Title: LA INDUSTRIA
1LA INDUSTRIA
EL PROCES DINDUSTRIALIZACIÓ A ESPAÑA
Fuente Banco de Imágenes del CNICE
2ETAPES
31ª ETAPA APARICIÓ I EXPANSIÓ1ª Subetapa
1855-1900
Linici de la industrializació espanyola va
tindre lloc amb retard respecte a Europa
occidental a causa de
Poc de capital disponible
Mala dotació de matèries primeres i fonts
denergía
Demanda limitada de productes industriales Baix
creixement demogràfic i pobresa de les rendes del
llaurador
Espírit de empresa escaso
Retard tecnològic
Situació política desfavorable A causa de
desastre colonial i guerra contra el Francés
Política industrial inadecuada El proteccionisme
va desincentivar la modernització tècnica
RESULTAT Fracàs de la primera revolució
industrial a España
41ª ETAPA APARICIÓ I EXPANSIÓ2ª Subetapa
1900-1936
Creixement industrial a causa de
I Guerra Mundial (1914-1918)
Lencariment del carbó importat va portar a
substituir-lo pel nacional.
Augment de les exportacions als països
contendients.
Repatriació de capitals de les colònies perdudes
el 98
Augment de la inversió nacional
Impuls de les obras públicas (sota la dictadura
de Primo de Rivera
Incorporació dels nous avanços de la 2ª
Revolución Industrial (Electricitat, i
hidrocarburs)
Polítiques proteccionistes, que eliminaren la
competència extrangera
51ª ETAPA APARICIÓ i EXPANSIÓ3ª Subetapa
1936-1959
Guerra Civil i Postguerra Sinterromp el
creixement industrial.
Destrucció de les indústrias durant la Guerra
Civil
Política autárquica de postguerra
(autosuficiència)
Reducció de les importacions de productes i
capitals impacte negatiu en les indústries
Crisi industrial
Suavització de la política autàrquica a partir de
1953 i abandonament definitiu a partir de 1959
amb lapertura a lexterior (acords amb EEUU,
entrada ONU)
61ª ETAPA APARICIÓ I EXPANSIÓ4ª Subetapa
1960-1975
Desenvolupament Fort creixement industrial a
causa de
Liberalització de les importacions Maquinària i
capitals necessaris
Expansió de leconomia capitalista mundial i
avantatges de la situació espanyola
Augment de les inversions multinacionals
Arribada de nous ingressos per altres vies
Turisme, remesa dimmigrants
Per lexistència de
- Demanda en alça
- Baixos costos de producció
- Mà dobra abundant, barata i no conflictiva
- Concessions estatals
Polítiques favorables a la industrialització
Plans de Desencolupament
Baix preu de lenergía
71ª ETAPA APARICIÓ I EXPANSIÓ4ª Subetapa
1960-1975
Elaboración propia a partir de A. Carreras, La
industria, atraso y modernización
81ª ETAPA APARICIÓ I EXPANSIÓProducció industrial
- Primera Revolució Industrial (segona meitat
s.XIX) - Indústria Siderometalúrgica (Málaga, Asturias,
Cantabria i País Basc) - Indústria Tèxtil del cotó (Catalunya).
- Segona Revolució Industrial (a partir del primer
terç s. XX) - (diversificació de la producció)
- Indústries bases (siderúrgia, refineries,
petroquímica, construcció naval), potenciades per
l INI (Instituto Nacional de Indústries,1941,
organitzat com un Holding estatal, fomentava els
sectors estratègics que requerien fortes
inversions) - Indústries de béns de consum (Tèxtil, calcer,
automòbils, electrodomèstics) que augmentaven en
funció del nivell de vida. - Indústries de béns dequip es desenvolupen en
menor mesura a causa del retard tecnològic
espanyol.
Holding societat financera que controla diverses
empreses en posseir-ne la totalitat o una part
important de les accions.
91ª ETAPA APARICIÓ I EXPANSIÓEstructura
industrial
- Sistema de producció en sèrie Producció fordista
en grans fàbriques. - Mà dobra abundant i poc qualificada sense
regulació laboral fins ben entrat el segle XX. - Contrastos entre grans Indústries (escasses,
vinculadas a lINI o a multinacionals) i menudes
(poca inversió, tecnologia simple i escassa
competitivitadt. - Endarreriment i dependència extrangera (en
tecnología, capital i energia)
RESULTAT
Industrializació però amb grans limitacions i
feblesa, i posició periférica de la indústria
espanyola en relació al context mundial
101ª ETAPA APARICIÓ I EXPANSIÓLocalització
industrial
Factors de localització
Proximitat a la matèria primera
Proximitat a la font denergia
Proximitat al mercat
Abundància de mà dobra
Sistemes de transport
Disponibilitat de capital
Política industrial pública
Economia descala
Resultat de la localització
- Primeres etapes Regions perifèriques vinculads
a lextracció, ports o grans ciutats (Cantábria,
Astúries, P.Basc, Madrid, Barcelona i Llevant). - Principi del siglo XX Afiançament de les
primeres localitzacions i sorgiment de nous
espais industrials en els principals eixos de
comunicació (Ebre i Mediterrani) o como resultat
a las polítiques de promoció industrial (litoral
gallego i andalús, i enclaves de lnterior
Valladolid, Zaragossa). - Interior escassa industrialització i limitada a
les capitals provincials.
111ª ETAPA APARICIÓN Y EXPANSIÓNLocalización
industrial
121ª ETAPA APARICIÓ I EXPANSIÓPolítica industrial
Intervencionismo estatal
POLÍTICA PROTECCIONISTA imposició daranzels i
limitació de les importacions Afavorí el
creixement industrial però desincentivà la seua
modernització.
CREACIÓ DEMPRESES PÚBLIQUES En sectores
estratègics que estaven desatesos per la
iniciativa privada.
PLANS DE DESENVOLUPAMENT En època franquista amb
lobjectiu de corregir els desequilibris
territorials (pols de promoció i
desenvolupament(seleccionaven certes ciutats en
les regions més endarrerides i promovien la
concentració industrial), zones de preferent
localització industrial, polígons de preferent
localizació industrial, i grans árees dexpansió
industrial (GAEI) i polígons de descongestió
industrial. (Consultar mapa pàgina 206)
13POLS DE DESENVOLUPAMENT I PROMOCIÓ la Corunya,
Vigo, Sevilla, Valladolid, Saragossa, Granada,
Córdova, Oviedo, Logronyo i Villagarcia dArousa
(Burgos i Huelva)ZONES DE PREFERENT
LCALITZACIO Càceres, Vall del Cinca,
Mieres-Langreo, Camp de Gibraltar, Terra de
Campos.
142ª ETAPA CRISI I REESTRUCTURACIÓ 1975-1985
CAUSES
- EXTERNES AL PAÍS
- Encariment de lenergia
- Desfase tecnológic a causa del desenvolupament de
la 3ª Rev. Industrial. - Noves característiques de la demanda.
- Mundialització de leconomía aparició de nous
països industrials competència.
- INTERNES DEL PAÍS
- Deficiències estructurals de la indústria
espanyola - Cojuntura històrica (transició política)
CONSEQÜENCIES Tancament dempreses, caiguda de
la producció i dels beneficis industrials,
augment de lendeutament i dels parats.
Consolidació dEspanya com a país perifèric.
152ª ETAPA CRISI I REESTRUCTURACIÓ 1975-1985
MESURES No sen van prendre fins ben entrats els
anys 80 (a causa de la inestabilitat interna
provocada per la transició
- RECONVERSIÓ INDUSTRIAL
- Adaptació al nou cicle tecnológic.
- Ajustament a la demanda.
- Regulació de plantilles.
- Sanejament empresarial.
- Nous sistemes de gestió i organització.
- Afecta als sectores maurs siderometalúrgica,
construcció naval, electrodomèstics, equips
elèctrics i electrònics, tèxtil i calcer.
- REINDUSTRITALIZACIÓ
- Modernització tecnològica de la resta
dIndústries. - Diversificació industrial.
- ZUR Zones dUrgent Reindustrialització (1983) a
Galicia, Asturies, ría del Nervión, Barcelona,
Madrid i Cádis.
Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
162ª ETAPA CRISI I REESTRUCTURACIÓ 1975-1985
ZONES DURGENTE REINDUSTRIALITZACIÓ 1983
ZUR Inversión (millones de pesetas)
Vigo 13623
Ferrol 12038
Asturias 21722
Nervión 53575
Barcelona 126031
Madrid 81593
Bahía de Cádiz 31183
173ª ETAPA ACTUALITAT
CARACTERÍSTIQUES
CANVIS EN LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL -Desenvolupamen
t dels sectores tecnològics telemàtica
automatització, nous materials, biotecnologia,
energias renovables
- CANVIS EN LESTRUCTURA INDUSTRIAL
- DescentraliTzació empreses multiplanta,
subcontractes i xarxes empresarials. - Flexibilització en el treball i els
procediments.
- CANVIS EN LA LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL
- Difusió industrial
- Concentració en árees centrals
- CANVIS EN LA POLÍTICA INDUSTRIAL
- -Es redueix la intervenció de lEstat.
- Industrialització endógena (basada en el
potencial de cada llloc) - Augment de la preocupació per qüestions
ambientals.
183ª ETAPA ACTUALITAT
PROBLEMES ESTRUCTURALS
A. DIMENSIÓ DE LES EMPRESES INADEQUADA. 93 SÓN
XICOTETES O MITJANES EMPRESES (lt 500
TRABAJADORES)
B. ID ESCASSA (TANT PÚBLICA COMO PRIVADA).
C. ENDARRERIMENT TECNOLÓGIC I DEPENDÈNCIA DE
LEXTERIOR.
193ª ETAPA ACTUALITAT
LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL ACTUAL
- SECTORS MADURS
- Afectats pel descens de la competitivitat
1(endarreriment tecnològic) per la reducció de
demanda 1(nous materials). - a) Metallica bàsica i de transformació
- Siderúrgica (País Basc, Cantàbria, Navarra i
Catalunya.) - Transformats metallics (triangle
Barcelona-P.Basc-Madrid). - b) Electrodomèstics línia blanca en procés de
reorganització de la producció i del mercat
(Navarra, Aragó, Cantàbria i País Basc). - c) Construcció naval (Galícia, Cantàbria, P.Basc
i Andalusia). - d) Indústria tèxtil i confecció.
- SECTORS DINÀMICS
- Carateritzats per una alta productivitat i gran
demanda - a) automòbil (Palència Valladolid, Saragossa i
Madrid). - b) químic
- Petroquímica o química de base (Puertollano,
Cartagena, Algesires, Huelva, Sta Cruz de
Tenerife) - Química de transformació. (P.Basc)
- c) Sector agroalimentari Catalunya, Andalusia i
Comunitat Valenciana
- SECTORS PUNTA / ALTA TECNOLOGIA
- Elevada tecnologia i demanda material elèctric
i electrònic, ordinadors - Shan implantat amb retard i tenen escàs
desenvolupament 1causa dependència de
lexterior. - Localització
- a lentorn de metròpolis i ciutats grans en parcs
tectnològics o científics. - actuen de motor de desnvolupament per latració
daltres empreses. - Madrid, Catalunya, país Basc, València, Andalusia
203ª ETAPA ACTUALITAT
LA LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL ACTUAL
- FACTORS ACTUALS
- Perd importància la proximitat als recursos
naturals i al mercat per labaratament del
transport i de les matèries primeres. - Disponibilitat de bons sistemes de comunicació i
transport, i mà dobra. - Els principals factors de localització són
- 1 Accés a la innovació i a la informació (mà
dobra qualificada, centres dinvestigació) - 1 El territori, quan proporciona
- Recursos tranformables, mà dobra qualificada i
entorn empresarial innovador
TENDÈNCIES ACTUALS Difusió cap a espais
perifèrics a causa de Problemes en les grans
concentracions industrials Millores
tecnològiques i de transport Desenvolupament
industrialització endògena. Exem. sectors
madurs pocs exigents en tecnologia i mà
dobra Cap a
Saturació Encariment del sòl Encariment
infraestructures Deteriorament medi ambient
Països subdesenvolupats Regions
endarrerides Àrees rurals ben comunicades
213ª ETAPA ACTUALITAT
ÀREES INDUSTRIALS ACTUALS
LA LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL
DESEQUILIBRIS TERRITORIALS
Per tal devitar-los Polítiques regionals de
foment a la indústria
EN
Repartiment de la població La riquesa Dotació
dinfrestructures, equipament, serveis Pes
polític
Àrees industrialitzades
Desesenvolupades En expansió En declivi
Permet diferenciar
Àrees dindustrialització induïda i escassa
223ª ETAPA ACTUALITAT
ÀREES INDUSTRIALS DESENVOLUPADES
Revitalització industrial per la implantació de
sectors dalta tecnologia i de les seus socials
de les grans empreses nacionals i multinacionals.
Són els espais centrals de les àrees
metropolitanes de Madrid i Barcelona
Creixent terciarització de la indústria (les
tasques doficina superen les fabrils)
233ª ETAPA ACTUALITAT
ÀREES I EIXOS INDUSTRIALS EN EXPANSIÓ
CORONES METROPOLITANES (perifèria
urbana) Indústries tradicionals deslocalitzades
de les àrees centrals que busquen fer negoci amb
la venda de sol urbà que ocupaven. Empreses
innovadores que sinstallen en parcs tecnològics.
FRANGES PERIURBANES (transició entre el món urbà
i rural) Indústries menudes, producció
tradicional (mobles, fusta, confecció) usen
polígons de naus adosades.
- EIXOS DE DESENVOLUPAMENT
- Al llarg de les principals vies de comunicació
- Vall de lEbre i la Mediterrània
(Girona-Cartagena) - Entorn de Madrid extensió cap a Castella-Manxa.
- Eixos interiors autovia Tordesillas-Valladolid-Pa
lencia
ÀREES RURALS Indústries menudes, de producció
tradicional (mobles,dolços, confecció) ?
relocalitzades o promogudes per empresaris
autòctons. També sol haver empreses innovadores.
243ª ETAPA ACTUALITAT
ÀREES I EIXOS INDUSTRIALS EN DECLIVI
- LOCALITZACIÓ
- Cornisa Cantàbrica
- Ferrol, badia de Cadis, Puertollano, Ponferrada.
- CAUSES
- Especialització en sectors madurs i predomini de
gran empresa. - Dificultats de reindustrialització per la mà
dobra poc qualificada, conflictivitat laboral.
CONSEQÜÈNCIES
- Desindustrialització
- Emigració
- Pèrdua de competitivitat
253ª ETAPA ACTUALITAT
ÀREES DINDUSTRIALITZACIÓ INDUÏDA I ESCASSA
- ESCASSA
- Castella-Manxa, Estremadura, Balears i Canàries.
- Causa localització poc competitiva.
- INDUÏDA
- Aragó, Castella-Manxa, Andalusia.
- Enclavaments industrials creats per les
polítiques de promoció industrial en la dècada
dels 60 - Van crear zones amb forts desequilibris
territorials - Saragossa
- Valladolid i Burgos
- Triangle Sevilla-Cadis-Huelva.
26ÀREES INDUSTRIALS A ESPANYA
DESENVOLUPADES EXPANSIÓ DECLIVI INDUÏDA I
ESCASSA