El clima - PowerPoint PPT Presentation

About This Presentation
Title:

El clima

Description:

Efectes del canvi clim tic en l Itinerari biogeogr fic des de la comarca de la Selva a la Cerdanya Associaci Espai Natura Amb la col laboraci – PowerPoint PPT presentation

Number of Views:91
Avg rating:3.0/5.0
Slides: 131
Provided by: NeusMo
Category:
Tags: clima | selva

less

Transcript and Presenter's Notes

Title: El clima


1
Efectes del canvi climàtic en lItinerari
biogeogràfic des de la comarca de la Selva a la
Cerdanya Associació Espai Natura Amb la
collaboració Direcció General de Politiques
Ambientals i Sostenibilitat Departament de Medi
Ambient i Habitatge Generalitat de Catalunya
2
El planeta Terra és un sistema en canvi constant
. Des de la seva formació fa uns 5 mil milions
danys, diferents factors han canviat el seu
aspecte i composició. El clima és un dels
elements que han produït canvis importants en
laspecte del nostre planeta, sobretot a la
biosfera, la capa més superficial on shi
desenvolupa la vida.
3
Des de fa trenta milions danys, el planeta sha
anat refredant, tot i que amb etapes
descalfament. puntuals . Els pols nord i sud
shan mantingut coberts de gel. Aquesta
tendència sembla que darrerament sha invertit ,
no de forma natural, sinó com a conseqüència de
lacció humana.
4
Milions i milions danys, han modelat laspecte
actual de la Terra. Canvis climàtics més lents o
més sobtats shan donat de forma natural,
incidint directament en la vida del planeta. Les
influències del clima han sigut, en general,
lentes i els éssers vius shi han adaptat
sotmesos a la selecció natural.
5
Els canvis climàtics canvien les regles de la
competició vital dels éssers vius, forçant-los a
viure en entorns diferents dels que han
evolucionat, produint extinció despècies,
laparició de noves, disminucions o augments
demogràfics, canvis en la distribució geogràfica
de les poblacions, adaptacions morfològiques i
modificacions dels seus comportaments.
6
Laparició de lhome, ha sigut una conseqüència
directa de modificacions produides pels canvis
climàtics sobre la biosfera. Els canvis
climàtics de fa entre 2 i 4 milions danys van
tenir un efecte sobre els homidis de la sabana
africana, determinant-ne lespecialització
tècnica dun grup dells i iniciant-se el procés
dhumanització
7
Lactivitat humana, amb la seva capacitat tècnica
capaç de modificar alguns processos naturals,
també ha incidit en els factors climàtics,
fent-se notar de manera accelerada, sobretot els
darrers 50 anys.
8
Hi ha suficients proves i observacions
experimentals per establir un lligam entre el
canvi climàtic i els processos biològics i
fisicoquímics dels ecosistemes. Laugment de
temperatures, les noves pautes en les
precipitacions i altres canvis climatològics ja
han començat a afectar alguns dels nostres
ecosistemes.
9
Encara que manquen llargues seqüències
dobservacions metereològiques, des de la meitat
del segle passat ja shan detectat certs canvis.
En els darreres 50-60 anys, sha constatat un
augment de la temperatura general entre 1 i 2
graus, una progressiva disminució de les
precipitacions, èpoques de sequera més
perllongades i fenòmens extrems i sobtats, com
tempestes, ventades, grans nevades....
10
Si de les variacions de fa 50 anys en fem una
projecció per finals del segle XX!, ens trobarem
amb un considerable augment de la temperatura,
amb diferències estacionals significatives, una
reducció notable en les disponibilitats hídriques
per lescalfament , la disminució de la
redistribució estacional de les precipitacions i
un augment de la variabilitat climàtica tèrmica.
11
El descens de precipitacions i laugment de
sequeres estivals, produeixen una disminució en
els cabals daigua, una disminució de recàrrega
subterrània i també una disminució en diferents
processos biogeoquímics que determinen la
qualitat de les aigües amb un cert empobriment.
12
Les pèrdues de cabals superficials dels rius
reduiran les formacions alluvials del tram mitjà
dels rius i les formacions deltàiques, amb menys
aportacions de sediments , que també acabarà
repercutint a les costes .
13
El clima és el factor geogràfic que, juntament
amb les grans unitats de relleu i les seves
orientacions, condicionen més laspecte del
paisatge. Catalunya està a la zona climàtica
temperada de clima mediterrani amb estius secs i
càlids i hiverns suaus i plujosos. La variada
topografia del nostre país dona climes molt
variats litoral, de muntanya baixa, mitjana i
alta, sub-alpí, alpí, de tendència continental a
les planes interiors i atlàntic a la Vall dAran.
14
El nostre país és molt complex biogràficament, ja
que en un espai molt petit hi podem trobar
elements geogràfics molt variats des del mar,
amb costes altes i rocoses, baixes i planeres,
badies, caps, o zones deltàiques......
15
....fins ambients de muntanya mitjana típicament
mediterrània o centreeuropea, amb cingleres,
valls profundes o serralades, zones humides
destanys, llacs, torrents, rius o rierols , o
plena alta muntanya. A Catalunya, com a la resta
de la nostra àrea geogràfica, els efectes del
canvi climàtic ja shan començat a notar.
16
Aquesta complexitat, fa que a nivell comarcal es
faci difícil de mesurar les variacions en
profunditat, i encara més, diferenciar les
variacions degudes a les alteracions climàtiques
o a fets antròpics, doncs hi ha molts factors
que poden incidir-hi.
17
Exemples daquestes variacions, les podem
apreciar si recorrem les comarques més
meridionals de Girona, des de la Selva fins a la
Cerdanya, passant per la Garrotxa i el Ripollès,
tot contactant amb la comarca veïna dOsona, en
un recorregut de poc més de 150 km.
18
En aquest itinerari, costes, deltes, zones
humides, massissos muntanyosos, planes interiors,
valls amb rius o altes muntanyes amb tota mena
dorientacions geogràfiques, produeixen un variat
mosaic biogeogràfic que pot resultar molt afectat
pel canvi climàtic que hem començat a constatar.
19
En el recorregut transversal des del mar de la
Selva a les muntanyes pirinenques de la Cerdanya,
travessarem la Serralada Litoral , la Depresió
pre-litoral, la Serralada Pre-litoral , la
Serralada Transversal, la Plana dOsona, les
serres pre-pirinenques , la gran plana de la
Cerdanya i les muntanyes del Pirineu Axial.
20
La comarca de la Selva, on comencem litinerari,
és una comarca que participa de quatre de les
unitats biogeogràfiques del nostre país La costa
amb la Serralada Litoral , la Depressió
Prelitoral, la Serralada Prelitoral amb el
Montseny i les Guilleries i la Serralada
Transversal, amb les conques dels rius Ter i
Tordera.
21
Comencem per la zona costanera de la Selva ,on
suneixen de forma sobtada les muntanyes de la
Serralada Litoral i el Puig de Cadiretes (518 m.
) amb les aigües de la Mar Mediterrània , quan
cauen en picat sobre la costa de Tossa de Mar,
Lloret o Blanes.
22
Són muntanyes no gaire altes, però que al formar
una petita muralla a tocar del mar, reben i
frenen els vents humits de llevant. La coberta
vegetal és de tipus mediterrani amb alzinar i
suros..
23
Amb un sotabosc molt variat de marfull,
lligabosc, bruc, aritjol, i aladern....
24
.. i l arboç amb les seves cireres que
serveixen daliment durant l hivern a una
variada fauna .
25
.. i als vessants més secs, pins blancs i pins
pinyoners.
26
O brolles destepa i brucs als llocs on
larbrat gairebé ha desaparegut..
27
En aquesta zona , lincrement de temperatura i la
reducció hídrica de les darreres dècades ha
incidit de forma evident, veient-se afectada en
diferents ocasions per incendis , fent disminuir
el nombre de pins i afavorint la recuperació de
lalzinar.
28
Darrerament shan donat uns episodis singulars
de grans nevades tardanes amb grans ventades que
han provocat una gran trencadissa darbres,
fenomen excepcional en aquests paratges.
29
Des del Puig de Cadiretes , màxima alçada de la
serra de lArdenya , Serralada Litoral, baixem
a tocar les aigües blaves de la vila de Tossa de
Mar. Costa, aigües, flora i fauna , també
han començat a notar dalguna manera els afectes
del canvi climàtic incipient.
30
Lescalfament global dels darrers 30 anys es
reflecteix a la Mediterrània en una pujada del
nivell de les aigües , un increment de la
temperatura del mar entre 0,6 i 0,7º C i una
progressiva salinització de les aigües mitjanes i
profundes....
31
...degut a la disminució de les precipitacions,
lelevada evaporació, una disminució en l
aportació daigua dolça per la disminució del
cabal dels rius i rieres i un enfortiment i
llargada de lestratificació.
32
Les tempestes donatge moderades han augmentat
mentre que les tempestes fortes han disminuït
però sha incrementat la seva durada. Com que
la distribució direccional de lonatge a la
nostra costa mostra una gran variació, això
provoca un augment de lerosió i possibles
inundacions sobre una costa força vulnerable.
33
Si les condicions no varien la tendència serà cap
a més onatges i tempestes amb augment
desdeveniments extrems, variacions en corrents
marins i increments perllongats de calor i
sequeres . Al mediterrani occidental el nivell de
les aigües ha pujat en 3,4 mm/any des del 1990,
degut principalment a canvis de pressió.
34
El major nivell del mar i els canvis dapropament
dels trens donades també afavoriran lerosió de
les costes, sobretot les zones planes de deltes i
aiguamolls.
35
Els episodis extrems shan fet cada vegada més
freqüents.
36
Les altes temperatures assolides als estius
provoquen fets excepcionals..
37
Les variacions climàtiques ja han afectat els
ecosistemes del nostre mar. Sha notat en la
tropicalització despècies. Peixos termòfils han
ampliat la seva distribució cap al nord uns 4
Km per any, com en el cas de lalatxa
(sardinella aurita). Noves espècies termòfiles
dalgues, invertebrats i vertebrats, competeixen
amb avantatge amb les espècies més pròpies de les
nostres aigües.
38
Peixos despècies dinterès comercial també shan
vist afectats.
39
Shan detectat episodis de mortalitat en massa
dinvertebrats i de la comunitat corallígena,
deguts a períodes descalfament anormal de
laigua en èpoques en que laliment ha
escassejat.
40
Lafavoriment del fitoplàcton i dels herbívors
més petits per lallargament del període
destratificació de laigua i laugment de
carnívors gelatinosos com les meduses ,cada
vegada més freqüents durant lestiu, és una
altra mostra daquesta afectació climàtica.
41
Com també ho és la disminució en la capacitat de
la Mediterrània per capturar el CO2 atmosfèric
pels canvis anteriors i per la menor solubilitat
daquest gas a laugmentar la temperatura de
laigua.
42
A lextrem meridional de Blanes apareix la
desembocadura del riu Tordera que porta les
aigües des del massís del Montseny , Serralada
Prelitoral, creuant la Depressió Prelitoral i
forma en aquest punt una notable zona deltaica.
43
Els deltes són indrets duna gran importància
biològica, com totes les zones humides tenen una
gran biodiversitat per les seves especials
característiques de barreja dambients lligats a
laigua dolça i a laigua salada amb zones de
transició que acullen fauna i flora dels dos
àmbits.
44
Són espais que mantenen un fràgil equilibri entre
lambient biòtic i abiòtic, és a dir, entre els
éssers vius que hi viuen i lentorn inert que els
acull i on totes les espècies estan perfectament
interrelacionades. En aquest cas qualsevol
alteració pot representar un seriós perjudici.
45
En aquests espais les alteracions vindran per la
tendència a la salinització, deguda a laugment
gradual del nivell del mar, per la seva creixent
concentració salina, per la reculada de la línea
de costa per la disminució de sediments, i per la
disminució del cabal daigües dolces aportades
pels rius, donada la disminució de precipitacions
a la capçalera i en tot el seu recorregut.
46
Com a conseqüència a mig termini , els conreus de
les seves ribes es podrien veure afectats.
47
Deixem la costa de la Selva i cap a linterior de
la comarca trobem les extensions planes amb
camps de conreus de la Depressió Prelitoral.
48
Al mig daquesta Depressió Prelitoral , entre
Maçanet i Santa Coloma de Farners, hi ha els
estanys de Sils i Riudarenes, una de les zones
humides de la Selva juntament amb els Prats de
Caldes de Malavella, la riera de Santa Coloma o
el delta del Tordera que hem deixat enrere.
49
Les zones humides , malgrat la seva disminució
general durant les últimes dècades en més del
60, representen un important reservori de
biodiversitat, doncs la presència de laigua
proporciona acolliment i recursos a un ampli
ventall despècies .
50
La vegetació dels estanys, tant els boscos de
ribera com els petits vegetals, fan funcions
depuradores de laigua, són oxigenadores,
ofereixen refugi i aliment a diferents espècies
. Per tant la vegetació és bàsica per la
biodiversitat i lequilibri dels ecosistemes.
51
Arbres com freixes, gatells, verns, oms,
salzes....formen corredors biològics per la
fauna, protegeixen les lleres, regulen els
cabdals i fixen els nutrients. Les plantes més
petites com el canyís, la balca, el lliri groc,
els nenúfars,el ranuncle o el trèvol daigua...
fan de refugi i depuren les aigües.
52
Lescalfament progressiu, la sequera o les pluges
més concentrades i fortes poden arrossegar
aquesta vegetació o fer-la disminuir provocant
laparició daigües tòxiques i la disminució de
les zones de refugi adequades per la fauna.
53
Espècies invertebrades, com cucs, puces daigua,
grill o papallones, són aliments daltres
animals, faciliten la polinització i filtren
laigua . La variació de temperatures podria
produir un desplaçament despècies cap a altres
indrets fent una asincronia amb les plantes amb
flors i disminuir la seva polinització pels
animals.
54
Amfibis i rèptils, com els tritons o les
tortugues destany, poden veure alterada la seva
reproducció per la variació de temperatura, doncs
el seu sexe te una relació directe amb la
temperatura dincubació, produint un biaix en els
sexes. O succeir que, al reproduir-se en èpoques
poc habituals, les postes poden quedar afectades
per glaçades tardanes o per sequeres,
malmetent-se el cicle reproductiu.
55
Ànecs, ardeids o petits ocells com els balquers,
amb els hiverns més càlids, poden quedar-se i no
emigrar, fent.-se més competència per laliment
duran l hivern. Degut a la falta daliment, en
ocells petits sha constatat una disminució de
pes i de volum, posant en perill el futur
dalgunes espècies.
56
La tendència creixent de les temperatures podria
reduir aquests espais humits eliminant-se zones
de repòs daus migratòries i de biodiversitat, i
mamífers com llúdrigues o rates daigua podrien
acabar desapareixent.
57
En general podem observar com en lequilibri
natural, una alteració en alguna de les parts
porta indiscutiblement una cadena defectes en
gairebé totes les altres manifestacions vitals
del seu entorn, afectant tot el conjunt déssers
vius .
58
Des de les tranquilles aigües dels estanys de
Sils i Riudarenes es poden veure, retallades
a l horitzó les siluetes de la Serralada
Prelitoral i el seu màxim exponent el massís del
Montseny.
59
El Montseny es un important massís que forma part
de la Serralada Prelitoral i separa la Depressió
Prelitoral de la Depressió Central , de la en que
forma part la comarca dOsona i la plana de Vic.
El Mont-seny deu el seu nom al fet que els seus
cims, Turó de lHome 1712 m., Agudes 1706 m. I
Matagalls 1697 m. , per la seva alçada i
proximitat a la costa, representava un senyal
(Mont-senyal ) que guiava als mariners.
60
La proximitat al mar i les notables alçades dels
seus cims desenvolupen unes comunitats vegetals
característiques dels tres biomes europeus,
mediterrani, amb alzines, alzines sureres i pins,
el boreo-alpí amb els boscos davets més
meridionals dEuropa i el bioma eurosiberià amb
fagedes i rouredes.
61
La major part de coberta vegetal és dalzines i
alzines sureres seguides de pi blanc, després
les fagedes i els castanyers, que malgrat no ser
originaris del nostre país shan adaptat
perfectament substituint als roures, i finalment,
els boscos de pi roig i avets. La resta són els
conreus i els prats, cada cop més abandonats.
62
En aquestes muntanyes hi tenen les capçaleres els
rius Tordera, que hem vist desembocar al mar
formant una ampla zona deltaica i la riera
dArbúcies, que forma part de la conca del riu
Tordera i li aporta les seves aigües .
63
El Montseny és una zona altament antropitzada, és
a dir, molt modificada per lactivitat humana,
que des de sempre nha explotat els seus
recursos, donada la seva proximitat a les
concentracions humanes Barcelonines. Dels seus
boscos se nha tret fusta, carbó, gel, i tota
mena de productes naturals.
64
En tenim exemples en les plantacions de pi blanc
que es feien en ser abandonades les vinyes, o en
la substitució dels boscos humits originaris de
roures per castanyers, dels que sha aprofitat
durant molts anys els fruits i la fusta per fer
botes , rodells o bastons.
65
L estació metereològica del cim del Turó de
lHome també ha constatat un augment de la
temperatura de 1,4º C els darrers 50 anys i una
disminució de les precipitacions. La repercussió
daixò sha pogut observar en el desplaçament
altitudinal de 70 m. en 5 dècades dels boscos
de faig cercant frescor i humitat , mentre que
lalzinar ha guanyat terreny a les parts baixes,
per la progressiva mediterranització El mateix
passa amb els boscos residuals de roures de
fulla gran.
66
Les pinedes de pi blanc també augmenten la seva
extensió tot i que actualment sha notat que
tenen un sotabosc dalzines o de roure martinenc
que competeixen amb els propis plançons dels
pins , als que arribaran a substituir en un
futur.
67
Els antics camps de conreus , els prats de
pastures seques o les landes de bruguerola van
sent colonitzats lentament per brolles destepa.
68
Els efectes climàtics també shan fet notar en la
fauna. Shan vist garses a alçades inusuals de
més de 800 m. O animals de sang freda, com la
sargantana cuallarga, lligada a ambients
termòfils del litoral, que sha trobat a 1100 m.
DAltres, com la colobra llisa o el llangardaix
comú, sembla que han entrat en regressió per
laugment de la coberta vegetal.
69
Laugment de lalzinar amb el sotabosc de
marfull, arboç, bruc boal, espècies adaptades a
les sequeres estivals, juntament amb lianes com
la rogeta, el lligabosc, la vidalba i vidiella,
amb les capçades espesses, produeixen unes
condicions estables de clima i llum a linterior
del bosc que afavoreix una fauna estable i
sedentària.
70
Mamífers com guineus,fagines,mosteles,genetes,
senglars, toixons, ratolins i ocells com tudons,
gaig, merles, tords, pit-roig, tallarols,...
troben acull en aquesta vegetació mediterrània.
71
Des de la Selva per anar cap el Ripollès podem
escollir dos itineraris, passar per la Garrotxa o
per la veïna comarca dOsona,comarca de la
Depressió Central catalana, unida al massís del
Montseny i de característiques semblants,on també
conflueixen diferents elements biogeogràfics amb
bones representacions dambients mediterranis,
sub-mediterranis, centreeuropeus, atlàntics i
boreoalpins.
72
La comarca dOsona la constitueix una plana
rodejada daltiplans i de serralades al sud i
a lest la Serralada Prelitoral , de la que en
forma part el Montseny al sud i Les
Guilleries a lest, a loest els altiplans de les
sub-comarques del Moianès i del Lluçanès i al
nord- est la Serralada Transversal amb la serra
del Collsacabra .
73
El riu Ter baixa pel mig de la plana des dels
cims pirinencs seguint la lògica direcció cap al
sud però trenca sobtadament el seu recorregut
natural i es dirigeix cap a lest atravessant
les cingleres que separen les serres de les
Guilleries i de Collsecabra i formant el sistema
dembassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral .
74
Per tota la comarca podem trobar variats
ambients vegetals. A les serres de Collsecabra ,
amb clima de muntanya i 1000 mm de precipitacions
anuals, hi predomina leurosiberià, amb vegetació
pròpia dambients frescals i humits com les
fagedes i els prats de dall o humits.
75
Al sud hi ha vegetació més mediterrània
dambients més càlids i secs, amb pinedes de pi
blanc, garrigues, llistonars, o prats anuals i
roure martinenc i joncedes.
76
El centre de la plana es una zona de transició
entre la regió mediterrània del sud i la
eurosiberiana del nord amb una vegetació
sub-mediterrània amb tendència cap a continental
atlàntica als altiplans del Moianès i Lluçanès .
77
Aquesta riquesa es veurà afectada pel canvi
climàtic. Les fagedes, tillers, freixes i
avellaners es poden estendre cap al nord al
mateix temps que ocuparan cotes més altes, o
quedaran restringits a les obagues més estrictes
, tot sent substituits per alzinars i rouredes
seques, fet que produirà una homogenització del
paisatge i una reducció de la diversitat vegetal
i els ecosistemes.
78
Aquesta substitució de fagedes o altres
caducifòlis dambients frescals o humits per
roure martinenc es donarà a les serres del nord .
Les alzines també sexpandiran cap al nord,
encara que en aquest cas es poden veure frenades
per la manca daigua i la poca retenció dels
sols, com ja va passar el 2004 al Collsacabra ,
amb una gran mortaldat dalzines per la sequera.
79
El pi blanc, als solells del sud i altiplans del
Moianès l Lluçanès, pot anar pujant en competició
amb les alzines , afavorit per la progressiva
aridesa. Als boscos de pi roig els pot passar el
mateix que veiem al Montseny amb el pi blanc, que
amb sotabosc de roures i poca o núla regeneració
de pins , entraran en competència directe i per
tan es reduiran les extensions boscoses de pi
roig.
80
Als espais oberts les zones arbustives també
variaran, les zones seques augmentaràn i algunes
espècies ,com els boixos que resisteixen poc
lestrès hídric, saniran veient reemplaçades
pel garric.
81
Aquest mateix estrès hídric tindrà efectes
negatius sobre les landes de bruguerola al
Montseny, Guilleries i Collsacabra on safavorirà
les brolles destepes i brucs que, a més, encara
es veuran potenciades per un augment previsible
dincendis.
82
Encara que els canvis en el clima no shan
detectat fins fa pocs anys , aquests ja shan fet
notar en un bon grapat decosistemes i
comportaments dels éssers vius. Sha detectat com
espècies vegetals avancen la sortida de les
seves fulles entre 1 i 4 setmanes i en retarden
la caiguda entre 1 i 2 setmanes. També comencen
la floració 1 setmana abans, avançant lestació
de creixement 3 setmanes.
83
La fauna també modifica el comportament, algunes
papallones comencen lactivitat 1 o 2 setmanes
abans , amb conseqüències negatives si no
coincideixen amb la floració de les espècies
vegetals amb les que estan lligades , per
afavorir-ne la polinització o la seva pròpia
alimentació . O com alguns animals superiors que
avancen , retarden o eliminen les seves
migracions.
84
En el nostre itinerari cap a la Garrotxa, el
Ripollès i la Cerdanya, deixarem la comarca
dOsona per tornar a la Selva interior a tocar
de les Guilleries , per la vessant de la Selva.
85
Des dAnglès , on suneixen les aigües de la
riera dOsor que baixa de les Guilleries, amb
les del riu Ter , seguirem el recorregut d
aquest últim fins lembassament del Pasteral..
86
A lembassament del Pasteral creuem el riu Ter
i seguim la vall del seu afluent el riu Brugent
fins als límits de la Selva.
87
El riu Brugent forma una estreta vall que porta
fins a la cubeta volcànica de la Garrotxa. entre
la Serralada Transversal de Collsacabra i els
contraforts de la serra de Finestres.
88
Amb les imponents cingleres del Far que dominen
tota la vall d Hostòles
89
Laugment de les temperatures també sha notat
en aquestes rieres i rierols , en la progressiva
disminució de les poblacions de crancs de riu,
degudes a èpoques destiatge excessivament
llargues.
90
Sempre sota les cingleres del Far, entre
vegetació de ribera i estrets camps de conreus...
91
...Anem seguint amunt per la vall dHostoles.
92
Gairebé a la capçalera del riu Brugent deixem la
seva vall i passem a la vall de Bas, entrant
a la plana garrotxina.
93
La Garrotxa , és la comarca volcànica de
Catalunya, es una comarca de transició entre la
plana i la muntanya que sestén entre el Pirineu
i la Serralada Transversal, es distingeixen dos
parts ben diferenciades lalta i la baixa
Garrotxa .
94
Al centre de la comarca hi ha la cubeta volcànica
de la plana Olotina, totalment ocupada per
conreus i als costats senfilen les muntanyes
cobertes de vegetació fins els alts cims dels
Pirineus.
95
A la plana es pot trobar amb facilitat restes
del passat volcànic de la comarca, amb pedres
volcàniques per tot arreu que poden acumular
aigua degut a la seva porositat, convertint-se en
un substrat excellent per la vegetació.
96
Lalta Garrotxa es de relleu difícil, amb poca
vegetació i plena de congostos, coves i avencs.
Dona nom a la comarca, Garrotxa terra aspra ,
trencada. La Baixa Garrotxa es de serres suaus
i clotades volcàniques, rica en vegetació, amb
prats abundants i corrents daigua.
97
Aquesta es una comarca amb molta pluviositat, de
vegetació mediterrània humida encara que en
alguns punts en podem trobar de sub-mediterrania
o fins i tot amb cert caràcter atlàntic, com a
la cubeta olotina.
98
El paisatge vegetal es un mosaic resultat de la
interacció de molts factors naturals i antròpics..
99
La Serralada Transversal es el punt de
confluència entre el Prepirineu, la Serralada
Prelitoral i la Depressió Central. La formen les
serres del Puigsacalm 1515 m., el Plà dAiats
1306 m. i la Serra de Finestres de 1027 m.
100
El clima és mediterrani humit, gairebé
centreeuropeu, amb moltes precipitacions, de 1000
a 1200 mm anuals, força repartides, amb boscos de
faig, rouredes humides, alzines de muntanya,
bedolls,..
101
Si bé la pluviometria no ha mostrat cap tendència
al decreixement, si que sha notat una variació
en la seva distribució, amb etapes més llargues
sense pluges que, juntament amb l increment de
la temperatura, ha provocat estrès hídric a la
vegetació humida., reduint els cabals daigua
per laugment de levaporació.
102
Per anar cap al Ripollès podem seguir la Vall de
Bianya i passar els túnels de Capsacosta fins
a Sant joan de les Abadesses, o anar per la
Collada de Santigosa, a sota mateix de la Serra
del Puig dEstela 1359 m, i arribar a Ripoll.
103
Al sud del Ripollès les serralades Prepirinenques
de Milany 1526 m. I Capsacosta , uneixen la
comarca amb la Garrotxa i amb la Serralada
Transversal.
104
Al nord , el Ripollès es una comarca dalta
muntanya que està a cavall entre les serralades
Prepirinenques i Pirinenques.
105
La comarca compren les conques altes dels rius
Ter , a la Vall de Camprodon i del riu Fresser,
a la vall de Ribes, separades per la Serra
Cavallera amb el cim del Taga 2039 m. Al nord hi
ha els grans massissos del Pirineu axial amb els
cims del Puigmal 2913 m. Finestrelles 2829 m.
Bastiments 2874 m. I Costabona 2464 m.
106
El clima del Ripollès es mediterrani de muntanya
mitjana i a mesura que guanyem alçada , dalta
muntanya. En general és un clima humit per la
influència de vents humits de llevant, amb
hiverns freds i estius frescos i amb notables
precipitacions.
107
Les abundants precipitacions als cims de les
muntanyes, en forma daigua o de neu, es
tradueixen en torrents i rierols que, bona part
de lany , baixen pels fons de les valls
aprofitant els desnivells pronunciats de la
comarca.
108
Com el riu que baixa entre barrancs des de la
vall de Nuria i es converteix més avall en el
riu Fresser.
109
Com les comarques veïnes , el clima mediterrani
de muntanya mitjana afavoreix una vegetació de
bosc caducifoli per sota dels 1600-1700 m. i de
boscos de pi silvestre i negre per damunt
daquesta alçada. Amb algun bosquet davets en
els llocs més obacs, fins arribar als prats
alpins.
110
Els boscos caducifolis de les cotes mitjanes i
dels paratges més ombrívols els formen roures
pubescents i àlbar i les fagedes més extenses del
nostre país.
111
Al Ripollès també sha pogut constatar, com ja ve
sent normal, que les fagedes shan escampat en
alçada uns 43 m. per dècada, el que les obliga a
competir amb les pinedes. Aquest fet els ha
produït un canvi de comportament, doncs sha vist
que creixen entre els pins molt més de pressa que
ells , cobrint-los amb les capçades fins que els
deixen sense llum.
112
En certs boscos de pins es varen descobrir nius
dàliga, que poc a poc, es veuran obligats a
canviar de lloc si aquests pins son superats per
les fagedes i finalment acaben per
desaparèixer. Aquest és un exemple on es veu que
al modificar un esglaó de la cadena , sen poden
alterar daltres.
113
També sha constatat que en les últimes dècades
hi ha hagut una disminució notable de perdius
blanques , espècie residual de les darreres
glaciacions i actualment redüída a les altes
muntanyes, per un progressiu augment de rates i
guineus.
114
Cap al nord seguint les valls. de la vall del
Ter passem a la del seu afluent el Fresser i
daquesta seguim per la vall del petit riu
Rigard,. Per aquesta vall, entre els vessants del
Puigmal i de la serralada de Montgrony , guanyem
alçada fins a la Collada de Tossa, porta de la
darrera comarca del nostre itinerari, la Cerdanya.
115
La Cerdanya es una comarca perfectament definida
per trets orogràfics, climàtics, i històrics ,
que li atorguen un caràcter particular. La
Cerdanya compren lalta vall del riu Segre i es
una de les valls més amples dEuropa, amb una
alçada mínima de més de 1000 m. Oberta dest a
oest, el que li proporciona una elevada insolació
de més de 3000 hores any, formant dues vessants,
la solana i la obaga.
116
Es una gran plana rodejada dalts massissos
muntanyosos amb alçades a tocar dels 3000 m.
Com el Puigmal 2913 m. El Moixerò i el Cadi 2561
m, el Puigpedrós 2914 m. i el Carlit 2921 m.
Serralades del Pirineu axial.
117
De la plana als cims hi ha una variada coberta
vegetal representativa tan dambients
mediterranis com de vegetació alpina, passant
per fagedes, rouredes, boscos de pi roig , pi
negre i avetoses.
118
També aquí es fa difícil esbrinar si els canvis
que shan anat produint en diferents aspectes
son deguts estrictament a canvis climàtics o es
deuen a aspectes antròpics , amb els grans canvis
en els usos de lentorn natural que shan donat
els darrers anys.
119
El progressiu abandonament de lagricultura i
de la ramaderia, els canvis despècies i races
de bestiar, labandonament de prats de dall de
les zones mitjanes on pasturaven cabres i ovelles
,el nul aprofitament dels recursos boscosos, les
concentracions de població a les planes baixes
abandonant els nuclis més alts , deixant
daprofitar recursos naturals per produir
energia... Han fet canvis importants a la
comarca.
120
Els règims hídrics daquesta comarca son
marcadament estacionals depenent molt de la
pluviometria i de la innivació. Lefecte dels
canvis climàtics han provocat una accentuació de
fenòmens metereologics extrems, amb variabilitat
forta de precipitacions, tempestes locals,
ventades, inundacions, o períodes de sequera
perllongats .
121
Les alteracions climàtiques poden provocar un
augment del nombre d allaus, per les
excepcionals acumulacions de neu en èpoques no
habituals, o afavorir els focs forestals, per
lallargament de les sequeres, aspecte que
gairebé no havia passat mai.
122
En general el consum energètic humà ha crescut,
però a les zones de muntanya sha multiplicat per
3 o 4 en només 50 anys, els grans canvis de
passar dactivitats ramaderes, forestals o
agràries a turístiques o industrials, ha
disparat la demanda energètica , accentuant
encara més els canvis en les condicions
climàtiques.
123
En aquestes zones sha prioritzat el turisme per
davant daltres activitats tradicionals en més
equilibri amb lentorn natural. Les excessives
construccions, lobertura de pistes desquí cada
vegada més grans, amb la necessitat de fer neu
artificial, donada la regressiva innivació, la
creixent demanda daigua o denergia per
calefacció o petroli pel transport,.. Han alterat
lequilibri que durant anys shavia mantingut.
124
Lefecte més evident del progressiu augment de
temperatures a les darreres dècades i de la
disminució de precipitacions en forma de neu,
sha observat en la desaparició total de les
congestes de neu o gel , testimonis residuals de
les antigues glaceres que fins no fa gaires anys
es mantenien durant tot lany en clotades
obagues de les nostres muntanyes.
125
Laugment de boscos cap a zones més altes també
és ,en bona part ,degut a lefecte climàtic.,
com també respon a aquest canvi el creixement de
petits roures en sotabosc de pinedes de pi roig
, com ja hem vist en les comarques precedents,
encara que aquí aquest fenomen es doni amb més
retard .
126
Laparició de noves espècies , com els
abellerols, ocells migradors que fins fa poques
dècades només visitaven les comarques baixes del
nostre país, i que actualment han arribat
inclús a reproduir-se a la Cerdanya, és una
mostra més de com les variacions en els fenòmens
climàtics poden afectar els éssers vius i
lentorn en general.
127
El clima , per la seva importància, ha de ser un
element de reflexió per nosaltres que ens
autoanomenem homo sàpiens, en els replantejaments
de les nostres estratègies de futur.
128
Donat que sembla evident que nosaltres els humans
podem intervenir en la dinàmica climàtica i que
de moment, i especialment aquestes darreres
dècades, ho hem fet de manera negativa.
129
Mentrestant cal que tinguem cura de la nostra
pròpia entropia com éssers vius i que siguem
capaços destar alerta per no incidir en vectors
que afectin negativament i de manera accelerada i
irreversible lestabilitat de la termodinàmica
de la Terra.
130
Cal que siguem capaços destar alerta per no
incidir en vectors que afectin negativament i de
manera accelerada i irreversible sobre
lestabilitat de la termodinàmica de la
Terra.
Associació Espai Natura
novembre del 2010
Write a Comment
User Comments (0)
About PowerShow.com