EL LLENGUATGE MUSICAL

1
EL LLENGUATGE MUSICAL
2
El pentagrama i les notes musicals

• En la antiguitat, i fins a la invenció de
  lescriptura musical en el pentagrama, les
  cançons i melodies es transmitien de forma oral.
  Donada la dificultad de memoritzar melodies cada
  cop més complexes, va sorgir la necessitat
  descriure la música. Així podia passar dels uns
  als altres sense patir modificacions. Per aixó es
  van inventar uns signes que han evolucionat fins
  a convertir-se en les notes musicals que coneixem
  avui dia.

3
El pentagrama i les notes musicals

• Per escriure una melodia hem de collocar les
  notes en una pauta de cinc línies anomenada
  pentagrama. La posició de les notes en el
  pentagrama i la clau, el símbol que sescriu al
  principi, ens permeten identificar-les. La clau
  de sol es fa servir per a les melodies agudes, i
  la de fa, per a les greus. Quan volem cantar o
  tocar notes molt agudes o molt greus, hem
  dafegir unes línies curtes al pentagrama
  anomenades línies addicionals.

4
El pentagrama i les notes musicals

5
El pentagrama i les notes musicals

• La música escrita també fa servir alteracions,
  uns signes que indiquen que el so de les notes
  sapuja o sabaixa un semitó, és a dir, que la
  seva altura es modifica. Es diuen sostinguts (),
  bemolls (b) i becaires ( ). El sostingut apuja la
  nota un semitó, el bemoll labaixa un semitó, i
  el becaire anulla lalteració anterior.

6
Direccionalitat del so

• Recorda que laltura és la qualitat del so que
  ens diu si un so és agut o greu.
• Però un mateix so pot començar essent greu i
  evolucionar cap agut. Per exemple, el so duna
  sirena escolar anunciant la fi de lhora del
  pati. Quan passa això, diem que el so té una
  direccionalitat ascendent. En el cas contrari,
  que un so comenci essent agut i progressi cap a
  greu, diem que té una direccionalitat descendent.
  Si es manté, si lalturadel so no varia, diem que
  és un so estable.
• A part de ser ascendent, descendent o estable, un
  so pot ser continu o discontinu.

7
Els signes de repetició
8
(No Transcript)
9
(No Transcript)
10
Les indicacions de dinàmica

• En música, podem variar el so i cantar o tocar
  amb major o menor intensitat. Recorda que la
  intensitat és la qualitat del so que ens indica
  si el so és fort o fluix. Hi ha però, una gran
  varietat de matisos, des del so més fort fins al
  que és quasi inaudible.

11
Les indicacions de dinàmica

• Per mesurar el grau dintensitat dun so fem
  servir els indicadors de dinàmica que, com
  laltura i la durada es poden representar a la
  partitura. Cada indicació té la seva abreviatura,
  formada per una o dues lletres. Gràcies a les
  indicacions de dinàmica, linterpret sap què
  demana el compositor de la peça.

12
Les indicacions de dinàmica

• Indicacions més habituals

13
Les indicacions de dinàmica

• De vegades és necessari indicar un augment o una
  disminució gradual de la intensitat. En aquest
  casos fem servir les paraules crescendo o
  decrescendo, o uns signes anomenats reguladors.