Title: El descobriment d'Am
1El descobrimentd'Amèrica
- Daniel Martínez Arias
- 4º ESO A
2Avenç de la ciència,lafavoriment dels
descobriments geogràfics
1.
3INSTRUMENTS DE NAVEGACIÓ
- Perquè l'expansió ibèrica es veiés coronada per
l'èxit no bastava amb el millorament dels
vaixells, sinó que també calia integrar
coneixements acumulats a través dels segles i
saber utilitzar nous instruments de navegació com
la brúixola, el sextant, la sonda i lastrolabi.
- Brúixola instrument que serveix per determinar
qualsevol direcció de la superfície terrestre per
mitjà d'una agulla imantada que sempre assenyala
els pols magnètics Nord-Sud. - Sextant instrument que permet mesurar angles
entre dos objectes tals com dos punts d'una costa
o un astre -tradicionalment el Sol- i l'horitzó.
Coneixent l'elevació del Sol i l'hora del dia es
pot determinar la latitud a la qual es troba
l'observador. Aquesta determinació s'efectua amb
bastant precisió mitjançant càlculs matemàtics
senzills d'aplicar. - Astrolabi instrument de navegació, que mesurava
l'altura del sol o de l'estrella polar, depenent
si era de dia o de nit, i mitjançant una sèrie de
càlculs els mariners podien saber la latitud a la
qual es trobaven.
Astrolabi
Brúixola
Sextant
4NOUS TIPUS DE VAIXELLS
- La nau caravella
- embarcació de vela, lleugera, alta i llarga fins
a 30 m, estreta que contava amb tres mastelers
sobre una sola coberta i un castell elevat en la
proa i altre en la popa. - El galeó
- embarcació de vela utilitzada des de mitjans del
segle XV. Consistia en un bajel gran, d'alt brodo
que es movia per l'acció del vent. Va ser una
derivació de la carraca però combinada amb la
velocitat de la caravella. - La carraca
- eren navilis grans i robusts, rodons, d'alt
brodo, de veles, especialitzats en el transport
de grans càrregues en travessies llargues, aptes
per al comerç entre Flandès i el Mediterrani, i
posteriorment per a travessar l'Atlàntic.
Nau caravella
5CONEIXEMENT DELS VENTS
- Vents alisis
- els velers que salpaven dEuropa només podien
arribar a Amèrica si aprofitaven els vents
alisis, que, cap al sud, prop de larxipèlag de
les Canàries, bufen dest a oest. DAmèrica a
Europa només en podien tornar aprofitant el
corrent del Golf i els contraalisis, que bufen
més al nord i doest a est. - Vents monsons
- El massís de lHimàlaia determina el règim de
vents de loceà Índic, els vents monsons. Els
monsons, contràriament als alisis, no són vents
constants, sinó que presenten una variabilitat
estacional. A lestiu, els monsons bufen de sud a
nord, perquè laire situat sobre el continent és
més calent que el que hi ha damunt de loceà. A
lhivern, els monsons bufen de nord a sud, perquè
la mar conserva lescalfor i laire és més calent
que el que hi ha sobre el continent.
Vents monsons
Vents alisis
6 Altres viatges, antecedents
2.
7ELS PRIMERS GRANS NAVEGANTS
- Els primers grans navegants van ser els
portuguesos, protegits pels seus reis i pel
príncep Enric el Navegant (1394-1460). En
l'empresa descobridora van contar amb avenços
tècnics com la caravella (un tipus d'embarcació
adequat per a la navegació atlàntica), la
brúixola, el astrolabi, els atlas i els portolans
(colleccions de plànols de ports).
- Els principals navegants portuguesos van ser
- Bartolomé Díaz (h. 1450-1500), que va arribar el
cap de Bona Esperanza, en l'extrem meridional
d'Àfrica (1488). - Vasco da Gamma (h. 1469-1524), que va arribar
fins a Calicut, en la costa occidental de la
Índia (1498). - Fernando de Magallanes (1480-1521), que va trobar
el pas marítim entre l'Atlàntic i el Pacífic per
l'estret que duu el seu nom (1520). Va morir a
Filipines, i la circunnavegació de la Terra va
ser completada pel guipuscoà Juan Sebastián
Elcano (1476-1526).
Fernando de Magallanes
8 BARTOLOMÉ DÍAZ
- VIATGE AL SUR DÀFRICA
- En 1486, el Rei Juan II de Portugal va
sollicitar a Díaz perquè recorregués Àfrica pel
sud i trobar el país del mític rei cristià Presti
Juan, del com es tenien notícies molt recents de
Joo Alfonso dóna Aveiro i el rei desitjava
entaular relacions amistoses amb aquest regne. A
Díaz li va prendre deu mesos per a preparar
aquesta expedició i va partir de Lisboa a la fi
de juliol o començaments d'agost de 1487, amb
dues caravelles armades de 50 tones i un vaixell
de provisions. Addicionalment acompanyaven dos
homes i quatre dones de raça negra, que servirien
d'intèrprets als nadius per a explicar l'objectiu
de l'expedició. Va navegar primer cap a la
desembocadura del riu Congo, d'aquí va recórrer
la costa africana d'Angola i Namíbia i va arribar
A Walbisbaai (Walvis Bay). A la fi de desembre de
1487 arriba a un lloc prop de la desembocadura
del riu Aurenja i erigeix una columna de pedres i
flama al lloc Angra dos Voltas. Es va allunyar de
la costa i va ser arrossegat per una tempesta
durant el mes de gener de 1488, passant de llarg
pel cap que actualment es denomina Cap de Bona
Esperança cap al sud, sense arribar a veure'l. Al
calmar-se la tempesta es va dirigir a lest, però
al no veure terra va decidir anar cap al nord i
va arribar A Mosselbaai (Mossel Bay) el 3 de
febrer de 1488, que la va nombrar Bahia dos
Vaqueiros (Badia dels Vaquers). Ja es trobava en
l'última escala per a endinsar-se a l'Oceà Índic
quan els mariners que ho acompanyaven es van
rebellar i van forçar a Díaz que regressés a
Portugal, a causa de l'escassesa de provisions i
les naus estaven bastant deteriorades per la
tempesta.
9 VASCO DA GAMMA
- EL SEU PRIMER VIATGE
- Manel I l'Afortunat li va encomanar la missió de
trobar terres cristianes a lest. El rei, com
molts europeus, creia que l'Índia era el regne
cristià llegendari de Presti Juan. També volia
tenir accés als mercats comercials d'Orient.
Vasco da Gamma va ampliar l'exploració de la ruta
marítima de la seva precursor Bartolomé Diaz, que
va anar el primer a envoltar el cap de Bona
Esperança en 1488, culminant amb una generació de
l'exploració marítima portuguesa fomentada per
l'escola nàutica d'Enrique el Navegant. El viatge
de da Gamma establiria una ruta per mar des
d'Europa a la Índia que permetria comerç amb
l'Orient Llunyà, sense l'ús de les rutes costoses
i insegures de caravanes pel camí de seda,
d'Orient Mig i Àsia central Manuel I de Portugal
li va confiar el comandament de la flota amb la
intenció de vorejar la costa africana, passar el
cap de Bona Esperanza, a la recerca de la Índia,
amb 150 homes (pescadors i soldats) distribuïts
en quatre petits bucs - - San Gabriel, construït especialment per a
aquest viatge i comandada pel propi Vasco da
Gamma. - - San Rafael, també construït per a aquest
viatge i comandada per Paulo da Gamma, germà del
capità major. - - Berrio, rebatejat com San Miguel (si bé va
seguir sent conegut pel seu primer nom),
comandado per Nicolau Coelho. - - Un petit buc per al transport de
subministraments, que va ser incendiat
posteriorment en la costa oriental africana, i
que va ser encomanat per Gonzalo Nunes. - Abans del 16 de desembre, la flota havia passat
el riu blanc, Sud-àfrica on Diaz havia donat
volta enrere. El 2 de març de 1498, la flota va
arribar A Moçambic, després de sofrir fortes
temporals i de tenir Vasco da Gamma que sufocar,
amb mà de ferro, una revolta de la tripulació. El
17 d'abril de 1498 albirava Calicut (actual
Kozhikode), descobrint el camí marítim per a la
Índia. Arribant a la Índia el 20 de maig de 1498.
10FERNANDO DE MAGALLANES
- VIATGE AL VOLTANT DEL MÓN
- Urpa de Sanlúcar de Barrameda el 20 de setembre
de 1519, en una expedició composta per les naus
Trinitat, nau capitana al comandament de
Magallanes Victoria San Antonio Concepción i
Santiago. Després de recalar en les Canàries, van
passar enfront de les illes de Cap Verd i a les
costes de Sierra Leone, tocant les terra del que
avui és Rio de Janeiro. Van seguir cap al sud,
passant enfront del Rio de la Plata, i van
arribar a la Badia San Julián, que van explorar a
la recerca d'un possible pas. Magallanes, en
vista de l'arribada d'hivern, va decidir recalar
allí fins a l'arribada de la primavera. Una
vegada acabades aquestes minucioses etapes van
aconseguir sortir del "laberint" cap a l'oceà
Pacífic, al que bateja amb tal nom (que
romandria, fent oblidar l'anterior de mar del
Sud) degut al fet que en el seu camí no es creua
amb cap tempestat. Per fi en, al març de 1521 va
trobar una illa en la qual els navegants van
aprofitar per a descansar i recollir queviures.
Aviat acudirien a aquella illa nombrosos
indígenes amb regals per a aquests nous
"visitants". En les Moluques, Magallanes i els
seus van descobrir que havien arribat a l'Extrem
Orient, complint el projecte de Cristóbal Colón.
Magallanes va morir en una contesa amb una tribu
de Filipines, pel que Juan Sebastián Elcano va
prendre el comandament de l'expedició.
L'expedició va arribar només amb la Victòria de
retorn a Espanya al juliol de 1522. En total,
dos-cents setze homes van morir durant el viatge,
i només divuit, entre ells Elcano, van poder
sobreviure.
11 CRISTOBAL COLÓN, BIOGRAFIA, VIATGES...
3.
12 CRISTOBAL COLÓN
BIOGRAFIA
- Descubridor d'Amèrica (Gènova?, 1451 -Valladolid,
1506). L'origen d'aquest navegant, probablement
italià, està embolicat en el misteri per obra
d'ell mateix i del seu primer biògraf, el seu
fill Hernando. Sembla ser que Cristóbal Colón va
començar com artesà i comerciant modest i que va
prendre contacte amb el mar a través de la
navegació de cabotaje amb fins mercantils. En
1476 va naufragar la flota genovesa en la qual
viatjava, al ser atacada per corsarios francesos
prop del cap de San Vicente (Portugal) des de
llavors Colón es va establir a Lisboa com agent
comercial de la casa Centurione, per a la qual va
realitzar viatges a Madeira, Guinea, Anglaterra i
fins i tot Islàndia (1477). Després es va dedicar
a fer mapes i a adquirir una formació
autodidacta va aprendre les llengües clàssiques
que li van permetre llegir els tractats
geogràfics antics (prenent coneixement de la idea
de la esfericidad de la Terra, defensada per
Aristòtil) i va començar a prendre contacte amb
els grans geógrafos de l'època (com el florentino
Toscanelli). Dels uns i els altres li va venir a
Cristóbal Colón la idea que la Terra era esfèrica
i que la costa oriental d'Àsia podia arribar-se a
fàcilment navegant cap a l'oest (ja que una sèrie
de càlculs erronis li havien fet subestimar el
perímetre del Globus i suposar, per tant, que
Japó es trobava a 2.400 milles marines de
Canàries, aproximadament la situació de les
Antilles). Mariners portuguesos versats en la
navegació atlàntica li van informar segurament de
l'existència d'illes que permetien fer escala en
la navegació transoceànica i fins i tot és
possible que, com asseguren teories menys
contrastades, tingués notícia de l'existència de
terres per explorar a l'altre costat de l'Oceà,
procedents de marins portuguesos o nòrdics (o
dels papers del seu propi sogre, colonitzador de
Madeira). Amb tot això, Colón va concebre el seu
projecte d'obrir una ruta naval cap a Àsia per
l'oest, basat en l'encertada hipòtesi que la
Terra era rodona i en el doble error de
suposar-la més petita del que és i ignorar
l'existència del continent americà, que
s'interposava en la ruta projectada. L'interès
econòmic del projecte era indubtable en aquella
època, ja que el comerç europeu amb Extrem Orient
era extremadament lucratiu, basat en la
importació de especias i productes de luxe
aquest comerç es realitzava per terra a través
d'Orient Mig, controlat pels àrabs els
portuguesos duien anys intentant obrir una ruta
marítima a la Índia vorejant la costa africana
(empresa que culminaria Vasco da Gamma en 1498).
13 CRISTOBAL COLÓN
ERRORS
- Colón va creure haver confirmat alguns càlculs
medievals del diàmetre de la Terra amb les seves
observacions. En una nota marginal (núm. 490) a
la seva còpia del Imago Mundi, va escriure el
següent "Nota que sovint navegant de Lisboa cap
al sud de Guinea jo he observat amb cura el
trajecte que fan els capitans i els marins i de
seguida he pres l'altura del Sol amb el quadrant
i altres instruments en diversos sentits, i he
trobat que ella concordava amb les dades de
Alfragán, a saber, que a cada grau corresponen 56
2/3 milles per això cal prestar fe a aquests
càlculs es pot, doncs, dir que el circuit de la
Terra sota el cercle equinoccial és de 20.400
milles. És tal com ho havien establert el mestre,
mèdic i astrólogo José Vicinho i diversos altres
que van ser enviats expressament per a això pel
Serenísimo Rei de Portugal". Altres notes al
marge repeteixen la xifra de 56,66 milles per al
grau.
14 CRISTOBAL COLÓN
VIATGES
PRIMER VIATGE
15 CRISTOBAL COLÓN
VIATGES
SEGON VIATGE
16 CRISTOBAL COLÓN
VIATGES
TERCER VIATGE
17 CRISTOBAL COLÓN
VIATGES
QUART VIATGE
18 CRISTOBAL COLÓN
NOUS PRODUCTES
- S'interessen pel desenvolupament de l'agricultura
a Amèrica t els castellans són els artífexs d'un
intens intercanvi de plantes i animals entre
Europa i Amèrica. Animals com el cavall, ovella,
cabra, gallines, porcs duts d'Europa a Amèrica, i
el gall dindi portat d'Amèrica a Europa. Plantes
com el blat, ordi, arròs, cafè, cotó portats
d'Europa cap a a Amèrica. I tabac, cacao, patata,
blat de moro, tomàquet, quinina d'Amèrica a
Europa. Gràcies a la aclimatación a Amèrica de
molts d'aquests cultius augmenta enormement la
producció, com per exemple la de l'arròs, de
sucre i cafè. Les conseqüències d'això a Europa
són l'augment de la demanda per la baixada dels
preus, i passen a ser béns de consum popular.
Canvien els hàbits de consum.
PATATA
CACAU
TABAC
19 LA COLONITZACIÓ LES LLEIS D'ÍNDIES
4.
20LES LLEIS DÍNDIES
- Les Lleis d'Índies (o Lleis Noves) són un seguit
de lleis, promulgades el 20 de novembre de 1542
per Carles I d'Espanya amb l'objectiu de prohibir
el sistema de l'Encomienda, i tots els abusos
derivats d'aquest, així com definir els impostos
que els colons havien de pagar al rei. - Des de començaments del segle XVI van començar a
sentir-se denúncies contra els abusos que patien
els indis de l'Amèrica recentment conquerida. Les
Lleis de Burgos (1512-1513) van intentar prevenir
aquests abusos amb la creació de l'encomienda.
Aquesta figura jurídica tenia tres grans
objectius - Respectar la condició dels indígenes com a
súbdits lliures del rei d'Espanya (no esclaus). - Evangelitzar els indígenes, tasca que corresponia
al cap de l'encomienda. - Explotar els territoris conquerits mitjançant el
treball dels indis, que estaven obligats a
treballar-hi. - Tot i que el propòsit semblava bo, el resultat no
ho va ser. Simplement va legalitzar la situació
anterior, on l'indi estava obligat a ser un
esclau. Durant el regnat de Carles I d'Espanya,
el debat es va revifar, i aquest, mogut per la
campanya que estava realitzant el frare dominic
Bartolomé de las Casas, va revisar la legislació
colonial. El principal objectiu de Las Casas era
abolir l'encomienda, perquè considerava que era
denigrant pels indis, atès que els forçava a
abandonar el seu medi natural i instalar-se a les
encomiendas. - El 20 de novembre de 1542, Carles I d'Espanya
logra el seu objectiu i promulga les Lleis
d'Indies, que recordaven solemnement la
prohibició d'esclavitzar els indis, així com
l'abolició de les encomiendas, que deixaven de
ser hereditàries, i havien de desaparèixer al
morir els encomenderos de l'època.
BARTOLOMÉ DE LAS CASAS
21 Altres descobridors
5.
22 FRANCISCO PIZARRO
- Conquistador espanyol. Fill natural del capità
Gonzalo Pizarro, des de molt jove va participar
en les guerres locals entre senyorius i va
acompanyar al seu pare en les guerres d'Itàlia.
En 1502, va embarcar en la flota que duia a les
Índies a Nicolás de Ovando, el nou governador de
L'Espanyola. Home inquiet i de fort caràcter, no
va assolir adaptar-se a la vida sedentària del
colonitzador, raó per la qual va decidir
participar en l'expedició d'Alonso de Ojeda que
va explorar Amèrica Central (1510) i després en
la de Basc Núñez de Balboa que va descobrir
l'oceà Pacífic (1513). Entre 1519 i 1523, no
obstant això, es va installar en la ciutat de
Panamà, de la qual va anar regidor, ordinari i
alcalde, el que li va permetre enriquir-se.
Coneixedor de les remors que parlaven de
l'existència de grans riqueses en l'Imperi Inca,
va decidir unir la fortuna que havia pastat amb
la de Diego de Almagro para finançar dues
expedicions de conquesta (1524-1525 i 1526-1528),
que es van saldar amb sengles fracassos. A causa
de les penalitats sofertes en el segon intent,
Pizarro es va retirar a la illa del Gall amb
dotze homes, mentre Almagro anava a Panamà a la
recerca de reforços. Els tretze de la fama van
aprofitar per a explorar part de la costa oest
d'Amèrica del Sud, regió que van denominar Perú,
tal vegada per la proximitat del rio Virú, i van
tenir constància de l'existència d'una gran
civilització. No obstant això, davant la negativa
del governador de Panamà a concedir més homes a
Almagro, en 1529 Pizarro va viatjar a Espanya a
fi d'exposar els seus plans al rei Carlos I, qui,
en les capitulacions de Toledo (26 de juliol de
1529), ho va nomenar governador, capità general i
avançat de les noves terres, designació real
aquesta que va provocar el recel i la frustració
de Almagro. De retorn a Panamà (1530), Pizarro va
preparar una nova expedició de conquesta, i al
gener de 1531 va embarcar amb un contingent de
180 homes i 37 cavalls cap a Perú.
23 HERNÁN CORTÉS
- Conquistador espanyol de Mèxic (Medellín,
Badajoz, 1485 - Castilleja de la Costa, Sevilla,
1547). Procedent d'una família de gentilhomes
d'Extremadura, Hernán Cortés va estudiar breument
en la Universitat de Salamanca. En 1504 va passar
a les Índies recién descobertes per Colón i es va
establir com escribano i terrateniente en
L'Espanyola (Santo Domingo). Va participar en
l'expedició a Cuba de 1511 com secretari del
governador Diego Velázquez, amb qui va emparentar
al casar-se amb la seva cunyada i que li va
nomenar alcalde de la nova ciutat de Santiago. En
1518 Diego Velázquez va confiar a Hernán Cortés
el comandament d'una expedició a Yucatán no
obstant això, el governador desconfiava de
Cortés, a qui ja havia empresonat en una ocasió
acusat de conspiració, i va decidir rellevar-li
de l'encàrrec abans de partir. Advertit Cortés,
va accelerar la partida i es va fer a la mar
abans de rebre la notificació (1519). Amb onze
vaixells, uns sis-cents homes, 16 cavalls i 14
peces d'artilleria, Hernán Cortés va navegar des
de Santiago a Cozumel i Tabasco allí va derrotar
als mayas i va rebre -entre altres regals- a la
índia donya Marina, que li serviria com amant,
consellera i intèrpret durant tota la campanya.
Desobeint ordres expresses del governador
Velázquez, va fundar en la costa del golf de
Mèxic la ciutat de Vila Rica de la Veracruz. Allí
va tenir notícies de l'existència de l'imperi
asteca en l'interior, el capital del qual es deia
que guardava grans tresors, i es va afanyar a la
seva conquesta. Per a evitar la temptació de
regressar que amenaçava a molts dels seus homes
davant l'evident inferioritat numèrica, Hernán
Cortés va enfonsar les seves naus en Veracruz. Va
assolir l'aliança d'alguns pobles indígenes
sotmesos als asteques, com els toltecas i
tlaxcaltecas.
24Enhorabona, Has fet un treball molt bó i mha
agradat molt. A millorar errors ortogràfics,
exemple les abreviatures dels ordinals(1r,2n)
tens molt bé els avenços tècnics i les lleis
dÍndies.La part dels descobridors podria estar
més resumit en guions amb les idees principals.
La qualificació és Excel.lent 9,5