EL MONOPOLI Microeconom

1
EL MONOPOLIMicroeconomía Avançada I

• Montse Martinez
• Natalia Orozco
• ProfessorXavier Martinez-Giralt
• http//pareto.uab.cat/xmg/

2
1. Monopoli
3
a) Definició

• Situació dun sector del mercat econòmic en la
  que un únic venedor/productor (monopolista)
  oferta el bé o servei que la demanda requereix
  per cubrir les seves necessitats daquest sector.
  
• Extrem oposat de la competència perfecta.

4
b) Condicions necessàries per a laparició del
monopoli

• 1) Control dun recurs indispensable per obtenir
  el producte. 
• 2) Disposar duna tecnología específica que
  permeti a lempresa produir, a preus raonables,
  tota la quantitat necessària per abastir el
  mercat aquesta situació a vegades es denomina
  monopoli natural .

• 3) Disposar del dret de desenvolupar una patent
  sobre un producte o procés productiu. 
• 4) Disfrutar duna concessió otorgada per lEstat
  que otorgui a lempresa el dret en exclusiva per
  produir un be o servei.

5
c) Supòsits dun monopoli

• Els venedors són fixadors de preus
• Els venedors no actúen estratégicament
• Lentrada al mercat està totalment bloquejada
• Els compradors són preu acceptants.

6
d) Raons per a lexistència del monopoli

• Economíes descala i economíes damplitud.
  Exemple? serveis públics gas, enèrgia elèctrica,
  aigua, servei telefònic
• Incentius per a la innovació. Sense protecció, un
  innovador no pot disfrutar dels beneficis de la
  innovació molt de temps, pel que debilita
  lincentiu a innovar.
• Barreres a lentrada de noves empreses legals o
  naturals.

7
2. Tipus de monopoli

• Podem distingir entre monopolis naturals, trusts,
  càrtels
• i fusions entre empreses, entre daltres.

8
a) Monopoli natural

• Es dóna quan hi ha una única font doferta duna
  matèria prima o quan una empresa pot abastir tot
  el mercat a un preu més baix del que podríen
  fer-ho dos o més empreses.
• El monopoli natural no pot controlar preus perqué
  es troba amb cinc límits
• ? La competència potencial 
• ? El factor competitiu permanent 
• ? Lelasticitat de la demanda 
• ? Els substituts 
• ? La llei de rendiments decreixents 
• És creat pel consumidor, que sempre té
  lalternativa de triar un producte alternatiu.

9
b) Monopoli pur

• El monopoli pur una única empresa en una
  indústria normalment no es dóna en la economia
  real, excepte quan es tracta duna activitat duta
  a terme mitjançant una concesió pública.
• Existeix un monopoli pur si només hi ha un únic
  venedor en un mercat ben definit amb molts
  compradors.
• A la realitat, tots els productes tenen algún
  substitut més o menys bo, per això és més
  correcte parlar de poder de mercat.

10
c) Monopsoni

• Quan hi ha un comprador i molts venedors.  
• ? Quan hi ha un únic comprador dun insumo, diem
  que existeix un monopsoni.
• ? Si hi ha uns quants compradors diem que hi ha
  un oligopsoni.

11
d) Trusts

• Els productors intenten crear acords per obtenir
  poder monopolista sobre el mercat tot i que
  sofereixi la imatge de que impera la
  competència.
• Aquests acords no tenen per qué ser illegals,
  excepte quan sadopten amb la finalitat de
  monopolitzar el comerç. 

12
e) Càrtels

• És una organització de productors lobjectiu de
  la qual és guanyar quotes de mercat, controlar la
  producció i regular els preus.
• La OPEP nés un exemple clar.

13
f) Fusions

• Intent dorganitzar la indústria amb la finalitat
  daconseguir un control monopolista del mercat.
• Combinació dempreses tendent a reduir la
  competència pot tenir un caràcter vertical,
  horitzontal o de conglomerat.
• Qualsevol fusió que pretengui aconseguir un poder
  monopolista i actuar contra linterés públic serà
  prohibida. 

14
g) Monopoli artificial

• Neix com a conseqüència del mandato
  gubernamental, contrariant els desitjos del
  consumidor.
• Poden ser públics (estatals) o privats.
• Sels crea per raons estratégiques.

15
h) Oligopoli

• Es un mercat que es troba en una posició
  intermitja entre el que es coneix com a
  competència perfecta i el monopolio, en el que
  només existeix un fabricant o distribuidor.
• Els productors tenen incentius per colaborar
  fixant els preus o repartint-se els segments del
  mercat, la qual cosa provoca una situació
  semblant a la del monopoli.
• Exemple el mercat de petroli i el dels detergents.

16
i) Competència monopolística

• És dóna quan les empreses, per tal daugmentar el
  seu poder de mercat, disminueixen la
  substituibilitat del seu producte el diferencien
  daltres productes ja sigui pel disseny, pels
  complements o per tècniques publicitàries.
• Exemple La empresa General Motors té el monopoli
  dels automòbils Opel. El seu producte ha de
  competir amb altres productes que a la vegada
  estàn monopolitzats per altres empreses.

17
3. Preu i nivell de producció
18
a) Qué succeeix amb la quantitat del monopoli?

• El nivell de producció que maximitza els
  beneficis ve donat per aquella quantitat que
  permet fixar el màxim preu posible.
• Només es maximitzaràn els beneficis quan la
  producció es trobi en el nivell en el que
  lingrés marginal de lempresa sigui igual al seu
  cost marginal. 
• El monopoli ofereix una quantitat menor que la
  competència perfecta.

19
b) Qué succeeix amb el preu del monopoli?

• Quan en un mercat hi ha una única empresa, és
  probable que lempresa pugui fixar lliurement els
  seus preus.
• El preu que cobra per unitat es deriva
  directament de la corba de demanda del mercat.
  Projecta la quantitat que ha decidit produir
  sobre la corba de demanda, determinant així el
  preu al que el mercat li comprarà tota la seva
  oferta.
• El monopoli estableix un preu major que la
  competència perfecta.

20
c) Gràfic del monopoli
21
d) Resultat

• El productor monopolista té una gran influència i
  control sobre el preu del bé, ja que aporta i
  controla la quantitat total que sofereix al
  mercat.
• Al maximitzar el seu benefici particular, es
  sitúa en un nivell dactivitat inferior a aquell
  que maximitzaría el benefici global de la
  societat.

22
Efecte dun impost sobre la producció

• Un impost pot afectar de forma diferent al
  monopolista i a la indústria competitiva.
• En el monopoli el preu pot pujar de vegades en
  una quantitat superior a la de limpost.

23
4. Discriminació de preus
24
a) Definició

• Vendre el producte a diferent preu en funció del
  tipus de consumidor.
• Es requereix que les classes de consumidors
  siguin identificables i separables.
• Es tracta de vendre el producte a un preu més
  elevat a aquell tipus de consumidor que valori
  més el bé, i de vendrel a un preu més baix a qui
  el valori menys.
• La revenda ha de resultar difícil.
• Daquesta manera saugmenta el benefici.

25
b) Tipus de discriminació Discriminació de
primer grau o perfecta

• El venedor fixa preus diferents per a cada
  consumidor i per a cada unitat comprada per cada
  un dells, extraient tot lexcedent del
  consumidor.
• No es dóna en el món real.
• La pèrdua irrecuperable amb aquest tipus de
  discriminació es cero, és a dir, desde el punt de
  vista de leficiència en la assignació, un
  monopoli que practica aquesta discriminació
  aconsegueix el mateix resultat que la competència
  perfecta.

26
b) Tipus de discriminacióDiscriminació de primer
grau o perfecta

• ? El benefici del monopolista és làrea ADF
  (sense discriminació sería làrea BCDE ).
• ? Lexcedent del consumidor és 0(sense
  discriminació sería el triangle ABC).

27
b) Tipus de discriminació Discriminació de segon
grau o preu no linial

• El preu unitari varía amb la quantitat adquirida
  però no amb la identitat del consumidor.

28
b) Tipus de discriminació Discriminació de
tercer grau o (espacial)

• El venedor distingueix als consumidors en grups
  diferents, fixant un preu diferent per a cada
  grup.

29
c) Per qué dóna un benefici major?

• Si posa un preu fixe elevat, perdrà les vendes
  daquells compradors potencials que valorin menys
  el producte
• Si el preu fixat es baix, perdrà els ingresos
  adicionals daquells compradors potencials que
  estiguèssin disposats a pagar més per el mateix
  bé.
• Si el monopoli pugués discriminar en preu,
  aconseguiría incrementar el seu benefici
• Quant més perfectament pugui el monopoli
  discriminar preus, més saproximarà el seu nivell
  de producció al nivell de producció competitiu.

30
5. Costos socials i ineficiència del monopoli
31
a) Cost social

• El poder del monopoli implica que el preu es
  superior al cost marginal, per tant, això provoca
  un empitjorament del benestar dels consumidors i
  una millora de les empreses.
• També existeix una pèrdua deficiència quan
  lempresa monopolística ha de dedicar recursos a
  mantenir la seva posició de poder, desalentant
  possibles competidors, aconseguir franquicia
  legal, sobornar algún funcionari
• El cost social que porta el monopoli mou als
  governs a actuar per tractar deliminar-los.

32
b) Pèrdua social del excedent del consumidor en
el monopoli

• En el monopoli, el preu és més alt i els
  consumidors compren menys, per tant, els
  consumidors perden una quantitat dexcedent
  representada pel rectangle.
• El productor, en canvi, guanya excedent.

33
b) Pèrdua social del excedent del consumidor en
el monopoli

• Restant la pèrdua dexcedent del consumidor del
  increment del excedent del productor, veiem una
  pèrdua neta dexcedent, que és la pèrdua
  irrecuperable deficiència provocada pel poder
  del monopoli.
• Es produeix una ineficiència perqué la producció
  és menor que en condicions competitives, per
  tant, el cost daquesta és la pèrdua
  irrecuperable deficiència.

34
6. Límits al poder monopolista
35
a) Víes contra el poder monopolista

• Les lleis antimonopoli impedeixen que les
  empreses acumulin excessiu poder de monopoli
  degut al seu cost social.
• Contràriament al mercat competitiu, la regulació
  de preus pot eliminar la pèrdua irrecuperable
  deficiència provocada pel poder del monopoli.
• Hi ha diferents vies que el govern utilitza per
  tractar deliminar el poder dels monopolisa)
  Regular-losb) Nacionalitzant-los c)
  Eliminant-los

36
a) Víes contra el poder monopolista
Regulant-los

• Regulant les condicions en les que poden actuar
  els monopolis, daquesta manera lEstat tracta de
  protegir al consumidor.
• Exemple fixant tarifes, exigint un nivell de
  qualitat de serveis

37
a) Víes contra el poder monopolista
Nacionalitzant-los

• Daquesta manera lEstat es qui gestiona el
  monopoli, en condicions més favorables per als
  consumidors.

38
a) Víes contra el poder monopolista
Eliminant-los

• Trencar la situació de monopoli
• ? Permetre laccés al mercat de nous
  competidors
• ? Obligant a les empreses monopolístiques a
  realitzar desinversions per a disminuir el seu
  control del mercat
• ? Fixant límits màxims de quota de mercat que
  una empresa pot controlar
• ? Prohibint determinades operacions de
  concentració empresarial.

39
b) Beneficis del poder monopolista

• Alguns monopolis ofereixen també una sèrie
  davantatges, difonen certs efectes socials
  beneficiosos, per la qual cosa, són consentits i,
  fins i tot, promocionats i protegits pels
  governs.
• La protecció legal de la monopolització de
  patents industrials és una manera destimular
  linvestigació i el progrés tecnològic.
• Molts cops, el que desde un punt de vista local
  és un mercat monopolista, pot ser, en realitat,
  altament competitiu a nivell internacional.

40
Per tant

• LEstat més que prohibir lexistència de
  monopolis, tractarà dintervenir mitjançant
  reglamentacions que promoguin els seus efectes
  beneficiosos i contrarestant els perjudicials.

41
7. Comparació amb la competència perfecta
42
a) Competència perfectaDefinició

• Es dóna quan les empreses manquen de poder per
  manipular el preu en le mercat (preu-acceptants),
  i es dona una maximització del benestar.
• Situació ideal del mercat de béns i serveis, en
  els que la interacció doferta i demanda
  determina el preu.

43
a) Competència perfecta Condicions

• Un mercat és perfectament competitiu quan
• ? Hi ha molts productors i consumidors.
• ? Les empreses venen un producte homogeni.
• ? La tecnología està a labast de totes les
  empreses.
• ? Les empreses i els consumidors tenen
  informació completa i gratuita, sobre els preus i
  quantitats ofertades dels béns.
• ? No hi ha problemes dentrada o sortida al
  mercat, com tampoc de revenda.
• Aquestes condicions són molt estrictes i pocs
  mercats les compleixen totes.

44
b) Monopoli i lliure competència

• La principal diferència entre una empresa
  monopolista i una empresa competitiva és
• ? Lempresa monopolista té una major llibertat
  per ajustar tant el preu com la quantitat
  produïda en el seu intent de maximitzar
  beneficis, tot i que aquest control sobre el preu
  no és absolut.
• ? Per tant, quan una empresa es monopolitza, el
  preu de venda serà major i el nivell de producció
  inferior.

45
b) Monopoli i lliure competència

• Demanda que enfronta lempresa i lingrés
  marginal
• Competència perfecta
  Monopoli

46
b) Monopoli i lliure competència

• Determinació del nivell de producció
• Competència perfecta
  Monopoli

47
b) Monopoli i lliure competència

• Beneficis econòmics
• Competència perfecta
  Monopoli

48
b) Monopoli i lliure competència

• Eficiència
• Competència perfecta
  Monopoli

49
b) Monopoli i lliure competència

• A lincrementar la quantitat produïda

Lliure competència Monopoli
Preus constants decreixents
Ingressos mitjans Constants Iguals al preu DecreixentsIguals al preu
Ingressos marginals ConstantsIguals al preu DecreixentsMenors al preu
50
b) Monopoli i lliure competència

• En el punt dequilibri

Lliure competència Monopoli
Costos marginals Ingressos mitjos Ingressos Marginals
Costos mitjos Preu Menors al preu
Beneficis Normals Extraordinaris
Quantitat produïda Màxima eficiència Inferior
Preu Màxima eficiència Superior
51
8. Exemple dun monopoli

• Telefónica Nacional de España

52
TelefónicaHistòria

• En 1924, neix la companyía telefónica Nacional de
  España per unificar les diferents reds de
  telefonía que fins aleshores governaven a
  Espanya.
• Però no va ser fins 1945 quan el Govern
  nacionalitza Telefónica adquirint les accions en
  poder de ITT i comença a operar com a monopoli
  estatal.
• Desde llavors, el mercat de telecomunicacions
  sha desenvolupat molt. Desenvolupament marcat
  per la liberalització, limparable creixement de
  la telefonía mòbil, la irrupció dInternet i,
  últimament, la veu sobre IP.

53
TelefónicaLiberalització

• Lany 1994 Telefónica va rebre el primer 'avis'
  amb la liberalització de la telefonía mòbil, que
  es materialitza un any després amb la concessió
  de la licència GSM a Airtel Móviles (Vodafone),
  que comença a oferir servicios de telefonía mòbil
  en octubre de 1995.
• A la vegada, Retevisión (Auna) aconsegueix lany
  1996 la licencia de segon operador de telefonía
  bàsica.
• La Comisió Europea sollicita al Govern espanyol
  la liberalització del sector de les comunicacions
  a partir de gener de 1998 i que sotorguin les
  licencies als nous operadors.

54
TelefónicaFi del monopoli

• L1 de gener de 2001 es completa la
  liberalització de les telecomunicacions.
  Telefónica perd el monopoli dun dels seus
  principals negocis les trucades locals.
• Ha de facilitar laccés dels seus competidors al
  bucle local. A canvi, les operadores pagaràn un
  lloguer fixat pel Govern.
• Aquestes noves empreses comencen desde cero
  contra Telefónica, que entra en al mercat lliure
  amb tots els clients i totes les
  infraestructures. Han dinvertir en reds o
  llogar-les al ex monopoli, junt a altres lastres
  com els prefixos que han dutilizar els seus
  clients per utilitzar els seus serveis.

55
TelefónicaCompetència desigual

• Mentre que en la telefonía mòbil existeix una
  competència "real", la liberalització de la
  telefonía fixa no ha complert totes les seves
  expectatives, lastrada per la inercia del fort
  monopoli.
• Telefónica manté prop dun 80 del mercat i només
  sobreviuen una decena de les més de 50 companyíes
  que van surgir per competir amb ella a làmbit
  nacional.
• La telefonía fixa no ha crescut com sesperava.
• La situació segueix fortament marcada per la
  dependència de la red Telefónica.

56
9. Resum i conclusions
57
a) Resum

• Amb el monopoli hi ha un únic productor i
  lentrada al mercat daltres proveïdors està
  bloquejat.
• Un monopoli reconeix que la quantitat que ven
  influeix en el preu que rep per la seva
  producció. Lempresa es fixadora de preus.
• Un monopolista produeix menys que una industria
  competitiva amb els mateixos costos. De fet, un
  monopolista produeix una quantitat massa
  petita, en el sentit de que lexcedent total
  augmentarà si lempresa tinguesi que pujar la
  producció.
• Un monopolista fixarà un preu més elevat que en
  competència perfecta.

58
a) Resum

• Un monopoli pot ser capaç dobtenir més beneficis
  practicant la discriminació de preus, és a dir,
  cobrant preus diferents a les diferents classes
  de compradors, sempre que pugui identificar als
  grups de consumidors amb diferent disposició a
  pagar.
• El monopoli en relació amb la competencia
  perfecta, implica una pèrdua dexcedent del
  consumidor per als demandants. Es un senyal
  dineficiència de Pareto.
• Els governs sovint opten per regular els
  monopolis naturals. El tipus de mecanismes
  reguladors adoptats poden influir en la conducta
  de lempresa regulada

59
b) Conclusions

• Tot i que en leconomía de molts països hi ha
  exemples de mercats que són sumament competitius
  o monopolístics, els mercats de la majoría de
  béns i serveis es situen en algún punt intermig
  entre aquests dos extrems.