien fet subestimar el
    perímetre del Globus i suposar, per tant, que
    Japó es trobava a 2.400 milles marines de
    Canàries, aproximadament la situació de les
    Antilles). Mariners portuguesos versats en la
    navegació atlàntica li van informar segurament de
    l'existència d'illes que permetien fer escala en
    la navegació transoceànica i fins i tot és
    possible que, com asseguren teories menys
    contrastades, tingués notícia de l'existència de
    terres per explorar a l'altre costat de l'Oceà,
    procedents de marins portuguesos o nòrdics (o
    dels papers del seu propi sogre, colonitzador de
    Madeira). Amb tot això, Colón va concebre el seu
    projecte d'obrir una ruta naval cap a Àsia per
    l'oest, basat en l'encertada hipòtesi que la
    Terra era rodona i en el doble error de
    suposar-la més petita del que és i ignorar
    l'existència del continent americà, que
    s'interposava en la ruta projectada. L'interès
    econòmic del projecte era indubtable en aquella
    època, ja que el comerç europeu amb Extrem Orient
    era extremadament lucratiu, basat en la
    importació de especias i productes de luxe
    aquest comerç es realitzava per terra a través
    d'Orient Mig, controlat pels àrabs els
    portuguesos duien anys intentant obrir una ruta
    marítima a la Índia vorejant la costa africana
    (empresa que culminaria Vasco da Gamma en 1498).

13
CRISTOBAL COLÓN
ERRORS
  • Colón va creure haver confirmat alguns càlculs
    medievals del diàmetre de la Terra amb les seves
    observacions. En una nota marginal (núm. 490) a
    la seva còpia del Imago Mundi, va escriure el
    següent "Nota que sovint navegant de Lisboa cap
    al sud de Guinea jo he observat amb cura el
    trajecte que fan els capitans i els marins i de
    seguida he pres l'altura del Sol amb el quadrant
    i altres instruments en diversos sentits, i he
    trobat que ella concordava amb les dades de
    Alfragán, a saber, que a cada grau corresponen 56
    2/3 milles per això cal prestar fe a aquests
    càlculs es pot, doncs, dir que el circuit de la
    Terra sota el cercle equinoccial és de 20.400
    milles. És tal com ho havien establert el mestre,
    mèdic i astrólogo José Vicinho i diversos altres
    que van ser enviats expressament per a això pel
    Serenísimo Rei de Portugal". Altres notes al
    marge repeteixen la xifra de 56,66 milles per al
    grau.

14
CRISTOBAL COLÓN
VIATGES
PRIMER VIATGE
15
CRISTOBAL COLÓN
VIATGES
SEGON VIATGE
16
CRISTOBAL COLÓN
VIATGES
TERCER VIATGE
17
CRISTOBAL COLÓN
VIATGES
QUART VIATGE
18
CRISTOBAL COLÓN
NOUS PRODUCTES
  • S'interessen pel desenvolupament de l'agricultura
    a Amèrica t els castellans són els artífexs d'un
    intens intercanvi de plantes i animals entre
    Europa i Amèrica. Animals com el cavall, ovella,
    cabra, gallines, porcs duts d'Europa a Amèrica, i
    el gall dindi portat d'Amèrica a Europa. Plantes
    com el blat, ordi, arròs, cafè, cotó portats
    d'Europa cap a a Amèrica. I tabac, cacao, patata,
    blat de moro, tomàquet, quinina d'Amèrica a
    Europa. Gràcies a la aclimatación a Amèrica de
    molts d'aquests cultius augmenta enormement la
    producció, com per exemple la de l'arròs, de
    sucre i cafè. Les conseqüències d'això a Europa
    són l'augment de la demanda per la baixada dels
    preus, i passen a ser béns de consum popular.
    Canvien els hàbits de consum.

PATATA
CACAU
TABAC
19
LA COLONITZACIÓ LES LLEIS D'ÍNDIES
4.
20
LES LLEIS DÍNDIES
  • Les Lleis d'Índies (o Lleis Noves) són un seguit
    de lleis, promulgades el 20 de novembre de 1542
    per Carles I d'Espanya amb l'objectiu de prohibir
    el sistema de l'Encomienda, i tots els abusos
    derivats d'aquest, així com definir els impostos
    que els colons havien de pagar al rei.
  • Des de començaments del segle XVI van començar a
    sentir-se denúncies contra els abusos que patien
    els indis de l'Amèrica recentment conquerida. Les
    Lleis de Burgos (1512-1513) van intentar prevenir
    aquests abusos amb la creació de l'encomienda.
    Aquesta figura jurídica tenia tres grans
    objectius
  • Respectar la condició dels indígenes com a
    súbdits lliures del rei d'Espanya (no esclaus).
  • Evangelitzar els indígenes, tasca que corresponia
    al cap de l'encomienda.
  • Explotar els territoris conquerits mitjançant el
    treball dels indis, que estaven obligats a
    treballar-hi.
  • Tot i que el propòsit semblava bo, el resultat no
    ho va ser. Simplement va legalitzar la situació
    anterior, on l'indi estava obligat a ser un
    esclau. Durant el regnat de Carles I d'Espanya,
    el debat es va revifar, i aquest, mogut per la
    campanya que estava realitzant el frare dominic
    Bartolomé de las Casas, va revisar la legislació
    colonial. El principal objectiu de Las Casas era
    abolir l'encomienda, perquè considerava que era
    denigrant pels indis, atès que els forçava a
    abandonar el seu medi natural i instalar-se a les
    encomiendas.
  • El 20 de novembre de 1542, Carles I d'Espanya
    logra el seu objectiu i promulga les Lleis
    d'Indies, que recordaven solemnement la
    prohibició d'esclavitzar els indis, així com
    l'abolició de les encomiendas, que deixaven de
    ser hereditàries, i havien de desaparèixer al
    morir els encomenderos de l'època.

BARTOLOMÉ DE LAS CASAS
21
Altres descobridors
5.
22
FRANCISCO PIZARRO
  • Conquistador espanyol. Fill natural del capità
    Gonzalo Pizarro, des de molt jove va participar
    en les guerres locals entre senyorius i va
    acompanyar al seu pare en les guerres d'Itàlia.
    En 1502, va embarcar en la flota que duia a les
    Índies a Nicolás de Ovando, el nou governador de
    L'Espanyola. Home inquiet i de fort caràcter, no
    va assolir adaptar-se a la vida sedentària del
    colonitzador, raó per la qual va decidir
    participar en l'expedició d'Alonso de Ojeda que
    va explorar Amèrica Central (1510) i després en
    la de Basc Núñez de Balboa que va descobrir
    l'oceà Pacífic (1513). Entre 1519 i 1523, no
    obstant això, es va installar en la ciutat de
    Panamà, de la qual va anar regidor, ordinari i
    alcalde, el que li va permetre enriquir-se.
    Coneixedor de les remors que parlaven de
    l'existència de grans riqueses en l'Imperi Inca,
    va decidir unir la fortuna que havia pastat amb
    la de Diego de Almagro para finançar dues
    expedicions de conquesta (1524-1525 i 1526-1528),
    que es van saldar amb sengles fracassos. A causa
    de les penalitats sofertes en el segon intent,
    Pizarro es va retirar a la illa del Gall amb
    dotze homes, mentre Almagro anava a Panamà a la
    recerca de reforços. Els tretze de la fama van
    aprofitar per a explorar part de la costa oest
    d'Amèrica del Sud, regió que van denominar Perú,
    tal vegada per la proximitat del rio Virú, i van
    tenir constància de l'existència d'una gran
    civilització. No obstant això, davant la negativa
    del governador de Panamà a concedir més homes a
    Almagro, en 1529 Pizarro va viatjar a Espanya a
    fi d'exposar els seus plans al rei Carlos I, qui,
    en les capitulacions de Toledo (26 de juliol de
    1529), ho va nomenar governador, capità general i
    avançat de les noves terres, designació real
    aquesta que va provocar el recel i la frustració
    de Almagro. De retorn a Panamà (1530), Pizarro va
    preparar una nova expedició de conquesta, i al
    gener de 1531 va embarcar amb un contingent de
    180 homes i 37 cavalls cap a Perú.

23
HERNÁN CORTÉS
  • Conquistador espanyol de Mèxic (Medellín,
    Badajoz, 1485 - Castilleja de la Costa, Sevilla,
    1547). Procedent d'una família de gentilhomes
    d'Extremadura, Hernán Cortés va estudiar breument
    en la Universitat de Salamanca. En 1504 va passar
    a les Índies recién descobertes per Colón i es va
    establir com escribano i terrateniente en
    L'Espanyola (Santo Domingo). Va participar en
    l'expedició a Cuba de 1511 com secretari del
    governador Diego Velázquez, amb qui va emparentar
    al casar-se amb la seva cunyada i que li va
    nomenar alcalde de la nova ciutat de Santiago. En
    1518 Diego Velázquez va confiar a Hernán Cortés
    el comandament d'una expedició a Yucatán no
    obstant això, el governador desconfiava de
    Cortés, a qui ja havia empresonat en una ocasió
    acusat de conspiració, i va decidir rellevar-li
    de l'encàrrec abans de partir. Advertit Cortés,
    va accelerar la partida i es va fer a la mar
    abans de rebre la notificació (1519). Amb onze
    vaixells, uns sis-cents homes, 16 cavalls i 14
    peces d'artilleria, Hernán Cortés va navegar des
    de Santiago a Cozumel i Tabasco allí va derrotar
    als mayas i va rebre -entre altres regals- a la
    índia donya Marina, que li serviria com amant,
    consellera i intèrpret durant tota la campanya.
    Desobeint ordres expresses del governador
    Velázquez, va fundar en la costa del golf de
    Mèxic la ciutat de Vila Rica de la Veracruz. Allí
    va tenir notícies de l'existència de l'imperi
    asteca en l'interior, el capital del qual es deia
    que guardava grans tresors, i es va afanyar a la
    seva conquesta. Per a evitar la temptació de
    regressar que amenaçava a molts dels seus homes
    davant l'evident inferioritat numèrica, Hernán
    Cortés va enfonsar les seves naus en Veracruz. Va
    assolir l'aliança d'alguns pobles indígenes
    sotmesos als asteques, com els toltecas i
    tlaxcaltecas.

24
Enhorabona, Has fet un treball molt bó i mha
agradat molt. A millorar errors ortogràfics,
exemple les abreviatures dels ordinals(1r,2n)
tens molt bé els avenços tècnics i les lleis
dÍndies.La part dels descobridors podria estar
més resumit en guions amb les idees principals.
La qualificació és Excel.lent 9,5
Write a Comment
User Comments (0)
About PowerShow.com