Title: Of minds and language: an encounter with Noam Chomsky
1Of minds and language an encounter with Noam
Chomsky
- Alba Corral / Mercè Vàzquez
- UOC (Servei Lingüístic)
- Curs destiu de la Universitat del País Basc
- Seminari 22_at_ sobre processament del llenguatge
natural
01/12/06 1/32
2Índex
- - Primera part replantejament de levolució del
llenguatge i la cognició - - Segona part llenguatge i adquisició
- - Tercera part llenguatge, ment i biologia
01/12/06 2/32
3Conceptes
conceptes, esdeveniments
estructura argumental quantificació
recursivitat
morfologia fonologia
Ritme, categories fonètiques
01/12/06 3/32
41. Replantejament de levolució del llenguatge i
la cognició
1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
Marc D. Hauser (Harvard College ) Lingüística
evolutiva una nova disciplina i algunes qüestions
- La nova disciplina evolingo. Presentació
d'alguns experiments amb monos rhesus (Cayo
Santiago Puerto Rico) - Mecanismes de la
facultat del llenguatge FLA / FLE. Hauser,
Chosmky, Fitch (2002) Fitch, Hauser, Chomsky
(2004)
01/12/06 4/32
51. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
- Sistemes de quantificació
- No individuació parallela ni magnitud anàloga
01/12/06 5/32
61. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
01/12/06 6/32
71. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
01/12/06 7/32
81. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
- Ni individuació parallela ni magnitud anàloga
01/12/06 8/32
91. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
- Hi ha una sèrie de distincions importants.
Comunicació - mecanismes interns
Entrenament - no entrenament
- Importància per collaboració amb disciplines.
- Tenen els animals les mateixes capacitats? les
adquireixen de la mateixa manera?
01/12/06 9/32
102. Llenguatge i adquisició
1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
Núria Sebastián (Universitat de Barcelona)
Diferències individuals en laprenentatge de
segones llengües
- En situacions de bilingüisme
- Estudiar quina és ledat dadquisició del
llenguatge enfront del temps dexposició/contacte
amb la llengua. - Estudiar si hi ha un període en què és favorable
laprenentatge del llenguatge.
- Hipòtesi de treball
- Aprenentatge tothom és capaç daprendre una
llengua. - Variació sempre hi ha uns aspectes de
laprenentatge que són més senzills daprendre
(vocabulari) que uns altres (fonètica,
preposicions).
01/12/06 10/32
111. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
diferència entre els sons e / e en el mot
finestra
- Anàlisi de la capacitat que tenen els individus
L1 català i L1 espanyol (tots bilingües) en
percebre el contrast e / e quan formen part
de paraules com finestra / finèstra.
- Els individus L1 català no tenen problemes per a
notar la diferència. Nivell dencert per sobre
del 85.
- Els individus L1 espanyol tenen greus
dificultats per a distingir aquests sons, encara
que hi ha un 10 dencert.
01/12/06 11/32
121. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
- Diferències entre individus en laprenentatge de
segones llengües
a) ledat de laprenentatge b) el temps de
contacte amb laltra llengua c) la motivació d)
laptitud e) el talent
01/12/06 12/32
131. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
- Gràcies als estudis que shan fet del cervell es
pot dir de manera més concreta a què ens referim
quan parlem daptitud.
- Relació entre lestructura del cervell i
lhabilitat / aptitud en laprenentatge duna
segona llengua, i també ledat en què es fa
laprenentatge.
- Estudis fets per Andrea Michelli (Universitat de
Londres) demostren el següent
a) persones bilingües
més densitat de matèria grisa en una àrea del
cervell implicada en el llenguatge
b) aprenents bilingües dedats més avançades
(entre 10 i 15 anys)
c) persones bilingües joves (menors de 5 anys)
més aptitud per a laprenentatge duna segona
llengua
01/12/06 13/32
141. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
Dades de lestudi fet per Andrea Michelli
25 aprenents joves 33 aprenents dedat més
avançada
- Examen fet a cervells de 58 persones bilingües
(anglès i italià)
- I a cervells de 25 persones monolingües
- Persones britàniques duna edat i dun nivell de
formació semblants
- Tècniques dimatges no invasives
01/12/06 14/32
151. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
Objectiu de lestudi fet per Andrea Michelli
- Examinar la densitat de matèria grisa (neurones)
de tot el cervell.
- Descobrir quina zona experimenta un increment de
la matèria grisa en aprendre una segona llengua.
sector del còrtex parietal inferior esquerre (més
o menys per sobre de lorella esquerra)
zona implicada activament en la fluïdesa
lingüística
01/12/06 15/32
161. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
Objectiu de lestudi fet per Andrea Michelli
01/12/06 16/32
171. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
Andrea Michelli i altres investigadors també han
mesurat el grau de domini de la segona llengua
apresa
- Fent proves psicològiques convencionals per a
copsar el grau de comprensió i producció de la
parla, la lectura i lescriptura assolit.
Els resultats
- Més domini de la segona llengua com més jove és
laprenent.
- Més domini de la segona llengua com més densitat
de matèria grisa hi ha a la zona del còrtex
parietal inferior esquerre.
una mica més de matèria grisa
una mica més de competència en el segon idioma
molta més matèria grisa
molta més competència
01/12/06 17/32
182. Llenguatge i adquisició
1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
Núria Sebastián (Universitat de Barcelona)
Créixer en una torre de Babel
- Tothom es pot comunicar en més duna llengua.
El cervell és més receptiu en els primers anys de
vida.
- Important començar laprenentatge duna llengua
durant els primers mesos de vida (de 0 a 36
mesos).
Quan lindividu té consciència que parla dues
llengües i no les barreja.
- En quin moment una persona es pot considerar
bilingüe?
01/12/06 18/32
191. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
- En néixer, un nounat té la capacitat de
diferenciar alguns parells de llengües - langlès del francès
- el francès del japonès
- el japonès de langlès
- Però no uns altres com ara
- litalià de lespanyol
- langlès de lalemany
- el català del castellà
Els nadons bilingües que tenen quatre mesos i mig
no tenen problemes per a distingir el català de
lespanyol, igual que els nadons monolingües.
01/12/06 19/32
201. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
- Durant el primer mig any de vida els nadons són
capaços de percebre tota mena de sons, fins i tot
si són sons que no es produeixen en el seu
entorn.
- Durant el segon mig any de vida els nadons perden
la capacitat de percebre sons que no es
produeixen en el seu entorn.
Exemple
01/12/06 20/32
211. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
- Estudi fase de familiarització i fase de test.
- Gris no hi ha diferència entre la fase de
familiarització i la frase de la fase de test.
- Taronja hi ha diferència entre la fase de
familiarització i la frase de la fase de test.
S'espera que els infants mostrin un increment en
el temps d'atenció si poden detectar un canvi.
- Si no hi ha diferències entre la barra taronja i
la grisa vol dir que els infants les tracten com
a iguals, no perceben el contrast.
01/12/06 21/32
221. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
Conclusions de lestudi
- Els nadons bilingües poden percebre un espectre
més ampli de sons.
- Els nadons bilingües tenen més sensibilitat a
lhora de copsar el contrast fonètic.
01/12/06 22/32
232. Llenguatge i adquisició
1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
Janet Fodor (Cuny) Adquisició de la sintaxi al
capdavall una mesura d'avaluació?
Construcció d'un model d'aprenentatge Chomsky, 65
- Tècnica representació senyals d'entrada. Manera
representació part estructural d'aquests senyals.
- Delimitació de possibles hipòtesis sobre
l'estructura. Mètode determinació implicació
hipòtesis per a cada frase. - Mètode selecció
hipòtesi entre permeses i compatibles amb dades
EM.
01/12/06 23/32
241. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
- Programa capítol 1 no es va complir massa
gramàtiques possibles
Problema finitud
Input -gt trigger decisió de quin valor de
paràmetre validar
Aprenentatge incremental
- Però massa optimista. Hem de tornar a triar EM.
Possibilitat més d'un valor possible per a un
paràmetre
Pat expects Sue to win
El verb principal governa el subjecte de la
subordinada.
El verb no finit assigna cas al subjecte.
01/12/06 24/32
251. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
- Principi de subconjunts EM afavoreix llengua
que és dins una altra.
- La tria és entre les gramàtiques compatibles amb
l'input.
- Tots els aprenents segueixen la mateixa ruta.
- Models d'aprenentatge no tenen en compte tot
això.
01/12/06 25/32
261. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
- Models d'aprenentatge actuals
Any grammar that differs from Gcurrent with
respect to one parameter value. (Then check
whether it licenses the string adopt it only if
it does.)
(Gibson Wexler 1994)
A grammar selected from among all grammars, with
probability based on how well each of its
parameter values has performed in the past. (If
it parses the new input, upgrade the weights of
its p-values if it fails, downgrade
them.) (Yang 2000)
01/12/06 26/32
271. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
- Necessitem inputs, triggering i descodificació.
- No podem esperar que hi hagi una descodificació
total (total decoding).
Ni els adults no poden fer anàlisi parallela!
- Però capítol 1 exigeix una descodificació
exhaustiva.
Però aprenent no acabaria mai!
01/12/06 27/32
281. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
3.079 llengües 31.504 relacions
superllengües
subllengües
01/12/06 28/32
293. Llenguatge, ment i biologia
1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
Angela D. Friederichi (Max Planck Institute) El
cervell diferencia gramàtiques jeràrquiques de
gramàtiques probabilístiques
Hipòtesi
L'àrea que processa les gramàtiques d'estats
finits és més antiga filogenèticament que la que
processa gramàtiques d'estructures jeràrquiques.
Metodologia
- Entrenament durant dos dies - Presentació
visual de gramàtiques i plantejament de
gramaticalitat
01/12/06 29/32
301. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
- Processament d'estructures sintàctiques
Estudis previs i context teòric
- Hauser, Chomsky i Fitch (2002)
Mono macaco
Ésser humà
01/12/06 30/32
311. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
- Processament d'estructures sintàctiques
Mostra de gramàtiques fetes servir
01/12/06 31/32
321. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i
adquisició 3. Llenguatge i ment
- Processament d'estructures sintàctiques
Conclusions de lestudi
- Hi ha dues àrees separades al còrtex prefrontal
que processen les estructures sintàctiques
Opercle frontal
Àrea de Broca
01/12/06 32/32