EL LLENGUATGE MUSICAL - PowerPoint PPT Presentation

About This Presentation
Title:

EL LLENGUATGE MUSICAL

Description:

EL LLENGUATGE MUSICAL El pentagrama i les notes musicals En la antiguitat, i fins a la invenci de l escriptura musical en el pentagrama, les can ons i melodies ... – PowerPoint PPT presentation

Number of Views:59
Avg rating:3.0/5.0
Slides: 14
Provided by: PIA70
Category:

less

Transcript and Presenter's Notes

Title: EL LLENGUATGE MUSICAL


1
EL LLENGUATGE MUSICAL
2
El pentagrama i les notes musicals
  • En la antiguitat, i fins a la invenció de
    lescriptura musical en el pentagrama, les
    cançons i melodies es transmitien de forma oral.
    Donada la dificultad de memoritzar melodies cada
    cop més complexes, va sorgir la necessitat
    descriure la música. Així podia passar dels uns
    als altres sense patir modificacions. Per aixó es
    van inventar uns signes que han evolucionat fins
    a convertir-se en les notes musicals que coneixem
    avui dia.

3
El pentagrama i les notes musicals
  • Per escriure una melodia hem de collocar les
    notes en una pauta de cinc línies anomenada
    pentagrama. La posició de les notes en el
    pentagrama i la clau, el símbol que sescriu al
    principi, ens permeten identificar-les. La clau
    de sol es fa servir per a les melodies agudes, i
    la de fa, per a les greus. Quan volem cantar o
    tocar notes molt agudes o molt greus, hem
    dafegir unes línies curtes al pentagrama
    anomenades línies addicionals.

4
El pentagrama i les notes musicals

5
El pentagrama i les notes musicals
  • La música escrita també fa servir alteracions,
    uns signes que indiquen que el so de les notes
    sapuja o sabaixa un semitó, és a dir, que la
    seva altura es modifica. Es diuen sostinguts (),
    bemolls (b) i becaires ( ). El sostingut apuja la
    nota un semitó, el bemoll labaixa un semitó, i
    el becaire anulla lalteració anterior.

6
Direccionalitat del so
  • Recorda que laltura és la qualitat del so que
    ens diu si un so és agut o greu.
  • Però un mateix so pot començar essent greu i
    evolucionar cap agut. Per exemple, el so duna
    sirena escolar anunciant la fi de lhora del
    pati. Quan passa això, diem que el so té una
    direccionalitat ascendent. En el cas contrari,
    que un so comenci essent agut i progressi cap a
    greu, diem que té una direccionalitat descendent.
    Si es manté, si lalturadel so no varia, diem que
    és un so estable.
  • A part de ser ascendent, descendent o estable, un
    so pot ser continu o discontinu.

7
Els signes de repetició
8
(No Transcript)
9
(No Transcript)
10
Les indicacions de dinàmica
  • En música, podem variar el so i cantar o tocar
    amb major o menor intensitat. Recorda que la
    intensitat és la qualitat del so que ens indica
    si el so és fort o fluix. Hi ha però, una gran
    varietat de matisos, des del so més fort fins al
    que és quasi inaudible.

11
Les indicacions de dinàmica
  • Per mesurar el grau dintensitat dun so fem
    servir els indicadors de dinàmica que, com
    laltura i la durada es poden representar a la
    partitura. Cada indicació té la seva abreviatura,
    formada per una o dues lletres. Gràcies a les
    indicacions de dinàmica, linterpret sap què
    demana el compositor de la peça.

12
Les indicacions de dinàmica
  • Indicacions més habituals

13
Les indicacions de dinàmica
  • De vegades és necessari indicar un augment o una
    disminució gradual de la intensitat. En aquest
    casos fem servir les paraules crescendo o
    decrescendo, o uns signes anomenats reguladors.
Write a Comment
User Comments (0)
About PowerShow.com