Els estadis

About This Presentation

Title:

Els estadis

Description:

Els estadis Un nou concepte retributiu FECC, APECC, 2006 Antecedents: Com a conseq ncia de l acord per a l analogia retributiva. Com un afegit als pactes de ... – PowerPoint PPT presentation

Number of Views:57

Avg rating:3.0/5.0

Slides: 38

Provided by: Juli

Learn more at: http://www.escolacristiana.org

Category:

more less

Transcript and Presenter's Notes

Title: Els estadis

1
Els estadis

Un nou concepte retributiu
FECC, APECC, 2006

2
Antecedents

Com a conseqüència de lacord per a lanalogia
retributiva.
Com un afegit als pactes de maig del 2001 (de
reestructuració dels centres privats concertats)
i prorrogats al maig del 2005.
.... Sarriba a lacord per a lanalogia, del
qual els estadis en són un element.

3
1. Definició

És un complement específic ...
... que retribueix lexperiència en lexercici de
la funció docent ...
... en els nivells concertats ...
... condicionat a la promoció i especialització
de la trajectòria professional ...
... per a la millora qualitativa de leducació i
estímul del professorat.
Es concreta en 5 estadis (que comporten diferents
nivells retributius) que el professor podrà anar
assolint al llarg de la seva carrera
professional.

Sestableixen uns elements definidors del sistema
de promoció docent ...
En funció dels quals es podrà assolir un estadi i
la conseqüent promoció retributiva.
Els elements definidors són
La permanència en servei actiu impartint
ensenyaments concertats en el mateix centre.
La formació docent i la seva projecció en la
millora docent (formació permanent).
Lexercici de la funció docent en àmbits
despecial responsabilitat o representativitat ...

A lassoliment dunes condicions que li fan
merèixer un estadi li diem meritació.
Condició
Haver exercit la docència almenys durant 6
cursos complerts (però no necessàriament el 100
del temps) i ...
... haver obtingut 110 punts durant aquest
període, dels quals

60 punts de serveis prestats (docència)
50 punts de
formació
funcions
Encara que sempre es parla de docència, en
realitat sestà parlant de temps dedicat a les
diverses tasques reconegudes a pagament delegat.
1. Definició. 2. Com sassoleix?. 3. Meritació.
4. Procediment de reconeixement. 5. Import. 6.
Calendari. 7. Barem. 8. Casuística. 9. Càlculs.
10. Compromisos de la titularitat. 11. Els
desacords.
6
3. La meritació entre setembre 2007 i agost 2011
60 Serveis prestats
50
funcions
formació
Docència a led. Infantil i Primària
Docència a lEd. Secundària
En els darrers 6 anys una mitjana del 40 del
temps de dedicació docent o ... o bé, en els
darrers 3 anys, del 100 en ensenyament concertat
En els darrers 6 anys una mitjana del 50 del
temps de dedicació docent o ... o bé, en els
darrers 3 anys, del 100 en ensenyament concertat
Encara que sempre es parla de docència, en
realitat sestà parlant de temps dedicat a les
diverses tasques reconegudes a pagament delegat.
1. Definició. 2. Com sassoleix?. 3. Meritació.
4. Procediment de reconeixement. 5. Import. 6.
Calendari. 7. Barem. 8. Casuística. 9. Càlculs.
10. Compromisos de la titularitat. 11. Els
desacords.
7
3. La meritació a partir del setembre del 2011
60 Serveis prestats
50
funcions
formació
Ed. Infantil i Primària
Ed. Secundària
En els darrers 6 anys una mitjana del 60 del
temps de dedicació docent, ... o bé, en els
darrers 4 anys, del 100 ... en ensenyament
concertat.
En els darrers 6 anys una mitjana del 80 del
temps de dedicació docent, ... o bé, en els
darrers 4 anys, del 100 ... en ensenyament
concertat
En el cas dels professors de formació
professional podrà haver-hi correccions
tècniques
1. Definició. 2. Com sassoleix?. 3. Meritació.
4. Procediment de reconeixement. 5. Import. 6.
Calendari. 7. Barem. 8. Casuística. 9. Càlculs.
10. Compromisos de la titularitat. 11. Els
desacords.
8
3. La meritació
Ed. Infantil i primària Educació Secundària
Setembre 2007 i agost 2011 En els darrers 6 anys Mitjana del 50 Mitjana del 40
Setembre 2007 i agost 2011 O bé en els darrers 3 anys Del 100 Del 100
A partir del setembre 2011 En els darrers 6 anys Mitjana del 80 Mitjana del 60
A partir del setembre 2011 O bé en els darrers 4 anys Del 100 Del 100
Caldrà vetllar, en la mesura del possible, perquè
els professors no tinguin una dedicació inferior.
1. Definició. 2. Com sassoleix?. 3. Meritació.
4. Procediment de reconeixement. 5. Import. 6.
Calendari. 7. Barem. 8. Casuística. 9. Càlculs.
10. Compromisos de la titularitat. 11. Els
desacords.
9
3. La meritació
60 Serveis prestats
50
funcions
formació
Activitats de formació
Dacord amb la Programació general del centre i
en funció de les seves línies estratègiques. La
titularitat proposarà les activitats de formació
que prioritàriament hagi de realitzar el
professorat (dacord amb el que disposa el
conveni). En el cas que el titular no proposi el
professor podrà notificar la formació. Fora de la
jornada el professor podrà fer formació
relacionada amb la seva activitat que podrà ser
allegada si és notificada i justficada. Les
activitats seran les que estiguin incloses o
reconegudes pel departament, o daltres
reconegudes per qualsevol de les entitats
signants que estaran concretades en el pla de
formació a linici del curs. La formació ha de
haver estat realitzada a partir del darrer estadi.
1. Definició. 2. Com sassoleix?. 3. Meritació.
4. Procediment de reconeixement. 5. Import. 6.
Calendari. 7. Barem. 8. Casuística. 9. Càlculs.
10. Compromisos de la titularitat. 11. Els
desacords.
10
3. La meritació
60 Serveis prestats
50
formació
funcions
Funcions
En relació a lexercici de la funció docent en
àmbits despecial responsabilitat o
representativitat, en tractar-se dactivitats
realitzades en el si del centre educatiu, cada
titularitat arbitrarà el mecanisme de
justificació adient.
1. Definició. 2. Com sassoleix?. 3. Meritació.
4. Procediment de reconeixement. 5. Import. 6.
Calendari. 7. Barem. 8. Casuística. 9. Càlculs.
10. Compromisos de la titularitat. 11. Els
desacords.
11
3. La meritació
60 Serveis prestats
50
funcions
formació

Si arribat el període de sis anys el professor
no ha assolit els punts necessaris pels servies
prestats i/o per la formació realitzada i/o per
les funcions, el període sallargarà fins que els
assoleixi.
Formació i funcions es poden compensar
mútuament però no amb els serveis prestats.
Un cop assolit un estadi, comença a comptar els
punts per al següent estadi.

Encara que leducació infantil no ha estat
concertada fins els darrers anys, el departament
dEducació es farà càrrec dels estadis vençuts
des de la data dantiguitat del treballador.
Com si haguessin estat concertats des de sempre.
Pel que fa als estadis ja meritats, el
departament dEducació es farà càrrec de tots els
estadis meritats de tots els treballadors que
hagin tingut com a mínim 1 hora a pagament
delegat, en la proporció que en lactualitat
tinguin a pagament delegat.
Reconeixerà els estadis vençuts de la part
concertada i de la part no concertada. El titular
shaurà de fer càrrec de les hores no curriculars
dels nivells concertats.
Pel que fa als estadis futurs, el titular shaurà
de fer càrrec del pagament de la part
densenyaments no concertats en els nivells
concertats.
Això incrementarà el cost de les activitats
complementàries.

És competència del titular.
Quan un professor consideri que reuneix les
condicions, ho sollicitarà per escrit, tot
aportant els justificants. La titularitat
resoldrà, prèvia informació als representants
dels treballadors.
El titular comunicarà al servei de pagament
delegat el professorat al qual hagi reconegut un
estadi. Aquesta comunicació es farà mitjançant
una relació del professorat i una certificació en
la qual es detallin les activitats valorades.

El que es fixi per al professorat del sector
públic.
Limport es determinarà en funció de la
dedicació horària que consti en el moment de
confeccionar la nòmina de pagament delegat.
Limport dels estadis (segons ens ha comunicat
el departament dEducació) és de

2005 2006
1r estadi 98,94 101,62
2n estadi 104,04 106,86
3r estadi - 121,18
4t estadi - 131,22
5è estadi - 77,35
1. Definició. 2. Com sassoleix?. 3. Meritació.
4. Procediment de reconeixement. 5. Import. 6.
Calendari. 7. Barem. 8. Casuística. 9. Càlculs.
10. Compromisos de la titularitat. 11. Els
desacords.
15
6. Calendari

La posada en marxa daquest complement retributiu
es farà en dues fases
Estadis vençuts (que el professor pot haver
meritat fins a lactualitat) aquest
reconeixement es farà per un sistema de criteri
únic 1 estadi cada 9 anys.
Estadis futurs estadis que el professor pugui
aconseguir en funció dels sistema descrit.

1. Definició. 2. Com sassoleix?. 3. Meritació.
4. Procediment de reconeixement. 5. Import. 6.
Calendari. 7. Barem. 8. Casuística. 9. Càlculs.
10. Compromisos de la titularitat. 11. Els
desacords.
16
6.1. Els estadis vençuts
Els estadis vençuts sabonaran en dos períodes
Gener del 2006 El professor que a 1 de setembre del 2006 i en PD tingui ... 9 anys de docència 1 estadi 18 anys de docència 2 estadis
Gener del 2007 El professor que a 1 de setembre de 2007 9 anys de docència 1 estadi 18 anys de docència 2 estadis 27 anys de docència 3 estadis 36 anys de docència 4 estadis
El titular haurà de seguir el mateix calendari
dels professors que imparteixen hores no
curriculars en els nivells concertats. Això
implica que els estadis vençuts només es
reconeixen l1 de setembre.
1. Definició. 2. Com sassoleix?. 3. Meritació.
4. Procediment de reconeixement. 5. Import. 6.
Calendari. 7. Barem. 8. Casuística. 9. Càlculs.
10. Compromisos de la titularitat. 11. Els
desacords.
17
6.1. Els estadis vençuts

Els estadis vençuts es pagaran a poc a poc
segons un calendari

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2011
Set-Des Gen Set
1r 5 10 25 40 55 70 85 100
2n 5 10 25 40 55 70 85 100
3r 25 45 60 80 100 100
4t 25 45 60 80 100 100
5è 25 45 60 80 100 100

Els titular haurà de segui el mateix calendari
dels professors que imparteixen hores no
curriculars en els nivells concertats.

La meritació siniciarà a partir de l1 de
setembre del 2007.
Saplicaran els criteris de meritació descrits en
lapartat 3.
Per a la primera aplicació del procediment
definitiu, els anys de docència restants després
del període inicial, computaran als efectes de
completar els 6 cursos exigits amb caràcter
general. Es tindran en compte també els altres
mèrits allegats.

Inici de la meritació procediment definitiu
1996
1997
1999
2001
2008
2006
2000
2002
2003
1998
2004
2005
2007
2009
Anys de docència Restants. Computaran pel 2n
estadi
Alta en lescola set. 1996
Estadi vençut Període inicial 1 estadi cada 9
anys
1. Definició. 2. Com sassoleix?. 3. Meritació.
4. Procediment de reconeixement. 5. Import. 6.
Calendari. 7. Barem. 8. Casuística. 9. Càlculs.
10. Compromisos de la titularitat. 11. Els
desacords.
19
6.3 Calendari resum
L1 de setembre del 2011 sarribarà al 100 de
limport del complement dels estadis vençuts
Gener 2006-Setembre 2011 Període dabonament
dels estadis vençuts (diverses proporcions)
2011
2012
2009
2010
2006
2007
2008
2004
2005
2003
2002
Període inicial reconeixement dofici per un
procediment automàtic. Criteri únic 1 estadi
cada 9 anys
Procediment definitiu Inici de la meritació
setembre del 2007
1. Definició. 2. Com sassoleix?. 3. Meritació.
4. Procediment de reconeixement. 5. Import. 6.
Calendari. 7. Barem. 8. Casuística. 9. Càlculs.
10. Compromisos de la titularitat. 11. Els
desacords.
20
7. Barem

Serveis prestats
Per cada curs complert exercint la docència en
ensenyaments concertats amb una dedicació horària
dacord amb lapartat 3 10 punts.
Per cada curs complert exercint la docència en
ensenyaments concertats amb una dedicació horària
inferior a la requerida però superior al 25 5
punts. (això podria passar a alguns professors
amb dedicacions molt baixes, per exemple els
professors de música a lESO).

Activitats de formació
Activitats valorades en funció de la durada per
cada 15 hores 5 punts.
Encara que no es diu explícitament, lesperit
daquest punt és que, en fer el càlcul de la
formació per a la meritació, es sumin totes les
hores fetes i es divideixi entre 15. Així,
finalment es tindria en compte tota la formació
rebuda o impartida.
Activitats que es valoren per la titulació
obtinguda
Postgrau i màsters 50 punts.
Titulacions universitàries de 1r i 2n cicle 50
punts.
Titulacions universitàries de 3r cicle 50 punts.
Llengües estrangeres (EOI) 20 punts.

Desenvolupament de funcions despecial
responsabilitat o representativitat
Per cada curs complert i per cadascuna de les
activitats següents, sobtindran 5 punts.
Tasques de representativitat sindical.
Delegats de personal i membres del comitè
dempresa.
Tasques de coordinació en el centre (direcció,
etc.).
Coordinació dintercanvi dalumnes, viatges
colònies, ...
Participació en lelaboració de plans
estratègics, projectes i materials de
desenvolupament curricular ...
Encara que no es diu explícitament, lesperit
daquest punt és que el titular pugui fer una
interpretació àmplia de les diverses
responsabilitats i projectes que compten a
efectes de meritació, encara que no estiguin
citades explícitament en lacord.

Serveis prestats només es pot accedir a lestadi
si el professor pot sumar els 60 punts. Si no els
suma, caldrà esperar més temps a que sumi els
punts.
Per a que tothom pugui sumar els 60 punts cap
professor hauria de ...
Formació (15 hores 5 punts)
Si el professor fa només un curset de 15 hores
cada un dels 6 anys, tindrà ja 30 punts.
És possible que els primers anys tots els
professors vulguin fer formació.
Funcions de responsabilitat
Director, sotsdirector, coordinador de cicle,
tutor, etc. en un període de 3 anys 15 punts.
Participació cada 2 anys en les colònies 15
punts.
Participació en un projecte de FEAC ... durant 3
cursos 15 punts.

Nhi ha molta. Probablement alguns casos caldrà
resoldrels a partir del que es plantegin.

8.1 Cas 1 el cas més senzill

Va ser alta en lescola al setembre de 1998. Al
setembre de 2007 tindrà el primer estadi vençut
pel procediment inicial i començaran a comptar
els mèrits pel 2n estadi pel procediment definiu.

Inici de la meritació procediment general
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
2012 2013
Inici de la meritació pel 2n estadi
Alta en lescola set. 1998
1 estadi vençut 9 anys
1. Definició. 2. Com sassoleix?. 3. Meritació.
4. Procediment de reconeixement. 5. Import. 6.
Calendari. 7. Barem. 8. Casuística. 9. Càlculs.
10. Compromisos de la titularitat. 11. Els
desacords.
25
8.2 Cas 2

Va ser alta en lescola al setembre de 1996. Al
setembre del 2005 tindrà el primer estadi vençut
pel procediment inicial i començaran a comptar
els mèrits pel 2n estadi pel procediment
definitiu.

Inici de la meritació procediment general
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
2012 2013
Alta en lescola set. 1996
1 estadi vençut 9 anys
Meritació pel 2n estadi
Període que es sumarà al 2n estadi
1. Definició. 2. Com sassoleix?. 3. Meritació.
4. Procediment de reconeixement. 5. Import. 6.
Calendari. 7. Barem. 8. Casuística. 9. Càlculs.
10. Compromisos de la titularitat. 11. Els
desacords.
26
8.3 Cas 3 recollocat

Va ser alta en lescola antiga al setembre del
1993.
Al setembre del 2002 va ser recollocat.
Tenen un procediment especial de reconeixement
dels estadis a lescola antiga en el que saplica
una fórmula.
Al setembre del 2006 començarà la meritació del
1r estadi pel procediment general.

Inici de la meritació procediment general
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
2012 2013
Meritació pel 1r estadi
Serveis prestats a lescola antiga
Recollocat en lescola nova
Dins del complement ad personam. Nombre danys
(superior a 9) en el centre anterior (9 en
aquest cas) dividit per 9 i multiplicat per
limport del 1r estadi
1. Definició. 2. Com sassoleix?. 3. Meritació.
4. Procediment de reconeixement. 5. Import. 6.
Calendari. 7. Barem. 8. Casuística. 9. Càlculs.
10. Compromisos de la titularitat. 11. Els
desacords.
27
8.4 Cas 4

Va ser alta en lescola al setembre de 1990.
Al setembre de 1999 tindrà el primer estadi
vençut pel procediment inicial i començarà a
comptar els mèrits pel 2n estadi pel procediment
definitiu.
Com que no suma un altre període de 9 any per al
procediment inicial, els 8 anys restants
computaran per al 2 estadi.
Iniciarà el còmput per al 3r estadi al setembre
del 2007.

Inici de la meritació procediment general
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
2012 2013
Alta en lescola set. 1990 1 estadi vençut al
setembre del 1999
Meritació pel 3r estadi
2 estadi vençut
1. Definició. 2. Com sassoleix?. 3. Meritació.
4. Procediment de reconeixement. 5. Import. 6.
Calendari. 7. Barem. 8. Casuística. 9. Càlculs.
10. Compromisos de la titularitat. 11. Els
desacords.
28
9. Alguns càlculs econòmics

1 estadi vençut
Durant lany 2006 cobrarà el 10 del 1r estadi
Aproximadament, 10,16 cada mes.
Durant lany 2007 cobrarà el 25 del 1r estadi.
Aproximadament, 25,40 cada mes.
Si en lactualitat (2006) està a pagament delegat
en un 80 de la jornada, limport serà també del
80 del que li correspongui.
Aproximadament, 8,13 cada mes (el primer mes
-abril?- pagaran les quantitats corresponents a
setembre-desembre del 2005 i gener-abril del
2006).
3 estadis vençuts
Durant lany 2006 cobrarà el 10 del 1r i 2n
estadi.
Aproximadament, 20,80 cada mes.
Durant lany 2007 cobrarà el 25 del 1r, 2n i 3r
estadi.
Aproximadament, 82,21 cada mes.

Imaginem un professor que té 1 estadi vençut.
Com sincrementarà la seva nòmina els propers
anys?

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2011
Set-Des Gen Set
1r 5 10 25 40 55 70 85 100
10,16 25,40 40,65 55,90 71,13 86,38 101,62
En la mensualitat de labril del 2006
lAdministració pagarà les quantitats
corresponents a setembre-desembre del 2005 i a
gener-abril del 2006. En aquest cas es tracta de
60,97 . LAdministració pagarà la proporció que
correspongui segons la proporció de la jornada
que tingui aquest professor a pagament delegat en
aquest curs.

Per 12 pagues !

Els estadis afecten només als professors que
imparteixen la docència en els nivells
concertats.
Res no impedeix, però, aplicar-lo també a altres
etapes no concertades o a altres tasques no
docents.
L'Administració es fa càrrec dels estadis vençuts
però només en la proporció que en lactualitat
tingui el professor en pagament delegat.
El titular shaurà de fer càrrec de laltra
proporció del professor que, estant en un nivell
concertat, dedica hores a fer tasques lectives no
curriculars.
Shauran de fer les previsions econòmiques
oportunes.

Un exemple un professor dEP que al llarg dels 9
anys anteriors (1 estadi vençut) ha tingut una
diferent proporció dhores diferent a pagament
delegat (PD)i pagament directe.
PD es farà càrrec daquest estadi però només en
la proporció que en lactualitat tingui a PD.

PD es farà càrrec daquesta part de lestadi ja
meritat
En lactualitat està al 80 a PD
La titularitat shaurà de fer càrrec de laltra
part
20 AACC

LAdministració i el titular hauran de seguir el
calendari de pagament pactat. I si, en el futur,
canvia la proporció dhores la titularitat i PD
hauran dassumir els estadis ja meritats.

Quins seran aquests compromisos?
A leducació infantil i primària la proporció
mitjana dhores curriculars i dhores
dactivitats complementàries és de 80 20. A
leducació secundària (amb algunes diferències),
és de 94 6. Podem suposar que, en general, el
titular shaurà de fer-se càrrec daquesta
proporció dels estadis vençuts ...
... en el calendari i en les proporcions
pactades.
Un exemple una escola de 2 línies, que té 24
mestres a leducació infantil i primària i 15 a
lESO.

Què suposaria gratificar els estadis en la
proporció acordada (escola de dues línies)?

Lacord pels estadis és complex. Probablement hi
ha casos no contemplats que caldrà resoldre sobre
la marxa.
En primera instància és el titular el que ha de
reconèixer els estadis i resoldre les
sollicituds que facin els professors. Per tant,
en principi, serà ell el que interpretarà lacord
en allò que no quedi prou clar.
El titular informarà de la seva resolució als
representants dels treballadors.
Si no hagués acord en el centre, probablement es
podrà recórrer a una comissió que es constituirà.
Estarà formada per representants de
lAdministració, de les organitzacions dels
treballadors (sindicats) i dels representants
dels titular. Aquesta comissió haurà de
solucionar els problemes dinterpretació i
aquells no recollits en lacord.

Article 39.2 del conveni
Es podran utilitzar un màxim de 30 hores no
lectives durant els primers 6 dies hàbils del mes
de juliol per realitzar la formació especificada
a larticle 57 de la LOCE i el seu desplegament.
Aquests cursos de formació es podran realitzar
dins la primera quinzena, sempre i quan existeixi
la possibilitat de dos torns consecutiu de sis
dies com a màxim cadascun, que els docents podran
realitzar de forma alternativa si la programació
dels cursos ho permet.

36
IV conveni collectiu

Article 51 del conveni
La titularitat dels centres, escoltada la
direcció pedagògica i el claustre (...), dintre
del còmput anual, contemplarà, en la programació
(...) les hores per activitats de formació (...)
entre l1 de setembre i el 30 de juny (centres
amb algun nivell concertat) i entre l1 de
setembre i la 1a. setmana de juliol (altres
centres).
En l'elaboració d'aquest programa la titularitat
tindrà en consideració la capacitat actual, les
possibilitats i el desig d'especialització, els
recursos humans i materials que l'Administració
posi a disposició (...)
La formació es podrà dur a terme tant en el propi
centre com fora d'aquest, utilitzant tant
recursos propis com procedents del Departament
(...) o de terceres institucions.
Les despeses de matrícula, desplaçament,
residència i manutenció, si s'escau, derivades de
l'assistència a activitats englobades dins el
projecte de formació del centre, seran assumides
per aquest.
Els centres facilitaran l'accés a cursos al
personal contractat que desitgin l'aprenentatge
de la llengua catalana (...).