Descartes: esquema pensament

1
Descartes esquema pensament

• Mètode (intuició i deducció), les quatre
  regles evidència, anàlisi, síntesi,
  enumeració
• 2. Dubte metòdic,
• amb motius per a dubtar.

Epistemologia
més enllà de la subjectivitat, una segona
realitat Déu substàcia perfecta
4.
3.
Metafísica
el dubte sautosupera Primera veritat jo
ànima subjectivitat substància pensant
que és garantia duna tercera substància la
matèria res extensa
5.
6. Dualisme llibertat mecanicisme
2
Descartes Discurs del mètode (Esquema)
La raó i el mètode (DM 79) Crítica de la
instrucció rebuda (DM 84 text195) El gran llibre
del món (DM 92)
Primera part
Regles principals del mètode (DM 102 text
201) Aplicacions del mètode (DM 109)
Segona part
Màximes de la moral provisional (DM 115 text
202) Aplicacions del mètode (DM 109)
Tercera part
El dubte metòdic i la certesa del jo pensant (DM
131 text 203) Lexistència de Déu (DM 138) Déu,
garantia del criteri devidència (DM 145, text
206)
Quarta part
Física. Un món creat en els espais imaginaris (DM
151) Biologia. Fisiologia mecanicista la
circulació de la sang (DM 158) Els animals
màquines i lhome (DM 172)
Cinquena part
Sisena part
El progrés de la ciència i la seva utilitat (DM
181
3
Descartes Meditacions metafísiques (Esquema)
Meditació I. De les coses que es poden posar en
dubte
Meditació II. De la naturalesa de lesperit humà,
i del fet que és més fàcil de conèixer que el cos
Meditació III. De lexistència de Déu
Meditació IV. De la veritat i de la falsedat
Meditació V. De lessència de les coses materials
i novament de Déu que existeix
Meditació VI. De lexistència de les coses
materials i de la distinció entre lànima i el
cos de lhome
4
Descartes Meditació Primera. (Text 1)
Meditació I. De les coses que es poden posar en
dubte
(Lectura personal)
Tot allò que jo he admès fins al moment present
com allò més veritable i segur, ho he après dels
sentits o pels sentits. Ara bé, he comprovat
alguna vegada que aquests sentits, eren
enganyadors, i és usar la prudència no confiar
mai del tot en aquells que ens han enganyat un
cop. Però, malgrat que els sentits ens enganyen
de vegades, pel que fa a les coses poc sensibles
i molt allunyades, se'n troben potser moltes
altres de les quals hom no pot dubtar
raonablement encara que les coneguem per llur
mitjà. Per exemple, que jo sóc aquí, assegut a
prop del foc, vestit amb una bata, amb i aquest
paper a les mans, i altres coses d'aquesta
natura. I com podria negar que aquestes mans i
aquest cos són meus?, si no és, potser, que em
comparo amb aquests insensats el cervell dels
quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels
negres vapors de la bilis, que asseguren
contínuament que són reis, quan són molt pobres,
que vesteixen or i porpra, quan van tots nus, o
que s'imaginen que són càntirs o que tenen el cos
de vidre. Però, i què, són folls i jo no seria
pas menys extravagant si em regís segons llur
exemple. Tanmateix, aquí cal que consideri que
sóc un home, i, per consegüent, que tinc el
costum de dormir i representar-me en els meus
somnis les mateixes coses, o de vegades de menys
versemblants, que aquests insensats, quan
vetllen. Quants cops m'ha passat que somiava, de
nit, que era en aquest lloc, que anava vestit,
que era a prop del foc, encara que anava nu dins
del llit? Em sembla ara que no és pas amb els
ulls adormits que miro aquest paper. Que aquest
cap que remoc no està gens endormiscat, que és
amb intenció i amb un propòsit deliberat que
estenc aquesta mà i que la sento el que s'
esdevé durant el somni no sembla ni tan clar ni
tan distint com tot això. Però, pensant-hi
acuradament, recordo haver estat equivocat
sovint, mentre dormia, per illusions semblants.
I aturant-me en aquest pensament veig tan
clarament que no hi ha indicis concloents ni
marques prou certes per les quals hom pogués
distingir amb netedat la vetlla del somni, que
resto tot astorat, i la meva sorpresa és tal que
és quasi capaç de persuadir-me que dormo. (Pàg.
100-101)
a?
Explica breument les idees principals del text i
com hi apareixen relacionades.
5
Descartes Meditació Primera. (Text 1 bis)
Meditació I. De les coses que es poden posar en
dubte
(Lectura personal)
Tot allò que jo he admès fins al moment present
com allò més veritable i segur, ho he après dels
sentits o pels sentits. Ara bé, he comprovat
alguna vegada que aquests sentits, eren
enganyadors, i és usar la prudència no confiar
mai del tot en aquells que ens han enganyat un
cop. Però, malgrat que els sentits ens enganyen
de vegades, pel que fa a les coses poc sensibles
i molt allunyades, se'n troben potser moltes
altres de les quals hom no pot dubtar
raonablement encara que les coneguem per llur
mitjà. Per exemple, que jo sóc aquí, assegut a
prop del foc, vestit amb una bata, amb i aquest
paper a les mans, i altres coses d'aquesta
natura. I com podria negar que aquestes mans i
aquest cos són meus?, si no és, potser, que em
comparo amb aquests insensats el cervell dels
quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels
negres vapors de la bilis, que asseguren
contínuament que són reis, quan són molt pobres,
que vesteixen or i porpra, quan van tots nus, o
que s'imaginen que són càntirs o que tenen el cos
de vidre. Però, i què, són folls i jo no seria
pas menys extravagant si em regís segons llur
exemple. Tanmateix, aquí cal que consideri que
sóc un home, i, per consegüent, que tinc el
costum de dormir i representar-me en els meus
somnis les mateixes coses, o de vegades de menys
versemblants, que aquests insensats, quan
vetllen. Quants cops m'ha passat que somiava, de
nit, que era en aquest lloc, que anava vestit,
que era a prop del foc, encara que anava nu dins
del llit? Em sembla ara que no és pas amb els
ulls adormits que miro aquest paper. Que aquest
cap que remoc no està gens endormiscat, que és
amb intenció i amb un propòsit deliberat que
estenc aquesta mà i que la sento el que s'
esdevé durant el somni no sembla ni tan clar ni
tan distint com tot això. Però, pensant-hi
acuradament, recordo haver estat equivocat
sovint, mentre dormia, per illusions semblants.
I aturant-me en aquest pensament veig tan
clarament que no hi ha indicis concloents ni
marques prou certes per les quals hom pogués
distingir amb netedat la vetlla del somni, que
resto tot astorat, i la meva sorpresa és tal que
és quasi capaç de persuadir-me que dormo. (Pàg.
100-101)
a?
Explica breument les idees principals del text i
com hi apareixen relacionades.
6
Descartes Meditació Primera (Text 2)
Meditació I. De les coses que es poden posar en
dubte
Suposaré doncs que hi ha, no un Déu veritable,
que és la font sobirana de la veritat, sinó cert
geni maligne, no menys astut i enganyador que
poderós, que ha emprat tota la seva indústria a
enganyar-me. Pensaré que el cel, l'aire, la
terra, els colors, les figures, els sons i totes
les coses exteriors que veiem no són altra cosa
que illusions i enganys, dels quals se serveix
per sorprendre la meva credulitat. Consideraré
que jo mateix no tinc mans, ulls, carn, sang, que
no tinc cap sentit, sinó que crec falsament que
tinc totes aquestes coses. Romandré obstinadament
lligat a aquest pensament i si, per aquest
mitjà, no és pas al meu poder arribar al
coneixement de cap veritat, si més no és al meu
abast suspendre el meu judici. És per això que em
posaré en guàrdia acuradament per no admetre en
la meva creença cap falsedat i prepararé tan bé
el meu esperit per a totes les astúcies daquest
gran enganyador, que, per poderós i astut que
sigui, mai no em podrà imposar res. (Pàg. 105)
b?
Posa títol a aquesta suposició
Per quina raó fa Descartes aquesta suposició?
c?
7
Descartes Meditació Segona (Text 3 - Sele,
juny10)
Meditació II. De la naturalesa de lesperit humà,
i del fet que és més fàcil de conèixer que el cos
Sóc, doncs, una cosa de veritat, i que
existeix de veritat però, quina cosa? Ja ho he
dit una cosa que pensa. I què més? Miraré de
buscar més intensament en la imaginació per a
esbrinar si no sóc alguna cosa més. Certament, no
sóc aquesta combinació de membres que anomenem
cos humà ... perquè ja he suposat que ...
això no era res i, tanmateix, sense canviar
aquesta suposició m'adono que no deixo d'estar
segur que jo sóc alguna cosa. ... Sé que jo
existeixo, i vull saber què és aquest jo que sé
que existeix. És clar que la concepció de mi
mateix a la qual he arribat no depèn de les coses
que encara no sé si existeixen i, per consegüent,
encara amb més motiu no depèn de cap de les coses
que la meva imaginació es figura. I els mateixos
termes figurar-se i imaginar m'adverteixen el
meu error en efecte, estaria inventant si
imaginés ser alguna cosa, perquè imaginar és
contemplar la figura o la imatge d'una cosa
corpòria. Ara bé sé del cert que jo existeixo i
sé també que totes les imatges (i, en general,
totes les coses que es refereixen a la naturalesa
dels cossos) potser són només somnis o quimeres.
En conseqüència, veig clarament que és tan absurd
dir usaré la meva imaginació per a conèixer més
distintament què sóc com ho seria dir ara estic
despert i percebo una cosa real i vertadera, però
com que no la percebo encara prou nítidament,
m'adormiré per tal que els meus somnis me la
presentin amb més veritat i evidència. Així
doncs, sé amb certesa que res del que puc
comprendre per mitjà de la imaginació no pertany
al coneixement que tinc de mi mateix, i que cal
que allunyi el meu esperit d'aquesta manera de
concebre, per tal que ell mateix pugui conèixer
distintament la seva pròpia naturalesa. (Pàg.
111-112)
8
Descartes Meditació Segona (Text 3 bis- Sele,
juny10)
Meditació II. De la naturalesa de lesperit humà,
i del fet que és més fàcil de conèixer que el cos
Sóc, doncs, una cosa de veritat, i que
existeix de veritat però, quina cosa? Ja ho he
dit una cosa que pensa. I què més? Miraré de
buscar mes intensament en la imaginació per a
esbrinar si no sóc alguna cosa més. Certament, no
sóc aquesta combinació de membres que anomenem
cos humà ... perquè ja he suposat que ...
això no era res i, tanmateix, sense canviar
aquesta suposició m'adono que no deixo d'estar
segur que jo sóc alguna cosa. ... Sé que jo
existeixo, i vull saber què es aquest jo que sé
que existeix. Es clar que la concepció de mi
mateix a la qual he arribat no depèn de les coses
que encara no sé si existeixen i, per consegüent,
encara amb més motiu no depèn de cap de les coses
que la meva imaginació es figura. I els mateixos
termes figurar-se i imaginar m'adverteixen el
meu error en efecte, estaria inventant si
imaginés ser alguna cosa, perquè imaginar es
contemplar la figura o la imatge d'una cosa
corpòria. Ara bé sé del cert que jo existeixo i
sé també que totes les imatges (i, en general,
totes les coses que es refereixen a la naturalesa
dels cossos) potser son només somnis o quimeres.
En conseqüència, veig clarament que es tan absurd
dir usaré la meva imaginació per a conèixer més
distintament què sóc com ho seria dir ara estic
despert i percebo una cosa real i vertadera, però
com que no la percebo encara prou nítidament,
m'adormiré per tal que els meus somnis me la
presentin amb més veritat i evidència. Així
doncs, sé amb certesa que res del que puc
comprendre per mitjà de la imaginació no pertany
al coneixement que tinc de mi mateix, i que cal
que allunyi el meu esperit d'aquesta manera de
concebre, per tal que ell mateix pugui conèixer
distintament la seva pròpia naturalesa.(Pàg.
111-112)
d?
1. Explica breument les idees principals del text
i com hi apareixen relacionades.
3. Expliqueu el sentit de la frase següent del
text i de la comparació que s'hi estableix es
tan absurd dir "usaré la meva imaginació per a
conèixer més distintament què sóc" com ho seria
dir "ara estic despert i percebo una cosa real i
vertadera, però com que no la percebo encara prou
nítidament, m'adormiré per tal que els meus
somnis me la presentin amb més veritat i
evidencia". (En la resposta, heu de referir-vos
ais aspectes del pensament de Descartes que
siguin pertinents, encara que no apareguin
explícitament en el text.) 3 punts
e?
9
Descartes Meditació Segona (Text 4)
Meditació II. De la naturalesa de lesperit humà,
i del fet que és més fàcil de conèixer que el cos
Primacia del pensament lexemple dun tros de
cera al rusc. (MM 114-115 text 205)
f?

• Exercicis del llibre, pàg 205)
• Les dades sensorials...
• Defineix ... subjectivitat, sensibilitat,
  racionalitat
• Si els sentits continuen qüestionats...

10
Descartes Meditació Cinquena (Text 5)
Meditació V. De lessència de les coses materials
i novament de Déu que existeix
Però encara que no pugui concebre un Déu sense
existència, ni tampoc una muntanya sense vall,
tanmateix, com només del fet que jo concebí una
muntanya amb una vall no se segueix que hi hagi
cap muntanya al món, igualment també, quant que
concebo Déu amb existència, sembla que no se'n
segueix que n'hi hagi un que existeix car el meu
pensament no imposa cap necessitat a les coses i
com no depèn de mi imaginar un cavall alat,
encara que no nhagi cap que tingui ales, així
podria atribuir l'existència a Déu, encara que no
hi hagi cap Déu que existeixi. Tant se val, és
aquí on hi ha un sofisma amagat sota l'aparença
d'aquesta objecció. Perquè del fet que jo no puc
concebre una muntanya sense vall, no se'n segueix
que hi hagi cap muntanya al món, ni cap vall,
sinó solament que la muntanya i la vall (tant si
nhi ha com si no), no es poden separar l'una de
l'altra de cap manera, en tant que, només del fet
que no puc concebre Déu sense existència se'n
segueix que l'existència és inseparable dell, i
per tant que existeix veritablement no pas
perquè el meu pensament pugui fer que això sigui
d'aquesta manera i que imposi cap necessitat a
les coses sinó, al contrari, perquè la
necessitat de la cosa mateixa, a saber, de
l'existència de Déu, determina el meu pensament a
concebre-la d'aquesta manera. Car no és en la
meva llibertat concebre un Déu sense existència
(es a dir, un ésser sobiranament perfecte sense
una perfecció sobirana),com m'és lliure imaginar
un cavall sense ales o amb ales. (Pàg.158-9
Text, 219)
g?
Explica breument les idees principals del text i
com hi apareixen relacionades.
h?
Quins argument sobre lexistència de Déu evoca el
text?
11
Descartes Meditació Sisena (Text 6)
Meditació VI. De lexistència de les coses
materials i de la distinció entre lànima i el
cos de lhome
Però ara que començo a conèixer-me millor a mi
mateix i se'm revela més clarament el meu autor,
realment penso que no he d'admetre temeràriament
totes les coses que els sentits semblen
ensenyar-nos, si bé tampoc no penso que les hagi
de posar totes en dubte de manera generalitzada.
(Pàg 172 121) Ara bé, tenint en compte que
Déu no ens enganya, és del tot evident que no
m'envia aquestes idees directament per ell
mateix i tampoc per mitjà de cap criatura que
les contingui no formalment sinó de forma
eminent. Ja que ell no m'ha donat cap facultat
per saber això, sinó tot al contrari una
inclinació molt forta a creure que provenen o que
parteixen de coses materials. Per tant, no veig
com se'l podria exculpar per enganyar-nos en
això, si les idees realment provinguessin de (o
estiguessin produïdes per) causes diferents de
les coses materials. En conseqüència, s'ha
d'admetre que les coses materials existeixen.
(Pàg 174 125)
i?
Explica breument les idees principals del text i
com hi apareixen relacionades.
12
Descartes Meditació Sisena (Text 7)
Meditació VI. De lexistència de les coses
materials i de la distinció entre lànima i el
cos de lhome
Per començar doncs aquest examen, observo
primerament que entre la ment i el cos hi ha una
gran diferència en el fet que el cos per la seva
naturalesa és infinitament divisible, i la ment
és clarament indivisible perquè en efecte, quan
considero la ment, és a dir, a mi mateix només
com una cosa que pensa, no en puc distingir cap
part, sinó que em concebo com una cosa única i
íntegra. I encara que sembla que la ment està
unida al cos, si perdés un peu, un braç o
qualsevol altra part del cos, el cert és que això
no suprimiria cap part de la ment. I de les
facultats de voler, de sentir, d'entendre, etc.,
no se'n pot dir pròpiament parts, perquè és una i
la mateixa ment la que es posa tota sencera a
voler, i també tota ella la que es posa a sentir,
a entendre, etc. Però amb les coses materials o
extenses passa tot el contrari ja que no nhi ha
cap que no es pugui dividir fàcilment en parts
amb el pensament, i fins i tot és per això que
entenc que és divisible en moltes parts. I això
bastaria per ensenyar-me (per si no ho sabés ja
prou bé) que la ment o ànima és del tot diferent
del cos. (Pàg 181-182 138)
j?
Explica breument les idees principals del text i
com hi apareixen relacionades.