Diapositiva 1

1

Revisió del Pla de lEnergia de Catalunya
2006-2015

Agustí Maure - Director General dEnergia i
Mines Joan Esteve - Cap dÀrea de Planificació
Energètica ICAEN22 de març de 2010
2
ÍNDEX

1. Introducció. El Pla de lEnergia de Catalunya
   2006-2015 i la seva revisió 2009.
2. Prospectiva Energètica de Catalunya en lhoritzó
   de lany 2030.
3. Bases per a una nova política energètica
   catalana.
4. Revisió de les previsions i objectius
   quantitatius a lhoritzó 2015 i 2020 en làmbit
   de lestalvi i leficiència energètica i les
   energies renovables.
5. Recursos econòmics públics necessaris.
   Repercussions en el sistema econòmic i productiu.

3
Introducció
El Pla de lEnergia de Catalunya 2006-2015

• El Pla de lEnergia de Catalunya 2006-2015
  aprovat pel Govern català al mes doctubre de
  2005, aborda els principis genèrics de la
  política energètica de la Generalitat de
  Catalunya.
• El Pla de lEnergia defineix el posicionament
  polític del Govern de la Generalitat sobre tots
  els aspectes energètics que afecten a Catalunya,
  incloent les qüestions lligades a la seguretat
  del subministrament energètic.

4
Introducció
El 24 de novembre de 2009, el Govern aprova la
revisió del Pla de lEnergia de Catalunya
2006-2015

• Revisió triennal fixada pel propi Pla de
  lEnergia.

• Esdeveniments en el món de lenergia als darrers
  anys (preus creixents de lenergia, nous
  compromisos mundials, europeus i espanyols en
  matèria denergia i canvi climàtic).

MOTIVACIÓ

• Actualització de previsions doferta i demanda
  energètica en funció de levolució a nivell
  català implantació denergia eòlica, objectius
  denergia solar fotovoltaica, solar
  termoelèctrica i biocarburants, aprovació del Pla
  Marc de Mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya
  20082012, etc.

5
Introducció
El 24 de novembre de 2009, el Govern aprova la
revisió del Pla de lEnergia de Catalunya
2006-2015

• Revisió de la Prospectiva Energètica de Catalunya
  2030 (PROENCAT-2030) escenaris basats en
  polítiques energètiques i preus molt alts de
  lenergia. Consideració del paquet energia-clima
  de la Unió Europea.

• Revisió dobjectius quantitatius de la
  planificació a lhoritzó 2015 ajust de les
  previsions de loferta i la demanda energètica en
  el període 2010-2015. Revisió dels objectius en
  estalvi i leficiència energètica i energies
  renovables.

ASPECTES CENTRALS

• Revisió del Pla dAcció 2006-2010 sinclouen
  aspectes no suficientment desenvolupats en la
  primera versió suport a la competitivitat
  industrial en làmbit energètic, Programa
  GenerCat, pobresa energètica, IREC, etc.

6
Prospectiva Energètica de Catalunya 2030
Anàlisi prospectiva - estratègica a lhoritzó
2030 (PROENCAT 2030)

• Els sis escenaris contemplats a l'anàlisi
  prospectiva - estratègica són els següents
• Escenari E1 o Escenari base.
• Escenari E2 o Escenari voluntarista.
• Escenari E3 o Escenari de adaptació tardana.
• Escenari E4 o Escenari anticipatiu.
• Escenari E5 o Escenari crític reactiu.
• Escenari E6 o Escenari crític canvi dera.

7
Prospectiva Energètica de Catalunya 2030
Escenaris PROENCAT 2030

• preus de combustibles fòssils lany 2030 en
  valors corrents de 133 /barril no hi ha
  problemes doferta de combustibles fòssils per a
  cobrir la creixent demanda mundial fins a lany
  2030.

E1 i E2

• preus de combustibles fòssils l'any 2030 en
  valors corrents de 250 /barril. La producció
  mundial de petroli assoleix un altiplà de
  producció ("plateau-oil") a mitjan la dècada
  2010-2020, que es manté estable fins a l'any
  2030. Situacions puntuals d'escassetat, amb
  augment al final del període prospectiu.
  Tensionament progressiu dels mercats
  internacionals de gas natural i carbó, amb
  graduals increments dels preus.

E3 i E4

• preus de combustibles fòssils l'any 2030 en
  valors corrents de 450 /barril. Peak-oil" a
  mitjan la dècada 2010-2020, amb un augment
  dràstic dels preus. La demanda de petroli no
  s'adequa a l'oferta després de produir-se el
  "peak-oil" i una part de la demanda mundial queda
  insatisfeta, per motius de manca de
  disponibilitat i d'assequibilitat.

E5 i E6
8
Prospectiva Energètica de Catalunya 2030
Escenaris PROENCAT 2030. Polítiques energètiques
catalanes a cada escenari prospectiu

• Tendències des de mitjans dels 90, si no
  s'haguessin adoptat les polítiques públiques del
  Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015.

E1
E2

• Manteniment Pla de l'Energia 2006-2015 original.

• Polítiques energètiques similars a les actuals
  (E2), que no s'adapten a les noves necessitats.

E3

• Catalunya es prepara anticipadament als reptes de
  futur, reforçant-se de les polítiques
  desenvolupades actualment. S'assumeix com a
  prioritat estratègica assolir una economia de
  baixa intensitat energètica i baixa emissió de
  carboni.

E4

• Manteniment de les polítiques de l'escenari E4,
  però resulten tardanes i insuficients, en estar
  dissenyades per a altres entorns de preus i no
  estar plenament adaptades a la nova realitat
  energètica.

E5

• Pla de transició cap a una economia de molt baix
  consum d'hidrocarburs fòssils i baixa intensitat
  energètica. Estratègies molt reforçades d'estalvi
  i eficiència energètica i de foment de les
  energies renovables. Aposta decidida per un canvi
  radical en les pautes de producció i consum de la
  societat.

E6
9
Prospectiva Energètica de Catalunya 2030
Elecció de lescenari aposta

• El Govern català considera, dacord amb lopinió
  dels experts externs i interns consultats, que
  lescenari de la PROENCAT 2030 que més sajusta
  als actuals reptes de futur en làmbit energètic
  és lescenari E4 anomenat Escenari Anticipatiu.
• Catalunya realitza una feina proactiva de
  preparació
• savança cap a una economia de baixa intensitat
  energètica i baixa emissió de carboni,
• saposta clarament per les energies renovables i
  lestalvi i la eficiència energètica
• es busca una sintonia entre les actuacions de les
  administracions públiques i els agents privats
  (empreses i ciutadans)
• sincrementen de forma notable les polítiques de
  RDi en làmbit energètic.
• Les polítiques energètiques se situen en el màxim
  nivell estratègic de lactuació del Govern
  català, reforçant el Pla de lEnergia i
  accelerant la transició cap a un nou model
  econòmicament eficient, socialment redistributiu
  i mediambientalment sostenible.

10
Prospectiva Energètica de Catalunya 2030
PROENCAT 2030. Principals resultats
11
Prospectiva Energètica de Catalunya 2030
PROENCAT 2030. Principals resultats
12
Prospectiva Energètica de Catalunya 2030
PROENCAT 2030. Principals resultats
13
Prospectiva Energètica de Catalunya 2030
PROENCAT 2030. Principals resultats
14
Prospectiva Energètica de Catalunya 2030
PROENCAT 2030. Principals resultats
Equipament per a generació d'energia elèctrica en
els diferents escenaris prospectius. Any 2030
(Potència bruta en MW)
15
Prospectiva Energètica de Catalunya 2030
PROENCAT 2030. Principals resultats
16
Prospectiva Energètica de Catalunya 2030
PROENCAT 2030. Principals resultats
Catalunya contribueix a la consecució dels
objectius que la Unió Europea ha fixat per a
Espanya lany 2020 en el seu paquet
energia-clima
17
Bases de la política energética
catalana Lestalvi i leficiència com a opció
estratègica bàsica
Visió global

• Desenvolupar polítiques que redueixin la
  dependència dels combustibles fòssils i
  condueixin a un model energètic sostenible.
• Aconseguir un mix d'oferta d'energia més coherent
  amb la seva aposta per un futur sostenible i que
  influeixi sobre la demanda energètica.
• Doble objectiu una economia-societat de baixa
  intensitat energètica en la vessant de la
  demanda i de baixa emissió de carboni en la
  vessant de l'oferta.

• Esgotament dels recursos energètics fòssils i,
  fonamentalment, del petroli, unit a múltiples
  esdeveniments de caràcter geoestratègic
  (nacionalisme energètic, falta d'inversions en
  exploració i producció, creixement sostingut de
  la demanda energètica en els països emergents,).
  
• Impactes de l'energia sobre el medi ambient, el
  Quart Informe d'Avaluació del IPCC (panell
  intergovernamental de canvi climàtic) de finals
  de 2007, mostren la urgència del canvi del model
  energètic actual a escala mundial.

18
Bases de la política energética
catalana Lestalvi i leficiència com a opció
estratègica bàsica
Misió global
Vers un sistema energètic de baixa intensitat
energètica i baixa emissió de carboni, innovador,
competitiu i sostenible

• VESSANT DEMANDA
• Baixa Intensitat Energètica
• Estalvi i eficiència energètica en tot el cicle
  energètic (producció, transformació, transport,
  emmagatzematge, distribució, comercialització i
  consum).
• Economia circular (tres R Reutilització,
  Reducció i Reciclatge ).
• Austeritat (sobrietat) enfront del consumisme
  desbordat.
• Consciència ferma dels límits físics/naturals del
  desenvolupament econòmic-social energètics,
  alimentaris, mediambientals,...
• Nous conceptes de benestar i de progrés
  socio-econòmic.

• VESSANT OFERTA
• Baixa Emissió de Carboni
• Màxima utilització d'energies renovables atenent
  a les limitacions ambientals, preservant la
  seguretat alimentària i el desenvolupament de les
  societats menys avançades.
• Minimització del consum de combustibles fòssils.
• Replantejament de l'energia nuclear en la
  generació elèctrica.
• Polítiques de diversificació en l'àmbit dels
  combustibles fòssils que facin prevaldre l'ús de
  les energies amb menors emissions de CO2
  (principalment gas natural).
• Estratègies de Captura i Emmagatzematge/Segrest
  de Carboni en la generació elèctrica, en el
  refinatge de petroli o en grans installacions
  d'alt consum energètic.

19
Bases de la política energética
catalana Lestalvi i leficiència com a opció
estratègica bàsica
Opcions estratègiques (1/3)

1. De la gestió de loferta a la gestió de la
   demanda lestalvi i leficiència energètica com
   a element estratègic clau per assegurar un
   sistema energètic sostenible per a Catalunya.
2. Les energies renovables com a opció estratègica
   de futur per a Catalunya.
3. Situar la política energètica de Catalunya en el
   màxim nivell estratègic de lactuació de la
   Generalitat de Catalunya.
4. La millora de la seguretat del subministrament
   energètic i el desenvolupament de les
   infraestructures energètiques necessàries per
   assolir el nou sistema energètic de Catalunya.
5. La informació sobre lenergia com a eina
   imprescindible per a la implicació de la societat
   catalana en el procés de transició al nou model
   energètic.
6. La millora i lampliació de la formació de
   recursos humans i el reciclatge professional en
   làmbit energètic.
7. La participació activa de la societat catalana en
   el debat democràtic en làmbit de lenergia i en
   la construcció del nou model energètic del país.

OBJECTIUS ESTRATÈGICS BÀSICS
SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT
IMPLICACIÓ DE LA SOCIETAT EN MATÈRIA ENERGÈTICA
20
Bases de la política energética
catalana Lestalvi i leficiència com a opció
estratègica bàsica
Opcions estratègiques (2/3)

1. Cap a un sistema elèctric que corregeixi dèficits
   i permeti afrontar els reptes del futur.
2. Cap a un nou model territorial de la mobilitat a
   laccessibilitat.
3. Cap a una reducció del consum energètic en
   ledificació.
4. La necessitat dimpulsar leconomia circular per
   aprofundir en la millora de lestalvi i
   leficiència energètica i la utilització de les
   energies renovables del sector productiu català.
5. La necessitat de disposar en el futur de nous
   mecanismes de mercat per avançar en la
   sostenibilitat del model energètic.
6. Lactuació decidida de la Generalitat de
   Catalunya i les altres administracions públiques
   catalanes envers el nou model energètic com a
   element exemplaritzant i de dinamització.
7. La necessària compatibilització de la preservació
   del medi ambient i el desenvolupament
   socioeconòmic la seguretat energètica i la
   seguretat ambiental com a dues estratègies que
   han de ser coherents per assolir un futur
   sostenible per a Catalunya.
8. La nova política energètica catalana com a
   element clau en la contribució de Catalunya a la
   mitigació del canvi climàtic.

NOUS MODELS DE PRODUCCIÓ I CONSUM
RESPECTE AL MEDI AMBIENT
21
Bases de la política energética
catalana Lestalvi i leficiència com a opció
estratègica bàsica
Opcions estratègiques (3/3)
ATENCIÓ ALS SECTORS DESAFAVORITS

• Desenvolupament de mecanismes per a garantir les
  necessitats energètiques bàsiques als sectors de
  la societat econòmicament més desafavorits.
• La consolidació del sector de lenergia com a
  oportunitat de creixement econòmic i creació de
  feina qualificada.
• Accelerar limpuls a la RDi de noves
  tecnologies en làmbit energètic.

POTENCIACIÓ DE NOUS SECTORS ECONÒMICS VINCULATS AM
B LENERGIA
LA RECERCA EN ENERGIA COM ACCIÓ PRIORITÀRIA
22
Revisió de les previsions i objectius
quantitatius a lhoritzó 2015 i 2020
Objectius en làmbit de lestalvi i eficiència
energètica
SECTOR SECTOR En termes percentuals () En termes percentuals () En termes percentuals () En termes reals (ktep) En termes reals (ktep) En termes reals (ktep)
SECTOR SECTOR Comb. Elect. Total Comb. Elect. Total
Indústria Original 10,6 11,0 10,7 444,0 251,0 695,0
Indústria Revisió 13,0 11,8 12,6 417,7 209,9 627,7
Transport Original 12,2 -28,8 11,6 868,3 -30,2 838,1
Transport Revisió 15,2 -51,4 14,5 1.020,0 -36,3 983,7
Domèstic Original 12,6 7,0 10,1 212,5 94,2 306,6
Domèstic Revisió 16,6 12,3 14,7 263,4 158,8 422,3
Serveis Original 14,4 7,2 9,4 122,0 132,0 254,0
Serveis Revisió 24,5 12,1 16,1 186,0 193,7 379,7
Primari Original 6,9 1,7 6,5 43,4 0,8 44,2
Primari Revisió 12,8 9,1 12,5 66,3 3,8 70,1
TOTAL Original 11,7 7,9 10,6 1.690,1 447,7 2.137,8
TOTAL Revisió 15,3 11,1 14,1 1.953,4 530,0 2.483,4

• En làmbit de lestalvi i leficiència energètica
  els objectius són superiors a la versió original
  del Pla de lEnergia. Així, es passa dun estalvi
  del 10,6 del consum denergia final de Catalunya
  a un 14,1 daquest consum.
• En termes reals, lestalvi previst a lhoritzó de
  lany 2015 passa dels 2.138 ktep als 2.484 ktep,
  un 16 superior.

23
Revisió de les previsions i objectius
quantitatius a lhoritzó 2015 i 2020
Objectius en làmbit de lestalvi i eficiència
energètica
Pel que fa a la intensitat energètica final, a la
revisió del Pla de lEnergia es preveu una
millora del 1,80 anual en el període 2005-2015
enfront del 1,74 previst en la versió original
del Pla.
24
Revisió de les previsions i objectius
quantitatius a lhoritzó 2015 i 2020
Objectius en làmbit de lestalvi i eficiència
energètica
Evolució de la reducció del consum denergia
primària a Catalunya de lEscenari Aposta E4
(escenari IER de la revisió del Pla de lEnergia)
Els objectius i estratègies fixades en aquesta
revisió del Pla de lEnergia permetran que
Catalunya contribueixi a la consecució de
lobjectiu de la Unió Europea (reducció dun 20
del consum denergia primària lany 2020 respecte
un escenari tendencial, dacord amb els criteris
de la UE).
25
Revisió de les previsions i objectius
quantitatius a lhoritzó 2015
Àmbit energies renovables

• Per al conjunt de les energies renovables,
  lobjectiu en termes absoluts es redueix en un
  8,3 (passa dun consum denergia primària
  dorigen renovable de 2.949,3 ktep a 2.703,4
  ktep). Aquesta reducció és deguda fonamentalment
  a la reducció en lobjectiu previst inicialment
  per al biodiesel.
• En termes relatius, lobjectiu augmenta
  lleugerament (passa de representar el 9,5 del
  consum total denergia primària de lany 2015 a
  representar el 10,0 en aquesta revisió).

Percentatge renovables sobre el consum d'energia primària l'any 2015 Pla de l'Energia 2006-2015 Revisió 2008
total 9,5 10,0
sense usos no energètics 11,0 11,5
26
Revisió de les previsions i objectius
quantitatius a lhoritzó 2015
Àmbit energies renovables
27
Revisió de les previsions i objectius
quantitatius a lhoritzó 2015
Equipament en generació elèctrica (1/2)

• En la revisió del Pla de lEnergia sincrementen
  el nombre de centrals elèctriques de cicle
  combinat previstes lany 2015 a lescenari IER de
  9 grups (3.579 MW) a 12 grups (4.932 MW) degut a
  les expectatives empresarials existents
  actualment amb decisió en ferm sobre la seva
  construcció.

28
Revisió de les previsions i objectius
quantitatius a lhoritzó 2015
Equipament en generació elèctrica (2/2)

• Malgrat aquest increment, la producció bruta
  delectricitat daquestes centrals CTCC serà
  inferior a la prevista en la versió original del
  Pla de lEnergia, degut al gran nombre de CTCC en
  el sistema elèctric peninsular i lincrement
  previst en laportació de les energies
  renovables. Per tant, les seves emissions de CO2
  seran també inferiors.
• Així, levolució de les emissions de CO2 en
  generació elèctrica és molt més favorable en la
  revisió del Pla de lEnergia que en la seva
  versió original, reduint-se en un 38,4.

Producció bruta de les centrals elèctriques de
cicle combinat a gas natural (GWh)
Evolució de les emissions de CO2 degudes a la
generació d'electricitat a Catalunya (milers de
tones)
29
Revisió de les previsions i objectius
quantitatius a lhoritzó 2015 i 2020
Emissions de CO2
Les previsions del Pla de lEnergia són coherents
amb lobjectiu del Pla marc de mitigació del
canvi climàtic a Catalunya 20082012
destabilitzar les emissions de gasos amb efecte
dhivernacle a Catalunya en un increment no
superior al 37 respecte a lany base.
Lestratègia del Pla de lEnergia en quant a
diversificació energètica, estalvi i eficiència
energètica i potenciació de les energies
renovables constitueix el nucli fonamental de
lestratègia de reducció demissions de gasos
defecte hivernacle a Catalunya.
Evolució prevista de les emissions de CO2 degudes
a la totalitat del cicle energètic
Evolució prevista de les emissions de CO2 degudes
al consum final denergia
30
Revisió de les previsions i objectius
quantitatius a lhoritzó 2015 i 2020
Emissions de CO2
El compliment dels objectius del Pla de lEnergia
suposa una reducció de les emissions difuses de
GEH a Catalunya de 4,45 milions de tones de CO2
equivalent de mitjana en el període 2008-2012, el
que suposa el 83,5 de lobjectiu total de
reducció de 5,33 milions de tones de CO2
equivalent establert en el Pla Marc de Mitigació
del Canvi Climàtic a Catalunya 20082012. El
compliment de lescenari IER del Pla de lEnergia
constitueix leix fonamental per a assolir els
objectius del Pla Marc de Mitigació del Canvi
Climàtic a Catalunya 20082012.
Sector Objectius totals (Mt CO2 eq.) Contribució del Pla de lEnergia de Catalunya 2006-2015 (Mt CO2 eq.) Contribució del Pla de lEnergia de Catalunya 2006-2015 (Mt CO2 eq.) Contribució del Pla de lEnergia de Catalunya 2006-2015 (Mt CO2 eq.)
Sector Objectius totals (Mt CO2 eq.) Versió original Versió revisada 2009 Increment (revisió/original)
Primari 0,259 0,127 0,133 4,7
Domèstic 0,447 0,447 0,659 47,4
Serveis 0,314 0,314 0,408 30,1
Indústria difusa 1,159 1,159 1,463 26,2
Transport 1,860 1,141 1,789 56,8
Residus 0,325 - - -
Acords voluntaris i Domestic offset Projects 0,966 - - -
Gasos fluorats - - - -
TOTAL 5,330 3,188 4,452 39,7
Objectius de reducció demissions de GEH a
Catalunya segons el Pla Marc de Mitigació del
Canvi Climàtic a Catalunya 20082012 i
contribució del Pla de lEnergia de Catalunya
2006-2015 al compliment daquests objectius
31
Revisió de les previsions i objectius
quantitatius a lhoritzó 2015 i 2020
Emissions de CO2
Un dels objectius marcats per la UE fa referència
a la reducció del 10 de les emissions de CO2
dels sectors difusos a lany 2020 respecte a les
emissions de lany 2005 (objectiu assignat a
lEstat espanyol). En lescenari IER daquesta
revisió del Pla de lEnergia aquest objectiu se
supera àmpliament, donat que les emissions del
sector difusos de lany 2020 es redueixen un
23,9 respecte lany 2005.
Evolució de la reducció de les emissions de CO2
degudes al total del consum denergia final i al
consum energètic final dels sectors difusos a
Catalunya
32
Recursos econòmics públics necessaris
Recursos econòmics públics necessaris Repercussion
s en el sistema econòmic i productiu
Àmbit estalvi i eficiència energètica
CONCEPTE 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 TOTAL 2009-2015 Increment respecte la versió original
Versió original PECAT 2015 ajustada 43,9 45,2 46,5 48,8 51,2 52,7 53,1 341,4
- Generalitat de Catalunya 12,8 14,1 15,4 17,7 20,1 21,6 22,0 123,7
IDAE 31,1 31,1 31,1 31,1 31,1 31,1 31,1 217,7
Revisió 2009 del PECAT 2015 78,8 84,7 91,7 100,5 110,6 120,2 129,6 716,1 109,8
- Generalitat de Catalunya 12,8 17,2 21,4 26,2 30,9 34,0 35,7 178,3 44,1
IDAE 66,0 67,5 70,3 74,3 79,7 86,2 93,9 537,8 147,0
Increment 34,9 39,5 45,2 51,7 59,4 67,5 76,5 374,7
- Generalitat de Catalunya 0,0 3,1 6,0 8,5 10,8 12,4 13,7 54,6
IDAE 34,9 36,4 39,2 43,2 48,6 55,1 62,8 320,1
Els recursos econòmics previstos per al
desplegament de lestratègia destalvi i
eficiència energètica de la revisió del Pla de
lEnergia suposen doblar els fixats a la versió
original del Pla.
33
Recursos econòmics públics necessaris
Recursos econòmics públics necessaris Repercussion
s en el sistema econòmic i productiu
Àmbit energies renovables
CONCEPTE 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 TOTAL 2009-2015 Increment respecte la versió original
Versió original PECAT 2015 ajustada 5,5 8,4 12,8 13,7 14,7 15,7 16,3 87,1
- Generalitat de Catalunya 2,7 5,4 9,5 10,1 10,7 11,3 11,5 61,2
IDAE 2,8 3,0 3,3 3,6 4,0 4,4 4,8 25,9
Revisió 2008 del PECAT 2015 6,0 8,7 15,5 17,2 18,2 19,8 20,6 106,0 21,7
- Generalitat de Catalunya 2,7 5,5 12,4 13,8 14,4 15,6 16,0 80,4 31,4
IDAE 3,3 3,3 3,2 3,5 3,9 4,3 4,7 25,9 0,0
Increment 0,5 0,3 2,7 3,5 3,5 4,1 4,3 18,9
- Generalitat de Catalunya 0,0 0,0 2,9 3,7 3,7 4,3 4,5 18,9
IDAE 0,5 0,3 -0,2 -0,2 -0,2 -0,2 -0,2 0,0
34
Recursos econòmics públics necessaris
Recursos econòmics públics necessaris Repercussion
s en el sistema econòmic i productiu
Recursos econòmics públics totals a aportar per a
lexecució del Pla dEnergia de Catalunya
2006-2015 en la seva revisió 2009
CONCEPTE 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 TOTAL 2009-2015
Versió original del PECAT 2015 reajustat 55,1 62,5 110,5 114,5 108,8 111,7 89,2 652,3
Revisió 2009 del PECAT 2015 90,5 103,2 159,4 170,9 173,1 185,0 171,7 1.053,8
- Programa de foment de la RD energètica 0,6 0,6 0,6 0,6 0,6 0,6 0,6 4,2
- Electrificació rural 4,0 4,0 4,0 4,0 4,0 4,0 4,0 28,0
- Gasificació de noves zones 1,1 1,1 1,6 2,0 2,0 2,0 2,0 11,8
- Soterrament i trasllat de línies elèctriques 0,0 3,2 45,0 45,4 36,3 36,7 13,2 179,8
- Energies renovables 6,0 8,8 15,5 17,2 18,2 19,8 20,8 106,3
- Estalvi i eficiència energètica 78,8 84,7 91,7 100,5 110,6 120,2 129,6 716,1
- Despeses de gestió del Pla 0,0 0,8 1,0 1,2 1,4 1,7 1,5 7,6
Increment respecte a la versió original del PECAT 2015 35,4 40,7 48,9 56,4 64,3 73,3 82,5 401,5
- IDAE 35,4 36,6 39,0 43,0 48,4 54,9 62,8 320,1
- Generalitat de Catalunya 0,0 4,1 9,9 13,4 15,9 18,4 19,7 81,4
NOTA Lincrement es produeix nomès en els àmbits
assenyalats amb asterisc
35
Recursos econòmics públics necessaris
Recursos econòmics públics necessaris Repercussion
s en el sistema econòmic i productiu
Recursos econòmics a aportar per part de la
Generalitat de Catalunya a lexecució del Pla
dEnergia de Catalunya 2006-2015 en la seva
revisió 2008
CONCEPTE 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 TOTAL 2009-2015
Versió original del PECAT 2015 reajustat 21,2 28,4 76,1 79,8 73,7 76,2 53,3 408,7
Revisió 2008 del PECAT 2015 21,2 32,5 86,0 93,2 89,6 94,6 73,0 490,1
- Programa de foment de la RD energètica 0,6 0,6 0,6 0,6 0,6 0,6 0,6 4,2
- Electrificació rural 4,0 4,0 4,0 4,0 4,0 4,0 4,0 28,0
- Gasificació de noves zones 1,1 1,1 1,6 2,0 2,0 2,0 2,0 11,8
- Soterrament i trasllat de línies elèctriques 0,0 3,2 45,0 45,4 36,3 36,7 13,2 179,8
- Energies renovables 2,7 5,5 12,4 13,8 14,4 15,6 16,0 80,4
- Estalvi i eficiència energètica 12,8 17,3 21,4 26,2 30,9 34,0 35,7 178,3
- Despeses de gestió del Pla 0,0 0,8 1,0 1,2 1,4 1,7 1,5 7,6
Increment respecte a la versió original del PECAT 2015 0,0 4,1 9,9 13,4 15,9 18,4 19,7 81,4
NOTA Lincrement es produeix nomès en els àmbits
assenyalats amb asterisc
36
Repercussions econòmiques de les polítiques
proposades
Recursos econòmics públics necessaris Repercussion
s en el sistema econòmic i productiu
Estalvis econòmics directes (diferència entre
Escenari BASE i Escenari IER) imputables a la
revisió 2009 del PECAT 2015 (M corrents, sense
IVA)
CONCEPTE CONCEPTE CONCEPTE Valor any 2015 Valor acumulat 2009-2015
Estalvi país en importació de combustibles fòssils Estalvi país en importació de combustibles fòssils Estalvi país en importació de combustibles fòssils 1.784,9 6.731,4
Estalvi econòmic pels consumidors finals Estalvi econòmic pels consumidors finals Estalvi econòmic pels consumidors finals 3.012,9 10.786,0
  Indústria 564,5 2.144,9
  Transport 1.240,0 4.284,2
  Domèstic, serveis i primari 1.208,4 4.356,9
  degut a l'Estratègia d'Estalvi i Eficiència Energètica degut a l'Estratègia d'Estalvi i Eficiència Energètica 2.833,1 10.239,2
  Indústria 536,9 2.054,9
  Transport 1.240,0 4.284,2
  Domèstic, serveis i primari 1.056,2 3.900,1
  degut al Pla d'Energies Renovables degut al Pla d'Energies Renovables 179,8 546,8
  Indústria 27,7 90,0
  Transport 0,0 0,0
    Domèstic, serveis i primari 152,2 456,8
Estalvi econòmic en emissions evitades de CO2 Estalvi econòmic en emissions evitades de CO2 Estalvi econòmic en emissions evitades de CO2 271,4 925,9
  Producció d'energia elèctrica Producció d'energia elèctrica 117,1 389,5
  Consum d'energia final Consum d'energia final 154,3 536,4
37
Repercussions econòmiques de les polítiques
proposades
Recursos econòmics públics necessaris Repercussion
s en el sistema econòmic i productiu
Les polítiques destalvi i eficiència proposades
en la revisió del Pla de lEnergia de Catalunya
2006-2015 suposen una reducció directa de la
factura energètica dels consumidors catalans de
2.833,1 M anuals lany 2015 (sense incloure
lIVA) i de 10.239,2 M en el conjunt del període
2009-2015. Les polítiques destalvi i
eficiència energètica i energies renovables
suposen també una reducció de les nostres
importacions de combustibles fòssils lany 2015
valorades en 1.784,9 M lany 2015 i 6.731,4 M
en el període 2009-2015. Igualment, la reducció
demissions de CO2 es pot valorar en 271,4 M de
reducció de pagaments en drets demissió lany
2015 i en 925,9 M per al conjunt del període
2009-2015.
38
Repercussions econòmiques de les polítiques
proposades
Recursos econòmics públics necessaris
Les polítiques destalvi i eficiència energètica
i energies renovables proposades a la revisió del
Pla de lEnergia suposaran la creació de 80.000
nous llocs de treballs permanents directes a
lhoritzó de lany 2015, contribuint a la
reactivació de la nostra economia.
Nous llocs de treball
Estratègia destalvi i eficiència energètica 25.000
Pla denergies renovables 55.000
TOTAL 80.000
39
Moltes gràcies per la seva atenció