La perspectiva de g

1
La perspectiva de gènere en Sociologia de
lEducació i en Història de lEducació

• Carmen Mañas

Observatori per a la Igualtat de la UAB
2
Esquema presentació

• Conceptes bàsics
• Sexe i gènere
• Androcentrisme i Patriarcat
• Educació i sistema educatiu
• Situació quantitativa i qualitativa
• Línies de treball Estereotips
• Coeducació
• Llnguatge NO sexiste
• Visibilització Gènere i educació
• Dona i sistema educatiu
• Figures i pioneres

3
Conceptes bàsics Sexe i gènere

• Segons la ONU...
• gènere es la forma que totes les societats del
  món determinen les funcions, actituds, valors i
  relacions que concerneixen a lhome i a la dona.
  Mentre el sexe fa referència als aspectes
  biològics que es deriven de les diferències
  sexuals, el gènere és una definició de les dones
  i dels homes, construït socialment i amb clares
  repercussions polítiques. El sexe duna persona
  és determinat per la naturalesa, però el seu
  gènere ho elabora la societat.
• IV Conferència Mundial de les Dones,Beijing, 1995

4
Conceptes bàsics Androcentrisme i patriarcat

• Patriarcat designa una formació social on els
  homes ostenten el poder, es a dir, és el sistema
  de dominació dels homes sobre les dones.
• (Dictionnaire critique du féminisme 2004)
• Landrocentrisme és ladopció generalitzada dun
  punt de vista masculí com a punt de vista neutre
  i universal.
• fa referència a ladopció dun punt de vista
  central, que safirma hegemònicament relegant a
  les marges del nosignificatiu o insignificant,
  del negat, quant es consideraim-pertinent per a
  valorar com superior la perspectivaobtinguda.
• (Moreno, 1986)

5
Construcció social de les desigualtats de gènere

• El sistema sexe/gènere articula les diferències
  entre homes i dones, que en un sistema patriarcal
  es transformen en desigualtats estructurals.
• En el procés de socialització adquirim la nostra
  identitat i és on es manifesten les desigualtats
  entre homes i dones.
• Luniversal masculí construït en la ciència, en
  leducació i en la història han ignorat, en el
  procés de la seva construcció a les
  dones.(Ballarín, 2001).

6
Construcció social de les desigualtats de gènere
Educació

• Des dels anys 70, la Sociologia de leducació ha
  mostrat que la institució escolar juga un
  important rol com a mecanisme de reproducció
  social, econòmic i cultural (Fernández Palomares,
  2003).
• Leducació és un mecanisme de reproducció social
  (Bourdieu i Passeron, 1967).
• La història de leducació de les dones és
  important per entendre leducació com a clau tant
  de lemancipació com de la submissió de les
  dones.(Ballarín 2002).
• El fenomen de la dominació masculina consisteix
  en comportaments apresos a través de leducació
  rebuda des de la infància i a través
  destereotips i rols que agafen com norma de
  correcció tot allò vinculat a la masculinitat
  (Millet, 1969).

7
Sistema educatiu algunes dades

• La presència de les dones en els sistema
  educatiu
• Nivell descolarització bàsica total per a nens i
  nenes
• En el curs 2001/2, les noies eren majoria en el
  Batxillerat (52) i en la Universitat (53).
• Però les noies són minoria al escollir matèries
  relacionades amb la ciència i la tecnologia en
  lEducació Secundària (36 al COU el curs
  2000/01), en la Formació Professional i
  especialitats universitàries.

8
Sistema educatiu algunes dades

• Formació Professional (2000/01) les noies són
  majoria en branques tradicionalment femenines
  Imatge personal, Sanitat o Administració i
  escassa participació en especialitats com
  Manteniment de vehicles, Serveis a la producció,
  Fabricació mecànica o Electricitat i Electrònica.
• Universitat també existeixen diferències
  significatives en la proporció dalumnat per
  sexes segons làrea de coneixement Majoria de
  dones en Ciències de la Salut (75), Humanitats
  (66), Ciències Socials i Jurídiques (66) i
  Ciències Experimentals (58) mentre que en els
  Ensenyaments Tècnics són un 28.

9
Dades quantitatives lexercici de la professió

• Feminització de la professió educadora
• - Magisteri és una professió feminitzada. En el
  curs 2001/02, les alummnes en les especialitats
  deducació infantil i especial eren el 96,9 i
  94 del total respectivament.(Observatori
  Igualtat UAB, 2004).
• - En 2006, en el conjunt de les universitats
  espanyoles, les dones eren el 31.1 del PDI, en
  Catalunya, el 34,31 (Ministeri dEducació,
  2005).
• - En leducació superior el professorat femení
  troba lanomenat sostre de vidre. A la UAB, entre
  els càrrecs, hi ha un 14,3 dels deganats o
  direccions descoles i un 28,3 de les direccions
  dels departaments amb dones al davant.
  (Observatori Igualtat UAB, 2004).

10
Qualitatives o línies de treball en Educació amb
perspectiva de gènere

• Línies de treball amb perspectiva de gènere
• Reconèixer els buits en la història de la
  educació i el rol que han tingut les dones en
  aquesta com a objectes i subjectes de leducació.
• Identificar en els mètodes i continguts com sha
  imposat luniversal masculí en lescola i
  elaborar propostes alternatives.
• Alguns ASPECTES que es poden treballar des de la
  perspectiva de gènere en educacióestereotips,
  coeducació i llenguatge no sexista.

11
Línia de treball Estereotips

• Estereotips
• Són el conjunt didees simples, però molt
  arrelades en la consciència collectiva i que
  sescapen del control de la raó. Els estereotips
  determinen quins han de ser els comportaments i
  les actituds, correctes i incorrectes, de dones i
  homes construint la seva personalitat de forma
  unidireccional.(IMU2003).
• P.ex. Femení Masculí
• Intuïció Raó
• Passivitat Activitat
• Submissió Poder
• Debilitat Força
• Subirats i Brullet (1988)van mostrar com el
  professorat de primària reprodueix estereotips de
  gènere amb les criatures més petites en el
  tractament, ús del llenguatge i estereotips.

12
Línia de treball Coeducació

• La Coeducació
• Es educar sense discriminació, tenint em compte
  el valor de les diferències que existeixen entre
  els sexes. El reconeixement de les diferències és
  imprescindible per una educació en la que no se
  prioritzi un model (masculí, blanc, occidental)
  al que totes les persones han dimitar, sinó que
  les diferències i la pluralitat es considerin una
  aportació enriquidora (Institut Andalús de la
  Dona, 1993).

13
Línia de treball Llenguatge no sexista

• El llenguatge és un reflex de la condició
  sexuada de la Humanitat. Es pot evitar un ús
  sexista del llenguatge
• Utilitzant els genèrics per referir-se a
  collectius (Lledó, 1992)i evitatnt lús
  androcèntric del llenguatge
• p. ex. La comunitat escolar
• (enlloc de els mestres, pares i alumnes)
• Utilitzant un ús simètric dels tractaments, de
  les titulacions i professions
• p. ex. Arquitecta, Enginyera,

14
Línia de treball. Exemples el DRAE i els
dibuixos animats

• El Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola que
  recull i defineix les paraules, estableix
  diferent atribució de valor de les experiències
  femenines respecto a les masculines
  (Vargas,1999).
• Un anàlisi de pellícules infantils de la
  factoria Disney mostra com la figura de la dona
  ha canviat en el període estudiat (1937-1998)
  (Guichot,V. Bono, C.2001).
• p.ex. Mulan és xina
• Pocahontas és índia

15
Visibilització. La història de les dones en els
sistema educatiu. Vicissituds daccés

• Entre 1872 i 1881 es van matricular en
  Universitats i Instituts de Secundària 166
  alumnes a tot lestat espanyol. En 1872 es
  matriculà la 1ª alumna en la Universitat de
  Barcelona Maria Elena Maseras Riba. Hi havia
  1284 estudiants més matriculats en Medicina.
  homes. (Flecha, 1996).
• En 1931, amb el govern republicà dAzaña
  saboliran els instituts de ensenyament secundari
  femenins, passant a ser mixtes i establint la
  coeducació (ensenyament mixt) en les Escoles
  Normals. Fins aleshores havia estat separat per
  sexe, amb el franquisme es tornarà a
  fer.(Ballarín, 2001).
• Amb el franquisme (1938) algunes de les
  assignatures obligatòries de lensenyament de
  secundària per a les noies eren
  Música,Labores,Cuina i Economia Domèstica
  (Ballarín, 2001).

16
Visibilització. Gènere i Educació. La història de
les dones en el sistema educatiu la mestra

• Primers passos en la professió
• La Llei Moyano (1857) va establir lobligació de
  crear escoles per nens i nenes. Obligà a la
  creació dEscoles Normals de mestres homes però
  no de mestres dones. Per a les dones no sexigia
  lobtenció del títol, ni preparació i el sou era
  un terç que per als mestres.(Ballarín, 2001).
• La mestra analfabeta (1783-1838), la mestra
  maternal (1838-1876), la mestra racional
  intuïtiva (1876-1882) són les tres figures
  històric-evolutives definides segons les etapes
  del sistema educatiu (San Román, 1998).

17
Visibilització. Gènere i Educació

• Maria de Maetzu (Vitòria -Buenos Aires,
  1882-1948)
• - Mestra i Pedagoga. Una de les introductores de
  la pedagogia social a Espanya.
• Directora del grup femení de la Residència
  dEstudiants, vinculada a la Institución Libre de
  Enseñanza fins el seu tancament. (1916-1936).
• Defensora del paper de la dona a la vida social i
  en lespai públic, i lideari feminista.
• Impulsora del reformisme educatiu de la Segona
  República i de laccés de les dones a la
  Universitat.

18
Visibilització. Gènere i Educació

• Anna Rubiés i Monjonell (Port de la Selva,
  1881-1963)
• Mestra. Membre del Moviment de Renovació
  Pedagògica Catalana.
• Treballà per lemancipació de la dona, posant de
  manifest la íntima connexió entre el feminisme i
  lEscola Nova.
• Introduí els mètodes de Decroly, aplicant els
  centres dinterès i el mètode de lectura global.
  Aquest sistema ideovisual va ser molt apreciat a
  la Catalunya Republicana.
• Va dirigir el Grup Escolar Ramon Llull a
  Barcelona i participà en el grup de treball Per
  la metodització de la lectura global. Publicà
  nombrosos articles de pedagogia, sobretot als
  anys 30.