Literatura francesa edat mitjana

1
Literatura francesa edat mitjana
2
Literatura hagiogràfica

• Context en el qual sorgeix Concili de Tours
  (813). Lesglésia sadona de la necessitat
  dutilitzar la llengua vulgar per a difondre la
  paraula de Déu.
• La necessitat de predicar i la vocació literària
  (la preocupació estètica dalguns clergues) donen
  origen als textos hagiogràfics. Hi ha una
  literatura hagiogràfica escrita en llatí, punt de
  partida i model dels textos francesos. A partir
  del segle IX assistim a les primeres
  manifestacions de textos hagiogràfics en llengua
  vulgar (vegeu títols en materials al Campus
  Virtual)

3

• Definició textos sobre vides de sants, sermons,
  passatges bíblics.
• Forma escrits en vers.
• La literatura hagiogràfica es cultivarà durant
  tot el període medieval.

4
La cançó de gesta

• Gènere que apareix a finals del segle XI.
• Sescriuen en llengua doïl.
• Es transmet oralment.
• Forma versos decasíllabs en principi, més tard
  sutilitzaran també els alexandrins (12 síllabes
  en francès).
• Els versos estan estructurats en estrofes
  nomenades laisses dextensió irregular.

5

• Definició poemes èpics, narracions dels fets
  heroics, de les gestes heroiques dalguns
  cavallers francesos.
• Origen la qüestió de lorigen de les cançons de
  gesta ha estat un punt dinterès dels estudiosos
  de la literatura medieval al llarg dels segles
  XIX i XX.
• Teories sobre lorigen de la cançó de gesta
• Teoria romàntica Gaston Paris (1865).
  Cantilenes i cançons populars derivades del fet
  històric.

6

• 2. Joseph Bédier (1913) No existeix la creació
  collectiva del cantar. Es tracta del geni
  creador dun autor particular a partir de la
  llegenda.

7

• 3. Teoria neotradicionalista de Menéndez Pidal
  (1959) Abans del text de la Cançó de Roland que
  ara coneixem hi ha hagut altres creacions i
  recreacions que han precedit el text del segle
  XI.
• 4. Teoria de síntesi (Martí de Riquer) Recull la
  teoria de Bédier i la Menéndez Pidal.

8

• Els cicles èpics el conjunt de cançons de gesta
  franceses conservades sorganitzen en cicles
  èpics. Aquesta classificació remunta a principis
  del segle XIII.
• Vegeu cicles èpics en lapartat Materials del
  Campus Virtual.
• La cançó de gesta es cultivarà durant tota ledat
  mitjana. Ara bé, evoluciona cap a formes
  diverses, més extenses i novellesques.

9
La cançó de Roland

• Poema èpic més conegut i més antic. Final del
  segle XI.
• Pertany al cicle del rei o cicle de Carlemany.
• El protagonista és Roland, un dels barons de
  Carlemany.
• La cançó està inspirada en la batalla de
  Roncesvalls.
• El fet històric del segle VIII ha esdevingut
  llegenda al segle XI.

10

• Temàtica exaltació del feudalisme i el
  cristianisme (no oblidem que sescriu en el
  moment que comencen les croades).
• Personatges Roland-Oliver, Carlemany, Ganeló,
  Turpí, Marsili.

11
La poesia trobadoresca

• La forma més antiga del gènere líric ve
  representada per la poesia trobadoresca.
• Naix al segle XI (contemporània de la cançó de
  gesta) i es desenvolupa al llarg dels segles XII
  i XIII a les corts dOccitània.
• Sescriu en llengua doc.
• Sempre va acompanyada de música.
• És una poesia que naix en la cort. Es tracta
  duna lírica feudal, feta i pensada per a agradar
  a un públic daristòcrates.

12

• Forma es caracteritza per la rigidesa de les
  estructures mètriques i expressives.
• El poema és constituït per estrofes anomenades
  cobles, cada una de les quals respon a una
  mateixa melodia. La llargada dels versos ha de
  ser calculada de manera estricta i la distribució
  de les rimes ha de ser igualment controlada.

13

• Gèneres majors
• Cançó (gènere major i principal de la tradició)
  Temàtica amorosa.
• Sirventès temàtica moral o política.
• Gèneres menors
• El sirventès-cançó, el plany, lalba, la
  pastorella, la dansa, la balada, la tensó i el
  partiment o joc partit.

14

• La rima que fan servir els trobadors és la rima
  consonant.
• Tècnica descriptura trobar ric, trobar lleu,
  trobar clus. Els mateixos textos lírics són
  testimoni de les diverses posicions estètiques.
• Origen poesia popular? Formes líriques
  orientals? Litúrgia cristiana? Origen feudal,
  cortés.
• Primer trobador fou Guillem de Poitiers.

15

• Temàtica La guerra i lamor. Temes constants.
• El Jo del trobador assumeix experiències
  generalitzables.
• La poesia amorosa regida pel concepte damor
  cortés.
• Característiques de lamor cortés o fina amor
• Dama poderosa i casada-enamorat sotmès a ella
  (vassall)-marit-launzangiers

16

• Sentiment amorós manifestacions del desig, de
  lagredolç, de lesperança, de lesclat, de la
  joia, de lenyorança, de la temença, i del dolor
  davant la dificultat de lacompliment de lamor
• Regles de comportament cortesà

17

• Els trouvères són els trobadors del nord de
  França. Matrimoni entre Leonor dAquitània i
  Enric II Plantagenet
• El gènere sexporta
• Influències de la lírica trobadoresca en la
  novella

18
La novella

• Gènere que es desenvolupa al voltant dels anys
  1130, durant tot el segle XII.
• Roman significa posar en romanç, en llengua
  vernacla
• Gènere nou per a ser llegit en veu alta sense
  acompanyament musical (recordem que la poesia
  trobadoresca i el cantar de gesta estan destinats
  a ser cantats i recitats respectivament).
• Aleshores la relació amb loient canvia.

19

• Forma versos octosíllabs, apariats
• Lobjectiu dels escriptors de roman és el de
  contar històries (en minúscula). La Història (amb
  majúscula) sescriu en llatí. Conten històries
  del passat històric de Roma, de lantiguitat
  clàssica

20

• Matèria de Roma o Matèria Antiga obres
  inspirades en altres textos clàssics. Els autors
  francesos adapten de manera anacrònica els fets
  heroics daquestos personatges de lantiguitat
  clàssica. Ara bé, els guerrers grecs o romans
  són descrits com cavallers i actuen segons les
  regles de lamor cortès
• Títols
• Le roman de Thèbes (1155). Inspirat en La Tebaida
  dEstaci
• Le roman dEnéas (1160). Adapatació de LEneida
  de Virgili
• Le roman de Troie (1172). Bernard de Sainte-Maure
  
• Le roman d'Alexandre (1130, 1190). Diferents
  versions. Inspirat en el personatge dAlexandre
  Magne

21

• Geoffrey de Mounmouth Historia regnum Britanniae
  (1136). Escriu una història en llatí en la qual
  conta els fabulosos orígens de la monarquia
  anglesa. Brutus, besnét dEnees, arriba a Gran
  Bretanya i esdevé el fundador de Londres. El seu
  successor serà el rei Artur (els francesos tenien
  Carlemany)
• Wace Le roman de Brut. (1155). Escrit en un
  dialecte d'oïl. Aquesta novella adapta la
  Historia regnum Britanniae amb molt de talent. Hi
  afig detalls de gran importància en la literatura
  posterior la taula redona. Aquest text serà el
  precedent immediat dun gènere que dominarà tota
  ledat mitjana la Matèria de Bretanya o novella
  artúrica

22

• Matèria de Bretanya
• Precedents Le roman de Tristan et Iseut. Un dels
  mites occidentals més importants
• Llegenda que circula durant tota ledat mitjana.
  La mitologia circula de manera oral. Els
  trobadors ja la coneixen
• Diversos textos arrepleguen i conten aquesta
  història damor cortès. Tristan et Iseut esdevé
  text, novella al segle XII

23
Tristan et Iseut

• Versions
• Chrétien de Troyes i La Chièvre (abans de 1170)
• Le Tristan de Béroul (entre 1150 i 1190). Només
  sen conserva un fragment de 4000 versos
• Le Tristan de Thomas d'Anglaterra (1173)
• Entre el 1900 i el 1905 Joseph Bédier
  reconstrueix la història a partir de diferents
  fragments. Inclou també fragments dEilhat
  d'Oberg i daltre sobres anònimes

24

• http//www.diogene.ch/IMG/pdf/bedier_tristan_et_is
  eut.pdf

25
Maria de França

• Obra Lais. Relats curts (entre 100 i 1000
  versos) adaptats al francès, que lautora ha
  escoltat contar. Es tracta de històries dorigen
  celta. Lestructura es repeteix dun lai a
  laltre. Lautora alludeix a lorigen celta
  daquestes històries i dóna el títol en anglès,
  francès i celta
• Tema Els lais conten històries damor cortès
• Terme dorigen celta que designa una cançó o
  peça musical en la cultura
• celta.

26
Títols dels lais de Maria de França

• Guigemar
• Equitan
• Le Fresne
• Bisclavret
• Lanval
• Les Deus Amanz
• Yonec
• Laüstic
• Milun
• Chaitivel
• Chevrefoil
• Eliduc

27

• Influències la cortesia, lamor cortés i la
  tradició celta
• Elements meravellosos simbologia vegetal i
  animal (lligabosc, cérvol, home llop). Éssers
  sobrenaturals fades (en femení i en masculí).
  Laltre món, el bosc
• Les històries de Maria de França es situen en un
  temps llegendari que de vegades està relacionat
  amb el món artúric

28
Chrétien de Troyes

• Vida Clergue de la cort de Marie de Champagne i
  de Philippe de Flandes.
• Obres
• Érec et Énide, (1170 )
• Cligès ou la Fausse morte, (1176) 
• Lancelot ou le Chevalier de la charrette, roman
  de Lancelot, (1175-1181)
• Yvain ou le Chevalier au lion, roman d'Yvain,
  (1175-1181)
• Perceval ou le Conte du Graal ou roman de
  Perceval, (1182-1190) (inacabat).

29

• Característiques de la seua obra
• Històries escrites en vers
• El món artúric esdevé lescenari de les històries
  de Chrétien. Un món tancat, fantàstic i utòpic
• Chrétien introdueix el personatge del cavaller i
  el tema de laventura
• Influències cultura celta i lamor cortès

30

• Le conte du Graal amb aquesta novella Chrétien
  inaugura una tradició, la gran aventura de la
  recerca del Greal i desperta la imaginació
  daltres autors posteriors medievals i també
  contemporanis.

31
La novella al segle XIII

• La novella en prosa. Cicle del Lancelot-Greal
  (1225-1230).
• El Tristan en prosa.
• La novella bizantina.

32
La novella en els segles XIV-XV

• Aparició de la nouvelle. Les cent nouvelles
  nouvelles (1462)

33
La literatura satírica

• En el segle XIII hi ha una reivindicació per part
  de certs autors rebuig de lelement meravellós i
  introducció del realisme (en el sentit medieval
  personatges, espais de la vida quotidiana...)
• La dita oposada al cant (el qual havia
  caracteritzat la literatura cortès)
• Vessant satírica i còmica, la qual sorgeix a
  finals del segle XII i sobretot es desenvolupa al
  segle XIII
• Diferents gèneres responen a aquesta nova
  estètica fabliaux, dites, contes

34
Fabliaux

• Gènere que apareix i es desenvolupa al segle XIII
  i va fins al segle XIV.
• Etimologia de fable (conte)
• Definició Relat en vers no cantat de 300 a 400
  versos
• Forma Octosíllabs
• Finalitat Fer riure
• Temes Temes dorigen oriental i recollits del
  folklore tradicional lelement obscè i
  escatològic està present en molts dels fabliaux
  conservats. Altres fabliaux utilitzen els jocs de
  paraules, els malentesos, en les trampes, en els
  enganys, el burlador burlat. Són una mena
  dacudits i bromes contades en vers
• Autors clergues
• Públic sadrecen a laristocràcia que gaudeix
  daquestes històries picants
• Nombre de fabliaux conservats uns 150

35
Le roman de Renart

• Obra que sescriu al voltant dels anys 1174 i
  1205
• Es tracta duna obra on els animals són
  protagonistes (tradició del grec Esop)
• Aquesta obra té com a protagonista Renart
  (paraula que suplantarà en francès lantiga
  denominació de lanimal goupil rabosa)
• Hi ha una intenció de satiritzar el món feudal i
  la cortesia. Hi també la literatura cançons de
  gesta, novella cortès, poesia trobadoresca
• Forma relat escrit en vers i format per 15
  branches (denominació de cada una de les parts)
  escrites entre 1174 i 1205. entre 1205 i 1250
  sescriuen nou branches més
• Autors cada una de les branches està escrita per
  un autor diferent
• Tècnica no hi ha una continuació duna branche a
  laltra, ni una successió cronològica. El que sí
  que podem subratllar és una evolució del
  personatge de Renart, que de simpàtic burlador
  esdevé lencarnació del mal en les últimes
  branches

36
Literatura allegòrica

• Introducció Lallegoria és una manera
  dinterpretar el món a lèpoca medieval. En un
  principi lallegoria apareix en poemes
  religiosos en els quals es conta una història o
  un somni viscut pel narrador.
• Le roman de la rose (1230-1270)
• Autors Guillaume de Lorris / Jean de Meung

37
Le roman de la rose

• Forma es tracta dun poema de més de 22.000
  octosíllabs
• Argument sota la forma dun somni allegòric el
  narrador conta com aconsegueix conquistar la
  rosa, la dama de la qual sha enamorat
• Originalitat lautor utilitza lallegoria
  aplicant-la a un tema pagà, el tema de lamor
  cortès. Es tracta duna mena dars amandi

38
Autors

• Guillaume de Lorris
• Autor de la 1a part (4000 versos)
• Ars amandi, resumeix les regles de lamor cortés
• Obra allegòrica que representa el moment de
  lesclat de lamor. Lautor presenta un anàlisi
  dels sentiments.
• Obra poètica. Lautor creu en lamor cortés.
• Es tracta dun obra idealista. Idealització de
  lamor i la dona.
• Obra delicada que ens mostra una imatge fresca
  dels sentiments, una poesia voluptuosa i una
  psicologia refinada.

• Jean de Meung
• Autor de la 2a part (18.000 versos).
• Clergue, burgès nascut a Meung-sur-Loire
• Mena denciclopèdia que resumeix als burgesos
  tota la ciència i saviesa de lautor
• Obra filosòfica que fa un apologia de la natura,
  considerada com el principi de tot. Carpe diem.
• Es tracta dun obra intellectual.
• És un obra que ataca la reialesa, la noblesa, els
  clergues i les dones.
• Obra barroera, cínica. Lobra dun burgés
  realista.
• La seua posició no és la de la cortesia. Ell
  pretén que sha dobeir la natura i els instints.
  

39
El teatre

• Vegeu capítol de Antonio Figueroa.

40
Bibliografia

• Del Prado, Javier (1994), Historia de la
  literatura francesa, Madrid, Cátedra. Vegeu els
  capítols dedicats a la literatura medieval.
• Yllera, A. i al. (2004), Literatura francesa,
  Madrid, UNED, p. 13-42