PR

1
PRÀCTICA DE DEFINICIONS

• - Grups entre 4 i 6 membres
• - Cal triar un representant que llegirà la
  proposta del grup
• Cada grup disposarà d'un minut de temps per a
  debatre i escriure la resposta
• Es respectaran els torns dels grups, i si un
  grup no aconsegueix la resposta encertada, es
  permetrà (sempre seguint un ordre) que un altre
  grup conteste

2
Turisme emissor
3
Els moviments que fan els residents d'un país
fora dels seus límits geogràfics (Blasco, 2006, p
14)
4
Turisme receptiu
5
És el turisme que fan els no residents dins d'un
país determinat (Blasco, 2006, pp
14) IMPORTANT no es té en compte la
nacionalitat, sinó el país de residència de
l'individu
6
Estacionalitat
7
Concentració de la demanda turística en una
destinació turística en una determinada època o
estació de l'any A
tenent a la tipologia turística, l'estacionalitat
es concentra en una època de l'any (per exemple,
l'estiu per a les destinacions de sol i platja i
l'hivern per a l'estació d'esquí)
8
(No Transcript)
9
Nínxol de mercat
10
Un nínxol de mercat és una porció d'un segment de
mercat format per agents de l'oferta i la demanda
turístics que comparteix uns mateixos interessos
i objectius en les seues experiències turístiques

• Els nínxols de mercat solen ser de petites
  dimensions
• Molt orientats a un consumidor prototip
• L'oferta realitza totes les accions de
  publicitat i màrqueting per captar a integrants
  d'aquest nínxol de mercat

11
Turisme fordista
12
Turisme fordista
Turisme de masses
Estandarditzat
Tot inclòs
Massificat homogeni
De qualitat mitjana o baixa
Orientat a un segment de demanda molt ampli
Consum territori, quantitat més que qualitat
13
Turisme postfordista
14
Turisme postfordista
Turisme de major qualitat (serveis)
Centrada en nínxols de mercat concrets
Oferta flexible i singularitzada
No massificat
Nivell cultural i/o econòmic mitjà/alt o alt
Orientat a un segment de demanda sensible amb
l'oferta local i el medi ambient
Turisme experiencial
15
Segment de demanda
16
Tipologia del turista Caracteritzaci
ó de la demanda atenent a
NIVELL CULTURAL
EDAT
PREFERÈNCIES CULTURALS
NACIONALITAT
PODER ADQUISITIU
TENDÈNCIA SEXUAL

17
Horitzó 2020
18
http//www.turismo2020.es/

• S'estructura en tres fases
• diagnòstic de les àrees critiques de millora
• definició de plantejaments per l'entorn expert,
  participació
• debat social i fixació de l'estratègia pel 2020

19
La realització del Pla del Turisme Espanyol
Horitzó 2020 té com a objectius 1. Revaloritzar
el sistema turístic espanyol en clau de
sostenibilitat, enfortint la qualitat, eficàcia i
eficiència i la capacitat de càrrega
ambiental 2. Millorar el model de gestió de les
persones en el sector, atraient i conservant el
talent per a obtenir un millor posicionament 3.
Augmentar la competitivitat del turisme espanyol
sumant esforços entorn d'una promoció i
comercialització diferencial, especialitzada i
rendible 4. Generar i difondre el major i millor
coneixement útil per a la presa de decisions per
part dels agents del turisme espanyol 5.
Millorar el rendiment econòmic del turisme
espanyol augmentant el valor dels productes
oferts, adaptats a cada client i amb personalitat
pròpia 6.Crear les millors condicions per al
desenvolupament de l'activitat turística, les
infraestructures, el marc econòmic, legislatiu i
fiscal, així com els instruments de gestió i
relació dels agents públics i privats 7.
Incorporar la innovació com a element diferencial
dels negocis, els productes i les destinacions
turístiques
Font http//www.turismo2020.es/index.php?/esp/sob
re/objetivos
20
Invattur
21
www.invattur.es Institut Valencià de Tecnologies
Turístiques
22

• Centre d'investigació depenent de la Consellería
  de Turisme

Objectius
 Generar i transferir coneixement en l'àmbit del
turisme.  Desenvolupar línies dactuació en
RDi adaptades a les necessitats del sector
turístic.  Afavorir una cultura dinnovació en
la gestió turística.  Desenvolupar
una intelligència de mercats útil per a la presa
de decisions en l'àmbit de la gestió
turística.  Facilitar l'anticipació/adaptació de
la oferta turística valenciana a les tendències
del mercat turístic.   Tranferir coneixement a
les empreses i organitzacions turístiques,
facilitant l'accés del sector turístic
als coneixements, serveis i tecnologies més
avançats. Collaborar amb organismes
d'investigació públics i privats de diferents
àmbits geogràfics en activitats de RDi.
Reforçar la presència del turisme als programes
d'investigació bàsica i aplicada.
23
Es convertirà a curt termini en una associació
sense ànim de lucre
Generalitat Valenciana Agència Valenciana del
Turisme Ajuntament de Benidorm Associació
Empresarial Hostelera de Benidorm i Costa Blanca
(Hosbec) Federació Hotelera de la Comunitat
Valenciana Confederació Empresarial d'Hostaleria
i Turisme de la Comunitat Valenciana Confederació
de Turisme d'Interior de la Comunitat
Valenciana Federació de Càmpings de la Comunitat
Valenciana Federació d'Agències de Viatge de la
Comunitat Valenciana Associació Empresarial
dAgències de Viatge Espanyoles Associació
d'Apartaments Turístics de la Costa Blanca (APTUR)
24
Rerepaís
25
Territori interior en contacte immediat amb àrees
costaneres turístiques que amb motiu de la
sobreexplotació turística del medi costaner,
adapten la seua economia i territori a noves
activitats turístiques que desborden el territori
purament costaner per endinsar-se en àrees que
encara no presenten externalitats negatives
provocades pel sector turístic (alts preus dels
serveis, no-saturació de recursos turístics)
26
Rerepaís
27
Cicle de vida d'un producte turístic
28
Font (Iglesias, 1998)

• 1.- FASE D'INTRODUCCIÓ
• Creixement lent de la demanda
• La comunicació és decisiva per a promocionar el
  nou producte turístic
• L'objectiu d'aquesta fase és donar a conèixer el
  producte turístic
• Fase relacionada molt sovint amb pèrdues
  econòmiques
• 2.- FASE DE CREIXEMENT
• Augment accelerat de la demanda com a
  conseqüència de la labor realitzada en la fase 1
• Apareixen nous competidors que produeixen un
  reajustament dels preus, serveis i qualitats
• Finalitza l'etapa de pèrdues

29
Font (Iglesias, 1998)

• 3.- FASE DE MADURESA/SATURACIÓ
• La demanda creix més lentament fins a
  estabilitzar-se
• Cal fidelizar el producte
• - Molta competència
• Comença la reducció dels beneficis
• Intentar diferenciar els productes i buscar
  extensions cap a nous segments de demanda
• 4.- FASE DE DECLIVI
• - Descens de la demanda a causa del decreixent
  interès pel producte turístic
• - Es redueix el nombre de competidors
• Es redueixen les despeses en comunicació
• El cost de manteniment del producte és fins i
  tot superior als seus beneficis

30
ICTE
31

• (ICTE) Institut per a la Qualitat Turística
  Espanyola
• Va nàixer l'any 2000
• És una entitat de certificació de sistemes de
  qualitat especialment creats per a empreses
  turístiques.
• És un organisme espanyol, privat, independent,
  sense ànim de lucre i reconegut en tot l'àmbit
  nacional.

32
FUNCIONS Normalització Creació,
desenvolupament, actualització i revisió de les
Normes de Qualitat Turística adaptades al mercat
i assistència als sectors turístics en el
desenvolupament de normes ISO. Certificació
Reconeixement a l'esforç realitzat per les
empreses turístiques en la implantació de
sistemes de qualitat mitjançant la concessió del
segell de Qualitat Turística Espanyola i la seua
marca, la "Q. Promoció Del Sistema de Qualitat
Turístic Español així com de la seua marca, la
"Q de Qualitat Turística, com a element visible
del sistema i dels establiments que el tenen a
través de campanyes de publicitat, presència en
fires, ponències, publicacions, notes de premsa,
butlletins informatius, etc. Formació
Organització de cursos, presencials i en línia,
dirigits a auditors, tècnics, delegats de l'ICTE,
professionals del sector, experts en qualitat
turística i estudiants universitaris.
33
Para què serveix?
Per a les empreses certificades Garantir la
qualitat dels productes i serveis que
ofereixen. Incrementar els clients i aconseguir
la seua fidelització. Motivar el
personal. Optimitzar els recursos. Prevenir els
riscos. Disminuir els costos. Promocionar
l'establiment.
Per al sector turístic en general Impulsar la
millora del servei turístic oferit als clients i
el seu nivell de satisfacció. Implantar la
cultura de la qualitat i de la millora en el
sector, impulsant el desenvolupament d'un model
de gestió de la qualitat, flexible i accessible a
tots els empresaris i a les administracions
públiques. Millorar i donar a conèixer la imatge
del producte turístic a través de l'establiment
d'un sistema reconegut
34
Talassoteràpia
35
Tipologia turística centrada en la utilització
d'aigües, algues, fangs marins per millorar la
salut del turista

• Els turistes no solen tenir una única motivació
  principal, combinant la visita a centres de
  talassoteràpia amb la pràctica d'esport o la
  visita a espais naturals o urbans
• La destinació ha d'estar ben comunicat per
  carretera ja que és la demanda és majoritàriament
  nacional, realitzant els viatges turístics en
  vehicle privat. Per aquest motiu, solen acudir a
  destinacions properes i quasi sempre en àmbit
  domèstic
• No hi ha edat, grup social o nivell econòmic que
  hi predomine.
• Els serveis complementaris estàn dirigits a
  millorar l'experiència turística piscines
  climatitzadas, solàriums, raigs UVA, restauració
  sana i personalitzada, excursions culturals, etc.
  
• (Blasco, 2006)

36

• Pertany al turisme de salut, dividit al seu torn
  en
• a) Centres termals
• b) Centres de talassoteràpia
• c) Centres de salut i bellesa
• d) Wellness (combinats amb altres
  elements de salut integral)
• A Espanya la demanda interna és molt baixa (1,2
  de la població) enfront d'altres països com
  Alemanya (10), Federació Russa (10) o República
  Txeca (25) (Prado, 2000)

37
Pla FUTURES
38
PLA MARC DE COMPETlTlVlTAT DELTURISME ESPANYOL
(PLA FUTURES)

• El Pla Futures es va centrar en la concessió
  d'ajudes per a projectes i activitats
• de caràcter turístic seguint unes línies
  d'actuació
• - Diagnòstic i anàlisis d'empreses, productes i
  destinacions turístiques
• - Qualificacions i formació de recursos humans
• - Millora i promoció de la qualitat
• - Innovació i enfortiment del teixit empresarial
• - Nous productes turístics
• Sensibilització i difusió del Pla Marc
• Font http//www.datosdelanzarote.com/uploads/doc/
  centro-turC3ADstico-Casa-de-la-Sal-(projecte-de-
  demostraciC3B3n)-20101122094236969Pag001.pdf

39
Paradors nacionals
40
www.parador.es
41
Paradores és un instrument de política
turística, que projecta la imatge de modernitat i
qualitat del nostre turisme en l'exterior i que
contribueix a la integració territorial, a la
recuperació i manteniment de el patrimoni
historicoartístic del nostre país i a la
preservació i gaudi d'espais naturals, sent
alhora el motor del conjunt de les accions
dinamitzadores de zones amb reduït moviment
turístic o econòmic www.parador.es
42
www.parador.es
43
- 1910 naix la idea de crear una infraestructura
hotelera de qualitat que potencie la imatge
d'Espanya a escala internacional com una
destinació turística amb suficient atractiu. El
govern encarrega el projecte al Marquès de Valle
Inclán. - 1926 comencen les obres del primer
parador en la serra de Gredos (Madrid) i es
constitueix la Junta de Paradores y Hosterías del
Reino, que té com a objectiu trobar monuments
historicoartístics o espais naturals de gran
bellesa per conformar una xarxa nacional
d'allotjaments de qualitat. - Fins a la Guerra
Civil desenvolupament lent de nous paradors
potenciat per una millora de les infraestructures
de transport - Guerra i postguerra atur en el
creixement i reculada del nombre de paradors -
Dècada de 1960 creixement accelerat coincidint
amb l'explosió turística d'Espanya. De 40 a 83
establiments. - 18 de gener de 1991 es
constitueix la societat anònima, Paradores de
Turisme d'Espanya SA L'objectiu és fer de la
cadena hotelera una empresa rendible que se
servisca exclusivament dels seus propis beneficis
per a manteniment i explotació de la xarxa. 
Font http//www.parador.es/es/ocho-decadas-de-his
toria
44
Sinergies territorials
45
Conjunt de beneficis derivats de l'activitat
turística al territori cap a altres sectors
d'activitat no lligats directament amb el turisme
46
OMT
47
OMT Organització Mundial del Turisme
http//unwto.org/es
48

• L'OMT és un organisme de les Nacions Unides
  especialitzat en els temes turístics a escala
  mundial
• Es considera un fòrum social per a debatre temes
  turístics, amb molt de recalcament en el
  desenvolupament sostenible i en el turisme com a
  motor de desenvolupament econòmic i territorial
  en països d'economies en transició
• Inclou 154 països i més de 400 membres afiliats
  que representen el sector públic i privat de tot
  el món
• La seua seu internacional està localitzada a
  Madrid i hi estan representats totes les regions
  del món per mitjà de delegats que treballen en
  collaboració amb els seus seus collaboradores
  als països participants
• L'OMT està compromesa amb els objectius de
  desenvolupament de les Nacions Unides per al
  millenni, la finalitat dels quals és reduir la
  pobresa i fomentar el desenvolupament sostenible.
  
• L'OMT ha creat el Codi Ètic Mundial per al
• Turisme

49
Paquet turístic
50
És la venda d'un o més productes separats en un
únic bloc (Alegri i Pou, 2006) En la creació
de paquets es distingeixen dos tipus
d'estratègies - La primera, que denominarem de
preu, consisteix en la venda de dos o més
productes en un únic paquet, amb un descompte en
el preu. - La segona, denominada de producte, és
la integració de dos o més productes a qualsevol
preu, implicant algun tipus de valor afegit.
51
Fortaleses
Debilitats

• Valor per diners
• Els turistes poden planificar millor les seues
  vacances, i en coneixen el cost
• Són més fàcils de vendre per a les agències de
  viatges, que a més
• obtenen comissions pel preu
• complet del paquet
• Simplifica les relacions entre l'hotel i els
  hostes i minimitza la inversió necessària per
  gestionar les factures dels clients
• - Elimina l'intercanvi monetari entre l'hotel i
  els hostes

• Excessiva animació, bufet restaurant
• - Escassa tendència a gastar fora del
• pressupost
• - Els centres turístics de tot inclòs
• paguen comissions més altes per
• paquet turístic (major incentiu per a
• la seua venda)
• - Elimina els incentius econòmics
• per als treballadors
• - Condueix a vedats turístics tancats
• limita la participació local i la
• interacció dels turistes amb la
• població local

Font (Alegre i Pou, 2006)
52
Fortaleses
Debilitats

• - Simplifica els procediments dinventari i
  magatzem, atès que tots els àpats estan pagats
  prèviament
• - Els hostes no abandonen l'hotel més valor
  afegit dactivitats complementàries per a l'hotel
  
• Els turistes se senten protegits en un ambient
  ben planificat i organitzat
• - Són necessàries com a mínim 150
• habitacions
• - Introdueix una altra categoria de vacances i
  nous mercats.

- No és tan apropiat per a petites propietats -
Es poden limitar les connexions externes a
l'hotel (per exemple taxis, restaurants) - El
personal laboral pot ser fàcilment explotat i
treballar massa - No permet aprofitar uns
altres clients (d'excursions, creuers o menjars
d'empresa), com fan els hotels convencionals
Font (Alegre i Pou, 2006)
53
Font (Alegre i Pou, 2006). Preus referits a una
estada d'una setmana a Balears
54
Bibliografía

• Alegre, J. i Pou, L. (2006) El paquete turístico
  de todo incluído un análisis de sus
  implicaciones económicas para el caso de las
  Islas Baleares. Disponible en http//dea.uib.es/di
  gitalAssets/128/128276_9.pdf
• Blasco Peris, A. (2006) Tipologías turísticas
  un análisis de las distintas modalidades
  turísticas y de su impacto en el medio y en la
  sociedad de acogida, Xarxa dEscoles de Turismes,
  Collecció Turidi 3.
• Iglesias Tovar, J.R. (1998) Comercialización de
  productos y servicios turísticos, Editorial
  Síntesis, p 256.
• Martínez Puche, A. (2002) Geografía del
  turismo, ocio y recreación, en José Antonio
  Segrelles Serrano (dir.) Geografía Humana
  fundamentos, métodos y conceptos, editorial Club
  Universitario, p 85-111.
• - Prados, E. (2000) Las nuevas expectativas del
  turismo de salud ante el siglo XXI, IH Gestión de
  Hoteles.

55
Bibliografia

• http//eduturismo.tripod.com/glosario.htm
• www.parador.es
• www.iet.es
• www.ivattur.org
• http//www.turismo2020.es/