Presentacin de PowerPoint

1
CRÈIXER EN UN MÓN COMPLEX
CICLE DE CONFERÈNCIES PROJECTE 0-3
ANYS Carles Parellada Enrich ICE UAB Mataró, 16
de març del 2006
2
LESCOLA I LEDUCACIÓ A DEBAT
ALGUNES CONSIDERACIONS PRÈVIES Una promesa que
no sha complert la de la societat de loci i el
benestar alguns dels seus efectes
collaterals Una pregunta encara sense resposta
per què continuem atrapats en aquesta
fantasia? Una certesa de res serveix mirar cap
el passat !!! LEDUCACIÓ HA DE JUGAR UN PAPER
SIGNIFICATIU A LHORA DAFRONTAR ELS SEUS REPTES
LESCOLA TÉ UN COMPROMÍS AMB LES PERSONES I LA
SOCIETAT LA SOCIETAT TÉ OBLIGACIONS VERS ELS
INFANTS I VERS LEDUCACIÓ LEDUCACIÓ NO ÉS
NEUTRA LESCOLA SHA DE COMPROMETRE AMB UNA
EDUCACIÓ QUE VAGI MÉS ENLLÀ DELS PROCESSOS DE
SOCIALITZACIÓ Perquè això sigui possible lescola
sha de construir, tant des de la seva filosofia
com des de la seva pràctica, des de la
PARTICIPACIÓ, la COOPERACIÓ i la INNOVACIÓ
3
COMPLEXITAT I VIDA
Aquest plantejament que ens fem cal orientar-lo
des de la perspectiva de la complexitat, amb tots
els seus reptes i paranys Una pregunta fonamental
és DON EMERGEIX LA FORÇA PER VIURE? LA VIDA
APAREIX EN EL MATEIX VIURE EL CONCEPTE
DAUTOPOIESI LA FORÇA PER VIURE NO LADQUIRIM A
TRAVÉS DE LACUMULACIÓ, SIGUI DE BENS MATERIALS,
SIGUI DE PRESTIGI, SIGUI DIDEES, ... SINÓ QUE
LOBTENIM DELS QUE ENS LHAN TRASPASSAT
LAMOR ÉS ALLÒ QUE FONAMENTA LESSÈNCIA HUMANA I
EL CREIXEMENT DE LES PERSONES LESTELA
FILOGENÈTICA LA COMPLEXITAT DE LES RELACIONS EL
FALS RECURS DE LESTRUÇ
4
CREIXEMENT I COMUNICACIÓ
EL TÀNDEM BIOLOGIA - RELACIÓ EL PARADIGMA DE LA
COMPLEXITAT EN ELS CONTEXTS EDUCATIUS
DUALITATS ELS PROCESSOS DE VIDA MOVIMENT SENSORIA
LITAT LLENGUATGE REPRESENTACIÓ I CONEIXEMENT ELS
ENFOCS SISTÈMICS DE LA COMUNICACIÓ I LES
RELACIONS, ELS ORDRES DE LAMOR LA
PERTINENÇA (inclusió exclusió) LEQUILIBRI
ENTRE DONAR I REBRE (víctimes) LACCEPTACIÓ DELS
ROLS I FUNCIONS (ordre) LAMOR CEC I LES
TRIANGULACIONS (embrollos) La importància
de . LA SUPERVIVÈNCIA I LA REALITZACIÓ . EL
LLOC QUE OCUPA LA PERSONA,
EL LLOC QUE OCUPA LA
COMUNITAT . ELS PERILLS DE LA RESSONÀNCIA SOCIAL
EN EL MARC DE LEDUCACIÓ
5
SI TOT FOS TAN SENZILL!!!
ELS DUBTES EXISTENCIALS? . És possible canviar
el que sembla impossible? Gairebé està tot dit,
imaginat, comprovat, ..., no serà que estem
davant duna situació irresoluble?
. No sembla tot plegat
massa complicat, no està tot massa confós, no és
excessivament incert?
. Estem preparats
per assumir aquest paradigma de la complexitat,
que dalguna manera ve a donar-li la volta al món
educatiu en el que ens movem?
ALGUNES PREGUNTES QUE PODEN ORIENTAR LA NOSTRA
INQUIETUD . Tenim les emocions al punt?, com
estan els nostres ordres de lamor?

. Comprenem el paper que juguen els processos de
vida en el desenvolupament dels infants?, hem
integrat el valor del que és biològic, allò que
arriba de la vida i la consolida?

. En quina mesura, personal i
professionalment, estem atrapats en un cercle
viciós, repetint esquemes daccions i
enfrontant-nos als mateixos conflictes?, en quina
mesura ens sentim cansats, desvitalitzats, ...?
. Quina representació ens fem de
com ens sentim, quin sentit li podem atribuir a
tot plegat?
6
EL COMPROMÍS AMB LACCIÓ
SABER ESCOLTAR I OBSERVAR, NO ANTICIPAR-SE LA
CALMA RECUPERAR LA CONFIANÇA EN ELS PROPIS
RECURSOS I EN ELS DELS ALTRES ASSENTIR RESPECTAR,
RECONÈIXER, ACOMPANYAR ACTIVAR LA CONSCIÈNCIA
DAVANT DELS SENTIMENTS QUE ENS MOBILITZEN NO
ESPANTAR-SE, TOT APRENENT A DISCERNIR ENTRE LA
INSEGURETAT I LA POR ORIENTAR-NOS VERS LENERGIA
QUE ENS DONA FORÇA, DECANTANT-NOS PEL COSTAT
POSITIU DE LEXPERIÈNCIA DEIXAR-NOS
SORPRENDRE ANAR INTEGRANT QUE UN AUGMENT DE
COMPLEXITAT COMPORTA INCERTESA DISMINUIR EL GRAU
DE COMPULSIVITAT CAP AL CONTROL I LACUMULACIÓ,
SENSE RENUNCIAR AL PAS DE LA INFORMACIÓ AL
CONEIXEMENT I A LA SABIDURIA ENTENDRE ELS
SÍMPTOMES COM A SENYALS DALERTA, NO CONFONDRELS
AMB EL PROBLEMA
7
ALGUNS OBJECTIUS
... per afavorir el canvi i construir projectes
dinnovació que comportin la participació i la
cooperació, i abastin els reptes plantejats, cal
... RECUPERAR EL VALOR PEDAGÒGIC DE
LORGANITZACIÓ DE LESPAI, EL TEMPS, ELS
MATERIALS I ELS AGRUPAMENTS, AIXÍ COM DE LES
ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES I DELS LLENGUATGES
EXPRESSIUS, PENSANT EN RESPONDRE A LES
NECESSITATS DELS INFANTS AFAVORIR LAPRENENTATGE
COMPLEX QUE INTEGRI TOTS ELS SABERS, DES DE LA
DIMENSIÓ DEL PLAER I DEL CONEIXEMENT AMB
SENTIT DESPLEGAR, A LLARG PLAÇ, UN ITINERARI DE
CREIXEMENT DELS INFANTS VERS LAUTONOMIA, LA
CREATIVITAT, EL METACONEIXEMENT, LA
RESPONSABILITAT I LESPIRITUALITAT DESENVOLUPAR
CONTEXTS ESCOLARS QUE POSSIBILITIN ESCRIURE
BIOGRAFIES DE VIDA, PASSANT DUNA ESCOLA
DESCRIPTIVA A UNA ESCOLA NARRATIVA GARANTIR LES
CONDICIONS ADEQUADES PEL TREBALL EN EQUIP I LA
CONSOLIDACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA AJUSTAR LA
FORMACIÓ A LES NECESSITATS REALS DELS EDUCADORS/ES
8
IDEES I PROPÒSITS FINALS
SÓN NECESSÀRIES LES PEDAGOGIES? EL REPTE DE LA
PEDAGOGIA SISTÈMICA LA PARADOXA DE LA HISTÒRIA DE
LES AVELLANES MATURANA I LEDUCACIÓ ... DEIXEU
QUE EL QUE TINGUI SENTIT DEL QUE HEU ESCOLTAT
FACI EL SEU EFECTE, DEIXEM DE BANDA LES PRESSES,
LES CULPABILITATS I ELS SENTIMENTS
DINCOMPETÈNCIA, I SINTONITZEM AMB LA INTUÏCIÓ I
LAMOR
9
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Compredre la comunicació
Sebastià Serrano (Editorial Columna
Barcelona 1999) Calidad de vida
Rebeca Wild
(Editorial Herder Barcelona 2003) Los siete
saberes necesarios para la educación del futuro
Edgar Morin (Editorial Paidós Barcelona
2002) Los patitos feos y El murmullo de los
fantasmas Boris
Cyrulnik (Editorial Gedisa Barcelona
2001-04) Educació, hi ha un tresor amagat dins
Jacques Delors
(Edicions UNESCO Barcelona 1996) El sentido de
lo humano
Humberto Maturana (J.C. Saez editor Chile
1991) Amor y juego fundamentos olvidados de lo
humano H. Maturana y G. Verden (J.C. Saez editor
Chile 93) La ética en el pensamiento y obra
pedagógica de L. Malaguzzi Alfredo Hoyuelos (Rosa
Sensat/Ocataedro BCN 2004) La intervención
estrátégica en los contextos educativos Andrea
Fiorenza y Giorgio Nardone (Herder BCN 04) Sin
raíces no hay alas
Bertold Ulsamer (Luciérnaga Barcelona
2004) Eres uno de nosotros
Mariane Franke (Editorial
Alam Lepik Buenos Aires 03)
10
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
Lexperiència emocional densenyar i aprendre
I. Salzberger i altres (Edicions 62/Rosa Sensat
BCN 92) Protocolos de poder o reconocimiento
Ruth Swartz (Ediciones
Iberoamericanas Chile 1985) Emociones y
lenguaje en educación y política
Humberto Maturana (Ediciones Dolmen/Oceano -
Chile 90) Educar para ser
Rebeca Wild (Editorial
Herder Barcelona 1999) El regal de la
comunicació
Sebastià Serrano (Edicions Ara Barcelona
2002) Si supieran cuanto los amo
Jirina Prekop y Bert
Hellinger (Editorial Herder BCN 03) Del gesto a
la palabra
Boris Cyrulnik (Ediciones Gedisa
Barcelona 2004) Volver a casa recuperación del
niño interno
John
Bradshaw (Los libros del comienzo Madrid 94) La
trama de la vida
Fritjof Capra (Anagrama
Barcelona 1998) La felicidad es posible
S.
Vaninstendael i J. Lecomte (Gedisa Barcelona
02) Paz, amor y autocuración
Bernie Siegel (Ediciones Urano
Barcelona 1990)
11
BIOLOGÍA DEL CONOCER Y DEL APRENDIZAJE (Humberto
Maturana)
No es la razón la que guía lo humano, es la
emoción. Los desacuerdos nunca se resuelven desde
la razón, se resuelven desde la cordura. No es
cierto que los seres humanos somos seres
racionales por excelencia, somos, como mamíferos,
seres emocionales que usamos la razón para
justificar u ocultar las emociones en las cuales
se dan nuestras acciones. Esto no es una
desvalorización de la razón, es una invitación a
darnos cuenta de que somos en el entrelazamiento
del razonar y el emocionar en el vivir cotidiano,
y a hacernos responsables de nuestros deseos.
Qué se espera de la Educación? La tarea de la
Educación tiene que ver con el tipo de mundo que
queremos vivir. La Educación se da en la
convivencia social. La emoción que funda lo
social, que hace posible esa convivencia, es el
amor. Las emociones son disposiciones corporales
dinámicas que especifican el dominio en que nos
movemos en nuestro hacer, y que constituyen como
acciones a nuestro hacer. Si uno mira la
historia de lo humano, uno descubre que lo humano
se constituye, en la convivencia social en que
surge el lenguaje, y esa convivencia se da en la
aceptación del otro, no en la agresión. Y tanto
es así que el noventa i nueve por ciento del
sufrimiento humano viene de la negación del amor.
Pienso que es posible educar responsablemente
sólo si uno se hace cargo de la participación que
uno tiene en el mundo que trae a la mano en la
convivencia con el otro, ya sea como educador uno
y el otro como educando, o viceversa, sin
hipocresía, sin fingir que se está con el otro en
la aceptación, cuando no se está. La educación
responsable requiere reconocer que el amor es su
fundamento.