De professi

1
De professió metgessa
Observatori per a la Igualtat de la UAB
2
De professió metgessa

• Les pioneres
• 2. Metgesses a Catalunya al segle XX
• 3. Metgesses en xifres
• 4. Especialitats i presència femenina

3
De professió metgessa

• Les pioneres
• Elena Maseras i Ribera
• Primera alumna de la Facultat de Medicina de
  Barcelona el 1872 amb un permís del rei Amadeu de
  Savoia i la primera que acabà els estudis de la
  carrera. Els començà lany 1872 i els acabà el
  1878. No li concediren permís per fer lexamen de
  llicenciatura fins al juny de 1882.
• La titulació ja estava reglada però encara
  laccés de les dones trobava molts entrebancs. Va
  ser la primera alumna matriculada a nivell
  universitari a Catalunya.
• Més tard estudià magisteri i exercí a Maó, on
  morí al desembre de 1905.Mai va exercir de
  metgessa.

4
De professió metgessa

• 1. Les pioneres
• Dolors Aleu i Riera
• - Estudià entre 1874 i 1879. També li
  endarreriren el permís per a lexamen de
  llicenciatura, que va poder fer el 1882. En
  aquest sentit fou la primera llicenciada. Va
  exercir molts anys a Barcelona, on morí el 1913.
• També fou la primera dobtenir el grau de doctora
  el 6 doctubre de 1882, amb la tesi titulada De
  la necesidad de encaminar por nueva senda la
  educación higiénico-moral de la mujer
• Dolors Aleu va exercir de metgessa a Barcelona
  fins a la seva mort el 1913, als 56 anys.

5
De professió metgessa

• 1. Les pioneres
• Martina Castells i Ballespí
• - Pertanyia a una nissaga de metges de Lleida.
  Era la quarta generació de metges de família i
  tres germans seus també ho foren
• estudià entre 1877 i 1881. Va fer lexamen de
  llicenciatura i el doctorat lany 1882. El títol
  de la seva tesi va ser Educación física,
  intelectual y moral que debe darse a la mujer .
• Casada amb un metge, va morir aviat, als 31
  anys, en el curs de la seva primera gestació.

6
De professió metgessa

• 2. Metgesses a Catalunya a inicis de segle
• Trinitat Sais i Plaja
• - Filla de llevadora, es va graduar el 1904. Va
  tenir una vida professional molt activa, dedicada
  a la tocologia i la pediatria.
• - Publicà treballs de divulgació sanitària a La
  Mujer Moderna i a Feminal i també a la Gaceta
  Médica Catalana, amb una clara intenció
  sensibilitzadora.

7
De professió metgessa

• 2. Metgesses a Catalunya a inicis de segle
• Trinitat Sais i Plaja

• Participà en el Congrés de la Tuberculosi de
  Barcelona de 1910. El 1914 féu la lliçó inicial
  de curs del Collegi de Metges de Barcelona,
  sobre el tema de la mortalitat infantil, tot
  insistint en la necessitat de leducació de les
  mares. Morí en plena activitat loctubre de 1933,
  als cinquanta-cinc anys.

8
De professió metgessa

• Francesca Fontova i Rosell
• - Nascuda a Lleida el 1877, es graduà en medicina
  el 1903. El pare era veterinari. Inicialment
  tenia una consulta al carrer Blondel de Lleida.
  Va morir a Avilès lagost de 1961 quan tenia
  vuitanta-tres anys.

9
De professió metgessa

• 2. Metgesses a Catalunya a inicis de segle
• Frederica Montseny, Ministra de Sanitat.
• De nissaga de Reus, fou la primera dona ministra
  en un govern espanyol, al capdavant del Ministeri
  de Sanitat (1936). Lúnica vegada i per poc temps
  que hi va haver un ministeri exclusiu de Sanitat.
• El Ministeri de Sanitat shavia creat als anys de
  la República, però sempre unit amb algun altre
  departament, com el de treball.
• Personalitat important de lanarquisme català,
  representant de la CNT. Va fer una obra molt
  activa en poc temps.

10
De professió metgessa

• 2. Metgesses a Catalunya al segle XX
• En 1945 hi havia un total de 37 metgesses
  collegiades a la província de Barcelona, la qual
  cosa representa l1,33 de la collegiació, que
  en aquell moment era de 2.763 metges.
• En 1961 hi havia 101 metgesses collegiades i 10
  més a la resta de Catalunya. Lincrement fins
  aquesta època va ser molt lent.
• En docència, la participació també era escassa. A
  lanuari de la Universitat de Barcelona del curs
  1969-1970, dun total de 161 professors
  ressenyats només hi ha 10 llicenciades, cap de
  numerària i delles 9 al nivell dajudants i
  només una com a professora adjunta interina.

11
De professió metgessa

• 2. Metgesses a Catalunya al segle XX
• Ara el nombre de metgesses és molt alt, en
  algunes especialitats més que en altres. També
  cal assenyalar que el creixement de les
  universitats a Catalunya, a partir de 1968, amb
  la seva diversificació geogràfica (real als anys
  vuitanta, oficial el 1992), fa que la distribució
  de les metgesses en exercici sigui més homogènia,
  tant en lassistència com en la recerca i la
  docència.
• Existeix encara barreres per a les metgesses, i
  poques arriben a llocs directius i de decisió. A
  més, el nivell científic, la dedicació docent i
  assistencial són més marcats i moltes encara
  estan per raons dedat en plena activitat i
  producció.

12
De professió metgessa

• 3. Metgesses en xifres la feminització de la
  professió en els últims 30 anys.
• Segons el Ministeri dEducació lalumnat
  matriculat en els estudis de Medicina ha baixat
  36.884 a 29.723 entre els cursos 1990-91 y
  2000-01.
• El descens del 20 en aquest 10 anys coincideix
  amb un fort increment del nombre de dones, que
  arriba al 65,8 entre els estudiants matriculats
  i al 70 en els de nou ingrés lany 2000.

13
De professió metgessa

• En la convocatòria MIR 2001-2, el 63,7 dels
  9.927 admesos en les proves eren dones.
• - En 2006 hi havia més de 20.000 metges
  desocupats, el 61 dones. Una enquesta realitzada
  entre les doctores del Collegi de Metges de
  Madrid rebellà que el 44 havia sentit
  discriminació laboral.

14
De professió metgessa

• 3. Metgesses en xifres.
• Existeixen entrebancs a la presència de dones en
  llocs de responsabilitat i representació.
• -En la docència, en 2006 hi havia 15
  catedràtiques, cosa que representa un 4 del
  còmput global. En el curs 2000/01 les dones
  ocupaven el 16 de les principals titulacions
  docents de medicina, amb una destacable
  diferència entre els catedràtics duniversitat
  (4) i professors associats (18).
• -El diferent percentatge de presència de dones
  entre les categories fonamentals de medicina (19
  ), cirurgia (9) i psiquiatria (28) reflecteix
  "la desproporció de gènere en docència respecte a
  la composició de la medicina assistencial
  (Arrizabalaga i Valls, 2006).

15
De professió metgessa

• 3. Metgesses en xifres.
• Tot i que el número de contractes és similar per
  sexe, així com ajudes a la postformació sanitària
  especialitzada, la participació femenina en llocs
  de responsabilitat es redueix en aquesta àrea al
  4 en centres de recerca i el 10 en grups de
  recerca.
• De les 57 gerències de primària y 12 gerències
  del 061 gestionades per lextint Insalud en 2001,
  només 17 les ocupaven dones (24), i el
  percentatge baixava al 7 en latenció
  especialitzada (82 hospitals i 99 centres de
  especialitats).

16
De professió metgessa

• 4. Presència femenina.
• - Del total de collegiats a Barcelona en 2006,
  54,1 eren homes i un 45,9 dones.

Distribució per sexe dels collegiats menors de 40 anys () Distribució per sexe dels collegiats menors de 40 anys () Distribució per sexe dels collegiats menors de 40 anys () Distribució per sexe dels collegiats menors de 40 anys ()

  Homes Dones Total
Total de collegiats menors 40 anys 35.5 64.5 100
Catalans menors de 40 anys 31.8 68.2 100
Resta despanyols menors de 40 anys 37.9 62.1 100
Estrangers menors de 40 anys 50.2 49.8 100
17
De professió metgessa

• Bibliografia
• Arrizabalaga i Valls, Las mujeres médicas de la
  incorporación a la discriminación, Medicina
  Clínica, 2006.
• Exposició Collegi Oficial de Metges de
  Barcelona. Enllaç http//www.comb.cat/cat/actuali
  tat/esdeveniments/exposicions/metgesses/despres.ht
  m.
• Sue Kilminster, Julia Downes, Brendan Gough,
  Deborah Murdoch-Eaton amp Trudie Roberts.
  (2007) Women in medicine - is there a problem? A
  literature review of the changing gender
  composition, structures and occupational cultures
  in medicine. Medical Education 411, 3949.
  Enllaç http//www.blackwell-synergy.com/doi/pdf/1
  0.1111/j.1365-2929.2006.02645.x.

18
De professió metgessa

• Bibliografia

• Susan P. Phillips, S. P., Ferguson,K.E. Do
  students attitudes toward women change during
  medical school? CMAJ, FEB. 9, 1999 160 (3).
  Enllaç http//www.cmaj.ca/cgi/reprint/160/3/357.p
  df
• Collegi Oficial de Metges de Barcelona, Estudi
  Demogràfic del metges del COMB. Importància del
  metges estrangers. 2007. Enllaç
  http//www.comb.cat/estrangers.pdf.