mnmn

1
Llegat vexillològic català a Flandes, Valònia
i els Països Baixos. Les Senyeres dels S XVI
ben vives a alguns municipis belgues i
holandesos actuals
Capítol 2
Jordi Grau i Bartomeu
2
1525. Pero Fernandes. Sächsische
Landesbibliothek, Dresden
Molt més semblant a una bandera holandesa
primigènia ratllada anomenada Prinsenvlag que
a una bandera de borgonya. Destaca laspa
imperial a Scania
3
Bandera amb creu (Dannebrog?) i senyera a la Mar
Bàltica al Golf de Riga
1570 Domingo Teixeira. Bodlean Library, Oxford.
4
Belgium, coat of arms

• Una anàlisi dels escuts de les províncies
  belgues actual ens permet seguir el rastre
  vexillològic de Carles I el germànic amb les
  àligues bicèfales i el borgonyesc amb la creu de
  sant Andreu, tot plegat molt normal tenint en
  compte que havien estat sota el ducat de Borgonya
  i que lEmperador nasqué a Gant. El que sorprèn
  és trobar els pals dels comtes reis catalans
  entre valons i flamencs.
• http//vector-images.com/heraldr
  y.php?id186atype

5
Belluguin Belgium vector images of provinces

• Flemish Brabant flag
• Limburg coat
• Limburg flag
• Wallonia flag
• Wallonia coat

• Flanders coat
• Flanders flagt
• Antwerp coat
• Antwerp flag

6
Province d'Anvers
Province de Liège
Province de Limbourg
Flandes
Brussels
Wallonia
Brabant
7
Provincial coat of arms of Limburg
Province de Limbourg

• El Ducat de Limburg fou inclòs el 1430 en
  els Països Baixos Borgonyons. El 1549 resta dins
  els Països Baixos Hispànics. El 1713 pel tractat
  dUtrech el Països Baixos del Sud Hispànics
  esdevindran austríacs. Durant locupació
  napoleònica de 1794 lantic sistema de comtats i
  principats fou suprimit i el país dividit en 9
  províncies. Desprès de la secessió belga
  dholanda, el tractat de Londres de 1839 parteix
  lantic ducat de Limburg en dos una província
  belga i una altra dholandesa. Avui dia el
  Limburg belga ocupa una part del Territori de la
  província de Liège.

8
Honorary flag of the Governor of Liège

• El 1468 Carles el Temerari de Borgonya crema
  la ciutat de Liège suprimint-ne les llibertats.
  Al S XVI malgrat mantenir-se com a Bisbat
  Principat independent amb un notable palau
  episcopal, estan sota la influència dels
  Hasburgs. Desenvoluparan la Indústria de la
  Ferreteria, del moble i de lalum, sulfat
  dalumini emprat com a fixador cabell (mireu la
  composició del vostre desodorant de bola).
  Tindran artistes com lescultor Jean Del Cour. El
  1795 el Principat de Liège serà ocupat per França
  i en plena revolució enderrocaran la Seu,
  considerada una de les millors catedrals
  medievals. El rei Guillem dHolanda fundà la
  Universitat el 1817. El 1830 els Liegesos prenent
  part en la revolta independentista de
  Brusselles. Assoliran una gran industrialització
  al S XX.

9
Feu una cerca a http//www.crwflags.com/fotw/flags
/be-munic.html
Belgium Municipal flemish currents flags.
Banderes actuals de poblacions belgues
Flamenques
Borgloon
Beringen
Berchem
Dilsen-Stokkem
Brugge o Bruges
Bree
10

• Bruges era el darrer port de la Lliga
  Hanseàtica abans dentrar al Canal dAnglaterra i
  lloc de destinació dels vaixells de cabotatge de
  la Rochelle i Bordeus . Al S XIIè i al S XIIIè
  els mercaders tèxtils i doficis es constituïren
  en gremis i companyes comercials. Del 1227
  tenim datació de comerç amb Catalunya i amb
  Gènova, el 1330 trobem un consolat català a
  lEsclusa, avantport de Bruges.
• Al S XV Sintroduïren les primeres taules
  de canvi amb famílies de banquers com els Van der
  Buerze. Lestat despeculació entre els rics
  mercaders i abadies causà lenfonsament del Zwin
  (barri de Bruges on residien les juntes de comerç
  el 1470). El 1484 Bruges és revoltà contra
  Maximilià dHapsburg, empresonat un temps a la
  ciutat, i perdé tots els privilegis desplaçant-se
  els comerç estranger cap Anvers. La ciutat
  desprès darribar al 35,000 habitants inicià el
  seu declivi i Bruges quedarà sense
  desenvolupament industrial.

11
Deinze
Geraardsbergen
Geel
Hamont-Achel
Harelbeke
Herk-de-Stad
Maaseik
Ostende
Lier
12
Aalst (Flags of Municipality, Province of East
Flanders, Belgium)

• Sota la ocupació hispànica Aalst fou la
  capital de la Cort de Flandes. Al Segle XV esdevé
  una de les ciutats europees capdavanteres en
  ledició de llibres. Dirk Martens (1446-1534) nat
  a Aalst va ser un dels primers i més famosos
  impressors europeus. El 1473, imprimeix amb en
  Johan Van Westfalen el llibre més vell conegut de
  Flandes, Speculum conversionis peccatorum. El
  1474 publica a Aalst, De vita beata (Vides de
  Sants) i posteriorment treballa a la corona
  catalana aragonesa com a Theodorica Alemany sota
  la protecció dEn Ferran el Catòlic. Torna a
  Aalst 10 anys desprès i marxa cap Anvers i Liège
  a on imprimirà des del 1515 fins al 1529 la
  major dels seus llibres. Martens contribuí a la
  promoció de la cultura humanística a gràcies a
  ledició de llibres de Moro, Picco de la
  Mirandola , Erasmus, Agricola ...

13
Provincial Governor's honorary flag
Bandera dAnvers /Antwerp (Bravant belga)
Escut darmes d'Anvers
Mechelen / Malines
Oudenaarde
14
Escut i bandera dAnvers

• Antwerp al S XV assolirà molta importància
  comercial com a ciutat de la lliga Hanseàtica.
  Al S XVI és un important centre artístic amb
  lescola de pintura den Quintin Metsys. El 1570
  Abraham Ortelius hi inventarà la cartografia en
  planxes de Coure. El 1576 arran de les revoltes
  religioses pateix una dura repressió hispànica,
  un govern calvinista i novament sota corona
  hispànica el 1585 comença un nou renaixement
  artístic pictòric amb Brueghel, Jordaens, Van
  dijck i el seu màxim exponent, el diplomàtic i
  pintor Pieter Paul Rubens. Fou seu dels jocs
  olímpics del 1920. A lactualitat són un
  referent mundial tallant diamants.

15
PRINCIPALS RUTES COMERCIALS DEL COMERÇ CATALÀ
(S.XIII al XVII)
ANGLATERRA
Londres
Southampton
Bruges
Gant
LEsclusa
Frankfurt
FLANDES
SACRE IMPERI
Frankfurt
París
FRANÇA
Dijón
La Rochelle
Lió
Venezia
La situació geoestratègica de pont entre el
Comerç Marítim del Sud i el Nord dEuropa que
tenen els Països Baixos empenyé moltes ciutats a
ingressar a la Hanza o Lliga Hanseàtica
Milà
A Coruña
Montpeller
Rijeka
Santiago
Senya
Marsella
Santander
Niza
Genova
Bilbao
Firenze
NAVARRA
León
Pisa
Porto
Ancona
Ragusa
Pera
Saragossa
Constantinobla
Barcelona
Toledo
C A T A L U N Y A
PORTUGAL
Lisboa
CASTELLA
Alguer
València
Salermo
Otranto
Ciutat de Palma
Chios
Sevilla
Alacant
Cagliari
GRANADA
Cartagena
Famagusta
Almeria
Rodes
Malaga
Col.lo
Beirut
Argel
Ceuta
Damasc
Damasc
Candia
Tenes
Tunis
Bona
Orà
Bugia
Melilla
Mansoura
Tir
Constantina
Malta
1.Ruta Llenguadoc-Provença .
Gerba
Alexandria
2.Ruta de les Illes .
Trípoli
3.Ruta del Nord dÀfrica .
5.Ruta Penínsular .
7.Ruta Renana .
4.Ruta de lAtlàntic Nord .
6.Ruta Roine-Xampanya .
8.Ruta Mediterrània Oriental.
16

• Bryggen a Bergen/Noruega

Laliança el 1241 de les ciutats estat d'Hamburg
amb Lübeck és lorigen de la Lliga Hanseàtica. El
1343 arribà a integrar 90 ciutats que la
governaren democràticament amb delegats. Ajudà a
desenvolupar tot el Bàltic. Al S XVI començà la
seva desintegració per la consolidació destats
sobirans, pel descobriment dAmèrica i per la
supremacia marítima holandesa i anglesa. Només
Lübeck, Bremen i Hamburg conservaren la
independència i la denominació de ciutats estat
hanseàtiques fins al 1669. Lascens de Hitler el
1934 a Alemanya els hi revocà tots els privilegis.
Lüneburg
Lübeck
Rostock
17
KV Mechelen football club
Aquest club de futbol és el Sant Andreu? No, no
és. És el Mechelen (Malines en francès) club
Campió de Bèlgica al 1943, 1946, 1948 i 1989 i
guanyador de la Recopa al 1988. El Barça en va
guanyar una lany següent 1989. La samarreta és
gairebé igual però, que la dels Santandreuencs!
18
Fixeu-vos en les senyeres penjades a la
Casa la Vila i a la Seu de Mechelen.
L'hôtel de ville
Cathédrale Saint-Rombaut
19
Oudenaarde municipal Flag

• La ciutat dOudenaarde ha estat
  decisiva en la Història de Flandes. La cort hi va
  tenir un baluard abans dels Hasburg amb més de
  120 nobles. El 1522 Carles V hi establí les
  primeres lleis reguladores de la indústria dels
  tapissos. Aquests 91 articles datats el 16 de
  Maig de 1544 són els documents polítics més
  antics de Bèlgica. Les ordenances combaten el
  frau i preserven la qualitat de la indústria
  nacional de la tapisseria. Envaïts pels Borbons
  Francesos durant la Guerra de Successió, aquí a
  diferència dels Països Catalans els anglesos no
  sho van rumiar dos cops, i el duc de Marlborough
  els va escombrar a la Batalla dOudenaarde
  (11.06.1708).

20
Marlborough s'en va t'en guerre Le
général anglais John Churchill Marlborough
s'empare de la ville de Liège qui appartenait aux
espagnols. C'est le début de la guerre de
succession en Espagne l'Angleterre, l'Autriche
et la Hollande soutiennent Charles d'Autriche, le
prétendant au trône. Une chanson populaire
française rendit le nom du général anglais
légendaire. Mambrú sen va a la Guerra, ai el
pobre manbrú , manbrú, manbrú...
Una altra cancò castellana duns 50 anys abans
la trobarem durant el famosos allotjaments dels
Terços Castellans sota el comte duc dOlivares a
Catalunya durant la Revolta del Segadors
Quisiera ser tan alta como la luna, ay! ay!,
como la luna, para ver los soldados de
Cataluña, ay! ay!, de Cataluña.De Cataluña
vengo de servir al rey, ay! ay!, de servir
al rey, con licencia absoluta de mi
coronel,ay! ay!, de mi coronel
21
http//www.crwflags.com/fotw/flags/be-munic.html
Belgium Municipal flags.
Beauraing
Bouillon
Charleroi
Grâce-Hollogne
Comines-Warneton
Durbuy
22
Scherpenheuvel-Zichem
Peer
Berchem
Borsbeek
Berlaar Coat
Westerlo
23
Braine-le-Château
Ecaussines
Grez-Doiceau
Hulshout
Sint-Lievens-Houtem
Honnelles
24
Be-konti
Halen
Huy
Kruishoutem
Virton
Mons
25
Lessines
Drogenbos
Niel Coat
Aartselaarvlag
Schelle Coat
Mortsel
26
Lier
Geel coat
Duffel
Bonheiden
Duffel Coat
Mouscron
27
Herselt
Olen Coat
Flag of Geel
Hulshout
Lier Coat
Schelle
28
Ham-sur-Heure-Nalinnes
Sint-Katelijne-Waver
Poperinge
Vlagkeerbergen
Kapellen
Kontich
29
Melle
Mortsel Coat
Kontich Coat
Borsbeek Coat
Westerlo
Sint-Katelijne-Waver
30
Weismes
Berloz
Bree
Flag of Dilsen
Brugelette
Hamont-Achel
31
Berlaar
Borgloon
Melle
Silly
Brugelette
Weismes
32
Sint-Lievens-Houtem
Nandrin
Oudenaarde Coat
Zwevegem
Brakel
Flag of Antoing
33
Flag of the Austrian Netherlands
Flag Low Countries XVth Century
Vlagwingene
Vlaghaacht
34

• El motiu pel que trobem vexillologia
  imperial als escuts podria ser pels efectes
  positius de la unió de territoris sota el regnat
  de Carles I. Els hi va permetre comerciar amb els
  nous territoris descoberts. Els holandesos hi
  començaran a establir les seves pròpies colònies.
  Els hi donà un llegat de legislació comercial
  conformant una important burgesia. Els documents
  més antics de Bèlgica són de començaments del S
  XVI. Els hi van frenar les potències veïnes que
  els haguessin assimilat territorialment. Els
  ajudà a forjar-se com a nació, uns abans i altres
  més tard, i tot plegat tindrà repercussió
  vexillològica sobre els municipis.

35
La presència dels pals dels comtes reis
catalans als escuts belgues és una prova
paleovexillològica vistent de com fou larmorial
durant els 200 anys docupació hispànica. La
majoria de banderes municipals han estat
dissenyades al S XX. Els especialistes shan
basat però, en lheràldica dels escuts històrics
existents.

Banderes dels Terços militars. Gravat baixat de
http//www.geocities.com/cristofor_colom/a01.html,
dun tapís existent al Museu de Història de
Brusseles acolorit parcialment amb ordinador