La perspectiva sistmica dels processos d'acollida 241007

1
ACOLLIMENT I COMUNITAT EDUCATIVA UN REPTE
DACTUALITAT Cicle de conferències per al
professorat dInfantil i Primària
Pla de Formació de zona 07/08

CRP de Sabadell LA
PERSPECTIVA SISTÈMICA DELS PROCESSOS DACOLLIDA
Carles Parellada Enrich (ICE UAB)
24
doctubre de 2007
2
Quin és lobjectiu final en relació al tema de
lacollida
CREAR UNA CULTURA DACOLLIMENT,
en el context dun centre acollidor.
Per a fer-ho posible cal un PROJECTE que
inclogui, i estigui pensat per a tots
els integrants de la comunitat educativa
infants, famílies, mestres, altres persones que
fan tasques a lescola i professionals
externs. Un projecte dacollida ha de contemplar,
també, els processos dacomiadament. Tothom té un
paper important en aquest objectiu, i alhora cal
vetllar perquè alguna persona hi faci un paper
específic.
3
Des duna perspectiva sistèmica aquest projecte
hauria de tenir en compte que . Tothom té UN
LLOC DE PERTINENÇA, al grup, a la institució
tothom és important i necessari . Tothom ha de
tenir clara LA FUNCIÓ QUE LI PERTOCA realitzar, i
és vers aquesta cap on dirigeix la seva mirada i
energia . HI HA UN ORDRE que cal respectar . És
important mantenir un EQUILIBRI ENTRE ALLÒ QUE
HOM DONA I ALLÒ QUE HOM REP
4
Algunes estratègies per a fer-ho possible .
ORDENAR LEQUIP, LA CLASSE, en funció dels
objectius que es volen aconseguir en cada moment
(per edat cronològica, per anitguitat en el
centre, pel càrrec i les funcions que es duen a
terme, ...) . Crear espais de TEMPS ESPECÍFICS
PER A FER TASQUES DACOLLIDA (per exemple, per
fer el seguiment del procés dels mestres
novells) . Dissenyar, i aplicar, UN PROTOCOL
FLEXIBLE, SENSIBLE I CONCRET, per tal de tenir
presents els primers moments, el seguiment,
lavaluació (regulació), i lacomiadament. Aquest
protocol ha devitar - donar massa informació

- pretendre accelerar
processos
- tenir aire normativista

- ... I ha de considerar que a mesura que
passi el temps les persones sàpiguen don surten
els aspectes que contempla i puguin participar de
la seva reelaboració
5
Algunes qüestions que sovint shan de sanejar a
les escoles . DESCONFIRMACIONS EN LA COMUNICACIÓ
(pèrdua denergies cap una direcció comuna,
deguda a les presses, lexcés de protocols, la
rigidesa dels projectes, ..., que generen estrés,
inseguretat, i necessitat de trobar compensacions
personals) . SITUACIONS DEQUILIBRI, ESTABILITAT,
FRÀGIL utilització de xivos expiatorios .
RESTABLIMENT DE PONTS DE COMUNICACIÓ guerres de
poder, prestigi, ideològiques (pedagpògicament
parlant) . ACOMIADAMENTS QUE NO SHAN TINGUT EN
COMPTE (generen fidelitats i sovint divideixen
els claustres) . PÈRDUES NO ELABORADES (el dolor
impedeix avançar, els projectes no prosperen, i
lescola es deprimeix) . PERSONES QUE NO ESTAN
UBICADES EN EL LLOC QUE ELS HI CORRESPON, no
tenen posada la mirada en lecàrrec professional
que sels hi ha fet . ...
6
Les ACTITUTS són una de les pedres de toc més
importants a desenvolupar en aquest àmbit de
lacolliment
ESCOLTAR INCLOURE
CONFIAR COMPROMETRES
AGRAIR
ASSENTIR
7
ALGUNES IDEES FINALS
. LES PERSONES SÓN MÉS IMPORTANTS QUE ELS
POJECTES I ELS PROTOCOLS . LAGRAÏMENT AFAVOREIX
ELS PROCESSOS DACOLLIDA, TAN SOLS UN COR AGRAÏT
POT APRENDRE I CONVIURE HARMÒNICAMENT . PER
PARTICIPAR CONSCIENTMENT EN UN PROJECTE
DACOLLIDA CAL, A MÉS DUN PROCÉS INSTITUCIONAL I
DE TREBALL EN EQUIP, UN PROCÉS DE CREIXEMENT
PERSONAL QUE ENS PERMETI PRENDRE LA VIDA AMB
TOTAL DISPONIBILITAT . LAMOR ÉS LA MIDA JUSTA DE
TOTES LES COSES, I ALLÒ QUE FONAMENTA LA VIDA I,
PER TANT, QUE LES PERSONES SE SENTIN ACOLLIDES
INDEPENDENTMENT DE LES SEVES CIRCUMSTÀNCIES
8
LA PEDAGOGÍA SISTÉMICA FUNDAMENTOS Y PRÁCTICA
Mercè
Traveset, Graó LOS SIETE SABERES NECESARIOS PARA
LA EDUCACIÓN DEL FUTURO Edgar
Morin, Paidós CALIDAD DE VIDA
Rebeca Wild, Herder EL AMOR QUE NOS
CURA/DEL GESTO A LA PALABRA
Boris Cyrulnik, Gedisa COMPETÈNCIES
SOCIOEMOCIONALS A PRIMÀRIA
Anna Carpena, Eumo MODELOS DE FAMILIA
Andrea Fiorenza y
Giorgio Nardone, Herder COMPRENDRE LA COMUNICACIÓ
Sebastià Serrano, Proa EL ÁRBOL DEL
CONOCIMIENTO Humberto Maturana, Debate ERES
UNO DE NOSOTROS Marianne Franke,
Alma Lepik SIN RAÍCES NO HAY ALAS
Bertold Ulsamer, Herder LA TRAMA DE LA VIDA
Fritjof Capra,
Anagrama
BIBLIOGRAFIA
9
FORMACIÓ
Introducció a la Pedagogia
Sistèmica segons lenfoc sistémico-fenomenológ
ic de Bert Hellinger Consta de set mòduls de caps
de setmana, amb un total de 150h, reconegudes pel
CUDEC de Mèxic i lInstitut Gestalt de Barcelona
(inici 12 i 13 de gener del 2008). Continuïtat
amb un segon any dinvestigació i eines
pràctiques La
formadora principal és Angèlica Olvera, juntament
amb Marianne Franke, Mercè Traveset i Carles
Parellada (Informació a lInstitut Gestalt, C/
Verdi 94, Barcelona, 932372815, o a
Carles.Parellada_at_uab.es, 935811650/938011646) Tal
lers mensuals sobre la pràctica
educativa Solucions a situacions difícils,
dintre dels contexts educatius, des de la
Pedagogia Sistèmica Dirigits a educadors, mestres
i professors de les diferents etapes educatives
que volen encarar i resoldre alguns assumptes
difícils en el seu context de treball (en relació
amb els alumnes, sigui a nivell de laprenentatge
o comportament, entre els alumnes, amb els propis
collegues, o amb les famílies. Inici dimecres 3
doctubre 07 (18h./21h. Institut Gestalt, Mercè
Traveset, Carles Parellada)