JORNADA SOBRE EL DRET DACCS A LA INFORMACI EAPCDMAH

1
JORNADA SOBRE EL DRET DACCÉS A LA
INFORMACIÓEAPC-DMAH

• Jurisprudència relacionada amb la Llei 27/2006
• Lucía Casado Casado
• Professora Agregada de Dret Administratiu
• Universitat Rovira i Virgili
• Centre dEstudis de Dret Ambiental de Tarragona

2
JURISPRUDÈNCIA RELACIONADA AMB LA LLEI
27/2006Esquema de la ponència

• 1. QÜESTIONS GENERALS SOBRE LA JURISPRUDÈNCIA
  DICTADA EN MATÈRIA DACCÉS A LA INFORMACIÓ
  AMBIENTAL
• 2. QUIN PAPER ES RECONEIX A LACCÉS A LA
  INFORMACIÓ AMBIENTAL A LA JURISPRUDÈNCIA?
• 3. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE ACTIU DEL
  DRET
• 4. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE PASSIU DEL
  DRET
• 5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE LOBJECTE DEL DRET EL
  CONCEPTE DINFORMACIÓ AMBIENTAL

3
JURISPRUDÈNCIA RELACIONADA AMB LA LLEI
27/2006Esquema de la ponència

• 6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
  DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ AMBIENTAL
• 7. LEXERCICI DEL DRET DACCÉS EL JOC DEL
  SILENCI ADMINISTRATIU
• 8. LA FORMA O FORMAT DE LA INFORMACIÓ
• 9. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL COST DE LA INFORMACIÓ
• 10. VALORACIÓ DE LA JURISPRUDÈNCIA DICTADA
• 11. REPTES DE FUTUR ALGUNS TEMES ENCARA PENDENTS

4
1. QÜESTIONS GENERALS

• Rellevància de la jurisprudència en matèria
  daccés a la informació ambiental per a la
  interpretació daspectes clau de la Llei 27/2006.
  Per exemple
• Concepte dinformació ambiental
• Límits i excepcions del dret daccés a la
  informació ambiental

5
1. QÜESTIONS GENERALS

• La jurisprudència dictada procedeix de diferents
  tribunals
• TJCE
• TS
• AN
• TTSSJ de las CCAA
• Jutjats Contencioso Administratius
• Existència de pocs pronunciaments
  jurisprudencials, malgrat làmplia vigència de la
  legislació daccés a la informació ambiental (des
  de 1995)

6
1. QÜESTIONS GENERALS

• La major part de les Sentències dictades tenen el
  seu origen en sollicituds dinformació ambiental
  realitzades per organitzacions ecologistes
• El temps entre la realització de la sollicitud i
  lobtenció dun pronunciament ferm és excessiu
  (pot superar els cinc anys)

7
2. QUIN PAPER ES RECONEIX A LACCÉS A LA
INFORMACIÓ AMBIENTAL A LA JURISPRUDÈNCIA?

• LExposició de Motius de la Llei 27/2006
  estableix que
• El pilar daccés a la informació mediambiental
  té un paper essencial en la conscienciació i
  educació ambiental de la societat, i constitueix
  un instrument indispensable per poder intervenir
  amb coneixement de causa en els assumptes
  públics. Es divideix en dues parts el dret a
  buscar i obtenir informació que estigui en poder
  de les autoritats públiques, i el dret a rebre
  informació ambientalment rellevant per part de
  les autoritats públiques, que lhan de recollir i
  fer-la pública sense necessitat que hi hagi una
  petició prèvia

8
2. QUIN PAPER ES RECONEIX A LACCÉS A LA
INFORMACIÓ AMBIENTAL A LA JURISPRUDÈNCIA?

• Laccés a la informació ambiental constitueix un
  instrument indispensable per a fer efectius els
  altres dos pilars del Conveni dAarhus
• Participació pública
• Accés a la justícia

9
2. QUIN PAPER ES RECONEIX A LACCÉS A LA
INFORMACIÓ AMBIENTAL A LA JURISPRUDÈNCIA?

• Aquest paper fonamental ha estat destacat per la
  jurisprudència.
• Sentència del TS de 3 doctubre de 2006
• un mayor acceso del público a la información
  medioambiental y la difusión de tal información
  contribuye a una mayor concienciación en materia
  de medio ambiente, a un intercambio libre de
  puntos de vista, a una más efectiva participación
  del público en la toma de decisiones
  medioambientales y, en definitiva, a la mejora
  del medio ambiente.

10
2. QUIN PAPER ES RECONEIX A LACCÉS A LA
INFORMACIÓ AMBIENTAL A LA JURISPRUDÈNCIA?

• Alguns òrgans jurisdiccionals també apellen al
  dret daccés a la informació ambiental per a
  justificar determinats pronunciaments.Per
  exemple
• Sentències del Jutjat Contenciós Administratiu
  núm. 2 de Bilbao, de 3 de maig de 2006 i de 4 de
  maig de 2006.
• Aquestes Sentències enllacen amb el dret daccés
  a la informació lobligació de mesurament per
  part dels Ajuntaments dels sorolls generats per
  lactivitat dun aeroport.

11
3. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE ACTIU DEL DRET

• La jurisprudència confirma lamplitud amb què es
  reconeix el dret daccés a la informació
  ambiental, sense obligació de declarar un interès
  determinat (multitud de sentències en aquest
  sentit).

12
3. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE ACTIU DEL DRET

• Sentència del TSJ de Castella-La Manxa, de 26 de
  març de 2007
• Lexercici del dret daccés a la informació no
  requereix lacreditació dun interès determinat.
  LAdministració no pot exigir als sollicitants
  lacreditació dun interès.
• Lamplitud amb què la legislació reconeix el dret
  daccés a la informació ambiental també regeix en
  relació amb la interpretació de les regles de
  legitimació per recórrer contra denegacions
  daccés a la informació i protegir aquest dret.

13
3. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE ACTIU DEL DRET

• Laccés a la informació ambiental no pot dependre
  de lús que faci el peticionari daquesta
  informació o de la seva necessitat
• la amplitud con que la ley reconoce el derecho
  de acceso a la información medioambiental y
  expresamente el estado del aire y las actividades
  que puedan afectar a estos elementos, no parece
  que sea susceptible de ser negada por la
  Administración que dispone de las mismas, sobre
  la base de considerar que estos datos no son la
  única causa del estado del aire. Sin poder entrar
  a valorar la corrección de esta aseveración
  científica, y aún en el caso de ser totalmente
  válida, la misma resulta injustificada o
  arbitraria si con la misma se pretende negar la
  información interesada. Y es que la información
  solicitada se adecua plenamente al objeto de la
  ley, conocer emisiones en el aire, lo cual es
  distinto del uso responsable o no que por los
  perceptores de la información se pueda hacer de
  la misma. Pero lo que en ningún caso puede
  justificar que, sobre la no necesidad de la
  información solicitada, se niegue ésta.

14
3. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE ACTIU DEL DRET

• El dret daccés a la informació ambiental també
  es reconeix a les Administracions Públiques en
  algunes Sentències
• Per exemple, es reconeix als municipis a les
  Sentències següents
• Sentència del TSJ de Catalunya de 19 dabril de
  2000.
• Sentència del TSJ de Madrid de 3 doctubre de
  2005.
• I al Cabildo Insular de Lanzarote a la Sentència
  del TSJ de Madrid de 18 de juny de 2008
• Es tractava dun supòsit de sollicitud
  dinformació del Cabildo al Ministeri
  dIndústria, Turisme i Comerç, en un tema de
  permisos dinvestigació dhidrocarburs davant les
  illes de Lanzarote i Fuerteventura

15
3. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE ACTIU DEL DRET

• Malgrat aquestes Sentències, la major part de la
  doctrina entén que no shan de considerar
  incloses com a subjecte actiu del dret daccés a
  la informació ambiental les Administracions
  públiques.
• En aquests casos, laccés a la informació
  shauria de canalitzar a través de les relacions
  interadministratives, que imposen deures
  recíprocs dintercanvi dinformació (LRJAP)

16
4. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE PASSIU DEL
DRET

• Entitats, òrgans o institucions quan actuïn en
  lexercici de funcions legislatives o judicials
• Sexclouen del concepte dautoritat pública, però
• Sí sinclouen, en canvi, quan disposin
  dinformació sobre el medi ambient obtinguda al
  marge de la seva activitat legislativa i judicial
• En aquest sentit, la Sentència del TJCE, de 9 de
  setembre de 1999, Comissió contra República
  Federal dAlemanya

17
4. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE PASSIU DEL
DRET

• També sha plantejat a la jurisprudència la
  qüestió de la competència de lAdministració
  autonòmica per a subministrar informació
  ambiental relativa a emissions dinstallacions
  sotmeses a la Llei 16/2002, d1 de juliol, de
  prevenció i control integrats de la contaminació

18
4. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE PASSIU DEL
DRET

• Algunes CCAA han invocat falta de competència de
  lAdministració autonòmica, allegant que
  aquestes dades (de las quals en disposa) són
  enviades posteriorment a lAdministració de
  lEstat per a la seva remissió a la Unió Europea
• La jurisprudència ha considerat que les CCAA són
  plenament competents per al subministrament
  daquestes dades. Per exemple, Sentències del TSJ
  de Castella-La Manxa, de 26 de març de 2007 i de
  Castella i Lleó, de 16 dabril de 2008

19
4. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL SUBJECTE PASSIU DEL
DRET

• La circunstancia de que la referida información,
  que es constatación de la actuación competencial
  de las diversas Comunidades Autónomas, deba ser
  centralizada por la Administración del Estado
  para, a su vez, remitirla a la Unión Europea, por
  corresponder a aquella todo lo relativo a las
  relaciones internacionales y comunicación con
  organismos de tal carácter supranacional, no
  puede hacer perder de vista que la información
  interesada lo es sobre actuaciones competenciales
  de la Comunidad Autónoma de Castilla y León, en
  cuyos archivos han de encontrarse los datos sobre
  los focos de emisión y los valores límites de los
  mismos

20
5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE LOBJECTE DEL DRET EL
CONCEPTE DINFORMACIÓ AMBIENTAL

• Interpretació àmplia del concepte dinformació
  ambiental
• Sentència del TJCE de 17 de juny de 1998, Wilhelm
  Mecklenburg i Kreis Pinneberg Der Landrat
• Realitza una interpretació àmplia del concepte
  dinformació ambiental (referida a la Directiva
  90/313/CEE)
• Engloba cualquier información relativa al estado
  de los distintos elementos del medio ambiente que
  allí se mencionan, así como las actividades o
  medidas que puedan afectar o proteger el estado
  de dichos elementos, incluidas las medidas
  administrativas y los programas de gestión del
  medio ambiente

21
5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE LOBJECTE DEL DRET EL
CONCEPTE DINFORMACIÓ AMBIENTAL

• entre los actos contemplados por la Directiva
  deben incluirse todas las formas de ejercicio de
  la actividad administrativa
• para ser una información sobre medio ambiente a
  efectos de la Directiva basta que un informe de
  la Administración, como el controvertido en el
  asunto principal, constituya un acto que pueda
  afectar o proteger el estado de alguno de los
  sectores del medio ambiente
• En el cas concret, es considera que constitueix
  informació ambiental un informe emès per
  lautoritat competent en matèria dordenació
  paisatgística en el marc de llur participació en
  un procediment daprovació dun pla de
  construcció, ja que en lo que atañe a los
  intereses de la protección del medio ambiente,
  puede influir en la decisión de aprobación de una
  plan de construcción

22
5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE LOBJECTE DEL DRET EL
CONCEPTE DINFORMACIÓ AMBIENTAL

• Sentència del TJCE de 12 de juny de 2003, Eva
  Glawischnig i Bundesminister für soziale
  Sicherheit und Generationen
• El concepte dinformació ambiental sha
  dinterpretar en sentit ampli i no es pot
  excloure cap activitat que exerceixi lautoritat
  pública
• Tanmateix, la Directiva 90/313 no tiene por
  objeto reconocer un derecho de acceso general e
  ilimitado a la totalidad de la información que
  obre en poder de las autoridades públicas y que
  guarde relación, aun cuando sea mínima, con
  alguno de los elementos del medio ambiente
  contemplados en su artículo 2, letra a). En
  efecto, la Directiva 90/313 exige que, para
  quedar amparadas por el derecho de acceso que
  instaura, tal información debe hallarse
  comprendida en al menos una de las tres
  categorías enumeradas en dicha disposición

23
5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE LOBJECTE DEL DRET EL
CONCEPTE DINFORMACIÓ AMBIENTAL

• En el cas concret, el TJCE considera que no
  constitueixen informació ambiental
• El nom dun fabricant i la denominació dun
  producte alimentari que ha estat objecte de
  mesures administratives de control per a
  comprovar lobservança del Reglament 1139/98 del
  Consell, de 26 de maig de 1998, relatiu a la
  indicació obligatòria de determinacdes
  informacions a letiquetatge de determinats
  productes alimentaris fabricats a partir
  dorganismes modificats genèticament
• Les sanciones administratives imposades arran
  daquestes mesures
• Els fabricants i productes a què es refereixen
  aquestes sancions

24
5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE LOBJECTE DEL DRET EL
CONCEPTE DINFORMACIÓ AMBIENTAL

• Sentència del TJCE de 26 de juny de 2003,
  Comissió contra França
• Es reitera la interpretació àmplia del concepte
  dinformació ambiental
• Safirma que el concepte dinformació ambiental
  debe tener lógicamente un alcance más amplio que
  el total de las actividades de las autoridades
  públicas (...) y debe incluir los documentos que
  no tengan relación con el ejercicio de un
  servicio público

25
5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE LOBJECTE DEL DRET EL
CONCEPTE DINFORMACIÓ AMBIENTAL

• La interpretació àmplia del concepte dinformació
  ambiental també es recull a la jurisprudència
  interna. Per exemple
• Sentència del TS de 17 de febrer de 2004 (esmenta
  expressament la jurisprudència del TJCE)
• Sentència del TSJ de Castella i Lleó, de 6 de
  maig de 2008

26
5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE LOBJECTE DEL DRET EL
CONCEPTE DINFORMACIÓ AMBIENTAL

• Sentència del TSJ de Castella i Lleó, de 26 de
  març de 1999
• El Tribunal no accepta la postura defensada pel
  lletrat de la Junta daquesta Comunitat Autònoma,
  relativa a què laplicació de la Llei 38/1995 es
  limitava únicament als espais naturals
• El Tribunal interpreta que aquesta Llei se
  refiere a cualquier actuación de la
  Administración en temas relacionados con el medio
  ambiente (...) sin que quepa por ello una
  interpretación restrictiva como la que se
  pretende

27
5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE LOBJECTE DEL DRET EL
CONCEPTE DINFORMACIÓ AMBIENTAL

• El dret daccés a la informació ambiental es
  circumscriu a la informació ambiental que
  estigui en poder de les autoritats públiques o en
  el daltres subjectes en nom seu. Per tant
• Només es pot accedir a dades de les qual
  efectivament disposin les autoritats públiques
• Si lAdministració, malgrat estar-ne obligada, no
  disposa duna determinada informació ambiental,
  no es pot utilitzar el dret daccés a la
  informació ambiental per a constatar el possible
  incompliment dunes obligacions normatives

28
5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE LOBJECTE DEL DRET EL
CONCEPTE DINFORMACIÓ AMBIENTAL

• Sentència del TSJ de Castella i Lleó, de 16
  dabril de 2008
• Es demanava informació sobre els valors límits de
  diòxid de nitrogen i documentació relativa al
  nombre anual de vegades en què shan superat els
  valors límit de diòxid de nitrogen i partícules,
  partint de lobligació de lAdministració
  competent defectuar llistes on constin aquests
  resultats

29
5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE LOBJECTE DEL DRET EL
CONCEPTE DINFORMACIÓ AMBIENTAL

• El TSJ considera que la Asociación recurrente se
  ha limitado a interesar datos cuya obligatoriedad
  para la Administración dimana, no tanto de que
  consten en sus archivos o registros, cuando de la
  obligación ex lege de su existencia (...) en base
  a lo establecido en el precepto antes referido,
  sin constar si real y efectivamente tales datos
  han sido elaborados, siendo así que estos son los
  únicos que podrían ser facilitados, pues no se
  trata de obligar al cumplimiento de deberes
  omitidos, sino de facilitar información sobre
  unos datos que ya consten documentalmente

30
5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE LOBJECTE DEL DRET EL
CONCEPTE DINFORMACIÓ AMBIENTAL

• Lamplitud amb què es configura laccés a la
  informació ambiental no implica lobligació de
  lAdministració Pública delaborar estadístiques
  ad hoc per donar resposta a les peticions del
  ciutadans

31
5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE LOBJECTE DEL DRET EL
CONCEPTE DINFORMACIÓ AMBIENTAL

• Sentència del TSJ del País Basc, de 16 de juny de
  2003
• En un supòsit de petició de dades concretes,
  referides a un espai temporal limitat (informació
  ambiental relativa a les normes urbanístiques
  dun municipi), lAdministració no pot allegar
  la dificultat per a lelaboració de la
  informació
• La alegación municipal relativa a la dificultad
  para su elaboración es endeble dado que si la
  Secretaría carece de medios para una elaboración
  siempre cabe acudir a la vía de la contratación
  administrativa para lograr tal objetivo

32
5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE LOBJECTE DEL DRET EL
CONCEPTE DINFORMACIÓ AMBIENTAL

• Aquesta mateixa Sentència nega que
  lAdministració tingui el deure de crear
  estadístiques ad hoc per a subministrar dades
  estadístiques al sollicitant
• Algunes dades sollicitades son de carácter
  estadístico y no amparados por el derecho de
  información y que, realmente, imponen la creación
  de una estadística plurianual ad hoc para el
  interesado, que podrá consultar los archivos
  municipales para que él mismo realice tal estudio
  estadístico pero la Sala no considera que el
  derecho a la información incluya la de creación
  ex novo de estadísticas plurianuales

33
5. JURISPRUDÈNCIA SOBRE LOBJECTE DEL DRET EL
CONCEPTE DINFORMACIÓ AMBIENTAL

• Sentència del TSJ de Castella i Lleó, de 16
  dabril de 2008
• Una Associació ecologista pretenia que
  lAdministració elaborés determinades dades sobre
  lozó que no constaven a lAdministració, adduint
  la facilitat de la seva elaboració
• El TSJ reitera que el dret daccés a la
  informació ambiental només es refereix a
  informació, dades, en poder de lAdministració i
  no obliga a la confecció ad hoc de la informació
  sollicitada

34
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALQüestions generals

• Caràcter taxat de les excepcions. No es pot
  denegar informació ambiental per causes no
  previstes a la Llei. Per exemple
• Sentència del TJCE de 26 de juny de 2003
• Sentència del TS de 17 de febrer de 2004
• Sentència del TSJ de Castella-La Manxa, de 26 de
  març de 2007
• No admet la denegació de la informació sobre
  emissions sollicitada en base al seu caràcter
  irrellevant per a conèixer la qualitat de laire
• Sentència del TSJ de Castella i Lleó, de 6 de
  maig de 2008
• No admet la denegació de la informació
  sollicitada(dades sobre contaminació
  atmosfèrica) en base a la incorrecció dels
  mesuraments realitzats o la inadequació de la
  metodologia utilitzada

35
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALQüestions generals

• Necessitat duna interpretació restrictiva de les
  excepcions previstes al dret daccés a la
  informació ambiental
• En aquest sentit, per exemple, les Sentències del
  TJCE de 12 de juny de 2003 i del TS de 17 de
  febrer de 2004
• Aquesta interpretació restrictiva és fonamental
  per garantir lefectivitat del dret daccés a la
  informació i els seus objectius
• Aquesta interpretació restrictiva està imposada
  ara per la pròpia Llei 27/2006

36
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud manifestament irraonable

• Sentència del TS de 4 dabril de 2006
• Petició dinformació amb caràcter mensual i
  permanent relativa a les emissions duna planta
  incineradora de residus sòlids urbans
• El TS considera que si bé el dret a la informació
  es pot reconèixer individualment quan es tracti
  de sollicituds puntuals, aquest dret es
  transforma en un dret a la difusió periòdica
  mediambiental quan el contingut de la informació
  siguin dades dinformació periòdica ambiental
  dobligada medició per les Administracions
  Públiques

37
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud manifestament irraonable

• Sentència del TSJ de Madrid de 29 de juny de 2006
• Petició dinformació sobre el compliment per part
  de lAjuntament de la normativa sobre espectacles
  públics i activitats recreatives i petició de
  notificació dels actes administratius i
  resolucions que es produïssin o shaguessin
  produït en relació amb aquest tema, així com les
  raons i causes de lincompliment per lautoritat
  municipal
• El TSJ es pronuncia en el mateix sentit que la
  Sentència anterior del TS

38
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud formulada de manera
excessivament general

• La jurisprudència ha considerat procedent la
  denegació, en base a aquest motiu, de les
  sollicituds següents
• Petició de tots els acords del Ple i de la
  Comissió de Govern del Consell Insular de Menorca
  perquè fos lentitat sollicitant qui delimités
  els acords amb incidència ambiental
• Sentència del TSJ de Balears, de 30 de gener de
  1998 el dret daccés no opera com una
  subscripció periòdica a una informació que
  lAdministració ha de facilitar periòdicament de
  manera individualitzada

39
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud formulada de manera
excessivament general

• Informació relativa a llicències dobertura i
  funcionament i a la contaminació acústica dels
  locals dedicats a espectacles públics i
  activitats recreatives que desenvolupen la seva
  activitat en un barri de Madrid
• Sentència del TSJ de Madrid de 15 de juliol de
  2004 El Tribunal considera justificada la
  denegació de la informació

40
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud formulada de manera
excessivament general

• En canvi, altres òrgans judicials han considerat
  improcedent la denegació de sollicituds
  dinformació relativa a llicències de construcció
  concedides en sòl no urbanitzable, apellant al
  seu caràcter excessivament genèric, i reconeixen
  el dret daccés en aquests casos
• Sentència del Jutjat Contenciós Administratiu del
  País Basc núm. 4 de Bilbao, de 3 de març de 2006
• Sentència del Jutjat Contenciós Administratiu del
  País Basc núm. 2 de Bilbao, de 26 dabril de 2006

41
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud formulada de manera
excessivament general

• La sollicitud dinformació futura no implica
  necessàriament que la sollicitud sigui
  excessivament general (pot coexistir una
  informació futura i al mateix temps concreta)
• Sentència del TS de 4 dabril de 2006

42
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud formulada de manera
excessivament general

• Un altre exemple de sollicitud formulada de
  manera molt general
• Petició duna persona al Ministeri de Medi
  Ambient en relació amb les condicions de
  seguretat de lembassament dItoiz. Concretament,
  sollicitava certificacions referides als
  informes encarregats pel Ministeri als Collegis
  de Geòlegs i Enginyers de Camins, Canals i
  Ports, amb especificació de la data exacta
  dentrada a qualsevol dels registres o oficines
  del Ministeri, a ligual que els documents de
  supervisió realitzats per ambdós Collegis o
  escrits i documents dirigits per qualsevol
  persona o òrgan del Ministeri als dos Collegis
  esmentats o respecte als documents en què consti
  en la supervisió realitzada pels Collegis i de
  documents o actuacions documentals de les
  comissions mixtes de seguiment, així com la data
  exacta dabonament als dos Collegis esmentats de
  les quantitats econòmiques fixades en el Conveni
  subscrit en el seu moment

43
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud formulada de manera
excessivament general

• La Sentència de lAN de 3 de desembre de 2008
  considera que
• el derecho de acceso a la información no incluye
  que la autoridad competente tenga que facilitar
  una certificación de todos los extremos recogidos
  en el escrito del recurrente de fecha de 27 de
  abril de 2006 que adolece de una absoluta falta
  de concreción sobre la documentación requerida en
  relación con la información medioambiental. Lo
  que se reconoce es el derecho de acceso a la
  información, pudiendo denegarse tal acceso, como
  señala el artículo 3.3 de la citada Ley 38/1995
  al pautar las Administraciones públicas podrán
  denegar...

44
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud referida a material en curs
delaboració o a documents o dades inconcluses

• Interpretació restrictiva de lexcepció
• Només són documents o dades inconcluses aquells
  sobre els quals lautoritat pública està
  treballant activament i, per tant, estan
  inacabats i en procés de confecció
• No entren dins daquest concepte els expedients
  sense acabar
• Sha de facilitar informació dels documents
  obrant a lexpedient que, essent separables,
  estan conclusos (per exemple, actes,
  anteprojectes...)

45
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud referida a material en curs
delaboració o a documents o dades inconcluses

• La jurisprudència ha considerat procedent laccés
  a les actes dinspecció en matèria nuclear o
  radiactiva
• Sentència del TS de 17 de febrer de 2004
• Sentència de la AN de 29 de febrer de 2000
• Sentència del TSJ de Madrid de 2 de març de 1999
  (en canvi, criteri contrari a la Sentència del
  TSJ de Madrid de 9 de juny de 1999)

46
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud referida a material en curs
delaboració o a documents o dades inconcluses

• las actas, consideradas aisladamente,
  constituyen un auténtico soporte de información.
  Efectivamente, las actas son aquellos documentos
  públicos que extienden los funcionarios públicos,
  normalmente de los diversos cuerpos de
  inspección, y cuya esencia consiste en la
  constatación de hechos, dotándosele de un
  especial valor probatorio, siempre que se
  configuren de conformidad con los requisitos
  establecidos por el propio ordenamiento jurídico
  (...) Desde esta perspectiva las actas no son un
  documento inconcluso, sino que se trata de un
  documento concluido, de conformidad con una
  regulación específica y al que se dota de un
  especial valor probatorio para el supuesto de que
  se utilicen como soporte de un procedimiento
  sancionador o de otra índole (Sentència del TS
  de 17 de febrer de 2004)

47
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud referida a material en curs
delaboració o a documents o dades inconcluses

• Aquesta jurisprudència ha tingut importants
  efectes pràctics, ja que el Consell de Seguretat
  Nuclear, mitjançant Acord del Ple de 18 de juliol
  de 2006, va decidir aprovar la publicació de les
  actes dinspecció de les centrals nuclears i
  informes tècnics
• Aquesta decisió ha provocat un nou conflicte
  lAssociació Espanyola de la Indústria Elèctrica
  va impugnar aquest Acord

48
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud referida a material en curs
delaboració o a documents o dades inconcluses

• El conflicte sha solucionat per la Sentència de
  lAN de 10 de març de 2008, que ha desestimat el
  recurs de lAssociació
• La publicació de les actes dinspecció a la
  pàgina web del CSN té com a finalitat procurar el
  seu coneixement. No estamos, pues, ante una
  difusión de noticias, estamos tan solo ante un
  acto administrativo que debe ser publicado
  garantizándose así la eficacia del conocimiento
  del acto. La finalidad perseguida con esa
  inserción del acto administrativo en la página
  web no es irracional, ni es desproporcionada,
  supone la utilización de un medio de comunicación
  para cumplir con la finalidad perseguida. Esta
  medida no atenta contra derecho fundamental
  alguno, ni viene a referirse a derecho de
  difusión o de comunicar opinión, ni es un acto
  referente a la libertad de información. No es un
  supuesto de libre comunicación de información
  como parece que se dice en la demanda, ni tampoco
  en un supuesto de datos automatizados de carácter
  personal que se dan a conocer

49
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud referida a material en curs
delaboració o a documents o dades inconcluses

• Lactora no acredita que se produzca daño de
  ningún tipo pues como se ha dicho esa posible
  afectación a la confidencialidad, a la intimidad,
  al secreto comercial, o a los hipotéticos
  expedientes sancionadores a los que den lugar no
  son más que meras alegaciones y tales derechos no
  se ven perjudicados por la publicación de las
  actas de inspección en la página web pues como se
  ha dicho esa publicación está sometido a unos
  límites y controles que la propia Oficina de
  Inspección debe controlar de manera escrupulosa

50
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud referida a material en curs
delaboració o a documents o dades inconcluses

• La jurisprudència també ha considerat procedent
  laccés a la informació de plans en tramitació
• Pla dOrdenació dels Recursos Naturals de la
  Serra dUrbión
• Sentència del TSJ de Castella i Lleó de 26 de
  març de 1999
• Sentència del TS de 28 doctubre de 2003
• Plans de regularització dabocaments
• Sentència del TSJ de Castella i Lleó de 31 de
  gener de 2003
• Sentència del TS de 3 doctubre de 2006

51
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud referida a material en curs
delaboració o a documents o dades inconcluses

• Tampoc pot denegar-se en base a aquesta causa
  informació ambiental que ha de ser objecte de
  successives actualitzacions
• Petició dinformació duna Associació ecologista
  relativa al Inventari dEmissions de Contaminants
  de Naturalesa Química a latmosfera de Castella i
  Lleó
• LAdministració subministra el document de
  síntesi daquest Inventari, però denega la resta
  dinformació dient que es tractava d una
  información global y en muchos casos parcial o
  meramente estimativa que constituye la primera
  aproximación a la elaboración de un inventario de
  emisiones de Castilla y León, cuya realización
  terminará siendo la adecuada a través de
  sucesivos intentos en los que vaya mejorando la
  calidad y cantidad de los datos que nutren la
  base de datos y el sistema de información
  utilizados

52
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud referida a material en curs
delaboració o a documents o dades inconcluses

• La Sentència del TSJ de Castella i Lleó de 6 de
  maig de 2008 resol aquest supòsit i rebutja els
  arguments de lAdministració
• no puede erigirse en argumento para la
  denegación el hecho de que la metodología
  empleada haya podido no ser adecuada, ni tampoco
  que se trate de un inventario que es objeto de
  sucesivas actualizaciones, ya que ello es
  distinto del supuesto de los datos inconclusos

53
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud que pugui afectar
negativament a la capacitat per realitzar una
investigació díndole penal o disciplinària el
cas de laccés als procediments sancionadors

• Sentència del TSJ del País Basc de 23 de febrer
  de 2000
• Reconeix el dret daccés a una associació
  ecologista a un procediment sancionador en
  matèria de forests
• El Tribuna interpreta que la denegació de laccés
  als procediments sancionadors es restringeix als
  supòsits en què el subministrament de la
  informació pogués posar en perill la protecció
  dels drets i llibertats de tercers o la pròpia
  investigació

54
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud que pugui afectar
negativament a la capacitat per realitzar una
investigació díndole penal o disciplinària el
cas de laccés als procediments sancionadors

• la denegación de información en relación con
  expedientes tramitados para la investigación de
  delitos, se restringe a los supuestos en que
  pudiera poner en peligro la protección de los
  derechos y libertades de terceros o la propia
  investigación. Si ello es así, con mayor razón lo
  será en el ámbito de los procedimientos
  administrativos sancionadores, dada la menor
  entidad de los bienes jurídicos protegidos
  mediante el derecho administrativo sancionador, y
  siguiendo en ello el principio general que
  postula la interpretación restrictiva de las
  normas excepcionales

55
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud que pugui afectar
negativament a la capacitat per realitzar una
investigació díndole penal o disciplinària el
cas de laccés als procediments sancionadors

• Sentència del TSJ de Catalunya de 30 de gener de
  2008
• Denega al titular dun aprofitament daigües
  subterrànies legal laccés a la informació en
  relació amb el procediment sancionador seguit per
  lACA contra els titulars dun aprofitament no
  legalitzat existent en una finca al costat de la
  seva
• El TSJ nega a lactor en tant que denunciant el
  dret daccés a lexpedient sancionador

56
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud que pugui afectar
negativament a la capacitat per realitzar una
investigació díndole penal o disciplinària el
cas de laccés als procediments sancionadors

• bien porque lo que solicita en su petición es
  tener acceso a una información que se deniega por
  tratarse de un expediente sancionador, en
  aplicación del art. 3.e) de la Ley 38/1995, de 12
  de diciembre (y ello con independencia de si esta
  ley era o no aplicable al caso de autos porque
  aquí no se trata de información referida al
  estado de las aguas, que es el ámbito de
  aplicación propio de esta ley medioambiental,
  sino a una actuación ajena que repercutía en el
  aprovechamiento del pozo y mina del actor

57
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud que pugui afectar
negativament a la capacitat per realitzar una
investigació díndole penal o disciplinària el
cas de laccés als procediments sancionadors

• Hi ha un vot particular dun magistrat contrari
  al criteri de la Sentència
• la Ley 27/2006, de 18 de julio, que derogó y
  sustituyó a la Ley 38/95, incorporando las nuevas
  Directivas europeas, no contempla ya como
  excepción al derecho de acceso, los
  procedimientos sancionadores en general, sino tan
  sólo los disciplinarios y de índole penal (art.
  13)

58
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud que pugui afectar
negativament al caràcter confidencial de les
dades personals

• Escassa jurisprudència sobre un tema de gran
  rellevància
• Sentència del TSJ de Catalunya de 7 de març de
  2008
• Laccés a la informació i participació pública en
  el procediment de concessió de lautorització
  ambiental integrada no vulnera la protecció de
  dades ni la confidencialitat

59
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud que pugui afectar
negativament al caràcter confidencial de les
dades personals

• En el cas concret, el TSJ argumenta que lempresa
  demandant no aporta ni en la demanda ni en les
  conclusions dades seves que de conformitat amb la
  legislació de protecció de dades de caràcter
  personal estiguin dotades de confidencialitat

60
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud que pugui afectar
negativament al caràcter confidencial de les
dades personals

• Interès de la Sentència del Tribunal de Primera
  Instància de les Comunitats Europees (Sala
  Tercera), de 8 de novembre de 2007, encara que no
  es refereixi a un tema daccés a la informació
  ambiental, amb relació a larticulació entre dret
  daccés i dret a la protecció de dades

61
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud que pugui afectar
negativament el secret fiscal

• Sentència del TSJ de Castella-La Manxa de 26 de
  març de 2007
• Es denega per lAdministració informació sobre
  dades demissió de contaminants duna central
  tèrmica perquè aquestes dades tenien incidència
  tributària (sutilitzaven per determinar la base
  imposable de lImpost sobre determinades
  activitats que incideixen sobre el medi ambient,
  daquesta Comunitat Autònoma)

62
6. JURISPRUDÈNCIA SOBRE ELS LÍMITS I EXCEPCIONS
DEL DRET DACCÉS A LA INFORMACIÓ
AMBIENTALSollicitud que pugui afectar
negativament el secret fiscal

• El TSJ considera que no nos encontramos con
  datos obtenidos por la Administración tributaria,
  sino por el contrario por datos facilitados a la
  Administración autonómica por su incidencia en el
  medio ambiente (...) y que la misma está obligada
  (...) a facilitarla a los terceros que así lo
  interesen. Cuestión distinta, es que esa misma
  información de la que dispone la Administración,
  pueda servir para fijar la base imponible de un
  determinado impuesto. Pero sin que esta última
  circunstancia pueda justificar que el derecho a
  solicitar la información medioambiental quede
  desdibujado o reducido en los términos producidos

63
7. LEXERCICI DEL DRET DACCÉS EL JOC DEL
SILENCI ADMINISTRATIU

• Sobre el silenci administratiu shan pronunciat
  diferents Sentències del TJCE
• Sentència de 21 dabril de 2005, Pierre Housieaux
  contra Délégués du conseil de la Région de
  Bruxelles-Capitale
• Sentència de 26 de juny de 2003, Comissió contra
  República Francesa

64
7. LEXERCICI DEL DRET DACCÉS EL JOC DEL
SILENCI ADMINISTRATIU

• Aquesta jurisprudència admet que, a efectes duna
  protecció judicial efectiva, el silenci de
  lautoritat pública durant un termini de dos
  mesos equival a una decisió denegatòria presumpta
  que pot ser objecte dun recurs judicial o
  administratiu dacord amb lordenament nacional
• Però soposa a què aquesta decisió no contingui
  una motivació en el moment de lexpiració del
  termini que fixa la Directiva, que és imperatiu
• en el supuesto de una denegación presunta de una
  solicitud de información sobre medio ambiente, la
  comunicación de la motivación de dicha denegación
  debe producirse dentro de los dos meses
  siguientes a la presentación de la solicitud
  inicial

65
8. LA FORMA O FORMAT DE LA INFORMACIÓ

• La jurisprudència considera que la informació ha
  estat correctament subministrada encara que no
  shagi pogut donar en al sollicitant en suport
  informàtic per no existir aquest suport
• Sentència del TSJ de Castella i Lleó de 16
  dabril de 2008
• debe (...) entenderse que los datos han sido
  correctamente suministrados, pues como se pone de
  relieve en la contestación a la demanda, tales
  datos se han facilitado en soporte informático
  para el año 2002 y 2003, sin que pueda
  considerarse que han sido denegados los del año
  2001, no existentes en este soporte, sino en
  papel, habiéndose autorizado a la entidad
  recurrente para la consulta de los referidos
  datos, no ordenados definitivamente, en el estado
  en que se encontraban en los servicios
  administrativos, con lo que se ha cumplido
  convenientemente con los términos en que resulta
  obligatorio para la Administración el facilitar
  la consulta

66
9. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL COST DE LA INFORMACIÓ

• Les autoritats públiques poden cobrar pel
  subministrament dinformació ambiental
• El cost ha de ser RAONABLE

67
9. JURISPRUDÈNCIA SOBRE EL COST DE LA INFORMACIÓ

• Què significa cost raonable?
• Sentència del TJCE de 9 de setembre de 1999
• El cost només cobreix el subministrament
  dinformació, no lexecució doperacions
  administratives amb motiu duna sollicitud
  dinformació
• No poden repercutir-se en el sollicitant la
  totalitat de les despeses, en particular les
  indirectes, efectivament ocasionades a lerari
  públic per la cerca dinformació
• El cost ha destar justificat i no ser excessiu
• No pot cobrar-se en casos de denegació duna
  sollicitud dinformació

68
10. VALORACIÓ DE LA JURISPRUDÈNCIA DICTADA

• Escàs nombre de Sentències en relació amb el
  període de vigència de la legislació daccés a la
  informació ambiental
• Arriben pocs casos als tribunals. Per què?
• Dels que arriben, la major part són plantejats
  per associacions ecologistes

69
10. VALORACIÓ DE LA JURISPRUDÈNCIA DICTADA

• Tendència favorable a lexercici del dret daccés
  a la informació ambiental
• Interpretació restrictiva de les causes de
  denegació
• En bona part de les Sentències sacaba
  reconeixent el dret daccés a la informació

70
10. VALORACIÓ DE LA JURISPRUDÈNCIA DICTADA

• Tanmateix, també es deriven alguns aspectes
  negatius
• Actitud poc transparent dalgunes Administracions
  Públiques i una actitud poc favorable al
  subministrament dinformació ambiental
• Passa molt de temps entre la petició dinformació
  realitzada a lAdministració Pública i lobtenció
  de la sentència ferma, encara que sigui favorable
  (en molts casos, més de cinc anys)
• Això posa en qüestió leficàcia del dret daccés
  a la informació i la inefectivitat de les actuals
  vies de recurs (administratiu i contenciós
  administratiu) per a la protecció daquest dret

71
10. VALORACIÓ DE LA JURISPRUDÈNCIA DICTADA

• Cal destacar també que els tribunals, tot i
  mantenir una posició favorable a lexercici del
  dret daccés a la informació, també valoren, en
  determinats casos, la incidència sobre leficàcia
  de lactuació administrativa dels deures de
  subministrament dinformació ambiental imposats a
  les autoritats públiques i justifiquen algunes
  denegacions

72
11. REPTES DE FUTUR ALGUNS TEMES ENCARA PENDENTS
A LA JURISPRUDÈNCIA

• Caldrà que la jurisprudència vagi definint millor
  alguns conceptes clau de la Llei. Per exemple
• Autoritat pública com sha dinterpretar
  lexpressió les persones físiques o jurídiques
  quan assumeixin responsabilitats públiques,
  exerceixen funcions públiques o prestin serveis
  públics relacionats amb el medi ambient...?
• Informació ambiental shaurà daprofundir més
  en la interpretació daquest concepte

73
11. REPTES DE FUTUR ALGUNS TEMES ENCARA PENDENTS
A LA JURISPRUDÈNCIA

• Caldrà que la jurisprudència fixi criteris en
  relació amb la interpretació que sha de donar a
  algunes de les excepcions de larticle 13 de la
  Llei. Per exemple
• La confidencialitat de dades de caràcter
  comercial i industrial...
• Els drets de propietat intellectual i
  industrial
• El caràcter confidencial de les dades personals

74
11. REPTES DE FUTUR ALGUNS TEMES ENCARA PENDENTS
A LA JURISPRUDÈNCIA

• Caldrà buscar lequilibri i ladequada
  articulació entre
• el dret daccés a la informació i la protecció de
  dades personals (existeix una tendència per part
  de les autoritats públiques a denegar qualsevol
  informació que contingui un nom com a dada
  personal). Caldran pronunciaments
  jurisprudencials
• El dret daccés a la informació i la propietat
  intellectual (tendència a denegar
  sistemàticament còpies de documentació subscrita
  per tècnic competent -projectes, memòries...-,
  tant en obres i projectes promoguts per
  lAdministració com en obres i projectes de
  particulars sotmesos a autorització, amb remissió
  a la legislació de propietat intellectual).
  Caldran pronunciaments jurisprudencials