LA GEOGRAFIA D

1
LA GEOGRAFIA DESPLUGUES

1. Física
2. Humana

2
1a Part
3
GEOGRAFIA FÍSICA

• Cartografia.
• Unitats del relleu.
• Les muntanyes.
• La plana.
• Els torrents.
• El subsòl.
• Lacció humana.

4
Antecedents cartogràfics
N
E
5
N
E
6
Unitats del relleu.

1. La muntanya.
2. El pla.
3. Els torrents.

7
Què veiem ?
8
LES MUNTANYES.

1. Turó dEn Ramoneda. 197 m.
2. Turó del Temple. 262 m.
3. Sant Pere Màrtir. 399 m.

9
Muntanyes.
Evolució dels topònims.

1. Turó dEn Ramoneda.
2. Turó del Temple Puig Marrobí (Del S XI al
   s.XVI), Muntanya de la Torre (fins principi del
   s.XX).
3. Sant Pere Màrtir Mont Orsera (s.XI), Mont Orsa
   (s.XII) Puig dOssa (fins el s.XVII).

10
Els colls.

1. Coll de la Creu dEn Candeler. 180 m.
2. Coll de la Plaça de les Bruixes. 230 m.
3. Coll de Finestrelles. 130 m

11
Mapa de carenes
12
Mapa corves de nivell
13
LA PLANA O GAVARRA

• Terreny pla relativament elevat en relació al mar
  i lleugerament inclinat al sud.
• Composició del sòl argiles toves.
• Superfície solcada per torrents.
• Usos humans agricultura i urbanització.

14
El Pla Can RamonedaCan Casanoves
EscolaIsidre Martí.Al fons Sant Just
Desvern.1924
15
1954
16
2010
17
El PlaSt. Pere MàrtirEl Raval de St. Mateu
Can Hospital.
18
El Pla St. Pere Màrtir.Ciutat Diagonal.Can
Hospital i lautopista.
19
El Pla La Plana.
20
ELS TORRENTS
Fins el s. XIX.
21

• Laigua a Esplugues fa 140 anys.
• (Llibre d'actes de Ple, 24 de juliol de 1868).
• "Comisionados por el Magnifico Ayuntamiento de
  este pueblo, para que manifestemos, según nuestro
  saber y conocimiento nacido de la experiencia, la
  anchura que suelen abrazar las aguas que
  discurren por el torrente llamado de la Creu de
  este termino municipal en sus avenidas ordinarias
  desde el punto llamado "rocas de la Creu" hasta
  donde el citado torrente cruza el camino que va
  de la Iglesia parroquial a la carretera general
  de Madrid, tomando por punto medio el eje o
  centro de dicho torrente, y teniendo presente el
  curso y extensión de dichas aguas que atraviesan
  la población y cuyas avenidas se verifican casi
  todos los años en la epoca de lluvias, pueden
  manifestar
• Que el referido trecho de torrente, objeto de
  nuestra comisión, suelen extenderse dichas aguas
  del torrente a unos tres metros. Asi lo han
  considerado tambien todos los propietarios que
  han construido paredes desde cuarenta años a esta
  parte a orillas del mencionado torrente, como son
  el Sr. Barón de Maldà, difunto, José Planas y
  Ramoneda, el que fue Parroco de este población
  D.Vicente Janer, N. Pahi y D. Casimiro Grau, que
  son los unicos que en el citado espacio de tiempo
  han construido paredes junto a el, todos han
  dejado un cauce al menos de tres metros de
  extensión, según puede verse...
• Es lo que los infraescritos creen poder decir
  acerca de la consulta hecha por el Sr. Teniente
  de Alcalde de esta población. Esplugas 24 de
  Julio de 1868. José Ramoneda. Jose Campreciós y
  Pedro Brillas"

22
Els torrents Evolució dels topònims

• Torrent de Sant Pere Màrtir. Abans Torrent dels
  Albarells. També Torrent de la Torre. Al sortir
  del municipi sanomenava Torrent de Can Oliveres.
  
• Torrent de la Moneda. Abans Torrent de les
  Cucales.
• Torrent de la Creu. Abans de La Font.
• Torrent dEn Ferré. Abans Torrent dEn Casanoves
• Torrent de Can Valls.
• Torrent de la Fontsanta. Torrent de Grotemon
  (s.XI). La part inicial també se la coneixia com
  a Torrent dEn Mateu.
• Torrent dEn Farrés. A la Miranda actual hi havia
  un bosc i un torrent anomenats dEn Farrés. El
  Torrent dEn Farrés desguassava a la Riereta.
• Torrent de la Torre Melina. Torrent Apiera (sXI).

23
Els torrents avui.
Finals del s.XX.
24
El Torrent dEsplugues.

• Torrent de la Creu.
• Barranc de la Riereta.
• Torrent dEn Ferré.
• Pont Barranc.
• Torrent de La Riba.
• Salt del Pi.
• Torrent de Can Nyac.

Torrent dEsplugues Parc dels Torrents.
25
Torrents dEsplugues Imatges.
Torrent de la Creu
Torrent dEsplugues
26
Torrents dEsplugues Imatges.
Torrent de La Riba
Torrent dEsplugues les argiles.
27
Torrents dEsplugues Imatges.
Salt del Pi
28
Torrents dEsplugues Imatges.
Salt del Pi i Torrent dEsplugues
29
Torrents dEsplugues Imatges.
Torrent de Can Nyac
Torrent de Can Clota
30
EL SUBSÒL
31
Formació geològica de la Gavarra.
32
Mapa Geològic de L'Hospitalet de Llobregat
.
Carta Geològica 420 IGME Escala 150.000
Quaternari. Pleistocè i Holocè. Q b1 Graves,
bretxes, argiles i costres de torturà. Q g
Bretxes i argiles roges.  Terciari. Neògen.
Pliocè. T 8a2 Argiles grogues, blanques i
blavoses.  Primari. Paleozòic Ordivicià i
Silurià. Sa-b/1-2 Filites, sericites i
quarcites amb graptolites. O Quarcites, filites
i pissarres quarcítiques.
33
Torrent dEsplugues Les argiles.
34
El torturà.
35
La pissarra.
36
Els fòssils
37
Els fòssils
38
Els fòssils
39
Lacció humana o antròpica.
La natura, mitjançant lerosió, triga molt temps
en transformar lespai natural.

• Lhome té capacitat de transformar lespai físic
  en un periode curt de temps.

40
2a Part
41
LA GEOGRAFIA HUMANA

• La comarca
• Els veïns
• Les vies de comunicació
• El creixement urbà.
• El topònim.

42
Situació General La comarca.
43
El Baix Llobregat

• Esplugues de Llobregat.

4,5 Km2
44
Regió Metropolitana de Barcelona.
Maresme Vallès Oriental Vallès Occidental Barcelon
ès Baix Llobregat
Esplugues de Llobregat
45
Les ciutats veïnes.
46
Els camins dEspluguesde poble a ciutat.
Cami de Vallvidrera Via Augusta Camí de
Pedralbes Camí de La Sagrera Camí de Can
Clota Camí del Molí Camí de Sant Joan Camí de
Cornella
47
Un poble fins al S.XIX
Les vies de comunicació
Camí de Pedralbes.

• Via Augusta.

Carretera (1765).
48
De poble a ciutat les vies actuals. S.XX.
Carretera (1765)
Carretera de Cornellà a Sarrià (1903)
Autopista (1968)
Ronda de Dalt (1991)
49
El CREIXEMENT URBÀ
Síntesi evolutiva
50
Els orígens s.X al s.XVI
El Raval de Sant Mateu
La Sagrera
Masies aillades
51
S.XVIII a principis del s.XIX
El Raval de Sant Mateu
La Sagrera
Nou centre urbà
Masies aillades
52
Principi S.XX.
El Raval de Sant Mateu
La Sagrera
Nucli Urbà
Barri Can Clota
Barriada de St Llorenç i Can Biel
Masies aillades
53
Mitjans S.XX.
El Raval de Sant Mateu
La Sagrera
Nucli Urbà
Barri Can Clota
Barriada de St Llorenç i Can Biel
Barriada de Can Vidalet i Pelegrí
La Plana
Finestrelles
La Miranda
54
Finals S.XX.
Plànol de lany 2000.
55
Divisió administrativa Els barris.
56
(No Transcript)
57
(No Transcript)
58
EL TOPÒNIM
De
Santa Magdalena de Splugues (Dels origens fins a
principi del segle XVIII)
a
Esplugues de Llobregat (Del mitjans del segle XIX
a lactualitat)
59
Evolució del topònim
Spelunca cova, balma, caverna, gruta o cavitat.
Speluggs plural de Spelunca.
El topònim Speluggs derivà progressivament a
Spelunges, Spelungues, Splugues i Esplugues.
60
Evolució del topònim
S.X i XI. Venda de terrenys. Santa Maria de
Splugas i/o Santa Maria Magdalena de Speluncis.
1358. Cens de Catalunya de Pere III el
Cerimoniós. Santa Magdalene de Splugues.
1598. Acta municipal de la Parròquia de Santa
Magdalena de Splugues.
1690 a 1710. El topònim "Parròquia Santa
Magdalena de Splugues" comença a conviure amb el
terme Universitat de Splugues i Universitat
d'Esplugues.
1704-1714. Guerra de Successió un nou model
destat. Monarquia absolutista. Separació
Estat-Església.
El rector deixa de ser el secretari del comú. La
Universitat es trasllada fora de la rectoria.
61
Evolució del topònim
S.XVIII. Poble i Parròquia de Santa Magdalena de
Splugues. Universitat i jurats de Splugues o de
Santa Magdalena dEsplugues.
S.XIX. Parròquia de Santa Magdalena de Splugues.
Terme municipal, Ajuntament i regidors de
Splugues / Esplugues o de Santa Magdalena
dEsplugues.
S.XX. Municipi i Ajuntament dEsplugues i/o
dEsplugues de Llobregat.
62
(No Transcript)
63
Mapa de Vagueries. 1706.
64
Vagueria de Barcelona