John Locke: filosofia política

1
LA TEORIA POLÍTICA MODERNAContractualisme

• Segles XVII - XVIII

2
(No Transcript)
3
TEORIES NATURALISTES DE LORIGEN DE LA SOCIETAT

• "La ciutat és anterior a la casa i a cada un de
  nosaltres, perquè el tot és necessàriament
  anterior a la part en efecte, destruït el tot
  del cos, no hi haurà ni peu ni mà, si no és
  equívocament, com es pot dir mà a una pedra una
  mà morta serà alguna cosa semblant . ... És
  evident, doncs, que la ciutat existeix per
  naturalesa i és anterior a l'individu, perquè si
  l'individu separat no es basta a si mateix,
  passarà com amb les altres parts en relació amb
  el tot. L'home és un animal polític (zoón
  politikón). Qui no és capaç de viure en
  societat o no necessita res per la seva
  autosuficiència no forma part de la ciutat, sinó
  que és una bèstia o un déu. "(Política, I, 1253).

Aristòtil 384-322
4
TEORIES SOBRE LORIGEN DE LESTAT

• Les teories del contracte social tenen com a
  objectiu explicar lorigen de la societat i
  lEstat, i justificar-ne lexistència. Aquest
  tipus de concepcions van aparèixer per primera
  vegada en el segle XVII i van tenir continuïtat
  en el XVIII.
• Segons aquestes teories, lEstat és fruit dun
  pacte o contracte. La teoria contractualista,
  però no pretén descriure un fet històric, sinó
  que es tracta duna metàfora explicativa per a
  remarcar el caràcter humà de lEstat.
• Les teories contractualistes sorgeixen en el
  moment en què es produeix un canvi de
  perspectiva, de la consideració de lEstat i el
  poder polític com a un do diví o natural es passa
  a la certesa del seu caràcter convencional.
• Les lleis i normes socials, com les institucions
  i els òrgans de poder sentenen, per tant, com
  una creació humana que pot ser rebutjada o
  alterada i no es fonamenten en lordre natural.

5
Teoria política de Thomas Hobbes

• Sóc germà bessó de la por. La por ens
  civilitza.
• Lorigen de la societat és artificial. LEstat
  sha creat per la necessitat de posar pau, ja que
  sense ell ens trobem en una situació de guerra
  de tots contra tots.
• El poder no té un origen diví sinó que prové de
  la voluntat dels humans.
• Igualtat en la naturalesa humana. Tots som
  egoistes i cerquem el propi benestar. Homo
  homini lupus (sentència de Plaute).
• Necessitat dun pacte renúncia voluntària a la
  llibertat i drets pel bé social. Lindividu queda
  a mans de lEstat que ha de ser fort i
  autoritari Leviathan.
• Defensa el poder absolut per part de lEstat
  Absolutisme.

6
Teoria política de John Locke

• Defensa del contractualisme. Esta natural o
  presocial de lésser humà.
• Lestat de naturalesa no està exempt de drets.
• Lorigen i legitimitat de lEstat prové dun
  pacte entre els individus per garantir els seus
  drets.
• LEstat està subordinat als interessos
  individuals i ha de protegir els drets de tots
  els individus.
• Defensa un Estat liberal (liberalisme polític)
  democràcia representativa.
• Divisió de poders Legislatiu, executiu i
  federatiu. (actualitat Legislatiu, executiu i
  judicial).

7
Teoria política de Jean-Jacques Rousseau

• Distingeix entre lhome natural (bon salvatge) i
  lhome històric modern (egoista i depravat).
• El pas de lhome natural a lhome modern té el
  seu origen en la por per lescassetat de
  recursos. A partir daleshores van néixer la
  propietat privada, la dominació i la desigualtat
  social.
• Necessitat dun pacte o contracte social per a la
  regeneració moral.
• Els homes associats formen la Voluntat general i
  el poble esdevé sobirà.
• La finalitat última del pacte és el bé comú.
• Defensa la democràcia directa.

8
Teoria política en la illustració

• Rousseau. Posa les bases de la democràcia
  moderna.

El general, els illustrats propugnen
leliminació de la monarquia absoluta i
hereditària, i defensen lEstat democràtic. Per
això posen en circulació principis com el de
llibertat, tolerància, abolició de lesclavatge,
igualtat...
9
TEORIES SOBRE LORIGEN DE LESTAT
Filòsofs Thomas Hobbes John Locke J.J.  Rousseau
Estat de naturalesa Abans de la fundació de l'Estat, impera la llei natural del més fort. No es reconeix ni es respecta cap dret, perquè tots es consideren amb dret a tot. Tothom és igual en el sentit que té les mateixes possibilitats de sobreviure. És una situació en la qual "l'home és un llop per a l'home"  Els éssers humans tenen, de manera natural, drets dret a la vida, a la llibertat , a la propietat, dret a ser respectats...  El problema és que no hi ha cap mena de regulació ni de control que asseguri el seu compliment. Els éssers humans, són lliures, iguals i bons. Però com que  hi ha dificultats per a satisfer totes les necessitats, suneixen formant societats i és aleshores quan uns volen manar sobre els altres fent necessàries unes normes mínimes de convivència
Pacte o contracte Per a garantir un cert ordre i estabilitat, els individus cedeixen, de manera incondicional,  tots els seus drets a una sola persona o grup el sobirà. Els individus perden la seva llibertat a canvi de seguretat. Els individus, cedeixen els seus drets a un grup de persones (els governants), de manera provisional. LEstat ha destar al servei dels interessos individuals i protegir els drets dels ciutadans.   Per satisfer  les seves necessitats, els individus sassocien posant la seva voluntat al servei de la voluntat de tothom, o també anomenada voluntat general. 
Tipus Govern Estat autoritari Leviatan Democràcia representativa Democràcia directa
10
Teoria política en la illustració
Els màxims exponents del pensament polític
illustrat són els filòsofs francesos

• Montesquieu. teoria de la separació dels poders
  de lEstat Legislatiu, executiu i judicial.

• Voltaire. Duu a terme una important tasca de
  crítica social, religiosa i política.

11
Teoria política

• Defensa del liberalisme polític
• Defensa dels drets inalienables
• Dos tractats sobre el govern civil
• Primer Crítica política
• Segon Defensa de lestat liberal.

12
Visió Política

• Crítica de la teoria del dret diví dels reis.
• Defensa de la llei natural, que es coneix a
  través de lexperiència.
• Tolerància religiosa
• Respecte a lEstat.

Rei Lluís XIV, el rei-sol, un dels representants
de la defensa del dret diví dels reis
13

• John Locke és un dels iniciadors del liberalisme
  polític.
• En un principi accepta la visió del Pacte Social
  proposada per Hobbes, però amb molts matisos.
• A diferència de Hobbes, per a John Locke, els
  éssers humans, en estat natural, tenen drets als
  quals no poden renunciar, sent aquesta la base
  fonamental del sistema liberal la necessitat de
  respectar els drets que els humans posseeixen de
  forma innata. Els governants no poden actuar com
  vulguin, han de respectar els drets individuals,
  estant així limitats. El poder no és absolut,
  sinó que ha de respectar els drets humans.

14
Visió Política

• Divisió del poder polític
• Separació Església de lEstat
• Tolerància religiosa

La Declaració de drets humans, garant de la
llibertat religiosa
Representació de la separació Església-Estat
15
Tolerància

• 1667 Un assaig sobre la tolerància es manifesta
  contra el Codi Clarendon, lleis repressives a
  favor de langlicanisme en el període de la
  Restauració de Carles II.
• Soposa al dret diví dels reis
• El límit del poder és la llei natural (pertany a
  la pròpia naturalesa humana).
• Defensa la separació dEsglésia i Estat.
• Defensa absoluta tolerància respecte les formes
  de culte i les opinions teològiques.
• Tolerància en quant a les formes de vida
  individual i les creences, tenint com a límit la
  pau de lEstat.
• Defensa de lutilitarisme. No hi ha vicis que
  hagin de ser prohibits per lEstat.

Guerra Absolutista
16
La filosofia política de John Locke

• Estat de naturalesa i estat de guerra.

17
Índex de lobra

• Chapter 1 Book I and the definition of Political
  power
• Chapter II-VII the bases of government
• Chapters VIII-XIV the nature of political power
  and legitimate civil government
• Chapter XV recapitulates the fundamental
  distinctions between paternal, political and
  despotic power.
• Chapter XVI-XVIII elaborates the nature of
  illegitimate civil government It specifies three
  forms of such illegitimacy 1. an unjust foreign
  conquest, 2. internal usurpation of political
  rule and 3. tyrannical extension of power by
  those who were originally legitimately in power.
• Chapter XIX gives the conditions under which
  legitimate revolution may occur.
• Oregon state

18
Locke Teoria política

• Estat de naturalesa
• Estat de guerra
• Origen de lestat civil
• Condicions del dret a la rebellió
• Propietat privada i treball
• Diners i estat civil
• Educació i desig de domini

19
Locke estat de naturalesa

• Lestat previ a lestat duna societat civil
  sanomena estat de naturalesa.
• En aquest estat ja existien les condicions
  prèvies que van determinar el pacte que va fer
  possible el poder polític
• La igualtat
• La llibertat
• La racionalitat

20
Estat de naturalesa

• Punt de partida La igualtat un estat
  digualtat, on tot el poder i la jurisdicció són
  recíprocs i ningú no té més que altres (secció
  4)
• La llibertat un estat de perfecta llibertat per
  a ordenar llurs actes, disposar de llurs
  propietats i de les persones que creguin
  convenient, dins dels límits de la llei natural,
  sense demanar permís ni dependre de la voluntat
  de cap altre home. (secció 4)

21
Estat de naturalesa

• La racionalitat Lestat de natura té una llei
  natural que el governa, la qual cosa obliga a
  tothom. Aquesta llei, que és la raó, ensenya a
  tot el gènere humà que, essent tots iguals i
  independents, ningú no ha datemptar contra la
  vida, la salut, la llibertat ni les possessions
  dun altre. (secció 6).
• Tothom en aquest estat és propietari dalguna
  cosa i aquesta propietat ha de ser respectada.
• Per tant, lestat de naturalesa no és un estat
  digualtat i de llibertat absolutes.

22
Estat de naturalesa
LLIBERTAT
La raó, la conciència que tenim de que ningú ha
de danyar la vida, la llibertat i les propietats
dels altres
accions
Limitada per la LLEI NATURAL
Llibertat
No maleficència Tolerància
propietats
Existència dun DRETS NATURALS vida, salut,
seguretat, propietat, llibertat, etc.
23
Estat de naturalesa

• La racionalitat també obliga a tothom a complir
  una altra llei natural la de castigar a qui no
  sigui prou racional, és a dir, a qui no respecti
  ni la vida, la salut, la llibertat ni els béns
  dels altres.
• Locke afirma lexecució daquesta llei en
  lestat de natura sha deixat en mans de tots els
  homes. Daquesta manera, tothom té dret a
  castigar els transgressors de la llei natural en
  grau suficient per a prevenir-ne la violació.
  (...) Per tal com en lestat de perfecta
  igualtat, on no hi ha, naturalment, cap
  superioritat ni jurisdicció dels uns sobre els
  altres, tothom ha de tenir dret a fer el que
  calgui en pro de lacompliment de lesmentada
  llei. (secció 7)

24
Estat de naturalesa

• En lestat de naturalesa, raó sidentifica amb
  compliment de les lleis naturals. Per això , en
  transgredir la llei natural, linfractor demostra
  viure segons una norma contrària a la de la raó
  (secció 8).
• Qui castiga a un infractor perquè ha estat
  víctima duna agressió al seu dret natural de
  protegir tant la seva vida com les seves
  possessions actua en lestat de naturalesa
  dacord a una llei natural i conforme a un
  principi de raó.
• La màxima bíblica qui vessi la sang de lhome
  per lhome serà vessada la seva sang és una llei
  natural i compta amb la conformitat en lestat de
  naturalesa de la raó (secció 11).
• En un estat on no hi ha una autoritat judicial
  que estigui per sobre de ningú (igualtat
  perfecta) tothom té dret a castigar els que
  infringeixen les lleis naturals. Actuar
  daquesta manera és també complir amb una llei
  que exigeix la naturalesa.

25
Estat de naturalesa

• En lestat de naturalesa, raó sidentifica amb
  compliment de les lleis naturals. Per això , en
  transgredir la llei natural, linfractor demostra
  viure segons una norma contrària a la de la raó.
  (secció 8).
• Qui castiga a un infractor perquè ha estat
  víctima duna agressió al seu dret natural de
  protegir tant la seva vida com les seves
  possessions actua en lestat de naturalesa
  dacord a una llei natural i conforme a un
  principi de raó.

26
Estat de guerra

• Si lestat de naturalesa és un estat de perfecta
  igualtat i perfecta llibertat, per què la
  humanitat majoritàriament no acostuma a romandre
  en aquest estat?

27
Origen del govern civil

• Un dels drets de lestat de naturalesa és aquell
  segons el qual tothom en aquest estat és jutge de
  les seves causes tothom té dret a castigar
  aquell que amenaci la seva vida, els seus béns,
  les seves propietats.
• Aquest dret planteja un problema la seva
  parcialitat. Quan la víctima o els que la
  recolzen apliquen el càstig existeix el perill
  que la sanció no sigui del tot proporcionada al
  delicte comès per lagressor.
• Amb la institució del govern civil (lEstat) per
  consentiment de tots (contracte social), els
  humans pretenen refrenar la violència i evitar
  el desordre (lestat de guerra).

28
Origen del govern civil

• Com sorgeix la parcialitat?
• Locke escriu Lamor propi els farà parcials
  envers ells mateixos i el seus amics, en canvi,
  la mala consciència, la passió i lafany de
  revenja el durien massa lluny en castigar els
  altres, i per tant no sen derivaria més que
  confusió i desordre. (secció 13).
• LEstat esdevé, per a Locke, la solució més
  adequada per fer front als inconvenients de
  lestat de natura (secció 13).

29
Origen del govern civil

• L'Estat civil és l'instrument idoni per
  solucionar problemes que a lestat de naturalesa
  no tindrien fàcil solució
• Permet lexistència duna força neutral per
  jutjar a qui delinqueix.
• A una primera fase de lestat de naturalesa,
  caracteritzada per lharmonia i la pau (propietat
  limitada), li segueix una segona fase
  protagonitzada per la discòrdia i la violència
  (estat de guerra), vinculada a laparició de la
  propietat illimitada. Cal pensar, doncs, en la
  instauració duna autoritat que restauri lordre
  perdut.

30
Origen del govern civil
LEstat i les seves lleis no són el contrari del
dret natural sinó que representen el seu
perfeccionament.
Defensa drets naturals
Parcialitat i Violència
Estat
La finalitat de les institucions de lEstat és
protegir i garantir els drets naturals de
cadascun dels individus vida, llibertat,
propietat
Una llei positiva es pot considerar justa quan
està fonamentada en els principis de la llei
natural
31
Els diners i lestat civil

• Per explicar l'aparició de l'Estat, Locke es veu
  obligat a recórrer a una segona fase del "estat
  de naturalesa", que es caracteritza per abundants
  discòrdies i una major criminalitat que l'augment
  de població i l'acumulació de riquesa en cada
  vegada menys mans van portar amb si. A una
  primera fase en què l'home hauria gaudit en pau
  de la seva llibertat i propietats, seguiria una
  segona en què ja no es respecta el dret natural i
  regna la violència arreu, cosa que exigeix ??una
  autoritat que posi ordre.
• Ignacio Sotelo, Libertad versus igualdad.
  Hobbes, Locke y Rousseau, Claves de razón
  práctica, Noviembre 2011, nº 217

32
EL PACTE SOCIAL
El govern civil és el remei contra els
inconvenients de lestat de naturalesa
Transferim el poder individual a defensar els
drets (la sobirania) a canvi de la seva protecció
legal
IGUALS LLIURES
Rebem protecció dels drets i lobligació de
complir les lleis
Vida Llibertat Seguretat Propietat
Monopoli de la justícia
33
Origen del govern civil

• En lestat civil, en canvi, apareix un altre
  concepte de llibertat.
• Aquesta llibertat, llibertat civil, és el
  resultat del consentiment, amb el qual algú
  accepta amb altres restringir part de la seva
  llibertat individual original, obeint unes
  determinades lleis, amb la condició que la resta
  de la seva llibertat sigui respectada.
• La restricció de la llibertat original no és
  producte, per tant, de la força, ni de la
  tradició ni de lautoritat religiosa, sinó fruit
  dun acte lliure.

34
Origen del govern civil

• ... per molt que algú, erròniament digui el
  contrari, la finalitat de la llei no és abolir ni
  restringir la llibertat, sinó de preservar-la i
  eixamplar-la. En tots els estaments déssers
  creats susceptibles de legislació, si no hi ha
  llei no hi pot haver llibertat. La llibertat
  consisteix a ésser lliures de coartacions i
  violència per part dels altres, i això no és
  possible si no hi ha una llei. Ara la llibertat
  no implica, com hi ha qui diu, que cadascú pugui
  fer allò que li vingui de gust (podríem ser
  lliures si haguéssim de dependre de les rauxes
  dels altres?), sinó que hom pugui lliurament
  ordenar i disposar de la seva persona, els seus
  actes i les seves possessions i tot allò que és
  propietat seva, dins els límits assignats per les
  lleis que el governen, i no hagi, per tant, de
  sotmetres a la voluntat arbitrària dun altre,
  sinó que pugui seguir lliurament la seva.
  (secció 57)

35
Origen del govern civil
Llibertat política
No coacció
La voluntat no actua per imposició ni violència
dels altres
Cal que existeixin lleis que impedeixin que
alguns utilitzin la seva llibertat per restringir
la llibertat dels altres.
Aquestes lleis han de ser el resultat del
consentiment.
36
Origen del govern civil

• Definició de poble i poder de la majoria Quan
  un nombre indeterminat de persones savenen a
  formar una comunitat o govern, passen a
  constituir un sol cos polític, on la majoria és
  qui té dret dactuar i de decidir damunt la
  resta. (secció 95).

37
Origen del govern civil

• Tots aquells que prometen respectar les mateixes
  lleis que prèviament han acordat constitueixen un
  poble (sol cos polític).
• Des dara, el poder estarà en mans del poble, que
  actua a partir del que decideix la majoria.

38
Origen del govern civil

• ... tot home, pel fet davenir-se amb altres a
  formar un cos polític sota un govern, simposa a
  si mateix aquella obligació que afecta tots els
  membres daquella societat la de sotmetres al
  determini i les decisions de la majoria  aquest
  pacte inicial pel qual constitueix juntament amb
  altres una sola societat... (secció 97)

39
Origen del govern civil
Elecció dels governs la forma de govern és
decisió de la majoria dels individus que accepten
formar una societat. En qualsevol cas el govern
serà sempre el poble (We the people)
El poble un de persones que consenteix a formar
una sol cos polític on la majoria és qui té dret
dactuar i decidir sobre la resta
40
Origen del govern civil

• La majoria esdevé el procediment apropiat perquè
  el cos polític actuï com un tot. La voluntat
  collectiva adopta decisions que són obligatòries
  per a tots els membres de la societat civil. Tan
  bon punt algú ha acceptat ingressar a la societat
  civil, està obligat a acceptar les decisions
  majoritàries.

41
Origen del govern civil
Sostenim com evidents aquestes veritats que
tots els homes són creats iguals, que són dotats
pel seu Creador de certs drets inalienables,
entre els quals estan la vida, la llibertat i la
recerca de la felicitat que per garantir aquests
drets sinstitueixen entre els homes els governs,
que deriven els seus poders legítims del
consentiment dels governat que quan una forma de
govern es torni destructora daquests principis,
el poble té dret a reformar-la o abolir-la i
instituir un nou govern que és el fonament
daquests principis i a organitzar els seus
poders en la forma que, a parer seu, ofereixi les
més grana possibilitats dassolir la seva
seguretat i felicitat.  
Declaració dIndependència Americana (1776)
42
LA FORMA DE LESTAT
Divisió de poders per evitar una concentració
absoluta del poder (jutge i part) cal
repartir-lo legislatiu, executiu i federatiu
43
Dret a la revolta

• El poder (sigui executiu, legislatiu o jurídic)
  resultat del pacte o consentiment és un poder
  delegat pel poble, és a dir, el poble conserva
  sempre la sobirania.
• Característiques del poder polític
• és un poder subordinat al poble
• ha de beneficiar el poble i no a qui lexerceix
• la seva funció és protegir els drets i llibertats
  del poble
• si aquell o aquells a qui sha adjudicat el poder
  no compleixen amb les seves funcions, el poble té
  el dret de canviar-lo, fins i tot fent servir la
  força.

44
Dret natural a la revolta

• El poder oposat al poder polític per consentiment
  és el poder despòtic o tirànic.
• El poder despòtic és un poder absolut i
  arbitrari que un home té damunt dun altre, i que
  li permet de llevar-li la vida quan li sembli.
  (secció 172).
• Aquest tipus de poder o govern és illegítim
  perquè no compta ni amb el suport de la natura ni
  del consentiment.
• És un govern illegítim perquè va en contra de la
  llei natural més bàsica el poder absolut és un
  poder que li pot prendre la possessió més
  elemental dun home, la seva vida. Pot fer amb
  ella el que vulgui.

45
Dret natural a la revolta

• Locke busca una fórmula pràctica perquè el poble
  pugui controlar el poder cal que el poble no
  sols tingui dret a lliurar-se de la tirania, sinó
  també a intentar devitar-la. (secció 220).
• La fórmula que pot fer que el poble dissolgui el
  govern seria quan el legislatiu, o el monarca,
  actuen contràriament a la tasca que els ha estat
  confiada (secció 221). El dret del poble a la
  revolta es basa en aquesta fórmula.
• Aplicació daquest principi un poder perd el
  suport del poble quan intenta envair les
  propietats dels súbdits, de tal manera que els
  membres daquell poder (...) esdevinguin amos o
  puguin disposar arbitràriament de les vides, les
  llibertats o les fortunes de la població.
  (secció 221).

46
Dret natural a la revolta

• Contra aquells que consideren que posar en mans
  del poble una fórmula com aquesta debilitaria els
  governs i fomentaria lanarquia, Locke respon
  dient que és la millor defensa contra la
  rebellió i el mitjà més eficaç per a evitar-la
  (secció 226).
• Existeix una temptació natural dels que tenen el
  poder dexercir-lo més enllà del que les lleis i
  el poble els han fixat.
• El coneixement de lexistència daquest fórmula
  (del dret natural a la revolta) tindria un efecte
  preventiu sobre aquells dirigents més
  susceptibles a sobrepassar les seves atribucions
  polítiques.

47
Dret natural a la revolta

• La tendència despòtica o tirànica del poder o el
  que és el mateix, la temptació dels dirigents a
  no respectar i modificar les lleis que el poble,
  mitjançant el consentiment, havia autoritzat és
  lorigen de tot govern illegítim.
• Quan un govern pren mesures polítiques contra els
  drets del poble és com si declaressin lestat de
  guerra al poble.
• És en aquest moment que el poble assumeix el dret
  de no obeir lautoritat daquest govern i de
  resistir-se fins i tot amb violència contra les
  seves imposicions arbitràries.

48
Dret natural a la revolta

• Tot poder emergeix del poble i aquell que
  modifica allò que per consentiment ha estat creat
  pel poble el que fa és intentar substituir una
  atribució que només a ell li pertany.

Estat natural
Estat de guerra
Estat civil
Lautoritat suprema és del poble
Si el govern desobeeix el poble
49
Declaració universal dels drets humans (1948)

• Considerant que el reconeixement de la dignitat
  inherent i dels drets iguals i inalienables de
  tots els membres de la família humana és el
  fonament de la llibertat, la justícia i la pau en
  el món,
• Considerant que el desconeixement i el menyspreu
  dels drets humans han originat actes de barbàrie
  que han ultratjat la consciència de la humanitat
  i que s'ha proclamat com l'aspiració més elevada
  de tothom l'adveniment d'un món on els éssers
  humans, deslliurats del temor i la misèria,
  puguin gaudir de llibertat d'expressió i de
  creença,
• Considerant que és essencial que els drets humans
  siguin protegits per un règim de dret per tal que
  les persones no es vegin forçades, com a últim
  recurs, a la rebellió contra la tirania i
  l'opressió,
• Considerant també que és essencial de promoure el
  desenvolupament de relacions amistoses entre les
  nacions,
• Considerant que els pobles de les Nacions Unides
  han ratificat en la Carta llur fe en els drets
  humans fonamentals, en la dignitat i el valor de
  la persona humana i en la igualtat de dret
  d'homes i dones i que han decidit de promoure el
  progrés social i millorar el nivell de vida dins
  d'una llibertat més àmplia,
• Considerant que els Estats membres s'han
  compromès a assegurar, en cooperació amb
  l'Organització de les Nacions Unides, el respecte
  universal i efectiu dels drets humans i les
  llibertats fonamentals,
• Considerant que una concepció comuna d'aquests
  drets i llibertats és de la més gran importància
  per al ple compliment d'aquest compromís,
• L'Assemblea General
• Proclama aquesta Declaració Universal de Drets
  Humans com l'ideal comú a assolir per a tots els
  pobles i nacions...

50
Dret natural a la revolta

• Els contraris a laplicació del dret a la revolta
  afirmen que fomenta les guerres civils i el
  desordre.
• Locke utilitza una analogia per defensar el dret
  a la revolta (secció 228)
• El cas dun poble que es rebella contra un
  govern illegítim és similar al cas dun individu
  que oposa resistència a un intent de robatori.
• Si acceptéssim els arguments dels que soposen al
  dret a la revolta, el poble hauria dacceptar
  laplicació de lleis injustes i la víctima les
  exigències del lladre.
• Conclusió aquesta pau i ordre que defensen els
  contraris al dret de revolta no afavoreix ni la
  justícia ni lhonradesa, sinó als governs
  tirànics i als delinqüents.

51
Dret natural a la revolta
Desobediència civil Cada vegada que una forma de
govern esdevé destructiva, els ciutadans tenen
dret a destruir-la. Lobediència està subordinada
al compliment del contracte.
52
Propietat i treball

• El dret dautoconservació és una de les lleis
  naturals.
• Consisteix en el manteniment i defensa de la
  vida.
• Aquest dret dautoconservació propiciarà una
  altra llei natural la dextreure de la
  naturalesa tot allò que serveixi a lhome per a
  la millora de la seva existència.
• Aquesta llei natural es manifesta a través del
  treball.
• Mitjançant el treball lhome modifica una part de
  la naturalesa per al seu benefici particular.

53
Treball

•  
• Amb el treball sestableix un senyal distintiu
  entre allò que és de propietat comunal i allò que
  es de propietat individual.
• El dret a ser propietari del resultat del treball
  és també una llei natural perquè no necessita del
  consentiment dels altres homes
• Si hagués estat necessari aquest consentiment,
  els homes shaurien mort de gana, tot i
  labundància amb que Déu els havia dotat (secció
  28).

54
Propietat privada

• Si bé la terra i totes les criatures inferiors
  són comunes a tots els homes, en canvi cada home
  és propietari de la seva persona, i ningú fora
  dell mateix, no hi tindrà cap dret. El treball
  del seu cos i de les seves mans són, per dir-ho
  així, propietat seva. Aleshores, en sostreure,
  amb el seu treball, qualsevol cosa de lestat en
  què la natura lhavia deixada, combina aquella
  cosa amb quelcom que li pertany i fa que
  esdevingui, en conseqüència, propietat seva. El
  fet dhaver-la sostreta de lestat natural i
  haver-hi aportat el seu esforç exclou els altres
  homes del dret a posseir-la. Com que el treball
  és propietat inqüestionable del treballador, cap
  altre home sinó ell no podrà tenir cap dret sobre
  aquelles coses a les quals ha dedicat el seu
  treball, sempre que en quedin suficients i de la
  mateixa qualitat per a la resta de la comunitat
  (Capítol V, secció 27)

55
Propietat privada

• En Locke, la propietat privada sindentifica amb
  llibertat personal.
• Una persona és lliure si és propietària de si
  mateixa. La definició desclau sorgeix com a
  oposició a la definició de persona lliure, és a
  dir, no és propietari de si mateix ni tan sols de
  la seva vida.
• Lhome, que comença sent únicament propietari de
  si mateix mitjançant el treball, es va projectant
  de mica en mica sobre les coses materials i
  físiques.
• Lhome amb el treball augmenta les seves
  possessions físiques alhora que augmenta la seva
  llibertat.

56
Propietat privada

• En Locke, la propietat privada sindentifica amb
  llibertat personal.
• Una persona és lliure si és propietària de si
  mateixa. La definició desclau sorgeix com a
  oposició a la definició de persona lliure, és a
  dir, no és propietari de si mateix ni tan sols de
  la seva vida.
• Lhome, que comença sent únicament propietari de
  si mateix mitjançant el treball, es va projectant
  de mica en mica sobre les coses materials i
  físiques.
• Lhome amb el treball augmenta les seves
  possessions físiques alhora que augmenta la seva
  llibertat.
• El robatori sentén no només com un atemptat a la
  propietat duna persona sinó també com un
  atemptat a la seva llibertat.
• Una vida plena és una vida lliure gaudint de les
  teves propietats.
• Aquesta plenitud pot augmentar si sestà segur
  que ningú altre et desposseirà de les teves
  propietats.

57
Propietat privada

• A allò que va dir Descartes, "penso, doncs
  existeixo", Locke podem imaginar que afegeix
  "existeixo, doncs posseeixo" sóc el meu amo, per
  tant, sóc amo de tot allò que produeixo. Encara
  més la noció que mostra que la nostra propietat
  elemental som nosaltres mateixos, és a dir, les
  nostres persones i els nostres cossos, implica
  que la propietat, necessàriament, comporta la
  llibertat. Perquè dir que "som amos de nosaltres
  mateixos" és equivalent a dir que tenim la
  llibertat de disposar de nosaltres mateixos, que
  és el significat de la nostra llibertat.
• Richard Pipes, historiador (1923-)

58
Els diners i lestat civil

• A partir de la invenció dels diners es produeix
  una transició entre el dret limitat al dret
  illimitat de posseir.
• Probablement, laparició dels diners, per a
  Locke, és anterior a laparició de lestat civil.
• Ni els diners ni els contractes comercials deuen
  la seva validesa a lexistència prèvia de
  lEstat, són creacions de les finalitats naturals
  dels homes i deuen la seva validesa a la seva raó
  natural (C.B. Macpherson).

59
Els diners i lestat civil

• LEstat neix del temor dels propietaris a perdre
  les seves possessions.
• Aquest temor no existia abans de la desaparició
  dels límits naturals a la propietat produïda per
  la introducció dels diners.

60
Els diners i lestat civil
De lestat de naturalesa a lestat civil
61
Educació i desig de posseir

• 103. He dit ja que els nens estimen la llibertat,
  i, per tant, han de ser portats a fer coses que
  els siguin convenients, sense que sentin cap press
  ió sobre ells. I ara dic que estimen altra
  cosa més encara, i és la dominació, i aquest és el
  primitiu origen de molts hàbits viciosos que són 
  ordinaris i naturals. Aquest amor del poder i de
  la dominació es mostra molt aviat i en aquestes
  dues coses
• 104. 1. Veiem el nen, gairebé tan bon
  punt neix (estic segur que molt abans
  que pugui parlar) cridar, fer-se impertinent, intr
  actable i malhumorat per la raó única
  de voler fer la seva voluntat. Volen sotmetre als
  altres als seus desitjos exigeixen
  una condescendència ràpida de tots els que l'envol
  ten, particularment dels que són de la
  mateixa edat i condició d'ells, o d'un grau inferi
  or, tan aviat com puguin a arribar a
  considerar aquestes diferències.
• 105. 2. Una altra cosa que mostren el seu amor al
  domini, és en el seu desig de tenir coses que
  els pertanyin estimen la propietat i la
  possessió, recreant-se en el poder
  que sembla donar-los i per tenir el dret de
  disposar d'aquestes coses al seu gust. Qui no
  hagi observat a aquestes dues tendències influir d
  es de molt d'hora en el nen, té poc coneixement de
  les seves accions, i qui pensa que aquestes
  dues arrels de gairebé tota la injustícia i la
  lluita que pertorben la vida humana, no
  han extirpar aviat i introduir hàbits contraris, o
  blida l'època adequada per posar els
  fonaments d'un home bo i digne.
• John Locke, Pensamientos sobre educación, Sección
  XII, 103-110, Akal bolsillo, Madrid 1986

62

• Aturat, viatger.
• Aquí jau John Locke. Si et preguntes quina
  classe d'home era, ell mateix et diria que algú
  content amb la seva mediocritat. Algú que, encara
  que no va anar tan lluny en les ciències, només
  va buscar la veritat. Això ho sabràs pels seus
  escrits. Del que ell deixa, ells t'informaran més
  fidelment que els sospitosos elogis dels
  epitafis. Virtuts, si les va tenir, no tant com
  per lloar ni per que ho posis d'exemple. Vicis,
  alguns amb els quals va ser enterrat. Si busques
  un exemple de seguir, en els Evangelis el trobes
  si un vici, tant de bo enlloc si un que la
  mortalitat et sigui de profit, aquí i arreu.Que
  va néixer el 29 d'agost de l'any de Nostre Senyor
  de 1632, i que va morir el 28 d'octubre de l'any
  de Nostre Senyor de 1704, aquest epitafi, el qual
  també morirà aviat, és un registre.

63
Llums i ombres

• John Locke, el filósofo de la libertad, era
  accionista de la Royal Africa Company, que
  compraba y vendía esclavos. Mientras nacía el
  siglo XVIII, el primero de los borbones, Felipe
  V, estrenó su trono firmando un contrato con su
  primo, el rey de Francia, para que la Compagnie
  de Guinée vendiera esclavos negros en América.
  Cada monarca llevaba un 25 de las ganancias.
  Nombres de algunos navíos negreros Voltaire,
  Rousseau, Jesús, Esperanza, Igualdad, Amistad.
• Eduardo Galeano
• Historia drets humans. Amnistia Internacional

64
Visió Política

Esclava subhastada
65
Llums i ombres

• John Locke el 1690 afirma que "L'esclavitud és un
  estat de lhome tan vil i miserable, tan
  directament oposat al generós tremp i coratge de
  la nostra nació que tot just pot concebre que un
  anglès, molt menys un Gentleman, pugui estar a
  favor d'ella.
• Voltaire.net i Gramscimania

66
Llums i ombres

• Domenico Losurdo, en su Contrahistoria del
  liberalismo (El Viejo Topo, 2005), ha señalado el
  hecho de que mientras Locke denigraba la
  "esclavitud" política que pretendía imponer la
  monarquía absoluta, a la vez silenciaba o
  consideraba obvia y pacífica la esclavitud en las
  colonias. John Locke mantuvo sólidas inversiones
  en la trata negrera floreciente en el siglo XVII
  (era accionista de la Royal African Company) y
  contribuyó personalmente a la formalización
  jurídica de la esclavitud en Carolina.
• En el Segundo tratado sobre el gobierno civil,
  Locke mencionaba a los "cautivos hechos en una
  guerra justa", que se convertían en esclavos "por
  el derecho natural, y sometidos al dominio
  absoluto y al poder arbitrario de sus amos".
  Locke parecía justificar la depredación de los
  colonos ingleses sobre las "selvas vírgenes y las
  praderas no cultivadas de América", pues el
  trabajo era lo único que -según Locke- daba
  derecho a la propiedad. Si los indios americanos
  desconocían además la propiedad privada, eso
  convertía su territorio en "zonas que no
  pertenecen a nadie". Pues Dios, argumentaba
  Locke, no puede querer que el mundo creado por él
  permanezca "para siempre sin dividir e inculto".

67
Llums i ombres

• John Locke el 1690 afirma que "L'esclavitud és un
  estat de lhome tan vil i miserable, tan
  directament oposat al generós tremp i coratge de
  la nostra nació que tot just pot concebre que un
  anglès, molt menys un Gentleman, pugui estar a
  favor d'ella.
• Però la indignació de Locke contra les "Cadenes
  de la Humanitat" no va ser una protesta contra
  l'esclavitud dels negres africans a les
  plantacions del Nou Món, i molt menys en les
  colònies britàniques. L'esclavitud va ser més
  aviat una metàfora per a la tirania legal, tal
  com generalment sutilitzava en els debats
  parlamentaris britànics sobre teoria
  constitucional. Accionista a la Companyia Reial
  Africana, involucrat en la política colonial
  americana a Carolina, Locke va considerar
  clarament l'esclavitud d'homes negres com una
  institució justificable".
• Voltaire.net