Sin t

1
U.D.12 Les transformacions dels anys seixanta
Creixement econòmic i immobilisme polític
El desarrollismo (1950-1973)
1.- La rehabilitació internacional del franquisme
2.- Lesgotament del model autàrquic (1950-1959)
3.- El miracle econòmic espanyol (1959-1973)
4.- Limpacte demogràfic i social del
desenvolupament
5.- Entre loberturisme i limmobilisme polític
(1959-1973)
6.- La condició social de la dona
2
U.D.12 Les transformacions dels anys seixanta
Eix cronològic del creixement econòmic i
immobilisme polític
GOVERN DELS TECNOCRÀTES
EXPANSIÓ ACCELERADA DE LECONOMIA
MOVIMENT MIGRATORIS
1959
1960
1961
1962
1963
1964
1965
1966
1967
1968
1969
1970

• Independència de Guinea Equatorial

• Llei de premsa

• Pla destabilització.
• Creació dETA

• Contuberni de Munic

Llei Orgànica de lEstat . Llei de llibertat
religiosa Llei de Seguretat Social
Cessió dIfni al Marroc . Escàndol Matesa Joan
Carles, successor a títol de rei

• Execució del comunista Julián Grimau
• Tribunal dOrdre Públic
• TOP)

Llei General dEducació . Consell de Guerra a
Burgos Acord preferencial amb la CEE Carrero
Blanco president del Govern

• 1964Fundació CCOO
• Celebració del 25 anys de pau
• Vaga minera dAstúries
• Primer Pla de Desenvolupament

3
U.D.12 Les transformacions dels anys seixanta
Eix cronològic del creixement econòmic i
immobilisme polític
GOVERN DELS TECNOCRÀTES
CRISI FINAL
EXPANSIÓ ACCELERADA DE LECONOMIA
MOVIMENT MIGRATORIS
1971
1972
1973
1974
1975

• Atemptat i mort de Carrero Blanco

Junta Democràtica dEspanya . Congrés de
Suresnes (PSOE) Esperit del 12 de febrer

• Llei sindical

Execució membres dETA i del FRAP . Plataforma
d Convergència Democràtica Marxa Verda Acord de
Madrid
20 de novembre .
Mort de Franco
4
U.D.12 Les transformacions dels anys seixanta
Rehabilitació internacional
A causa de
Espanya sapropa als EE.UU.
La guerra freda
Tractat bilateral amb EE.UU. (1951)
Bases americanes a Espanya (1953)
Això permet
UNESCO (1952) ONU i FMI (1955)
Ingrés a
Concordat amb el Vaticà (1953)
Però a Europa
Vet a lingrès a la CEE (1957)
5
U.D.12 Les transformacions dels anys seixanta
Canvis en el model econòmic
Preus alts,sous baixos Fam, estraperlo,
cartilles... Vagues de 1951 (tramvies...)
A causa dels problemes anteriors
provoquen
Saparten els falangistes Es consolida Luís
Carrero Blanco (home fort)
Canvis en el govern
Obertura del comerç exterior Lliure circulació
Sinicia la liberalització econòmica
Provoca un creixement econòmic (però amb balança
comercial negativa)
6
U.D.12 Les transformacions dels anys seixanta
Crisi política i oposició als anys cinquanta
Independència i descolonització del Marroc
Provocada per
Problemes amb els militars (Ifni)
provoca
Una remodelació del govern perjudicant els
falangistes
Es dóna pas als
Tecnòcrates de lOpus Dei
Loposició al règim
Estudiantil
(Contra el SEU, lany 1956)
Inici de comissions dobrers Vagues de 1951
(Barcelona), 56, 57...
Obrera
Partits polítics
PSOE, PCE (Santiago Carrillo) Dreta
moderada Radicalització nacionalista (ETA, 1959)
Consell de Forces Democràtiques de
Catalunya Catòlics Catalans (P) Moviments
populars (els fets del Palau)
a Catalunya
7
U.D.12 Les transformacions dels anys seixanta
3.- El miracle econòmic espanyol (1959-1973)
El Pla dEstabilització de 1959
Exigència del Banc Mundial i el FMI
Control de despesa pública Ajust del canvi de la
pesseta Incentius a les inversions
estrangeres Congelació dels salaris
Sanejar leconomia, però amb costos socials
Els factors del desenvolupament econòmic
Lèxit fou producte de
La liberalització de leconomia (amb lauge de
leconomia europea)
Inversions estrangeres Exportació
Mà dobra barata Importació de divises
Lemigració interior i exterior
Espectacular desenvolupament del turisme
Entrada de divises
De 6 milions (1960) a 34 milions (1973)
8
U.D.12 Les transformacions dels anys seixanta
3.- El miracle econòmic espanyol (1959-1973)
Els Plans de desenvolupament
Pols de desenvolupament
És un creixement bàsicament industrial
Indústria metallúrgica, química i energia
Els motors són
Refineries, fàbriques de consum, fabricació de
béns dequip, automòbils... Sector de
construcció, embassaments...
La fi de lagricultura tradicional
Pla de Concentració Parcellària (1952)
Palliar el minifundisme
Programa de regadius
Augmentar rendiments
Modernització, diversificació i especialització
Millor nivell de vida, èxode rural Comerç
exterior i interior
9
U.D.12 Les transformacions dels anys seixanta
4.- Limpacte demogràfic i social del
desenvolupament
Als anys seixanta sentra en la
Societat de consum
Culminació de la transició demogràfica
Reducció mortalitat Manteniment natalitat alta
Gran creixement demogràfic (boom dels seixanta)
Èxode rural
Catalunya principal receptora
Procés durbanització (1970, 70 població
urbana) Població activa agrària (1950 50, 1970
25)
Malgrat laparença de progrés i levident
creixement econòmic
Gran desigualtat en la distribució de la riquesa
10
U.D.12 Les transformacions dels anys seixanta
5.- Entre loberturisme i limmobilisme polític
(1959-1973)
Reformisme
Les noves elits
OPUS DEI (tecnòcrates) Reformistes del Movimiento
(Fraga Iribarne)
Es tracta de reformar sense democratitzar
(benestar social)
Àmbit laboral
Llei de convenis collectius (1958)
Àmbit social
Llei de Bases de la Seguretat Social (1963)
Àmbit polític
Creació del TOP (jutges civils)
altres
Llei de Premsa (1967) Llei de Llibertat Religiosa
(1967) Ley Orgánica del Estado (1966)
Democràcia Orgànica Ley de Sucesión (1969) Joan
Carles I
11
U.D.12 Les transformacions dels anys seixanta
5.- Entre loberturisme i limmobilisme polític
(1959-1973)
Senforteix i sestén
Loposició
La reunió de Munic (1962) el contuberni de Munic
Demòcrates i moderats (sense PCE) Exigeix
democratització
El paper de lEsglésia
Sector jove (influència del concili Vaticà II)
Sacerdots obrers
Acció crítica del cardenal Tarancón (primat)
Església catalana i basca (volem bisbes
catalans -1966- Abat Escarré -1963-)
Lloc de reunions i conspiració (els caputxins,
1966)
Radicalització de loposició
1962 Onada de vagues (500.000 vaguistes) Neixen
les Comissions Obreres Neix el moviment
estudiantil (1964) -assemblees...- PCE i PSUC
(disposen de gran organització clandestina i de
masses)
12
U.D.12 Les transformacions dels anys seixanta
5.- Entre loberturisme i limmobilisme polític
(1959-1973)
El moviment obrer
Moviment obrer nou
Pren força a les zones Industrials com
Astúries, Madrid, País Basc i Catalunya
Sarticula al voltant de militants comunistes i
catòlics
Es va anant articulant al voltant de Comissions
Obreres (CCOO (1964)
La qüestió basca
El franquisme pretenia posar fi als nacionalismes
Novetat més rellevant laparició dETA (1959)
Procés de Burgos 1970
13
U.D.12 Les transformacions dels anys seixanta
5.- Entre loberturisme i limmobilisme polític
(1959-1973)
Loposició al règim a Catalunya i el catalanisme

• Campanya contra el Director de La Vanguardia
  L.M. Galinsoga.
• Els fets del Palau (1960)
• Volem bisbes catalans (1966)

Anys seixanta protestes de caràcter cívic i
cultural
Taula Rodona (1966) primera plataforma
pluripartidista a la clandestinitat.
Això va confluir a lany 1971 en LAssemblea de
Catalunya
Estableix un programa de mínims
La consecució de les llibertats públiques
La promulgació duna amnistia
La reinstauració de lEstatut dAutonomia del
1932
La coordinació de la lluita democràtica de la
resta de pobles dEspanya
14
U.D.12 Les transformacions dels anys seixanta
5.- Entre loberturisme i limmobilisme polític
(1959-1973)
Locàs del règim
1969
MATESA (escàndol econòmic)
Enforteix Carrero Blanco
Continua el reformisme sense democràcia
Llei dAssociacions polítiques (1969) Llei
Sindical (1971) Llei General dEducació (EGB)
Però al mateix temps
Repressió
Procés de Burgos (ETA), 1970
Operación Ogro (assassinat de Carreo Blanco)
Carlos Arias Navarro
15
U.D.12 Les transformacions dels anys seixanta

6.- La condició social de la dona
La condició femenina en el franquisme
Dona sotmesa a lhome Desigualtat legal i laboral
Durant el franquisme
Torna la coeducació (Ley General de
Educación) Reivindicacions feministes
(liberalització de costums)
Als seixanta
16
PLA DESTABILITZACIÓ
Objectius
Equilibri exterior
Equilibri interior
Sector públic
Sector privat
Crèdits FM i OCDE
Tipus de canvi únic i devaluació de la pesseta
Amnistia repatriació capitals
Limitació despesa pública total
Supressió subsidis empreses públiques
Contingentació crèdit
Pujades tipus d'interès
17
EL PLA D'ESTABILITZACIÓ

• Posar fi al fort intervencionisme estatal
• Suprimir els obstacles a la liberalització
  comercial i
• financera

OBJECTIUS
LIBERALITZACIÓ EXTERIOR
LIBERALITZACIÓ INTERIOR
ESTABILITACIÓ ECONÒMICA
Reducció de la inflació
Reducció del dèficit públic
Eliminació dels obstacles al comerç exterior
Tipus de canvi únic i devaluació de la pesseta
Atracció dinversions estrangeres
Eliminació dels organisme interventors
Fi de la regulació de preus
Fi de la regulació de preus
Elevació dels tipus d'interès
Reforma fiscal
Reducció de la despesa pública
18
INCORPORACIÓ DESPANYA ALS ORGANISMES
INTERNACIONALS
Anys
Incorporació dEspanya als organismes
internacionals
1951
FAO (Organització per a lAlimentació i
Agricultura
UNESCO (Organització de les Nacions Unides per
lEducació, la Ciència i la Cultura)
1953
ONU (Organització de les Nacions Unides )
1955
OIT (Organització Internacional del Treball)
1956
OIEA (Organització Internacional de lEnergia
Atòmica)
1957
OECE (Organització Europea de Cooperació
Econòmica) FMI (Fons Monetari Internacional) BIRF
(Banc Internacional de Reconstrucció i
Desenvolupament
1958
GATT (Acord General sobre Aranzels i Comerç)
1960
19
(No Transcript)
20
(No Transcript)
21
BALANÇA DE PAGAMENTS, 1959-1969 (en milions de
dòlars)
Importacions
Exportacions
2.198
1.093
BALANÇA COMERCIAL
-1.105
Turisme
744
Remesa emigrants
224
Capitals estrangers
300
BALANÇA DE PAGAMENTS
163
22
Documents
La dona en lèpoca franquista
Las mujeres nunca descubren nada Les falta,
desde luego, el talento creador, reservado por
Dios para inteligencias varoniles nosotras no
podemos hacer nada más que interpretar mejor o
peor lo que los hombres nos dan
hecho. Pilar Primo de Rivera
El codi civil de 1968
Art. 57. El marit ha de protegir la dona i
aquesta ha dobeir el marit. Art. 58. La dona
està obligada a seguir el marit on aquest fixi la
residència. Art. 59. El marit és ladministrador
dels béns conjugals. Art. 60. El marit és el
representant de la seva dona. Art. 62. ...... Les
compres de joies, mobles i objectes preciosos,
fetes sense llicència del marit, només es
convalidaran quan aquest hagi consentit a la seva
dona lús i el gaudi daquests objectes.
23
Documents
La dona en lèpoca franquista
El codi penal de 1961
Art. 449. Ladulteri serà castigat amb pena de
presó menor. Cometen adulteri la dona casada que
jeu amb un home que no sigui el seu marit, i el
qui jeu amb ella sabent que està casada. Art.
451. El marit que tingui amistançada dins de la
casa conjugal, o notòriament fora de la casa,
serà castigat amb presó menor. Art. 423. El marit
que sorprengui en adulteri la seva dona i mati a
lacte algun dels adúlters, o els causi qualsevol
lesió greu, serà castigat amb la pena de
desterrament. Si els produís lesions daltra
mena, quedarà exempt de pena.
24
Documents
La dona en lèpoca franquista
25
8.- Documents
La dona en lèpoca franquista
26
8.- Documents
La dona en lèpoca franquista
27
8.- Documents
La dona en lèpoca franquista
28
Documents
La dona en lèpoca franquista
29
Documents
La dona en lèpoca franquista