Diapos olga

1
DIABETIS TIPUS 2, DIETA I EXERCICI
Unitat de Geriatria dAguts. Hospital del Mar.
Institut dAtenció Geriàtrica i Sociosanitària
(IAGS). Institut Municipal dAssistència
Sanitària. IMAS. Barcelona.
2
Quan es parla de dieta mediterrània, no només es
parla duna determinada manera de menjar, sinó
també dun estil de vida molt vincular a unes
tradicions i a una cultura que contribueixen a
una major longevitat.
Les alteracions quantitatives o qualitatives
dels hàbits alimentaris es relacionen amb una
sèrie de trastorns crònics molt prevalents en la
gent gran hipercolesterolemia, HTA, diabetis,
obesitat, EPOC, insuficiència cardíaca, AVC.
nutrició
Controlar o retardar el procés evolutiu daquests
trastorns
3
Diabetis mellitus Alteració del metabolisme
caracteritzat per presentar hiperglucèmia, com a
conseqüència de defectes de la secreció
dinsulina i/o en lacció de la insulina. La
intolerància a la glucosa (IG) i la glucèmia
alterada en dejú (GAA) són situacions clíniques
que predisposen al desenvolupament futur de DM i
per si mateixes sassocien amb risc
cardiovascular augmentat.
4

• Criteris actuals de diagnòstic de la diabetis
  mellitus
• 1.- Diabetis mellitus
• simptomatologia cardinal de DM associada a
  glucèmia al atzar gt 200 mg/dl
• glucèmia bassal gt 126 mg/dl
• - glucèmia a les 2 hores duna sobrecàrrega oral
  amb 75 gr. de glucosa gt 200 mg/dl
• 2.- Deteriorament de lhomeostasi de la glucosa
• - intolerància a la glucosa glucèmia a les hores
  gt 140 i 200 mg/dl
• - glucèmia alterada en dejú glucèmia bassal gt
  110 i lt 126 mg/dl

5
Tractament general de la diabetis mellitus

• El pacient amb DM ha de seguir un tractament
  sempre.
• Pot variar per diferents motius edat, pes,
  activitat física, complicacions, malalties
  intercurrents...
• El tractament es basa en
• 4 punts coordinats alimentació
• 
  exercici físic
• 
  medicació
• 
  educació diabetològica terapèutica
• - Collaboració activa del pacient

6

• RECOMANACIONS PER AL MANEIG NUTRICIONAL DEL
  PACIENT DIABÈTIC

7

• Els individus ancians amb Diabetis Mellitus
  presenten un augment daproximadament 2 vegades
  en el risc de IAM, AVC i insuficiència renal en
  comparació amb els pacients de la mateixa edat
  sense diabetis.
• El risc damputació en un pacient ancià amb
  diabetis augmenta fins a quasi 10 vegades.

8
Lalimentació del pacient diabètic Objectius
1- Assegurar la correcta nutrició del pacient amb
DM 2- Mantenir el pes adequat 3- Aconseguir
nivells normals de glucèmia i lípids a la
sang 4- Prevenir laparició de complicacions
cròniques 5- Tractar algunes complicacions
cròniques 6- Mantenir la funció social i plaent
del menjar
9
Els objectius mèdics en la teràpia nutricional
seran

• Mantenir el nivell de glucosa el més proper
  possible a la normalitat basant-nos en els
  possibles riscos/beneficis (aliment/insulina/ADO).
  
• Aconseguir un nivell lipídic correcte.
• Mantenir un bon estat nutricional.
• Prevenir les complicacions.
• Diabetes Care, volumen 20, supplement 1, january
  1997

10
Lalimentació recomanada a la DM és similar a la
de qualsevol persona que segueix una pauta sana.
Existeixen en el mercat productes comercialitzats
com aliments dietètics per a diabètics. En
alguns daquests la proporció de greix és molt
elevada resultant hipercalòrics o una altra
classe de carbohidrats, malgrat això tots ells
mantenen un important efecte hiperglucemiant.

11
Acompliment de la dieta
El fracàs en el seguiment de la dieta del
diabètic es pot donar en tres situacions - al
inici de la malaltia, per desconeixement -
després danys de seguiment, per cansament -
transitòriament, en èpoques puntuals
12
Factors en lacompliment de la dieta
Factores que el dificulten
Possibles solucions Dietes
estàndard rígides - Conèixer
gustos, pactar, personalitzar, llista aliments
intercanvi Objectius no
realistes -
Fixar objectius accessibles a curt termini

- Flexibilitat

- Adaptar la dieta a horaris, treball,
etc. Canvis dhàbits dietètics
- Pas inicial de coneixement del pacient

- Demostrar convicció

- Recolzament familiar Dietes
complexes per pluripatologia -
Simplificar dieta
- Afegir
complexitat progressivament Falta de
coneixements -
Educació nutricional aliments, selecció,
organització Temptació dabandonament temporal
- Valorar més els canvis dhàbits
que els resultats metabòlics

- Elogiar lhaver assolit els objectius
desitjats - Avaluar les possibles
dificultats
- Donar conductes a
seguir en situacions especials (restaurant,
festes...)
13
TERÀPIA NUTRICIONAL

• Consideracions especials en pacients ancians
  diabètics
• Problemes econòmics / finançament dificultós
• - Dificultat per a les AVD
• - Preparació dels aliments pobres (en especial
  vidus)
• - Hàbits dietètics arrelats
• Deteriorament cognitiu i alteració del gust
• Augment de la freqüència de constipació

14
Guia alimentària
Modificada de Aranceta, J. Serral Pérez, C.
Mataix, J. Societat Espanyola de Nutrició
Comunitària, 1994
Poques vegades /mes
Pastisseria brioixeria, gelats
Carns greixoses i semigreixoses
Peix, ous i pollastre Llegums
Alguns cops/setmana
Llet, iogurt i formatges Oli doliva
A diari Exercici físic (habitual)
Verdures, hortalisses i fruites Pa, arròs, pasta,
cereals, patates
1-2 copes vi (opcional)
15
MODIFICACIONS EN LA DIETA I

• Intentar mantenir constants dia a dia la
  quantitat i distribució dhidrats de carboni en
  relació amb lefecte hipoglucemiant de la
  medicació utilitzada.
• B) Els diabètics obesos han de reduir la
  quantitat denergia consumida per a reduir pes.
• C) La dieta ha de ser baixa en greixos saturats
  (reduir colesterol-LDL).
• D) En la nefropatia establerta, reduir
  laportació de proteïnes.

16
MODIFICACIONS EN LA DIETA II
E) La pèrdua de pes controlada en obesos té
beneficis metabòlics, encara que les
pèrdues siguin moderades. F) En ancians amb
diabetis només sha de restringir laportació
calòrica en cas dexcés de pes superior al 20,
per a evitar estats de malnutrició. G)
Laportació energètica ha de provenir dels
carbohidrats i el greix. Últimament es permet una
major llibertat en lús de greix monoinsaturada
(oli doliva), especialment beneficiosa en
pacients amb DM tipus 2 associada a dislipèmia
amb elevats requeriments energètics.
17
RECOMANACIONS GENERALS

• Laportació calòrica es calcularà per a mantenir
  al pacient en el seu pes ideal.

Activitat física
Exercici

• Laportació proteica és similar al recomanat per
  la resta de la població sana 0.8 g/kg/dia
  (correspon a un 10-20 del valor calòric de la
  dieta).

18

• El 80-90 de les calories restants es
  reparteixen entre els greixos i els hidrats de
  carboni.
• Menys de 10 serà greix saturat
• 7-10 serà greix poliinsaturat
• 60-70 dividit en monoinsaturat
  i hidrats de carboni

• El colesterol total de la dieta no serà major de
  300 mg/dia.
• Si els nivells de colesterol LDL són elevats es
  recomana reduir el greix saturat a menys dun 7
  i el colesterol total de la dieta a menys de 200
  mg/dia.
• Es recomana prendre àcids greixos de la sèrie
  omega 3 de forma natural, ingerint peix blau.

19

• Es procurarà prendre hidrats de carboni
  dabsorció lenta.

És recomanable prendre sempre algun H de carboni
complex a cada menjada, però no barrejar-los. (
arròs, patates, pastes italianes, farines, etc.)
la quantitat total que es pren

• Per a endolcir, edulcorants acalòrics tipus
  asparmat o sacarina en lloc de fructosa o
  sorbitol ------------- Control dhiperglucèmia
  postprandial / obesitat.

20

• Les aportacions de fibra soluble i insoluble
  recomanats són de 20-35 gr./dia (cereals, fruites
  i verdures).

• La sal ha de ser consumida amb moderació.
• No superar les aportacions de 3 gr. de sal comú
  (3.000 mg. de ClNa)
• Si té HTA, reduir a 2.400 mg/dia.

• No es recomanable el consum dalcohol
• En tractament, pot provocar hipoglucèmies (50-100
  cc. de vi negre a les menjades)

21

• Només en cas de dieta hipocalòrica inferior a
  1.500 calories és recomanable laportació dun
  suplement vitamínic i mineral.
• Exercici físic durant una hora (caminar, córrer,
  muntar en bicicleta...).

22

• Horari de les menjades i repartiment dhidrats
  de carboni al llarg del dia (25 a lesmorzar, un
  5 a mig matí, un 30 per dinar, un 5 per
  berenar, un 30 per sopar i un altre 5 al
  resopor).

• Si existeix insuficiència renal, modificar
  laportació de proteïnes, reduir a 0.6
  gr./Kg./dia.
• Si existeix insuficiència renal, amb tècniques
  de depuració shaurà daugmentar la taxa de
  proteïna a 1.2-1.5 gr./Kg./dia.

23
MUFA I FACTORS DE RISC CARDIOVASCULAR

• MUFA - disminueixen lagregació plaquetària
• - augmenta el temps de sagnia
• - augmenta la fibrinolisi
• - efecte protector sobre la trombogènesi
• El percentatge de risc AVC isquèmic disminueix
  augmentant el percentatge de MUFA a la dieta.
• Dieta rica en MUFA (30) sassocia de forma
  significativa a descens de TA sistòlica i
  diastòlica (-6 mmHg) en subjectes amb DMNID.
• JAMA. 1997 278 2145-2150

24
FIBRA DIETÈTICA

• Dieta rica en fibra
• Efectes beneficiosos en el metabolisme del
  pacient diabètic (fibres solubles amb major
  viscositat)
• Lentitud en labsorció de carbohidrats a
  lintestí prim (saplana la corba postprandial).
• La viscositat de la fibra produeix un retard del
  buidament gàstric.
• Segrest dàcids biliars a nivell llum intestinal
  -gt Stop cíclic entero hepàtic de les sales
  biliars (- colesterol).
• Les dietes riques en carbohidrats i fibra
  dietètica milloren la sensibilitat perifèrica a
  la insulina.

25
ANTIOXIDANTS

• La diabetis és una malaltia crònica que es
  relaciona amb un increment en estrès oxidatiu i
  complicacions vasculars.
• El pacient diabètic lt activitat antioxidant
• sincrementa la susceptibilitat al mal oxidatiu
• al desenvolupament de complicacions diabètiques

26

• La suplementació amb antioxidants (vitamina E,
  carotenoides o seleni) redueix lestrès oxidatiu.
• Té efecte variable però generalment positiu sobre
  el control de la glucosa.
• Pot ajudar a reduir els símptomes de
  complicacions cardiovasculars i neuropatia.
• la baixada en els nivells de vitamina E
  plaquetària pot contribuir a laugment
  dagregació plaquetària.
• Diabetes Care, 1991 1468-72
• Am. J. Clin. Nutr., 1994 59 1291-1296

27
Recomanacions nutricionals per a pacients amb DM

• Composició recomanada de la dieta en DM
• Calories les necessàries per a obtenir el
  pes ideal
• Carbohidrats 40-60 del VCT
• Proteïnes 15-20 del VCT ( 0.8 gr./Kg./dia)
• - ancians 1-1.2 gr./Kg./dia
• - nefropatia incipient
  0.6-0.8 gr./Kg./dia
• Greixos 30-40 VCT
• Saturada lt 10 VCT
• Poliinsaturada lt del 10 VCT
• Monoinsaturada 10-20 del VCT (es pot
  augmentar en pacients amb TG i VLDL)
• Colesterol lt 300 mg./dia
• Fibra dietètica 20-35 gr./dia
• Sodi 1.000 mg. / 1.000 Kcal. ( lt 3.000
  mg./dia, disminuir en si HTA).

28
Recomanacions nutricionals per a pacients amb DM

• Composició recomanada de la dieta en DM.
• Aspecte específics en els ancians
• Recomanacions amb nivell devidència A
• Els requeriments energètics de les persones
  grans són menors que en els
• adults joves.
• Sha de recomanar activitat física.
• Consens dexperts
• En els ancians és més probable la malnutrició que
  la sobrealimentació,
• sha de ser prudent amb dietes per a baixar pes.

29

• Recomanacions nutricionals en el pacient
  hospitalitzat
• - Avaluació nutricional individualitzada per a
  cada pacient contenint carbohidrats i sense
  restringir necessàriament els sucres.
• Recomanacions nutricionals en el pacient
  institucionalitzat/llarga estada
• - Els residents de llarga estada mengen millor
  si tenen menys restriccions en les seves dietes.
• - La Am. Diabetes Association recomana horaris
  regulars amb menys restriccions, subministrar
  petites porcions de postres amb quantitats
  suficients de carbohidrats i calories.
• Schafer R. et al. Translation of diabetis
• nutrition recomendations for health care
  institutions.
• Diabetes Care 2096, 1997

30
Situacions especials

• Pacient postoperat, no ha de ser privat de les
  calories, macro-micronutrients.
• Sha de començar la ingesta quan abans millor.
• En un procés catabòlic les necessitats calòriques
  augmenten en un rang des de 25-35 Kcal/Kg/dia.
  Les proteïnes necessàries 1.0-1.5 Kg/pes/dia amb
  funció renal i hepàtica normal.
• La nutrició enteral és preferible a la parenteral
  pel risc associat a infeccions i atròfia
  intestinal. Pot incloure entre 33-55 de
  carbohidrats.

31
Recomanacions generals per lADA en el pacient
diabètic ancià

• Baixar pes si sés obès (no més del 20 del pes).
• Incrementar la ingesta de vegetals i fruites
  seques (proteïnes 0.8 g/Kg/dia 10-20 de
  calories, en els estats de catabolisme augmentar
  a 1.0-1.5 g/Kg)
• La quantitat de carbohidrats de forma
  individualitzada.
• Sucres simples en quantitats petites acceptables.
• Fibra en 20-35.
• Greixos (30 del total de calories).
• Vitamines i minerals només si està indicat.
• Suplement s de calci.
• Suplements de sodi restringits si sés hipertens.
• En aguts i llarga estada evitar la malnutrució.
• Nutrició enteral/parenteral acceptable (pot ser
  necessari incrementar med. antidiabètica.

32
Recomanacions dietètiques

• La dieta ha dassegurar una aportació suficient
  de proteïnes (carns, peixos, lactis, ous...).
• Per a reduir el greix de la dieta la llet pot
  ser desnatada.
• Es recomana mig litre de llet diari.
• Es poden substituir 100 cc. de llet desnatada per
  un iogurt desnatat, però no per formatges curats
  (rics en greixos saturats).
• El pa pot ser blanc o integrat, però lintegral
  lajudarà a augmentar la fibra i produeix menys
  elevació de glucèmia.
• Les fruites han de consumir-se fresques i crues.
  
• Excepció del consum freqüent de plàtans i raïm.
  Prendre al dia 2-3 peces.

33
Recomanacions dietètiques

• El peix pot ser blanc o blau i sha de prendre
  en més ocasions que la carn.
• La carn sha de prendre en menys ocasions que el
  peix, preferible pollastre o vedella sense pell i
  carns vermelles un cop per setmana.
• Consumir 4 unitats dous a la setmana.
• Si té colesterol no més de tres.
• Pot fer-se una truita amb dues clares i un
  rovell.
• Les verdures shan de prendre al menys un cop al
  dia. Millor si són crues.

34
Recomanacions dietètiques

• Loli doliva més aconsellable és el doliva.
• També es pot utilitzar soja, gira-sol o blat de
  moro.
• Controlar la quantitat doli utilitzat, si es
  necessita perdre pes.
• Utilitzar formes de cuinar senzilles vapor,
  planxa, bullit...
• Utilitzar tot tipus despècies per fer-les més
  saboroses.
• No fregeixi o guisi els seus menjars.
• Són desaconsellables els aliments que es venen
  com especials per a diabètics, ja que poden
  empitjorar el control de lípids i augmentar
  laportació de calories.

35
Recomanacions dietètiques

• Las begudes que poden prendre són laigua i
  totes les begudes sense sucre té, cafeïna,
  infusions i, ocasionalment, begudes light.
• No prendre begudes alcohòliques.
• Respectar els horaris dels menjars.
• Recomanable realitzar exercici físic moderat i
  suau passeigs, tasques domèstiques, jardineria,
  etc.

36
CONCLUSIONS
1.- Les recomanacions haurien de ser
individualitzades, evitant l'estandardització.
2.- El tipus dacció a emprendre ha de tenir en
compte aspectes com les limitacions funcionals i
socials que puguin limitar la disponibilitat
alimentària. 3.- Programació de les menjades i
tasca informativa-educativa, tenint en compte els
trastorns i requeriments nutricionals. 4.- Tenir
en compte les possibles interaccions o
incompatibilitats entre la medicació i alguns
nutrients. 5.- Tenir en compte els aspectes
hedonístics de lalimentació.
37
CONCLUSIONS

• Els factors dietètics estan associats amb
  laparició i progrés de determinades patologies.
• La predisposició genètica incrementa la
  susceptibilitat de les persones a patir una
  malaltia.
• El risc pot estar disminuït o la malaltia pot
  ser previnguda per les millores en la dieta, que
  sassociaria amb un benefici econòmic, sanitari i
  social.