BALAN

1
BALANÇ I NOVES FORMES DORGANITZACIÓ DELS CENTRES
COMERCIALS URBANS0

• Jordi SURIÑACH
• Catedràtic dEconomia Aplicada
• Grup Anàlisi Quantitativa Regional (AQR)
• Universitat de Barcelona

2
CANVIS RECENTS EN LESTRUCTURA DEL COMERÇ AL
DETALL

• Gràfic 1. Canvis en la importància dels factors
  que influeixen en la localització del comerç al
  detall.

3
CANVIS RECENTS EN LESTRUCTURA DEL COMERÇ AL
DETALL

• Canvis en oferta

• Petites botigues
• Autoservei
• Supermercat
• Hipermercat i botigues especialitzades
• Grans centres comercials
• Outlets

4
CANVIS RECENTS EN LESTRUCTURA DEL COMERÇ AL
DETALL

• Canvis en demanda

• ? Mobilitat obligada (commuting).
• Incorporació dona al mercat treball.
• Canvi temps que consumidor destina a comprar.

5
CANVIS RECENTS EN LESTRUCTURA DEL COMERÇ AL
DETALL

• Resposta de loferta

• Mantenir obert al migdia
• Allargar horari tancament
• Obrir dissabtes i diumenges

6
CANVIS RECENTS EN LESTRUCTURA DEL COMERÇ AL
DETALL

• Resposta des de les Administracions Públiques.

• Major o menor permissivitat
• Restrictius Alemanya, Holanda, Noruega,
  Dinamarca, Anglaterra
• Permissius Escòcia, Irlanda, França, Espanya,
  Portugal

7
CANVIS RECENTS EN LESTRUCTURA DEL COMERÇ AL
DETALL

• Generalització dels canvis en lestructura del
  comerç al detall i també de les mesures de
  planificació urbana
• A partir interacció oferta-demanda-planificació,
  existeixen 3 patrons destructures urbanes segons
  tipologies implantació del comerç

8
CANVIS RECENTS EN LESTRUCTURA DEL COMERÇ AL
DETALL

• Protecció formes tradicionals de venda al detall
  basat en petits negocis
• Entrada noves grans superfícies que competeixen
  amb les petites comerç local
• Empreses externes i influència política a nivell
  estatal. 2 dinàmiques liberalisme econ. O
  defensa teixit productiu local

9
TIPOLOGIA ESTABLIMENTS COMERCIALS

• Barry (1963) Ubicats al centre ciutat
• Eixos comercials allargats
• Comerç més especialitzat
• Bunting-Filion (1991)
• Centres comercials (ubicats a centre ciutats)
• (ubicats a
  suburbis)
• Eixos comercials (Ubicats a centre ciutats)
• (Ubicats a
  suburbis)

10
TIPOLOGIA ESTABLIMENTS COMERCIALS

• Quadre 1. Jerarquia dels centres planificats de
  compres (Jones i Simmons, 1990).

Barri Comunitat Regional Supra-regional
Amplitud del mercat (població, milers) 20-40 40-200 100-500 500 o més
Vendes (Mitjana en milions de 1982) 2-5 4-30 10-150 50 o més
Espai de venda (milers de m2) 4,6-9,3 9,3-27,9 27,9-46,5 69,7 o més
Vendes per m2 (1982) 500 1000 2000 2000
Tipologia destabliment Supermercat Hipermercat Hipermercat i grans establiments Hipermercat i grans establiments
Tipus de productes Serveis personals, comerç de proximitat Compres en general i comerç de proximitat Compres en general Compres en general
Nombre destabliments (Mitjana) 10-25 20-40 40-100 100 o més
Nombre de tipus de negocis (Mitjana) 10-20 10-30 20-40 40 o més
Superfície (milers de m2) 20-40 40-120 120-400 400 o més
Localització Sovint als suburbis Intersecció de carreteres principals Vies ràpides i carreteres principals Intersecció de vies ràpides
Radi comercial Fins a 2,4 Km 1,6-5,1 Km 5,1-11,8 km 17 o més Km
11
TIPOLOGIA ESTABLIMENTS COMERCIALS

• CANVIS EN OFERTA
• Canvis estructurals
• Innovació tecnològica
• CANVIS EN DEMANDA
• Canvis en localització residencial
• Canvis en les activitats i expectatives
• Incorporació dona al mercat laboral
• Canvis en capacitat adquisitiva
• Increment mobilitat

12
TIPOLOGIA ESTABLIMENTS COMERCIALS

• Canvis en formes comerç, resultat interacció
  oferta - demanda i de la resposta política
• 2 MODELS
• Nord-americà centres de compra en suburbis
• Europeu (Alemanya, R.U., Holanda)

13
EFECTES ECONÒMICS DE LA IMPLANTACIÓ NOUS
ESTABLIMENTS COMERCIALS (I)
Econòmiques I Positives Negatives
Grans magatzems o centres comercials ubicats a zones perifèriques o exteriors Major varietat de productes i serveis amb uns menors costos dinformació i de cerca per part del consumidor Reducció del nombre destabliments comercials (petit comerç) a la seva àrea dinfluència (més enllà del municipi)
Grans magatzems o centres comercials ubicats a zones perifèriques o exteriors En general, preus més baixos en productes dalimentació Desviació de la demanda de productes i serveis realitzats pel petit comerç a proveïdors locals cap a proveïdors nacionals o globals
Grans magatzems o centres comercials ubicats a zones perifèriques o exteriors Aflorament de base impositiva pel municipi on sinstallen tot i que aquest increment dels ingressos pot veures reduït per un increment de les despeses associades a determinats serveis públics Increment del grau de concentració de lactivitat comercial que es pot acabar traduint en una posició dominant dins el mercat
Grans magatzems o centres comercials ubicats a zones perifèriques o exteriors Increment de la productivitat del sector Reducció del nombre destabliments comercials (petit comerç) a la seva àrea dinfluència (més enllà del municipi)
Grans magatzems o centres comercials ubicats a zones perifèriques o exteriors Pèrdua neta docupació i de salaris en el conjunt de làrea dinfluència i no només en el sector comercial
Grans magatzems o centres comercials ubicats a zones perifèriques o exteriors Necessitat destablir mecanismes de compensació cap als municipis que veuen reduïda la seva base impositiva
14
EFECTES ECONÒMICS DE LA IMPLANTACIÓ NOUS
ESTABLIMENTS COMERCIALS (II)
Econòmiques II Positives Negatives
Mitjanes superfícies ubicades a làrea urbana Dinamització de lactivitat comercial a làrea dinfluència en productes complementaris als ofertats Expulsió del mercat dels competidors directes
Mitjanes superfícies ubicades a làrea urbana Efectes incerts sobre locupació Desviació de consum des daltres àrees properes cap a aquest nou centre
Mitjanes superfícies ubicades a làrea urbana En general, preus més baixos en productes dalimentació
Mitjanes superfícies ubicades a làrea urbana Revalorització de lhabitatge i increment dels lloguers de les àrees properes
Mitjanes superfícies ubicades a làrea urbana Increment de la productivitat del sector
15
EFECTES SOCIALS DE LA IMPLANTACIÓ NOUS
ESTABLIMENTS COMERCIALS
Socials Positives Negatives
Grans magatzems o centres comercials ubicats a zones perifèriques o exteriors Creació de noves xarxes de transport públic cap a zones on no existien Canvi dhàbits de compra del consumidor menor interacció social amb el seu entorn més proper que pot degenerar en una pèrdua de la identitat local
Grans magatzems o centres comercials ubicats a zones perifèriques o exteriors Major interacció social entre individus dentorns diferents Exclusió daquells consumidors sense vehicle privat (amb menors recursos o problemes daccessibilitat)
Grans magatzems o centres comercials ubicats a zones perifèriques o exteriors La política de reducció de costos laborals es tradueix en unes pitjors condicions laborals (en sous i daltres beneficis socials)
Grans magatzems o centres comercials ubicats a zones perifèriques o exteriors En productes alimentaris, lexpulsió el petit comerç pot acabar traduint-se en una menor varietat de productes
Grans magatzems o centres comercials ubicats a zones perifèriques o exteriors Possible augment de la criminalització en les àrees on abans estava ubicat el petit comerç
Grans magatzems o centres comercials ubicats a zones perifèriques o exteriors La utilització de lespai queda limitada a lhorari comercial
Mitjanes superfícies ubicades a làrea urbana Regeneració del centre urbà
Mitjanes superfícies ubicades a làrea urbana Reducció de la criminalitat en la zona
16
EFECTES MEDIMDIAMBIENTALS DE LA IMPLANTACIÓ NOUS
ESTABLIMENTS COMERCIALS
Mediambientals Positives Negatives
Grans magatzems o centres comercials ubicats a zones perifèriques o exteriors Modernitza les afores de la ciutat Crea nous punts de congestió i causa pressió sobre les infrastructures existents
Grans magatzems o centres comercials ubicats a zones perifèriques o exteriors Redueix els conflictes de lús del sòl Presenta efectes paisatgístics negatius
Mitjanes superfícies ubicades a làrea urbana Pot alterar el paisatge urbà
17
SINTESI

• Calen més estudis pel cas Europeu
• Per evitar efectes negatius
• Cal fer estudis previs sobre impacte al municipi
  i als municipis veïns
• Aprofitar noves implantacions per revitalitzar
  parts de municipi deteriorats
• Si es situa en rodalies cal definir límits i
  protegir-los daugments pollució i congestió per
  mobilitat
• Planificar alternatives al transport privat
• Evitar riscos exclusió social