Hidrologia

1
Hidrologia

• Els problemes de laigua a Catalunya.

Intoducciò a lEnginyeria Civil
Jesús Carrera ETSE Camins, Canals i
Ports Universitat Politècnica de Catalunya
2
Contingut

• Introducciò
• El cicle de laigua
• Gestiò de laigua
• Perspectiva tradicional
• Nova cultura de laigua. Gestiò integrada.
• Els problemes a Catalunya
• El subministrament a larea de Barcelona
• El transvassament del Roine
• El transvassament de lEbre
• La resta del Pla Hidrologic Nacional
• El canvi climatic

3
La situació actual

• "As we enter the 21st century, pressures on
  United States and international water resources
  are growing and conflicts among water users are
  worsening... Globally, the realization is growing
  that the failure to meet basic human and
  environmental needs for water is the greatest
  development disaster of the 20th century...
  (Peter Gleick, Maig, 2003)
• Existeix la percepció, a vegades exageradament
  apocalíptica però no carent de base, de que la
  situació es mala i de que els principis bàsics de
  gestió de laigua (i altres recursos) han de
  canviar.
• La qüestió no resolta es cap a on?

4
El cicle de laigua
5
El Cicle Hidrològic
P ET PLUJA
ET
Evapotranspiraciò

• EL BALANÇ A CATALUNYA
  (mm/a)

Esc. superficial
Escolament Subterràni (recarrega)
UNITAT DE MIDA 1 mm/a 1 l/m2/a 1mm/a x 1000 Km2
1hm3/a
6
Balanços globals (mm/a)
7
Distribució de Laigua a La Terra
8
Evapotranspiració potencial a Catalunya
9
Precipitació mitja anual (mm/any)
10
Conques hidrogràfiques i embassaments de Catalunya
11
Gestiò de laigua
12
Equitat, Solidaritat i Gestió de lAigua
- Entre pobles o països Donem aigua o ens la
treuen? - Equitat social Paga més el que
consumeix més? - Equitat política Drets
hidràulics en funció del partit més votat? -
Interessos daigües amunt i avall Només tenen
drets els davall? o Només manen els damunt? -
Sector agrícola, industrial i domèstic Han de
pagar igual? - Necessitats humanes i ambientals
Prioritzades? - Equitat inter-generacional
Planificació a curt i/o a llarg termini?
13
Metodología Tradicional

• Avaluar recursos.
• 2. Avaluar demandes.
• 3. Si els recursos són menors que les demandes,
  llavors la conca es deficitària.
• 4. Buscar la forma més econòmica de aconseguir
  nous recursos (embassaments, transvasaments,
  etc).
• No era totalment dolenta (buscava lequitat,
  encara que podia pecar de despotisme illustrat).
  Però no era una política de gestió (ser bons),
  sinó de planificació e inversió (miracles).

El problema surt quant aquesta perspectiva es
mescla amb el liberalisme econòmic.
14
Us de laigua a Catalunya actual i futur
CONQUES INTERNES
CONCA DE LEBRE (PART CATALANA)
Font Prat, N. (2002), segons el Pla Hidrológic
de les Conques Internes de Catalunya i el Pla
Hidrológic de la Conca de lEbre. Dades en
hm3/any.  
 
15
La Práctica de la Gestió Integrada

• Reconèixer totes les fonts daigua (EQUITAT)
• Actuar sobre la demanda (EFICIENCIA)
• Integrar la qualitat en la macrogestió
  (SOSTENIBILITAT)
• Avaluació quantitativa (models) (SOSTENIBILITAT)
• Subsidiarietat (PRENDRE DECISIONS PARTICIPATIVES,
  RESPONSABILITATS)

16
Reduir la Demanda

• Polítiques de preus.
• Creixent amb consum unitari. Lelasticitat es
  apreciable.
• Variable en el temps (mes cara en estiu o en
  époques de escasessa).
• Variable en el espai (laigua val mes a Reinosa
  que a Tortosa, tot i que es valori menys).
  Viable? Equitat?
• No es viable externalitzar tots los costs de
  laigua.
• Polítiques destalvi.
• Educació.
• Incentivació fiscal (IVA variable, acreditació).

17
Polítiques Tarifarias
18
Augmentar lOferta i Millorar Garantia

• Embassaments.
• Connexió de xarxes (transvassaments).
• Gestió conjunta.
• Aigua superficial i subterrània.
• Aigua i energia.
• Protecció de recursos.
• Reutilització.
• Recarrega artificial.
• Dessalació.
• Cultiu daigua. Generació distribuïda.
• Reconeixement, valoració, incentivar-lo.
• Visió a nivell de conca.
• P.Ex., El rec per aspersió no es necessàriament
  millor que a manta.

19
Control de Salinitat

• Un vessament en Reinosa (o a la capçalera del
  Duero) fa més mal que a Tortosa.
• Collectors de salmorres al llarg dels rius.
• Els grans desastres han estat més associats a la
  salinització que a problemes de quantitat
  daigua.
• No són suficients els balanços daigua.
• Es precís avançar en els de sals i nutrients per
  a garantir el bon estat dels cossos (masses)
  daigua.
• Protecció.
• Veure a llarg termini.

20
Els efectes poden anar molt per darrera de les
causes(salinització dun aqüífer coster per
sobreexplotació)
21
Evaluació Quantitativa (Models)
22
Evaluació Quantitativa (Models)

• Un model es el sistema de comptabilitat (daigua,
  de sals,...) De les masses (cossos) daigua.
• Una empresa bé gestionada necessita una
  comptabilitat fiable per a identificar problemes,
  establir relacions causa-efecte i avaluar que pot
  passar en el futur.
• ...
• Però, construir i mantenir models es difícil i
  requereix molta informació local.

23
Subsidiarietat

• El dia a dia,
• La presa de decisions participativa no consisteix
  en que algú vingui a explicar i consultar per
  després decidir.
• La responsabilitat només es real quan afecta al
  que decideix.

24
Els problemes a Catalunya

• El subministrament a larea de Barcelona

25
La Demanda dAigua a larea de Barcelona

• Població 4.4 Millions de persones
• Demanda 500 hm3

Urbana Domestica 350
Industrial 150
Consum domestic per cápita 218 l/hab/dia
Comparació Mon 141 l/h/d Europa 240 l/h/d
USA 655 l/h/d Canada 790 l/h/d Alemania 175
l/h/d UK 112 l/h/d
26
Les fonts daigua a Barcelona
200 hm3
106 hm3
193 hm3
27
Fiabilitat del subministrament

• Resultats del model de simulació
• Baixa garantia fallida cada 10 anys
• En les condicions actuals (1996), es necesiten 60
  hm3 mes
• En part, la baixa fiabilitat es deguda a les
  demandes hidroelectriques aigües avall dels
  embassaments

• Ademés,
• Baixa qualitat de laigua
• En resum, tenim poca aigua i es dolenta

28
Recursos i dotacions de la regió de Barcelona
actuals i al 2025 segons tres escenaris
diferents.
Dades de ATLL.
29
Nivel de Renda i Consum Doméstic dAigua
Correlación entre el consumo doméstico de agua y
la renta familiar disponible por habitante en
ventinueve municipios de la EMSHTR R2 0,5271
Fuente E. Tello USO Y AHORRO DEL AGUA EN LAS
CIUDADES a partir de M. Martínez (J. Esquerrà, E.
Oltra, J. Roca i E. Tello coords., La fiscalitat
ambiental a làmbit urbà. Aigua i residus a la
regió metropolitana de Barcelona, Publicacions de
la Universitat de Barcelona, Barcelona., 199976)
30
Els problemes a Catalunya

• El transvassament del Roine (proposta per
  resoldre els problemes daigua a Barcelona)

31
Traçat del transvassament del Roine
32
Perfil hidraulic de la conducciò
Total de bombeig 350 m (mes que per dessalar
aigua salabrosa, la meitat que dessalar aigua de
mar)
33
Discussiò

• Es una soluciò raonable sota criteris
  tradicionals
• PERO
• Es força car
• Poc sostenible a llarg termini
• La gestió integrada (reutilització, recàrrega
  artificial daquifers, politiques de preus i
  estalvi, etc) podria representar una alternativa.
  No es pas fácil i requereix involucració social.
• Lelecciò es una decisiò ideologica

34
Els problemes a Catalunya

• El transvassament de lEbre. El PHN

35
PHN PLAYA
36
Antecedents
37
Plà Hidrológic Nacional
- Previst per la Llei d'Aigües - Llei -
volum a transvasar - obres de interès
general - Memòria
38
PHN Metodología
1. Avaluar recursos (per conca) r 2. Avaluar
demandes dara, dpres i futures, dfut 3. Si
els recursos són majors que demandes futures
(rgtdfut) llavors la conca és potencialment
excedent Si els recursos són menors que les
demandes presents (rltdpres), llavors la conca és
deficitària (estructural o conjunturalment) 4.
Buscar la forma més econòmica de transvasar aigua
entre conques
39
Escasessa Conjuntural I Estructural
40
Zones amb Superavit
41
Volum a Transvassar
42
El Traçat
43
Crítiques al PHN (acceptant metodologia)
- SOBREVALORA LA DEMANDA - La demanda
baixarà al augmentar el cost - ANÀLISIS
ECONÒMIC Portar aigua a Almeria és més
costós (energètica i econòmicament) que
dessalar - NO FOMENTA GESTIÓ INTEGRADA (només
fa obres) - Estalvi -
Reutilització - Protecció recursos
- Generació de recursos alternatius
44
Crítiques al PHN (Metodològiques)

• EQUITAT
• Potser sí, però no argumentada, ni acceptada
• PRESA DE DECISIONS PARTICIPATIVA
• Sense comentaris
• SOSTENIBILITAT
• Dubtosa, no fomenta gestió integrada
• RESPONSABILITAT
• Difusa, poc transparent
• EN RESUM, ANTIC
• Pot haver estat un bon pla pel segle XX, però no
  pel XXI

45
Alternatives

• REDUIR VOLUM TOTAL
• DISTRIBUIR CONQUES CEDENTS (Duero, Ródano)
• FOMENTAR, A NIVELL DE LLEI, BONES PRÀCTIQUES DE
  GESTIÓ DE LAIGUA. Gestiò integrada

46
TRANSVASSMENT I CANVI CLIMÀTIC
47
Els problemes a Catalunya

• La resta del Pla Hidrologic Nacional

48
Actuacions previstes al PHN
49
ALTRES IMPACTES
REDUCCIÓ DAPORTS DAIGUA AL MAR (1000 hm3 de
transvassaments i uns 3000 hm3 per nous regadius)
això implica augment de la cunya salina, reducció
de la pesca, augment de la salinització. AUGMENT
DE NUTRIENTS I EUTROFIZACIÓ (degut als nous
regadius) això implica estades danoxia,
eliminació de moltes espècies, problemes de
potabilizació, REDUCCIÓ DE TRANSPORT DE
SEDIMENTS (degut a embassaments per als nous
regadius) implica regressió del delta ETC
Lo dolent del PHN no són els transvases, sinó els
seus fills
50
Imatges que surten a la web quan es busca
Segarra-Garrigues a la web (Juliol, 2002)
51
El Reg del Segarra-Garrigues
52
Impactes Del Canal Segarra-Garrigues

• Afeccions a la flora, la fauna i el terra
• Múltiples espais PEIN
• Afeccions als Recursos Hídrics
• Es treuen uns 400 hm3/any (més que al transvase).
• Contaminació de aqüífers (nitrats, salinització,
  ascens de nivells, etc).
• Nou regim en els rius, menys transport de sòlids,
  eutrofizació.
• Afeccions al Paisatge
• Afecta a unes 72.000 ha dun paisatge singular
  en Catalunya.
• Afeccions a lAgricultura, Ordenació del
  Territori. Aspectes Socials
• Augment de la pressió sobre un recurs escàs.
  Creació de noves expectatives i possibles
  conflictes amb els regants del Canal dUrgell.

53
Espais dInteres Natural
54
Els problemes a Catalunya

• El canvi climatic

55
El cicle de laigua global
(National Academy of Science,1987)
56
El Canvi Climàtic
El cicle de laigua està relacionat amb la resta
dels cicles globals
57
TENDENCIA DE LA PRECIPITACIÓ EN LES CONQUES
ESPANYOLES, 1947-1999 (Ayala, 2002)
58
REDUCCIÓ DE RECURSOS PER 2060 () (Ayala, 2002)
59
Conclusions. Futura enginyería de laigua?

• Gestiò de laigua Nova cultura de laigua.
• El subministrament a larea de Barcelona
  requereix atenció.
• El transvassament del Roine es una possible
  solució, pero no la mes encissadora.
• El transvassament de lEbre no sembla una solució
  moderna (OK pel s.XX, no pas pel XXI)
• La resta del Pla Hidrologic Nacional es mes
  preocupant i perillosa que el transvassament.
• El canvi climatic no sembla preocupant a
  Catalunya, pero sha destar a sobre.