L

1

• Lhabitatge
• i la política dhabitatge a Catalunya
• UNIVERSITAT PROGRESSISTA DESTIU DE CATALUNYA
• Ricard Fernández Ontiveros
• Secretari General del Departament de Medi Ambient
  i Habitatge
• 13 de juliol de 2006

2

• Diagnòstic de la situació
• 1. El parc dhabitatges de Catalunya
• 2. La construcció dhabitatge
• 3. El finançament de lhabitatge
• 4. El mercat immobiliari residencial
• 5. Laccessibilitat a lhabitatge de compra
• 6. El mercat dhabitatge de lloguer
• 7. La política dhabitatge

3
2. El parc dhabitatges de Catalunya
4

• Trets principals del parc dhabitatges de
  Catalunya i de les llars que els ocupen (I)
• . El parc dhabitatges de Catalunya ha crescut un
  22 en el decenni 1991-2001, fins arribar als 3,3
  milions dunitats.
• . En cada cens es confirma una tendència a la
  disminució del pes relatiu de les primeres
  residències (70).
• . Les xifres de parc vacant són imprecises i
  responen a dificultats de destriar entre segones
  residències i habitatges desocupats, en el moment
  de realitzar el cens.
• . El sistema majoritari dús de les primeres
  residències és la propietat, amb el 79, seguint
  una tònica creixent en els tres darrers censos.
• . Del total dhabitatges principals, el 50 són
  en propietat totalment pagada, un 8 és heretat i
  un 3 cedit. De manera que només el 39 de la
  població està pagant alguna quantitat en concepte
  de disposició dhabitatge.
• . Els joves menors de 25 anys, amb gran
  diferència, són els principals usuaris de la
  modalitat de lloguer un 58 dels joves són
  llogaters.
• . Es confirma lendarreriment en lemancipació
  dels joves entre 25 i 29 anys, lany 1977, el
  55 estaven emancipats, mentre que el 2001 només
  ho estaven el 30.

5

• Trets principals del parc dhabitatges de
  Catalunya i de les llars que els ocupen (II)
• . El 89,7 de les llars de Catalunya està ben
  allotjada.
• . El mal allotjament afecta el 10,3 de les
  llars (240.000), i de manera més intensa, al 3
  de les llars (69.500).
• . 925.600 llars manifesten tenir necessitats de
  rehabilitació en els seus habitatges, i 583.128,
  tenir dificultats econòmiques per fer front a les
  obres.
• . El parc dhabitatge social1 representa a
  Espanya la proporció més baixa del conjunt de
  països de la Unió Europea, amb 10 habitatges per
  cada 1.000 habitants, front a una mitjana de la
  UE de 80 habitatges per cada 1.000 habitants.
  Aquesta situació, duna banda suposa un problema
  per poder atendre amb promptitud problemes
  urgents dhabitatge (emancipació dels joves,
  immigració, separacions matrimonials), però, per
  altra banda evita les grans concentracions de
  parcs socials estigmatitzats i segregadors.
• (1) El parc social està format per parcs públics
  o semipúblics de lloguer.

6

• Evolució del parc dhabitatges. 1981-2001

Cens 1981 Cens 1981 Cens 1991 Cens 1991 Cens 2001 Cens 2001
Tipus de residència Habitatges /total Habitatges /total Habitatges /total
Primeres residències 1.756.195 72 1.931.172 71 2.315.856 70
Segones residències 332.160 14 467.922 17 514.943 16
Habitatges vacants 364.514 15 322.289 12 483.356 15
Parc total 2.452.869 100 2.721.383 100 3.314.155 100
Variació decennal 11 11 22 22

Règim de tinença de les primeres residències Cens 1981 Cens 1981 Cens 1991 Cens 1991 Cens 2001 Cens 2001
Règim de tinença de les primeres residències /total /total /total /total /total /total
Propietat 62,4 62,4 72,7 72,7 79,1 79,1
Lloguer 32,8 32,8 23,8 23,8 16,6 16,6
Cessió i altres 4,8 4,8 3,5 3,5 4,3 4,3
Parc total 100 100 100 100 100 100
Font elaboració pròpia a partir de les dades de
lInstitut dEstadística de Catalunya.
7

• Llars, segons el règim de tinença i el pagament
  de lhabitatge
• 2005

Font Institut DEP (2006) Lhabitatge a
Catalunya 2005. Direcció General dHabitatge.
8

• Llars segons el règim de tinença de lhabitatge i
  trams dedats
• 2001

Font Panel de Desigualtats Socials a Catalunya.
Fundació Jaume Bofill.
9

• Evolució de lemancipació a Espanya
• Joves de 20 a 34 anys

Font Consejo Económico y Social (CES).
10

• Distribució de la població en estrats
  dallotjament. 2005

Estrat alt 2,4 Estimació de llars 55.581
Bones condicions dallotjament 89,7 Estimació
de llars 2.077.323
Estrat mig alt 9,9 Estimació de llars 229.270
Estrat mig 77,4 Estimació de llars 1.792.473
Total Catalunya 100 Llars 2.315.856
Males condicions dallotjament 10,3 Estimació
de llars 238.533
Estrat mig baix 7,3 Estimació de llars 169.056
Estrat baix 3,0 Estimació de llars 69.476
Font Institut DEP (2006) Lhabitatge a
Catalunya 2005. Direcció General dHabitatge.
11

• Necessitats de rehabilitació. 2005

Font Institut DEP (2006) Lhabitatge a
Catalunya 2005. Direcció General dHabitatge.
12

• Pes de lhabitatge social a Europa. 1995
• Habitatges de lloguer social per 1.000 habitants

Font Trilla, C. (2001) La política dhabitatge
en una perspectiva europea comparada. Barcelona.
Fundació La Caixa.
13
2. La construcció dhabitatges
14

• Principals trets de la construcció dhabitatges a
  Catalunya
• . Ledificació residencial, en termes de
  producció ha experimentat un creixement en el
  període 1997-2005 del 75,2, 2,6 vegades superior
  al del PIB global.
• . Lany 2005 crida latenció la xifra novament
  record dhabitatges iniciats, 110.513, que suposa
  un increment dun 14,5 respecte de lany 2004, i
  que gairebé dobla els volums de producció de
  linici de letapa expansiva, lany 1997.
• . En relació a la població, també sha anat
  incrementant la intensitat de construcció durant
  tot aquest període, passant de 9,5 a 15,8
  habitatges anuals per 1.000 habitants.
• . El 54 de la producció del 2005 sha produït a
  les àrees urbanes un 41 a làmbit metropolità
  de Barcelona, i laltre 13 a les ciutats i
  entorns de Girona, Tarragona i Lleida.
• . No obstant això, el pes de la construcció en
  zones urbanes ha anat decreixent respecte del
  total en tota letapa expansiva, passant del 75,
  lany 1996, al 54, el 2005.
• . Destaquen els forts creixements del darrer any
  a les comarques alienes a les de lÀmbit
  Metropolità de Barcelona, amb un 20 en les zones
  turístiques i un 32 a la resta de Catalunya.

15

• Evolució de la construcció de nous habitatges a
  Catalunya

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Habitatges iniciats 58.301 71.776 78.268 78.519 67.794 74.498 88.649 96.481 110.513
Variació anual 25,8 23,1 9,0 0,3 -13,7 9,9 19,0 8,8 14,5
Habitatges iniciats /1.000 habitants 9,5 11,7 12,6 12,5 10,7 11,4 13,2 14,2 15,8
Els habitatges iniciats inclouen tant les
primeres residències, com les segones, com els
habitatges dinversió Font Direcció General
dHabitatge. Visats dels collegis
daparelladors.
16

• Distribució territorial de la nova construcció

2004 2004 2005 2005 2005
Províncies Nombre Variació anual Nombre Nombre Variació anual
Barcelona 51.657 14,7 55.864 55.864 8,1
Girona 16.243 5,4 18.248 18.248 12,3
Lleida 8.704 35,3 11.000 11.000 26,4
Tarragona Total Catalunya 19.877 96.481 -8,7 8,8 25.401 110.513 25.401 110.513 27,8 14,5
Àrees urbanes 55.909 12,5 60.069 54 7,4
.de les quals lAMB 43.129 13,7 45.522 41 5,5
Zones turístiques 26.370 -2,1 31.753 29 20,4
Resta de Catalunya 14.202 18,1 18.691 17 31,6
CATALUNYA 96.481 8,8 110.513 100 14,5
Inclou els entorns metropolitans de Barcelona,
Girona, Tarragona i Lleida Font Direcció General
dHabitatge. Visats dels collegis
daparelladors.
17

• Evolució del pes de la construcció dhabitatges
  per zones
• 1988-2005

Font Direcció General dHabitatge.Visats dels
collegis daparelladors.
18

• Evolució de la intensitat de construcció
• Habitatges iniciats per iniciats per 1.000
  habitants

1991
1998
2004
Font Direcció General dHabitatge. Visats dels
collegis daparelladors.
19
3. El finançament de lhabitatge
20

• Principals trets del finançament dels habitatges
  a Catalunya
• . Una de les peces clau en lexplicació de
  lactual fase expansionista del sector de
  lhabitatge està essent el comportament del
  sector financer i, més concretament, lactivitat
  de crèdit hipotecari.
• . Lany 2005, si bé la tendència descendent dels
  tipus dinterès sha aturat i han començat a
  repuntar a partir de loctubre, hem acabat lany
  amb un tipus mitjà del 3,28, lleugerament
  inferior al 3,36 del 2004.
• . Aquest nivell resulta encara més atractiu en
  termes reals (descomptada la inflació de lany,
  que ha estat del 3,7) ja que es tradueix en un
  tipus negatiu de -0,42, mentre que lany
  anterior havia estat positiu, 0,35.
• . Un any més, doncs, com a conseqüència dun
  nivell ben favorable del cost dels diner i de les
  millores constants en les condicions de demanda
  dels préstecs, el nombre dhipoteques
  contractades sobre habitatges ha crescut un 6,9,
  arribant a una xifra record de 226.371.
• . Aquest augment és encara més important en
  termes monetaris, ja que limport total de les
  hipoteques dhabitatge contractades durant el
  2005 ha crescut un 29,8 respecte al 2004, com a
  conseqüència de la pujada del valor mitjà de cada
  una delles en un 11,9, fins arribar a 145.412
  euros/habitatge.
• . No obstant això, cal assenyalar que el ritme de
  creixement anual ha frenat, i que es podria
  afirmar que lany 2004 hauria estat el punt
  dinflexió a partir del qual siniciaria una
  etapa dincrements més suaus.

21

• Hipoteques immobiliàries sobre habitatges a
  Catalunya

CATALUNYA 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Nº habitatges hipotecats 131.448 127.207 142.863 162.176 211.731 226.371
Variació anual 0,2 -3,2 12,3 13,5 30,6 6,9
Import de les hipoteques Milers deuros 10.371,32 10.955,19 13.870,91 17.868,37 26.611,58 32.916,97
Variació anual (valors constants) 8,3 2,0 22,3 25,1 44,6 29,8
Font Estadística dHipoteques INE.
22

• Evolució dels tipus dinterès hipotecaris.
  1998-2005

Font Banc dEspanya.
23

• Taxes de creixement de les hipoteques sobre
  habitatges
• 1998-2005

Font Estadística Hipoteques. INE.
24
4. El mercat immobiliariresidencial
25

• Principals trets del mercat de compra de
  lhabitatge de nova construcció
• . La forta dinàmica de préstecs hipotecaris
  sinònim de forta demanda dhabitatge- ha fet que
  en làmbit del mercat residencial, el 2005, el
  comportament dels preus hagi estat, un any més,
  fortament inflacionista. Les dades que la
  Direcció General dhabitatge obté, mitjançant el
  estudis de mercat que encarrega, reflecteixen
  increments de preus molt elevats amb una mitjana
  del 23,6 per a lobra nova, i dun 17,8 per als
  habitatges de segona mà.
• . En determinats àmbits, els increments de preus
  han arribat a ser, fins i tot, més forts que els
  assolits en els anys immediatament anteriors, com
  és el cas del preu mitjà dobra nova als
  municipis de linterior de Catalunya, on han
  crescut un 27,2, o el preu mitjà de segona mà
  exclosa Barcelona que ha crescut un 24.
• . Lincrement acumulat de preus des de lany 1997
  fins avui, ha estat al voltant del 250 a tot el
  territori de Catalunya, arribant a unes mitjanes
  de 5.000 euros/m2 a Barcelona, de 3.700 euros/m2
  a la conurbació de Barcelona, o a 2.700 euros/m2,
  com a mitjana de la resta de municipis.
• . Catalunya es situa daquesta manera en el
  tercer lloc de les CCAA per ordre decreixent dels
  preus mitjans dels habitatges en el mercat
  lliure.
• . No obstant aquestes dades fortament expansives
  del mercat residencial a Catalunya durant el
  2005, el sondeig de les opinions dels agents de
  la propietat immobiliària, preveu per als propers
  sis mesos un alentiment en el ritme de vendes del
  mercat residencial i un descens generalitzat de
  les vendes a totes les zones, que podria
  constituir un primer símptoma dalentiment de la
  dinàmica expansionista que ha marcat el mercat
  residencial els darrers vuit anys.

26
Evolució dels preus de lhabitatge nou a Catalunya
2005 Variació preus 2005/1997 Variació preus 2005/1997
Euros/m2 construït Preus corrents Preus reals
Barcelona 5.082 249 176
Conurbació de Barcelona, sense Barcelona 3.705 247 175
Resta de municipis 2.687 253 179
Font Direcció General dHabitatge / Tecnigrama.
27

• Evolució del preu mitjà dels habitatges de nova
  construcció a Catalunya, per àrees geogràfiques.
  1987-2005

Font Direcció General dHabitatge / Tecnigrama.
28

• Preu mitjà de lhabitatge lliure per CCAA. 2t/2005

Font Ministerio de Vivienda.
29

• Evolució del preu de mercat de lhabitatge a la
  conurbació de Barcelona i dels tipus dinterès.
  1988-2005

Font Direcció General dHabitatge. Tecnigrama
Banc dEspanya.
30

• Preu de mercat de lhabitatge i preu màxim
  tolerable a la conurbació de Barcelona. 1998-2005

• Preu màxim tolerable és el que pot pagar una
  llar amb ingressos mitjans de Catalunya,
  considerant que la quota damortització ha
  dequivaler al 30 dels ingressos. Es calcula en
  funció dels ingressos de la llar i de les
  condicions financeres del mercat en cada moment.
• Font Direcció General dHabitatge. Tecnigrama.

31
5. L accessibilitat a lhabitatgede compra
32

• Principals trets de laccessibilitat a
  lhabitatge
• . La comparació de levolució dels preus de
  mercat, amb els preus màxims teòrics que podria
  pagar una llar amb ingressos mitjans de
  Catalunya, mostra com els anys 96 i 97 es va
  assolir una situació òptima, però que des
  daleshores, va creixent el diferencial entre
  aquests dos preus, símptoma clar de dificultats
  creixents daccés al mercat per part de les llars
  amb rendes mitjanes.
• . Laccessibilitat a lhabitatge de nova
  construcció, un indicador que reflecteix lesforç
  econòmic que les llars han de realitzar per al
  pagament del seu habitatge, ha tornat a veures
  incrementada, lany 2005 lesforç que hauria de
  fer una llar formada per dos perceptors
  dingressos (1 salari i mig) per adquirir un
  habitatge nou de preu mitjà a Catalunya ha pujat
  fins al 39, a lentorn de Barcelona fins al 52,
  i a la ciutat de Barcelona fins al 70, dels seus
  ingressos mensuals.
• . En comparació amb altres CCAA, els estudis fets
  per als joves, situen Catalunya en el sisè lloc
  en el rànking de dificultat daccés a
  lhabitatge.

33

• Relació entre el preu de lhabitatge nou a la
  conurbació de Barcelona i un salari anual mitjà
  de la província

Font Direcció General dHabitatge. Tecnigrama.
IDESCAT.
34

• Relació entre el preu mitjà dun habitatge i el
  salari duna
• persona jove (entre 18 i 35 anys) per CCAA.
  2t/2005

Font OBJOVI. Consejo de la Juventud de España
(CJE).
35

• Evolució de laccessibilitat a lhabitatge nou
  segons zones
• Llar amb dos perceptors dingressos

Accessibilitat esforç econòmic que ha de
realitzar una llar formada per dos perceptors
dingressos (1 salari i mig) per pagar la quota
damortització dun préstec dun habitatge de
preu mitjà de cada zona, en les condicions
financeres de cada moment. Font Direcció General
dHabitatge. Tecnigrama.
36

• Preu màxim tolerable per a una persona jove
  (entre 18 i 35 anys) per CCAA. Segon trimestre
  2005

• Preu màxim tolerable és el que pot pagar una
  persona jove amb ingressos mitjans de cada CCAA,
  (1 salari), considerant que la quota
  damortització ha dequivaler al 30 dels
  ingressos. Es calcula en funció dels ingressos de
  la llar i de les condicions financeres del mercat
  en cada moment.
• Font OBJOVI. Consejo de la Juventud de España
  (CJE).

37

• Preu màxim tolerable per a una llar jove (cap de
  llar entre 18 i 35 anys) per CCAA. Segon
  trimestre 2005

• Preu màxim tolerable és el que pot pagar una
  persona jove amb ingressos mitjans de cada CCAA,
  (1 salari), considerant que la quota
  damortització ha dequivaler al 30 dels
  ingressos. Es calcula en funció dels ingressos de
  la llar i de les condicions financeres del mercat
  en cada moment.
• Font OBJOVI. Consejo de la Juventud de España
  (CJE).

38
6. El mercat de lhabitatge de lloguer
39

• Principals trets del mercat de lloguer
  dhabitatge a Catalunya
• . Segons les fiances de contractes de lloguer
  dipositades a lInstitut Català del Sòl, a
  Catalunya, lany 2005, es van signar 52.941 nous
  contractes de lloguer, dels quals 23.982
  corresponen a la ciutat de Barcelona, i 28.959 a
  la resta de municipis.
•  
• . La xifra global suposa un increment del 11,3
  respecte de lany 2004, però amaga variacions no
  homogènies en el territori a Barcelona la
  contractació ha crescut de forma moderada, amb
  només un 6 més de contractes nous signats a
  làmbit metropolità de Barcelona el creixement ha
  estat del 13,5 i han estat els municipis mes
  allunyats de la ciutat de Barcelona el que han
  constituït el mercat més expansionista, amb un
  increment del 20,9.
• . En referència als preus, el lloguer mensual
  contractual mitjà a Catalunya sha situat en
  694,51, amb un increment del 12. Segons àrees
  territorials, els municipis de fora de làmbit
  metropolità de Barcelona han estat els que han
  viscut els increments de preus més accentuats, un
  15,6, el municipis de làmbit metropolità de
  Barcelona han estat menys inflacionistes amb un
  14,3, i ha estat a la ciutat de Barcelona on la
  pujada dels preus ha estat més moderada, amb un
  11,4. Daquesta manera, els preus han augmentat
  fins a 466,8, 714,5, i 779,2 euros/mes
  respectivament.

40

• Evolució del lloguer mitjà contractual a
  Catalunya. 1998-2005
• Preu mitjà/m2 x superfície mitjana

Euros /mes AMB Catalunya sense AMB Barcelona CATALUNYA
1998 355,05 235,87 350,71 331,15
1999 400,20 256,34 403,32 376,67
2000 412,53 267,45 448,54 404,48
2001 459,83 291,12 517,61 458,56
2002 525,67 319,31 578,86 512,24
2003 569,06 354,81 639,34 564,02
2004 624,89 403,91 699,73 620,00
2005 714,54 466,84 779,18 694,51
Font Direcció General dHabitatge, a partir de
les fiances de lloguer dipositades a lINCASOL.
41

• Evolució del lloguer mitjà contractual a
  Catalunya, per àmbits geogràfics. 1998-2005

Font Direcció General dHabitatge, a partir de
les fiances de lloguer dipositades a lINCASOL.
42

• Evolució de la rendibilitat del lloguer a la
  ciutat de Barcelona
• lloguer mitjà/preu mitjà de compra dun
  habitatge de nova construcció

Font Direcció General dHabitatge.
43
7. La promoció dhabitatge protegit
44

• Trets principals de la promoció dhabitatge
  protegit
• . La promoció dhabitatges de protecció oficial
  està essent des de lany 1997 molt escassa, i
  molt inferior a les necessitats de la població
  que no pot accedir al mercat la mitjana anual
  del període ha estat de 6.600 habitatges
  iniciats, mentre que a mitjans dels anys 90 havia
  arribat als 20.000.
• . El descens en la producció dhabitatge protegit
  prové de forma clara de la menor implicació del
  sector promotor privat, mentre que en aquest
  període ha anat creixent la promoció social (de
  la Generalitat, els ajuntaments i els promotors
  sense ànim de lucre).
• . La quota de mercat de lhabitatge protegit està
  essent inferior al 10, quan a mitjans dels anys
  90 havia arribat al 45.
• . La ciutat de Barcelona i els municipis del seu
  entorn més immediat són els que més habitatges
  protegits han iniciat lany 2005, concretament
  Barcelona és un dels municipis amb la quota de
  mercat dhabitatge protegit més alta de
  Catalunya, dun 22.
• . Linici dhabitatges protegits, lany 2005,
  sha incrementat un 8,5, arribant a 6.932
  unitats, i linici dhabitatges protegits de
  lloguer sha incrementat un 58, arribant a 3.431
  unitats.
• . Els inicis dhabitatges de lINCASÒL ha crescut
  un 4, i els dels ajuntaments, un 21,5.

45

• Evolució de lhabitatge protegit a Catalunya.
  1996-2005

Habitatges iniciats 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Protegits (1) 14.495 6.053 9.712 5.496 6.225 8.488 5.073 6.390 6.932
Total (2) 58.301 71.776 78.268 78.519 67.794 74.498 88.649 96.481 110.513
Pes protegit/total 25 8 12 7 9 11 6 7 6
(1) Qualificacions provisionals de protecció
pública habitatges de promoció pública
habitatges preu taxat. (2) Visats dels collegis
daparelladors. Qualificacions provisionals i
sollicituds pendents de qualificar a 28 de
febrer de 2006.
Font Direcció General dHabitatge.
46

• Evolució de la construcció dhabitatge protegit a
  Catalunya
• 1989-2005

Font Direcció General dHabitatge.
47

• Pes dels habitatges amb protecció oficial sobre
  el total dhabitatges iniciats per comarques.
  2005

Comarques amb cap habitatge amb protecció oficial iniciat Any 2005
Alta Ribagorça Pallars Sobirà Ribera dEbre Terra Alta Val dAran
Font Direcció General dHabitatge.
48
Pes dels habitatges amb protecció oficial sobre
el total dhabitatges iniciats per municipis.
2005
Municipis amb més del 10 dhabitatges iniciats protegits Municipis amb més del 10 dhabitatges iniciats protegits Municipis amb més del 10 dhabitatges iniciats protegits
Ametlla del Vallès, l' Masnou, el Sant Julià de Ramis
Ampolla, l' Miralcamp Sant Just Desvern
Amposta Mollet del Vallès Sant Mateu de Bages
Badalona Montblanc Sant Quirze de Besora
Barcelona Montellà i Martinet Santa Coloma de G.
Benifallet Palau de Plegamans Sentmenat
Berga Parets del Vallès Seu d'Urgell, la
Calaf Perelló, el Sidamon
Campdevànol Pla de Santa Maria, el Sitges
Cànoves i Samalús Prat de Llobregat, el Torres de Segre
Espluga de Francolí, l' Premià de Mar Tremp
Figueres Sabadell Ulldecona
Forallac Saldes Vallfogona de Balaguer
Fornells de la Selva Sant Adrià de Besòs Vandellòs
Granollers Sant Boi de Llobregat Vendrell, el
Igualada Sant Cugat del Vallès Vic
Llagostera Sant Fost de C. Vilademuls
Manresa Sant Gregori Vilafranca del Penedès
Vilanova de la Barca
Font Direcció General dHabitatge.
49

• Evolució de la promoció dhabitatge protegit,
  segons el règim de protecció. 2003-2005

Habitatges iniciats (1) 2003 2004 2005 Total Mitjana anual
Promoció pública 411 353 322 1.086 362 5,9
Protecció oficial de règim especial 334 123 465 922 307 5,0
Habitatges en lloguer 1.361 2.170 3.431 6.962 2.321 37,8
Total habitatge social 2.106 2.646 4.218 8.970 2.990 48,8
Protecció oficial de règim general/concertat 2.967 3.744 2.714 9.425 3.142 51,2
Total habitatges protegits 5.073 6.390 6.932 18.395 6.132 100,0
(1) Qualificacions provisionals i programa de
remodelació de barris.
Font Direcció General dHabitatge.
50

• Evolució de la promoció dhabitatge protegit,
  segons el tipus de promotor. 2003-2005

Habitatges iniciats (1) 2003 2004 2005 Total Mitjana anual
INCASOL 1.268 1.501 1.560 4.329 1.443 23,5
Ajuntaments 1.771 1.781 2.172 5.724 1.908 31,1
Cooperatives i altres promotors sense ànim de lucre 608 1.265 897 2.770 923 15,1
Total sense ànim de lucre 3.647 4.547 4.629 12.823 4.274 69,7
Promotors privats 1.426 1.843 2.303 5.572 1.857 30,3
Total habitatges protegits 5.073 6.390 6.932 18.395 6.132 100,0
(1) Qualificacions provisionals i programa de
rehabilitació de barris.
Font Direcció General dHabitatge.
51

• Evolució de lhabitatge protegit, segons el tipus
  de promotor 1992-2004

Font Direcció General dHabitatge.
52
Compromisos del PACTE DEL TINELL en matèria
dhabitatge1. Construcció 42.000 habitatges
protegits2. Rehabilitació de 40.000
habitatges3. Ajuts per formació de sòls públics
per habitatge4. Creació dun sistema de
mediació en el lloguer social5. Creació dun
sistema doficines locals dhabitatge6.
Establiment dun sistema dajuts al pagament del
lloguer
53

• 1. Promoure la construcció de 42.000 habitatges
  de protecció oficial en quatre anys, un 50 dels
  quals, de lloguer (21.0000, dels quals, 11.000, a
  càrrec de lInstitut Català del Sòl)

54

• 1.1 Habitatges amb Protecció Oficial iniciats
• Des de lany 2004, i fins el mes de maig de 2006,
  shan iniciat 14.754 nous habitatges de protecció
  oficial, cosa que suposa el 98 dels 15.000 que
  eren lobjectiu marcat per als dos primers anys
  de la legislatura.

55
1.2 Zones de preus màxims dhabitatge protegit
actual
56

• 1.3 Habitatges construïts per lINCASÒL
• Dels 14.754 habitatges iniciats, 3.176
  corresponen a promoció directa de lINCASÒL amb
  una mitjana anual de 1.500 unitats. Cal tenir
  present que amb anterioritat a lany 2004, la
  producció anual de lInstitut era de 800
  habitatges/any, cosa que significa que sha
  doblat la producció dhabitatges directa de la
  Generalitat.
• A més daquests habitatges, lINCASÒL en té 7.451
  en fase de projecte, gràcies a la signatura de
  130 convenis amb sengles ajuntaments, emparats en
  Plans Locals dHabitatge, dels quals en preveu
  linici durant lany 2006, de 2.815, amb un nou
  salt espectacular de 87.
• És a dir que el compromís de lINCASÒL de fer
  11.000 habitatges en quatre anys resta
  pràcticament garantit amb els 10.627 habitatges
  ja iniciats o programats en els primers dos anys
  de legislatura.

57

• 1.4 Habitatges de Cooperatives i Fundacions
• LINCASÒL, a més, en el primer protocol signat a
  mitjans de lany 2004 va establir la cessió de
  sòl propi a cooperatives i fundacions per a 4.600
  habitatges, durant la legislatura.

58

• 1.5 Pla de sòl 2005-2010
• Daltra banda, el mes de maig de 2005 es va
  anunciar, per part dels Departaments de Política
  Territorial i Obres Públiques i el de Medi
  Ambient i Habitatge, el Pla de Sòl 2005-2010, que
  preveu la preparació de sòl per part de
  lInstitut Català del Sòl, per a més de 100.000
  habitatges, el 50 dels quals seran protegits com
  a mínim.
• Dins daquest Pla, lINCASÒL ha iniciat ja
  actuacions que permetran iniciar no menys de
  3.000 habitatges durant lany 2007.

59

• 1.6 Compliment Pacte del Tinell en promoció
  dHabitatge Protegit
• Només el recompte daquests habitatges que,
  lògicament no inclou els que els promotors
  privats iniciaran a partir de lany 2006 sobre
  sòls de reserva urbanística o del mercat lliure,
  permet assegurar ja una xifra de 29.805
  habitatges, equivalent al 71 del compromís
  assumit pel Govern en el Pacte del Tinell.

60

• Compliment dels compromisos del Tinell, en
  matèria dhabitatge

Compromís Tinell Compromís Tinell
Habitatges Habitatges Compliment
a) Habitatges iniciats 2004-2006 14.754 15.000 98
b) Habitatges de lINCASÒL en projecte, convinguts amb ajuntaments 7.451
c) Habitatges de cooperatives i fundacions en sòl de lINCASÒL 4.600
d) Habitatges en sòl protegit preparat per lINCASÒL a iniciar el 2007 3.000
Total (abcd) 29.805 42.000 71
Gener - maig de 2006 Del Programa de sòl per
a 100.000 habitatges amb protecció oficial
anunciat per al període 2005-2010.
61

• 2. Rehabilitar un mínim de 40.000 habitatges,
  donant prioritat a les installacions
  dascensors a les obres de millora de
  leficiència energètica dels edificis a la
  rehabilitació de patologies estructurals a
  ladaptació dhabitatges per persones amb
  dificultats de mobilitat, i a la rehabilitació en
  zones de muntanya i rurals en regressió
  demogràfica.

62

• 2.1 Entre lany 2005 i el primer trimestre de
  2006, la Direcció General dHabitatge ha rebut
  sollicituds i ha encarregat la realització de
  6.413 Test dEdificis (TEDI), i 2.894 Informes
  Interns dIdoneïtat (III), que cobreixen un total
  de 103.897 habitatges.
• Daquests informes, han entrat 3.084 habitatges
  amb sollicitud dajuts per ser rehabilitats dins
  la convocatòria del 2005, i es preveu que la
  pràctica totalitat dels restants entrin entre els
  exercicis de 2006 i 2007.
• La subvenció mitjana ha estat de 1.930 euros per
  habitatge, amb un increment extraordinari
  respecte dels 190 euros de mitjana per habitatge
  del període 2000-2001, i dels 900 euros del
  període 2002-2005.
• Daquesta manera resulta evident que la previsió
  del Pacte del Tinell daconseguir una
  rehabilitació mínima de 40.000 habitatges en
  quatre anys, es veurà àmpliament superada durant
  lexercici 2006.

63

• 2.2 Dintre dels TEDIs encarregats destaquen per
  la seva importància social i pel compromís del
  Govern
• el 51, dobres per reparar patologies
  estructurals dedificis.
• i el 37 dobres dinstallació dascensors.
• Lallau de sollicituds dajuts per rehabilitació
  dedificis i habitatges que sha viscut durant
  lany 2005 i primers mesos del 2006, obligarà a
  un increment extraordinari de les aportacions
  pressupostàries del Govern de la Generalitat de
  cara als exercicis 2006 i 2007.

64

• 2.3 Evolució del nombre de sollicituds de TEDIs

Font Direcció General dHabitatge.
65

• 2.4 TEDIs avaluats favorablement segons el tipus
  dobres a realitzar

Font Direcció General dHabitatge.
66

• 3. Concedir ajuts per a la formació de patrimonis
  públics de sòl públic, en forma de subvencions a
  fons perdut.

Ajuts concedits en la convocatòria de 2005 Ajuts concedits en la convocatòria de 2005 Ajuts concedits en la convocatòria de 2005 Ajuts concedits en la convocatòria de 2005
Collectius Expedients Habitatges Subvenció
INCASÒL 5 139 290.800
Altres operadors públics 22 964 2.184.850
Operadors sense ànim de lucre 3 228 493.600
TOTAL 30 1.331 2.969.250
67

• 4. Crear borses de lloguer dhabitatge social
  que, mitjançant laval i el suport de
  lAdministració aconsegueixin vèncer les
  resistències que molts propietaris mostren a
  lhora de cedir els seus habitatges.
• Coordinar a través dADIGSA les iniciatives
  dhabitatge locals de caràcter social mitjançant
  la creació duna Xarxa Catalana de Mediació per
  al Lloguer que oferirà avals asseguradors de les
  rendes i dels possibles desperfectes als
  propietaris i premis vinculats a leficàcia de la
  gestió de les oficines gestores.

68

• 4.1 Shan signat convenis amb ajuntaments i
  consells comarcals per a la posada en marxa de
  Borses de Mediació Social per constituir la Xarxa
  de Mediació.
• En aquests moments, shan posat en marxa 40
  Borses de mediació social, a iniciativa
  dajuntaments i consells comarcals, amb suport
  informàtic i forta aportació econòmica del
  Departament de Medi Ambient i Habitatge.
• Sha signat conveni amb la Secretaria de Joventut
  per a coordinar les tasques de les borses de
  mediació social i les de les 16 borses de lloguer
  jove, tot fent partícips a aquestes darreres dels
  ajuts establerts en el Decret 244/2005.
• 4.2 Sha signat conveni amb la Sociedad Pública
  de Alquiler per coordinar els programes que la
  SPA ofereix a Catalunya, a través dADIGSA.

69
Borses de Mediació Social i de Lloguer Jove
Borses de Lloguer Jove

Borses de Mediació Social
70

• 4.3 Sha iniciat el procés de signatura de
  convenis amb els ajuntaments mitjans i grans de
  Catalunya, així com amb els Consells Comarcals,
  per a la creació dOficines Locals dHabitatge
  que facin funcions datenció de sollicituds,
  dinformació, de tramitació dexpedients, de
  mediació entre propietaris i llogaters i de
  Registre de sollicitants dhabitatge protegit.
• En aquests moments, estan funcionant 70 Oficines
  Locals dHabitatge, a iniciativa dajuntaments i
  consells comarcals, amb suport informàtic i forta
  aportació econòmica del Departament de Medi
  Ambient i Habitatge (mitjana de 36.000 euros
  anuals per Oficina).

71
Oficines Locals dHabitatge
Oficines comarcals

Oficines municipals
72

• 5. Establir un sistema dajuts per compensar els
  diferencials entre els lloguers que poden
  suportar les llars amb ingressos baixos i els
  lloguers adequats que haurien de percebre els
  propietaris o gestors
• Lloguer just versus Lloguer dequilibri

73

• 5.1 Entre els mesos de maig i setembre (durada de
  la convocatòria del 2005) es van atendre a la
  Direcció general dHabitatge 2.153 sollicituds
  dajuts per al pagament del lloguer per part de
  famílies amb ingressos per sota de 2 vegades
  lIPREM.
• Aquests ajuts es distribueixen de la manera
  següent
• 50 per llogaters de la Xarxa de Mediació per al
  Lloguer Social.
• 19 per llogaters de més de 65 anys, amb
  contractes de lloguer de pròrroga forçosa.
• 16 per llogaters de les borses de lloguer jove.
• 15 per llogaters dels parcs públics.
• Les subvencions mitjanes han estat de 1.500
  euros/any, i van totalitzar 3,3 milions deuros.

74

• 6. Donar sortida als prop de 60.000 expedients
  dajuts a promoció i rehabilitació dhabitatges
  acumulats pel govern anterior, fent front a un
  deute de prop de 80 milions deuros.

75

• 6.1 Shan pagat subvencions endarrerides
• De promoció de 6.000 habitatges de lloguer, per
  un import proper als 40 milions deuros.
• I de 40.000 habitatges rehabilitats, per un
  import de 34 milions deuros.
• En aquests moments es troba pràcticament tancada
  loperació de posada al dia dels expedients
  anteriors a lany 2004 que shavien acumulat
  sense ser atesos i sense dotació pressupostària.

76

• Activitat del Govern de la Generalitat en matèria
  dhabitatge
• Anys 2004-2006

Nombre dexpedients Nombre d'habitatges/ famílies ateses Import subvencions euros
PROMOCIÓ D'HABITATGES PROTEGITS INICIATS O COMPROMESOS 29.805 357.660.000,00
a) Habitatges amb protecció oficial iniciats 2004-2006 14.754 177.048.000,00
b) Habitatges a promoure per l'Institut Català del Sòl (130 convenis amb ajuntaments) 7.451 89.412.000,00
c) Habitatges a promoure per cooperatives i fundacions (sobre sòl de lINCASÒL) 4.600 55.200.000,00
d) Habitatges en sòl protegit preparat per lINCASÒL, a iniciar el 2007 3.000 36.000.000,00
REHABILITACIÓ D'HABITATGES 9.307 103.897 123.324.815,00
e) Sollicituds de rehabilitació ateses 2005 237 3.084 5.951.200,00
f) Test de l'Edifici sollicitats pendents 2005-2006 6.239 97.982 90.153.550,00
g) Informes Interns Idoneïtat sollicitats pendents 2005-2006 2.831 2.831 27.220.065,00
AJUTS AL PAGAMENT DEL LLOGUER 9.953 9.953 15.188.278,00
h) Sollicituds ateses 2005 2.153 2.153 3.285.478,00
i) Sollicituds entrades 2006 7.800 7.800 11.902.800,00
AJUTS PER COMPRA DE SÒL 37 1.652 3.662.075,00
j) Sollicituds ateses 2005 30 1.331 2.969.250,00
k) Sollicituds entrades 2006 7 321 692.825,00
AJUTS A OFICINES LOCALS D'HABITATGE (convenis amb ajuntaments i consells comarcals) AJUTS A OFICINES LOCALS D'HABITATGE (convenis amb ajuntaments i consells comarcals) AJUTS A OFICINES LOCALS D'HABITATGE (convenis amb ajuntaments i consells comarcals) AJUTS A OFICINES LOCALS D'HABITATGE (convenis amb ajuntaments i consells comarcals)
l) Convenis formalitzats 2005 57 2.088.660,00
m) Convenis previstos 2006 67 2.350.660,00
Actuacions generades i compromís pressupostari ferm (aehjl) 21.322 191.342.588,00
Actuacions generades i compromís pressupostari potencial (bcdfgikm) 123.985 312.931.900,00
Total famílies ateses/despesa pressupostària total 145.307 504.274.488,00
Fins a 15 de juny de 2006.
77

• 7. Producció normativa
• 7.1 Es va aprovar el Decret 454/2004, de 16 de
  desembre, de Desenvolupament del Pla pel Dret a
  lHabitatge, que, entre daltres aspectes, creava
  la figura de lHabitatge de Preu Concertat, amb
  un preu entremig del de protecció oficial i el de
  mercat lliure.
• 7.2 La primera setmana de maig shan publicat les
  ordres de convocatòria de subvencions per a
  ajudar a pagar el lloguer de llars amb ingressos
  per sota de 2 vegades lIPREM, i per a
  propietaris que volguessin cedir o llogar els
  habitatges que tenen desocupats a través dADIGSA
  i de les borses de mediació per al lloguer
  social. Shan signat convenis amb els collegis
  dadministradors de finques i dApis, per
  difondre aquestes mesures entre els seus
  collegiats.
• 7.3 Es va aprovar el Decret 455/2004, de 16 de
  desembre, del Pla de Rehabilitació de Catalunya,
  i el mes de febrer es va publicar lordre de
  convocatòria de les subvencions que el decret
  preveia. Shan signat convenis amb els collegis
  darquitectes i aparelladors per dur a terme les
  inspeccions dels edificis que shan de
  rehabilitar, anomenades Test de lEdifici (TEDI).

78

• 7. Producció normativa (II)
• 7.4 Sha aprovat pel Govern el Decret 21/2006 pel
  qual es regula es ladopció de criteris
  ambientals i decoeficiència dels edificis, que
  obligarà a introduir criteris destalvi daigua i
  energètic, i de control de residus en la nova
  construcció dedificis a Catalunya.
• 7.5 Sha aprovat pel Govern el nou Decret
  244/2005 de Desplegament del Pla pel Dret a
  lHabitatge, que introdueix a Catalunya les
  línies de suport a lhabitatge protegit i a la
  rehabilitació del Pla de lEstat 2005-2008, i
  perfecciona els ajuts establerts en el Decret
  454/2004.
• 7.6 Sha aprovat pel Govern, i està en tràmit
  parlamentari, la nova Llei del Dret a
  lHabitatge, amb previsió dentrada a tràmit
  parlamentari abans dacabar lany, que
  contemplarà noves línies de garantia del dret a
  lhabitatge per als ciutadans de Catalunya, amb
  creació de la figura del Registre de
  Sollicitants dHabitatge Protegit de Catalunya.