Title: La sostenibilidad de los sistemas sanitarios pblicos y las reformas financieras en el horizonte'
1- La sostenibilidad de los sistemas sanitarios
públicos y las reformas financieras en el
horizonte. -
- Guillem López-Casasnovas Univ. Pompeu Fabra.
- Col.legi de Metges de Balears
- Jornades Illa del Rei. Menorca 2 dOct. 2009
2 - Objetivo básico Reflexionar sobre el futuro de
nuestro Sistema de Salud - Re-pensar para cambios graduales en la dirección
de la coherencia teórica y la adaptación social - Lo cubierto y lo opcional. La financiación
solidaria y la responsabilidad individual. - La descentralización de la gestión, el traslado
de responsabilidades y la eficiencia social
3Sí. Cómo lo habéis sabido?
Debéis ser un investigador
Porque no sabéis donde estáis, no sabéis dónde
vais y ahora me culpáis
Porque lo que me dice es absolutamente correcto
pero completamente inútil.
Estáis a 30 metros por encima de la tierra y en
un globo
Sí. Cómo lo habéis sabido?
Debéis ser un responsables de la política
sanitaria
Martin McKee, 2003
4Los árboles y el bosque Reglas para un buen
sistema sanitario
- Calidad de la asistencia e información sobre la
efectividad, comprehensiva y al alcance de todos. - Costes de transacción y producción mínimos.
- Motivación a la eficiencia de los profesionales a
una buena praxis (no a inducir actividad per
se). - Aminorar el moral hazard (abuso) intrínseco a
todo seguro. - Mercado completo (sin selección de riesgos).
- Prima comunitaria (y no actuarial según riesgo)
- Integración de servicios que evite pérdidas y
duplicidades.
5El futur de la Sanitat projeccions de despesa
sanitària
- La sostenibilitat del finançament del sistema
sanitari és una preocupació prioritària i comú en
totes les societats i governs dels països
desenvolupats. - Necessitat didentificar i valorar quins són els
factors de creixement que impulsen la despesa
sanitària per plantejar una estratègia tant pel
que fa al nou direccionament que han de tenir els
dispositius del sistema per a ser rellevants
dacord als nous reptes de salut, com pel que fa
a la seva sostenibilitat financera. - Factors exògens
- Impacte de levolució demogràfica
- Envelliment demogràfic
- Increment població
- Factors endògens
- Increment preus relatius
- Incorporació millores tecnològiques
- Noves prestacions
- Major freqüentació dels serveis
- Augment de la intensitat de recursos per acte
mèdic,...
6Projeccions de despesa sanitària Principals
estudis i enfocaments
- Descomposició dels factors de creixement de la
despesa pública
7Projeccions de despesa sanitària projeccions
recents per a Espanya
8Projeccions de despesa sanitària
- Principals resultats
- Limpacte demogràfic global (augment població i
envelliment) no és lelement de preocupació de la
sostenibilitat en termes de PIB si es mantenen la
resta de factors iguals - Necessitat dadaptar la tipologia de prestacions
assistencials ofertes cap a una major rellevància
de les prestacions sòciosanitàries. - Lincrement de la despesa sanitària per sobre de
la renda depèn bàsicament del ritme daugment
dels factors endògens (decisions polítiques i
expectatives socials) canvi en la intensitat
dels recursos i utilització de la tecnologia a
lassistència dels terminals particularment - Mancances
- Metodologies utilitzades no contemplen
- Dades reals o administratives dutilització i
despesa per pacient o grup dedat - Hipòtesi sobre el cost de la mort i comportament
futur de la morbiditat - Desagregació segons tipologia de prestació
9Escenaris INE (a partir del Cens del 2001) En el
segon sassumeix un relentiment de la immigració
daquelles CC.AA. més dinàmiques en el passat
10(No Transcript)
11(No Transcript)
12Estudi CRES-UPF per a Pfizer (2009)
13Estudi CRES-UPF per a Pfizer (2009)
14Estudi CRES-UPF per a Pfizer (2009)
15Estudi CRES-UPF per a Pfizer (2009)
16Estudi CRES-UPF per a Pfizer (2009)
17Estudi CRES-UPF per a Pfizer (2009)
18Estudi CRES-UPF per a Pfizer (2009)
19Projeccions de despesa sanitària
- Resultats sobre les Balears (estudis previs)
- Fundación Pfizer 2009
- El impacte demogràfic sobre la despesa sanitària
és molt heterogeni entre les CCAA - Les Illes Balears registren el major impacte
demogràfic (taxa de creixement anual del 2,2) - Lefecte de lenvelliment sobre la despesa
sanitària pública a les Illes Balears es situa en
linterval mitjà en relació a les demés CCAA, amb
una taxa de creixement anual del 0,5 - Limpacte acumulat en el període 2005-2017 és del
26,8, el més alt de lEstat (mitjana 14,36)
20Prospectiva
- Gasto sanitario total/ financiación pública/ mix
presupuestario- social - Financiación solidaria para
- Coste-efectividad
- Cobertura complementaria para
- Organización territorial integrada virtual,
complementable
21Prospectiva
- Póliza pública y financiación de base poblacional
- Complementos de la prima pública
- Gestión episodios crónicos
- Copagos y otros para
- Profesionalismo. Autonomía de gestión y
responsabilidades financieras - Compra de servicios y no subvención.
Sinalagmatismo
22Por una nueva lógica de la intervención pública
- La Hipótesis WAGNER-ENGEL-PRESTON
-
- Wagner (aumento del gasto social vinculado al
desarrollo) -
- Engel (variación del patrón público-privado en
favor del componente privado en la medida en que
el gasto total crece) -
- Preston (financiación con menos participación
relativa del componente público debido a su menor
productividad relativa en estados del bienestar
con niveles adicionales de gasto) - .....La complementariedad público-privada Fuerte
peso de lo público en los estadios iniciales de
desarrollo (externalidades, creación de capital
público, humano y social) y recomposición
relativa con el desarrollo (tecnológico,
económico, cultural...)
23- SEGUNDA PARTE .- REFLEXIONES ESPECIFICAS SOBRE
EL GASTO SANITARIO Y SU SOSTENIBILIDAD -
- -Registro de déficits ante un reparto
competencial del gasto sanitario poco sensato
entre CC.AA. Y funcionalmente entre proveedores - Con más énfasis en la regulación que en su
cumplimiento, y confiando muy escasamente en la
capacidad de elección y responsabilización
ciudadana - Identificando financiación impositiva y equidad
- Con escasa preocupación por el análisis de la
efectividad del gasto
24La caja de la asistencia sanitaria
Mecanismos financieros Imptos.
(direct/indirect), Gastos fiscales Contribuciones
sociales Ahorro
Intermediario financiero Estatal/regional,
Seg.Social Mutualidades, Fondos Privados, HMOs
Fuentes Cotizaciones, impuestos
generales, imptos selectivos, primas y precios
COPAGO
Incidencia de la utiliza- ción en costes
GASTO/PIB BAJO TUTELA PUBLICA
elegibilidad
Alcance de servicios cubiertos Cuidar/curar
Cobertura poblacional (universal/restrictivo)
Modified from Busse R, et al (Feb 2007) HNP
Analyzing changes in Health Financing
Arrangements in High-Income Countries
25LES RESPOSTES ORGANITZATIVES
- SERVEI / NACIONAL / DE SALUT
- un servei administratiu més
- nacional com aspiració cohesionadora front de
la diversitat - de salut com a pretensió de intersectorialitat
- SISTEMA / DASSEGURAMENT / SOCIAL
26- SISTEMA / DASSEGURAMENT / SOCIAL
- Sistema com engranatje davant de la diversitat
de proveïdors i heterogeneitat de individus - dassegurament, donada lobvietat de prestacions
sanitàries limitades - social, per lexigència de primes comunitàries
(no individuals, no actuariale, no ajustades al
risc, cara a prevenir la sel.lecció adversa de
pacients)
27En la manera que responen ambdós sistemes als
reptes que afronten sentreveu una certa
convergència
- Pel que fa als circuits daccés
- Al paper de latenció primària
- Fixant el catàleg de prestacions (la pòlissa
pública) - Reforçant la prima comunitària i favorint marges
delecció amb copagament - En tot cas litúrgia i realitats plantejen
dubtes El front de les idees per a una nova
política sanitària
28NHS type Flow of funds
District Health Authorities
Public Funder
FundHolders or Integrated Providers (Trusts)
Inpatient care
(Capitation risk adjusted)
Primary Care
Hospital Care
Services
Services
Citizens / tax payers
Services
29SHIS type Flow of funds
Health Insurer
Providers
Public Funder
Prices
Copayments
Complementary insurance
Basic package
Services
Citizens / premia
30The case of Netherlands (after the Health
Insurance Act, 2006)
- Mandatory purchase for every citizen of a basic
package - From a private health insurer
- With open enrolment
- And community rating
- 130 penalty on premia if not insured
- Individuals have an annual choice among private
insurers - Insurers can contract or integrate health care
providers - Public subsidies make insurance affordable for
everyone - A risk equalization fund compensates insurers for
enrolees with predictably high medical expenses
31Quin és el problema?
- La micro gestió de la despesa
- ... Dependència de solc
- La qualitat de la despesa
- Política partidista en salut i no Salut a totes
les Polítiques - Consens dels agents massa sovint només al voltant
de laugment de la despesa - Els mecanismes de coordinació de difícil
articulació incentiu-compatible entre la
indústria sanitària i els objectius públics de
salut
32PRIMERA PARTE Las piezas del análisis
1.-Estructuración coherente de una organización
(HAX, MAJLUF)
- Sistema de Sistema de
- Planificación control (ajuste
- (Definición de desviaciones)
- Objetivos
- operativos)
- Sistema de Sistema de
- Información financiación
- (e incentivo)
- CULTURA ORGANIZATIVA
- CENTROS DE COSTE / CENTROS DE RESPONSABILIDAD
-
33Las piezas del análisis
- 2- La eficiencia en provisión (consecución de
objetivos de coste y equidad del sistema) - Integración asistencial de proveedores
- Traslado de riesgo (vs. Esquemas retrospectivos)
- Status de los proveedores en las instituciones
sanitarias, más acorde con su capacidad inductora
de demanda y autonomía clínica pretendida
34 35 36ALTERNATIVAS DE ESTRUCTURACIÓN ORGANIZATIVA
37En lo que atañe a la provisión concreta de
servicios, hace falta encontrar un nuevo
equilibrio entre grado de riesgo a asumir por el
proveedor y el financiador. -Bajo un sistema de
pagos misceláneo por acto, por actividad,
retrospectivo etc. el riesgo financiero de la
desviación de gasto lo soporta mayormente el
financiador y se diluyen los incentivos a la
eficiencia. -Una financiación basada en una
compra de base capitativa pura (no ajustada por
riesgo, o por episodio resuelto), coloca al
proveedor en un riesgo excesivo e incentiva a
seleccionar la población de modo poco equitativo.
38III.- LOS INSTRUMENTOS DEFINANCIACION Y
TRASLADO DE RESPONSABILIDADES
39La nueva perspectiva de la evaluación
globalAnalizar el futuro nos lleva también a
un nuevo planteamiento acerca del modo de
afrontar la evaluacion del sistema sanitario, no
en sus partes sino en su conjunto, y ello
aplicado tanto en las percepciones y
constataciones como a los aspectos logísticos y
financieros
40Las nuevas relaciones financieras entre las
partes del sistema sanitariodefinción de las
relaciones financieras generales en el contexto
de (i) una mayor integración (virtual) de
proveedores (ii) con delimitación presupuestaria
reescalando pseudo-tarifas según actividad (iii)
la apertura de financiación no impositiva a
través de nuevas primas comunitarias (iv)
favoreciendo esferas institucionales internas de
gobierno clínico acompañadas de presupuestos
clínicos y con la mirada puesta en la gestión
integrada de las patologías.
41 Por lo demás, sería útil abrir más vías de
financiación en el sistema, hoy no articulable
exclusivamente desde el sector público, ni a
través de los propios proveedores por servicios
asistenciales diferenciados suministrados por
proveedores aislados (vía copagos en el punto de
acceso o pagos directos por elementos
asistenciales utilitaristas). Parece poco
aceptable una política general de apertura de
financiación privada con pagos directos no
regulados. Ello, impide que se pueda pivotar
desde los propios servicios.
42 Mejor a nuestro parecer nuclearla a partir de
una póliza complementaria de base poblacional,
en adición a la prima pública (solidaria)
construída sobre aquella capitativa, de lo que
constituya la póliza básica pública,
complementada con diversidad (y
corresponsabilidad social y financiera) sobre el
territorio y gestionada por proveedores con
mayores niveles de integración.
43 - EN GENERAL Y EN RESUMEN
- REPENSAR EL SECTOR SANITARIO DESDE EL CONJUNTO
DEL SISTEMA DE SALUD, DEL GASTO SOCIAL Y DE LA
ECONOMÍA EN GENERAL - TIEMPO DE ARTICULAR MEDIDAS DE FINANCIACION
DIFERENTES NO POR SER O HACER SINO POR
CONSEGUIR. - FOCALIZAR LA FINANCIACIÓN PÚBLICA PARA LAS
PRESTACIONES CON COSTE EFECTIVIDAD ACEPTABLE - ABRIR MAS FINANCIACION PRIVADA, COORDINADA CON LA
PUBLICA PARA MEJOR GARANTIZAR LA SOSTENIBILIDAD
CONJUNTA DEL SISTEMA
44 - MUCHAS GRACIAS POR SU ATENCION
45THE ANALYSIS ...the departing point the nature
of the systems
- The NHS NATIONAL (aiming to
geographical-universal uniform access conditions)
HEALTH (through an intersectional coordinated
action) SERVICE (by state administered care). - However diversity at the point of access is
unavoidable (not much contribution to reduce
health inequalities in the English NHSLe Grand)
corporative interests of health care providers,
rather than health targets, usually prevail and
some care services prove unmanageable in
political hands (difficulty to say no, lack of
commitment)
46- To minorate these problems NHS have moved to the
provision/ production split, with - DECENTRALISATION in order to improve efficiency
(by transferring responsibilities to providers)
and assure that, if inequalities, they are
acceptable (by choice or being local
communities financially accountable after the
central levelling of resources)
47NHS SYSTEM INCENTIVES for improvementFor
coordination in delivering care (fund-holding on
a capitation risk- adjusted basis), mostly
centred in primary care management of illnesses
(LTCs, Chronic care conditions) and paying for
health outcomes performed.New roles for the
private sector Public-private partnerships,
internal markets in providing public services,
opening complementary private finance for less
cost effective care, once excluded from the
public packages
48...the departing point the nature of the
systems. THE SOCIAL HEALTH CARE INSURANCE
SYSTEMS
- Social (community solidarity- premia) Health
Care (life cycle utilization of affiliates)
Insurance (risk pooling, entitlements of
coverage) System (networks of multiple
independent providers). - However Sustainability implies to restrain open
access, favoring primary care gate keeping for
the delivery of care and a more accurate
screening of the basic package granted for
collective compulsory finance.
49To minorate these problems SHIS have moved towards
- RISK TRANSFER from insurers to affiliates
(copayments, deductibles..) and providers
(risk-rating, prospective case-mix payments,
global budgeting) - INCENTIVES FOR COORDINATION by inserting into the
system new brokers of the individuals care and
lower co-payments to users if they access the
system through primary care - NEW STRATEGIES IN MANAGING ILLNESS EPISODES,
being more selective in what services are in
and out in the former comprehensive package of
services
50BASIC NHS- SHIS DIFFERENCES 1-Degree of
choice between cash transfers versus in-kind
delivery of care 2-Political involvement still
in the public provision/private production split
51NHS- SHIS DIFFERENCES 3- Scope and actual
mix of health care coverage On basic (tax
financed), complementary (tax- favoured, under
regulated community premia) and additional
(private) package of services. With limited
opting-out 4-On the way they allocate the health
care management roles and its finance The flow
of Funds
52NHS type Flow of funds
District Health Authorities
Public Funder
FundHolders or Integrated Providers (Trusts)
Inpatient care
(Capitation risk adjusted)
Primary Care
Hospital Care
Services
Services
Citizens / tax payers
Services
53SHIS type Flow of funds
Health Insurer
Providers
Public Funder
Prices
Copayments
Complementary insurance
Basic package
Services
Citizens / premia
54The case of Netherlands (after the Health
Insurance Act, 2006)
- Mandatory purchase for every citizen of a basic
package - From a private health insurer
- With open enrolment
- And community rating
- 130 penalty on premia if not insured
- Individuals have an annual choice among private
insurers - Insurers can contract or integrate health care
providers - Public subsidies make insurance affordable for
everyone - A risk equalization fund compensates insurers for
enrolees with predictably high medical expenses
55ARGUMENTS FOR ASSESSING THE SUPERIORITY OF EACH
MODEL INCENTIVES TO PROVIDERS FOR AN
EFFICIENT AND EQUITABLE DELIVERY COMPATIBLE WITH
CONSUMERS CHOICE STRATEGIES FOR REDUCING MORAL
HAZARD IN HEALTH CARE CONSUMPTION, HOLDING
EQUITABLE OUTCOMES THE EFFECTIVENESS OF IN-KIND
VERSUS CASH TRANSFERS IN ACHIEVING POPULATION
HEALTH TARGETS
56COMMON GROUNDS FOR BOTH SYSTEMS
- Which part of the coverage should be under public
regulation and collective finance less
predictable, more financially catastrophic - How to decentralise responsibilities minimum
risk-pooling for a credible financial transfer
and competition by improving providers autonomy
the options
57The options
- The frameworks of health care organisation and
finance - Planning/ Finance/ Insurance Risk
management/Purchasing Production of
care - Health and Finance Depart. /Health Insurance
Agencies / Purchasers of care services
/Production and Managerial Units
58EVIDENCE BASED
- Dual fiscal systems for public funding in a
tax competitive context (almost regressive
taxation) labour vs. capital income taxation,
VAT vs. lower income taxes - This calls for an expenditure reduction and in
any case for a more selective (redistributive)
social expenditure adopting the
intergenerational perspective (elderly vs.
youngsters), catalogue of cost effective care
(implemented through commitments at the
individual level), referring target groups (by
screening demand and utilisation reviews..)
59EVIDENCE BASED
- Excluded services, regulated referenced prices
and co-payments, community premia for
complementary servicesnot necessarily less
equitable than some indirect taxes, and usually
more efficient. - Managing financial changes From paying inputs,
to pay for performance (DRG, DM..) to risk
adjusted capitation (to be, to do, to achieve) - THE EQUITY/ EFFICIENCY DILEMMA EQUITY (NO
RISK SELECTION RETROSPECTIVE PER SERVICE
FINANCE) AND EFFICIENCY (PROSPECTIVE POPULATION
BASED, RISK SELECTION) AT THE PROVIDERS LEVEL
THE NEED OF BLENDING SYSTEMS
60 - Alguns exemples i controvèrsies
- 1- La igualtat daccés a lassistència sanitària
- -Desitjable, però no real i efectivament sempre
factible (hi han factors insuperables
diferències en cultura sanitària, educació,
renda, treball... -
- millor identificar-los i conllevarlos que no
lluitar-los des de dintre del sistema sanitari
quan està clar que depenen de factors aliens? - -potser fins i tot no és desitjable (accés a
tot, independentment de lesforç, sense contreure
dures i responsabilitats?..) - -i en tot cas mai possiblement serà perfectament
assolible (privilegis daccés, connexions - En favor de realismes més operatius i menys
frustrants.... - (Janos Kornai, 2006)
-
61 - 2- El que un sistema sigui públic no fa
desaparèixer lexcedent. - Si no és for profit, serà for something
else. Excedent nhi ha sempre en tota activitat
serà més o menys transparent i així
fiscalitzables en democràcia- (diners o beneficis
en espècie) i els seus beneficiaris més o menys
identificats (accionistes, metges empresaris,
professionals buròcrates)....Que no se
identifiquin interessos crematístics no fa que
siguin els interessos dels malalts els qui acabin
essent preservats - 3- La competència horitzontal entre proveïdors
aïllats en un sistema sanitari públic no
funciona tant grans son els costos fixos
enfonsats que tothom hi deixa el coure en la
protecció dels seus comptes (marginalitats,
subvencions dexplotació), en detriment daltres
valors necessaris (la prevenció, coordinar entre
centres i nivells, reduir activitat
innecessària). Si el cas en esquemes verticals
sobre el territori, integrats ni que sigui
virtualment per a no perdre el sentit de al
propietat i la bona gestió dels actius, i sota
formes de finançament de base poblacional i de
pagament per resultats. -
62 - 4- Escassa o nulla acceptabilitat política
general de la obertura de finançament privat de
pagaments directes no regulats. -
- ....la qual cosa no impedeix, si es vol, que
sarticuli fora dels propis serveis, requerint
per part de qui gestioni lassegurament una
pòlissa complementària de base comunitària
(addicional a la prima publica construïda sobre
la base del catàleg públic). - Daquí la importància de fer-ho des de la nova
descentralització territorial. - 5- Gradualisme i radicalisme sel.lectiu com a
estratègies de implantació de canvis per a qui te
una guia clara de navegació. Contra reformes
parcials inconsistents, i contra big bangs,
però sempre amb la brújula del canvi
63 - 6- Alinear-se clarament, davant del desacord
entre analistes en dos temes importants - 1- entre els qui parlen de despesa i mai de
finançament (com si els recursos caiguin del cel
com si la despesa sanitària fos lúnica que
importa en la despesa social, com si la despesa
pública fos lúnica que afecta al benestar de la
gent - 2-entre els qui abans de parlar de despesa
identifiquen les pèrdues de benestar daixecar
impostos (lexcés de gravamen vinculat a una
imposició distorsionadora de leficiència
econòmica) i els que ignoren o mai computen els
costos dels recursos públics - i 3- els qui presumeixen de que tot finançament
amb impostos és sempre més equitatiu que una
disminució de despesa, deixar fora prestacions o
introduir copagaments, i els qui com a mínim
estan disposats a avaluar-ho.
64Problemática diferenciada
- Foco de la financiación pública en
- a) aquellos aspectos de la salud pública (que
ofrecen externalidades positivas sobre el
conjunto de la economía y el bienestar social,
configurando en este sentido bienes públicos de
beneficios indivisibles y generales), y - b) todas aquellas prestaciones asistenciales que
respondan a dos factores, contrastables
empíricamente, sobre la base de - 1) un coste-efectividad suficientemente probado
tanto en prestaciones como en colectivos
destinatarios, y/o - 2) que afecten prestaciones de contingencias de
salud de baja probabilidad de ocurrencia pero que
en el cas de que sucedan, acaben generando
consecuencias financieras catastróficas.
65Problemática diferenciada
- ....Derecho de acceso a la asistencia de base
universal (no discriminatoria según renta del
individuo), aunque limitada en su financiación a
aquellos servicios - a) que respecto del nivel actual de atención
sanitaria supongan incrementos de beneficios en
años de salud ganados, ajustados por calidad,
superiores a los costes adicionales que implica
sobre la atención existente (lo que de hecho
viene sólo a cribar la oferta asistencial nueva)
y/o -
- b) para aquellas prestaciones que muestren en
términos medios unas ganancias por AVACs
superiores a una cifra determinada (treinta mil
euros por año de vida, por ejemplo, aunque esta
cifra requiere una decisión del Parlamento y no
de la Economia de la Salud)
66- ...No hace falta decir que desde esta perspectiva
la mejora de la gestión en la eficiencia del
gasto no és una opción alternativa a la reforma, - ...sino una obligación de higiene en la
provisión y de legitimación de cualquiera sea el
nivel de gasto público que se alcance, y para
ello, la profundización de los procesos de
concertación, con la separación efectiva de
regulación/financiación y provisión/subministro
de los servicios, continua siendo una necesidad.