FONAMENTS DE PROCESSAMENT DEL LLENGUATGE NATURAL 13305

1
FONAMENTS DE PROCESSAMENT DEL LLENGUATGE
NATURAL13305 Lingüística - UPF

• nuria.bel_at_upf.edu
• Classe 8

2
El programa

• 4.   Les oracions
•  
•         Sintaxi Lestructura de loració
• x    Categories, constituents i funcions.
• x    Gramàtiques, regles lliures de context i
  arbres.
• x    Analitzadors algoritmes i tècniques de
  cerca.
•  
•         Processament dinformació sintàctica.
• x    Concordança. Coordinació. Subcategorització.
  
• x    Trets i unificació. Formalismes
  dUnificació.
• x    Gramàtiques lliures de context augmentades
  amb unificació.  

3
Informació sintàctica ?

• concordança
• la nena canten cançons
• el nena simpàtica canta cançons
• subcategorització
• la nena va cançons
• la nena depèn amb els seus pares

4
el fenomen de la subcategorització

• Informació/restriccions que determinen la
  combinatòria delements
• vol pomes sap matemàtiques
• vol venir/venint sap cantar
• vol que vinguis/vine sap que vens
• No solament els verbs
• labocament de deixalles als contenidors
• el violí és difícil de tocar
• és independent dels seus pares
• independenment de qualsevol consideració ....

5
Subcategorització verbal en una gramàtica
dunificació

• Cada verb demana complements duna certa
  categoria, lèxicament determinats i/o amb unes
  certes característiques morfosintàctiques (mode,
  temps, ...)
• Havíem fet diferents regles per a uns
  tipus/models de complementació
• ara els prendrem com a models per fer patrons de
  subcategorització.
• però les regles de la gramàtica seran daplicació
  tan general com sigui possible
• la informació específica queda al lèxic

6
Subcategorització i unificació (1)

• Plantegem-nos el fenomen
• Regles bàsiques dels patrons de subcategorització
• SV ? V (intransitius)
• SV ? V SN (transitius)
• SV ? V SN SPa (ditransitus)
• SV ? V SPx (de règim prep.)
• Pensem ... hi ha V de règim preposicional que
  tenen una preposició diferent.
• basar en, pensar en,
• dependre de, parlar de,
• abocar a, forçar a

7
Subcategorització i unificació (2)

• Com podem expressar el règim preposicional en un
  formalisme dunificació per tal que les regles
  siguin el més generals possibles?
• primer posar la informació on la puguem trobar
• mot(W,en) -
• Wcatp,
• Wforma_pen.
• regla(r5, SP ---gt P,SN)-
• SPcatsp,
• Pcatp,
• SNcatsn,
• SPforma_pPforma_p. compartir estructura
• compartir informació

8
Subcategorització i unificació (3)

• si hem fet una regla per a cada tipus de verb,
  ara haurem de fer una regla per a cada
  preposició?
• regla(r7, SV ---gt V,SP)-
• SVcatsv,
• Vcatv,
• Vtipus_vprep_en
• SPcatsp,
• SPforma_pen.
• afegirem també la informació al verb?
• mot(W,pensa) -
• Wcatv,
• Wtipus_vprep_en.

9
Subcategorització i unificació (4)

• La resposta a les preguntes és no. Perquè
• No volem repetir informació el tipus de V i la
  regla adequada per al tipus de V.
• Cada verb té les seves restriccions, i aquestes
  han destar al lèxic.
• La gramàtica ha de ser tan general com sigui
  possible.
• Què podem fer?
• posar tota la informació específica a les
  entrades del lèxic
• fer regles que puguin trobar a la informació
  lèxica del verb que estan analitzant quines són
  les seves restriccions particulars.
• Evitar la redundància al lèxic.

10
Subcategorització i unificació (5)

• La resposta a les preguntes és no. Perquè
• No volem repetir informació el tipus de V i la
  regla adequada per al tipus de V.
• Cada verb té les seves restriccions, i aquestes
  han destar al lèxic.
• La gramàtica ha de ser tan general com sigui
  possible.
• Què podem fer?
• posar tota la informació específica sobre els
  complements a les entrades del lèxic
• fer regles que puguin trobar a la informació
  lèxica del verb que estan analitzant quines són
  les seves restriccions particulars.
• Evitar la redundància al lèxic.

11
Subcategorització i unificacióel lèxic (1)

• com ha de ser una entrada verbal?
• mot(W,pensa) -
• Wcatv,
• Wsubcatcatsp, creem un tret subcat
• Wsubcatf_pen. afegim restriccions

12
Subcategorització i unificacióel lèxic (2)

• Hem de pensar en més dun complement
• abocar lt SN, SPagt
• Podem representar-ho com una llista de
  complements, el primer és el CD, el segon és el
  CP, etc.
• mot(W,aboca) -
• Wcatv,
• Wsubcatprimercatsn,
• Wsubcatsegoncatsp,
• Wsubcatsegonf_pa.

13
Subcategorització i unificació (6)

• La resposta a les preguntes és no. Perquè
• No volem repetir informació el tipus de V i la
  regla adequada per al tipus de V.
• Cada verb té les seves restriccions, i aquestes
  han destar al lèxic.
• La gramàtica ha de ser tan general com sigui
  possible.
• Què podem fer?
• posar tota la informació específica a les
  entrades del lèxic
• fer regles que puguin trobar a la informació
  lèxica del verb que estan analitzant quines són
  les seves restriccions particulars.
• Evitar la redundància al lèxic.

14
Subcategorització i unificació,les regles (1)

• mot(W,aboca) -
• Wcatv,
• Wsubcatprimercatsn,
• Wsubcatsegoncatsp,
• Wsubcatsegonf_pa.
• regles (versió provisional)
• regla(r8, SV ---gt V,Primer,Segon)-
• SVcatsv,
• Vcatv,
• PrimercatVsubcatprimercat,
• SegoncatVsubcatsegoncat,
• Segonf_pVsubcatsegonf_p.

15
Subcategorització i unificació,les regles (2)

• Hem guanyat una sola regla per a tots els verbs
  que tinguin 2 complements.
• Però, amb el mateix principi (anar a buscar la
  informació al verb) podríem pensar de tenir una
  regla que sapliqués amb independència del nombre
  darguments? és a dir, que sapliqués tantes
  vegades com complements subcategoritzi el verb
  ...?
• Pensem en la llista de complements com una pila
  de la qual traiem el primer element per verificar
  les restriccions, mentre deixem tota la resta de
  complements a la pila. Si unifica, prenem la
  resta com a llista i tornem a treure el primer,
  fins al final.

16
Subcategorització i unificació, les regles (3)

• Primer pensem en fer aquesta llista en forma de
  pila a lentrada lèxica
• durà un paquet de Barcelona a Madrid
• Wsubcatprimercatsn,
• Wsubcatrestaprimercatsp,
• Wsubcatrestaprimerf_pde,
• Wsubcatrestarestaprimercatsp,
• Wsubcatrestarestaprimerf_pa,
• Wsubcatrestarestarestafinal

17
Subcategorització i unificació,les regles (4)
és la informació que compte
regla(r8, SV ---gt V,SX)- SVcatsv,
Vcatv, SXcatVsubcatprimercat,
SVsubcatVsubcatresta.
variable
18
Subcategorització i unificació,les regles (5)
regla(r8, SV ---gt V,SX)- SVcatsv,
Vcatv, SXcatVsubcatprimercat,
SVsubcatVsubcatresta.
subcat
cat
sv
primer
19
Subcategorització i unificacióles regles (6)
vsubcatrestafinal.
SV
vsubcatprimercatsp, vsubcatprimerf_pa
, vsubcatrestafinal.
SV
la noia dóna una poma al nen
vsubcatprimercatsn vsubcatrestaprimercat
sp, vsubcatrestaprimerf_pa, vsubcatrest
arestafinal.
20
Subcategorització i unificació,les regles (7)

• regla(r7, SV ---gt V)-
• SVcatsv,
• SVsubcatVsubcat,
• Vcatv.
• regla(r8, SV ---gt V,SX)-
• SVcatsv,
• Vcatsv,
• SXcatVsubcatrestaprimercat,
• SXnucliVsubcatrestaprimernucli,
• SVsubcatprimerVsubcatprimer,
• SVsubcatrestaVsubcatrestaresta.

recursivitat !!
21
Subcategorització i unificació,les regles (8)

• regla(r7, SV ---gt V)-
• SVcatsv,
• SVsubcatVsubcat,
• Vcatv.
• regla(r8, SV ---gt V,SX)-
• SVcatsv,
• Vcatsv,
• SXcatVsubcatrestaprimercat,
• SXnucliVsubcatrestaprimernucli,
• SVsubcatprimerVsubcatprimer
• SVsubcatrestaVsubcatrestaresta.

la preposició i tota informació que sigui
restricció
22
Subcategorització i unificació,les regles (9)

• regla(r7, SV ---gt V)-
• SVcatsv,
• SVsubcatVsubcat,
• Vcatv.
• regla(r8, SV ---gt V,SX)-
• SVcatsv,
• Vcatsv,
• SXcatVsubcatrestaprimercat,
• SXnucliVsubcatrestaprimernucli,
• SVsubcatprimerVsubcatprimer,
• SVsubcatrestaVsubcatrestaresta.

el subjecte és el primer
23
Subcategorització i unificacióel subjecte al
lèxic

• Entrada léxica verbal amb subjecte
• mot(W,pensa) -
• Wcatv,
• Wsubcatprimercatsn,
• Wsubcatprimernucliconcper3,
• Wsubcatprimernucliconcnomsing,
• Wsubcatrestaprimercatsp,
• Wsubcatrestaprimernuclif_pen,
• Wsubcatrestarestafinal.

24
Subcategorització i unificació (7)

• La resposta a les preguntes és no. Perquè
• No volem repetir informació el tipus de V i la
  regla adequada per al tipus de V.
• Cada verb té les seves restriccions, i aquestes
  han destar al lèxic.
• La gramàtica ha de ser tan general com sigui
  possible.
• Què podem fer?
• posar tota la informació específica a les
  entrades del lèxic
• fer regles que puguin trobar a la informació
  lèxica del verb que estan analitzant quines són
  les seves restriccions particulars.
• Evitar la redundància al lèxic.

25
Subcategorització i unificacióorganitzant el
lèxic (1)

• És veritat que cada verb té singularitats, però
  també, des del punt de vista sintàctic, es poden
  fer generalitzacions, com havíem fet en parlar de
  verbs transitius, intransitius, preposicionals,
  etc.
• Són tipus de verbs que es poden declarar una
  sola vegada i afegir la informació addicional.

26
Subcategorització i unificació,organitzant el
lèxic (2)

• mot(W,canta)-
• Wcatv,
• macro(subj3s,W),
• macro(vintr,W).
• macro(vintr,W)-
• Wsubcatrestafinal.
• macro(subj3s,W)-
• Wsubcatprimercatsn,
• Wsubcatprimernucliconcper3,
• Wsubcatprimernucliconcnoms.

Identificador un nom
Pot tenir tants arguments com faci falta
27
Resum

• Unificació i poder compartir estructura ens
  permeten
• Tractar la subcategorització amb una llista de
  complements que buidem com una pila (primer i
  resta aplicat de forma recursiva)
• A la llista de subcategorització, indicar totes
  les restriccions morfosintàctiques de cada verb
  sobre cada un dels seus complements, inclòs el
  subjecte.
• Poder agrupar les restriccions com a valors
  conjunts datributs concrets (informació a
  nucli).
• Poder definir tipus de elements