Diapositiva 1

1
LA REPRODUCCIÓ DELS VEGETALS
2
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
0.- Introducció Tant en les plantes com en els
animals, existeixen dos modalitats de
reproducció lasexual i la sexual. En el cas de
la reproducció sexual, les cèllules que donaran
lloc a un nou organisme són cèllules especials,
que soriginen als òrgans sexuals. En els
vegetals més evolucionats, les cèllules
reproductores es formen a les flors que atreuen
animals i aquests contribueixen a la dispersió
del pollen, a linterior del qual es troben les
cèllules reproductores masculines.
3
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
1.- Reproducció. Definició i tipus DefinicióEs
la capacitat dun individu de produir nous
organismes semblants a ells apartir duna
odiverses de les seves cèllules. La finalitat és
donar continuitat a lespècie ja que els
individus es van morint. Tipus de
reproducció Reproducció asexual És aquella en
que els nous individus es produeixen duna part
de 1 progenitor formant 2 o més descendents que
són genèticament idèntics no hi ha
variabilitat. Reproducció sexual És aquella en
que els nous individus procedeixen de la
unió,fecundació, de dos cèllules
especialitzades, cèllules sexuals anomenades
gàmetes, que procedeixen de dos individus
diferents, mascle i femella.Els individus són
diferents hi ha variabilitat. Etapes
reproducció sexual Formació gàmetes Una
cèllula és divideix i dona a dos cèllules
especialitzades amb només la meitat de cromosomes
de a mare, un de cada tipus. Fecundàció és la
unió del gàmetes que origina una cèllula
novament diploide, el zigot. Desenvolupament
embrió el zigot es divideix embrió nou
individu.
4
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
1.- Reproducció asexual de les plantes És
freqüent a partir darrels, fulles i tiges. Tipus
1.1Reproducció asexual per tiges
Rizoma
Tubercle
Estoló
Bulb
Tècniques de multiplicació vegetativa a
lagricultura
Empelt
Capficament
Estaca
Empelt
Capficament
5
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
1.- Reproducció asexual de les plantes
1.2 Reproducció asexual per
arrels i fulles
ARREL
FULLA
6
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
1.- Reproducció asexual de les plantes
Per tubercles es parteix una patata en
varis trosos asegurant-se que cadascun dells
tingui una o vàries gemmes. Per bulbs
es suficient enterrar un bulb sota terra per a
obtenir uan nova planta, per exemple un gra
dall. Per estolons la planta genera
unes tiges especials que en contacte amb el terra
van generan de tan en tan fulls cap amunt i
arrels cap avall una nova planta.Exemple les
maduixeres i les cintes. Per rizomes
els rizomes van generant de tan en tant tiges
verticals, al dividir-se el rizoma es formen
noves plantes. Per capficament enterrar
una part duna branca encara unida a la tija i
esperar que faci arrels es talla i es separa de
la planta original. Per estaca es
tracta denterrar un fragment de tija qie treura
arrels i fulles i fonarà un individu complert
exemple rosers, geranis, pollancres Per
empelt Introduir un fragment de tija sobre una
tija de la planta patró de forma que
coincideixin els vaso conductors i els de teixits
de creixament, Suneixen els teixits dels dos
vegetals i donen un vegetal amb les
caracteristiaues de tots dos
7
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.- Reproducció sexual de les plantes. 2.1 El
cicle vital de les plantes

• Els vegetals alternen dins el seu cicle vital
  alternen dos tipus dorganismes o generacions
  diferents
• - Lesporòfit, que és diploide (2n) i forma per
  meiosi espores haploides (n) dins dunes
  estructures anomenades esporangis,
• El gametòfit, haploide (n), especialitzat en la
  reproducció sexual i en la formació dels gàmetes.
• Aquestes dues generacions es succeeixen quan
  lespora que ha fabricat lesporòfit germina,
  apareix un gametòfit.
• El gametòfit produirà gàmetes que després de la
  fecundació originaran de nou un esporòfit.
• Lesporòfit i el gametòfit no són igual
  dimportants en tots els tipus de plantes. A
  mesura que els vegetals evolucionen la generació
  del gametòfit va quedant reduïda fins a
  convertir-se en un petit grup de cèllules que no
  podem veure a simple vista.

8
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.1 El cicle vital de les plantes
9
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.1 El cicle vital de les plantes
Diferenciem a les plantes per
10
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.1 El cicle vital de les plantes. BRIÒFITS -
Molses
Presenten reproducció asexual per fragmentació i
reproducció sexual amb alternança de generacions.
La major part de la planta correspon a gametòfit,
mentre que l0esporòfit es redueix a un brot.
11
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.1 El cicle vital de les plantes. BRIÒFITS -
Molses
12
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.1 El cicle vital de les plantes. PTERIDÒFITS -
Falgueres
El gametòfit és petit, poc aparent i es troba al
sòl, lesporòfit pren la forma que reconeixem com
falguera.
13
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.1 El cicle vital de les plantes. PTERIDÒFITS -
Falgueres
14
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.1 El cicle vital de les plantes. GIMNOSPERMES
ESPORÒFIT
POLLEN Gametòfit masculí
OVOCÈLLULA Gametòfit femení
El gametòfit es redueix a un grup de cèllules,
no visibles a ull nu, localitzades als òrgans
reproductors.
http//recursos.cnice.mec.es/biosfera/profesor/rec
ursos_animaciones13.htm
15
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.1 El cicle vital de les plantes. ANGIOSPERMES
El gametòfit es redueix a un grup de cèllules,
no visibles a ull nu, localitzades a les flors.
http//recursos.cnice.mec.es/biosfera/profesor/rec
ursos_animaciones13.htm
16
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.2 La flor com a estructura reproductora
La flor és lòrgan reproductor dels espermatòfits
(angiospermes i gimnospermes). Conté i protegeix
els gàmetes, localitzats en el gametòfit. La flor
és lòrgan que permet la reproducció sexual d'una
planta sense necessitat d'aigua en el medi per
poder traslladar-se els gàmetes masculins, ja que
aquests es traslladen dintre dels grans de
pollen.
17
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.2 La flor com a estructura reproductora
No totes les flors són molt vistoses. Hi ha
plantes amb flors, com el pi o el blat, que a
primer cop d'ull no ho semblen.
18
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.2 La flor com a estructura reproductora 2.2.1
Estructura duna flor

• Les flors típiques estan formades per 4 verticils
  (fulles modificades)
• Calze. Serveix de protecció, sobretot durant la
  fase de poncella de la flor. Format per sèpals,
  generalment de color verd.
• Corolla. Serveix per cridar latenció dels
  animals pollinitzadors, com insectes o ocells.
  Està constituïda per pètals de color vistós i de
  mida més gran que els sèpals.
• Estams. Són els òrgans masculins de la flor.
• Pistil. És lòrgan femení de la flor i està
  format per estigma, estil i ovari.

19
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.2 La flor com a estructura reproductora
20
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.2 La flor com a estructura reproductora
21
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.2 La flor com a estructura reproductora
2.2.2 LANDROCEU
És el conjunt destams de la flor. Cada estam
consta d'un filament que sosté, a l'extrem,
l'antera. Cada antera està formada per dues
meitats simètriques anomenades teca. Cada teca té
2 sacs pollínics (microsporangis). Dins aquests
sacs pollínics hi ha espores haploides que
formaran els grans de pollen. Els grans de
pollen són els petits gametòfits masculins i en
el seu interior es formaran els anterozoides
(gàmetes masculins)
Teca
Antera
ANTERA
Filament
ESTAM
Sac pollínic
22
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.2.2 LANDROCEU
23
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.2 La flor com a estructura reproductora
2.2.3 EL GINECEU
24
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.2.3 EL GINECEU
25
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.2 La flor com a estructura reproductora

• 2.2.4 TIPUS DE FLORS
• Segons es manifesten els sexes a les flors podem
  tenir
• FLORS HERMAFRODITES. Són les que tenen els dos
  sexes en una mateixa flor. Exemple cirerer.
• FLORS UNISEXUALS. Quan cada sexe es troba en una
  estructura floral diferent. En aquest cas es
  poden donar dues situacions ben diferents.
• PLANTES MONÒIQUES Aquelles que tenen flors
  masculines i flors femenines en una mateixa
  planta encara que en punts diferents de la
  planta. Exemple avellaner.
• PLANTES DIÒIQUES Les flors de cada sexe es
  troben en peus o plantes diferents donants lloc a
  plantes masculines i plantes femenines. Exemple
  Ginkgo.

26
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.2.4 TIPUS DE FLORS
27
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.4 La pollinització
La pollinització és el procés pel qual els
gàmetes masculins continguts en els grans de
pollen són transportats fins lòrgan femení. És
un procés de vital importància per a la
reproducció sexual de les plantes. Quan lestigma
que rep el pollen és el de la mateixa flor,
parlem dautopollinització en canvi si
lestigma és duna altra flor (però de la mateixa
espècie) aleshores en diem pollinització
creuada.
28
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.4 La pollinització

• 2.4.1 La formació del pol.len i el seu
  alliberament
• Les parets de lantera es trenquen i el pollen
  surt. Aquest fenomen es diu dehiscència. Cada gra
  de pollen consta de
• una doble membrana molt resistent
• un nucli vegetatiu que originarà el tub pollínic
  
• un nucli generatiu que originarà dos gàmetes
  masculins o anterozoides

29
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.4 La pollinització
2.4.2 Formes de pollinització El pollen per
realitzar el viatge requereix dun vehicle o
transport que li faciliti el desplaçament. En
diem agent pollinitzador i aquest pot ser el
vent, insectes, animals, aigua...
Pollinització Característiques Tipus de flors
Anemòfila El pollen es transportat pel vent. És petit i lleuger. Sense colors vius, sense nèctar ni olor agradable. Les anteres sobresurten per poder-se moure amb el vent.
Entomòfila Els agents pollinitzadors són insectes. Destaquen els dípters, coleòpters, les abelles i les papallones. Colors vius i brillants. Olor agradable. Fan nèctar (solució ensucrada que alimenta als insectes)
Zoòfila Intervenen altres animals com els ocells, rat-penats, i encara altres grups d'animals pollinitzadors, menys freqüents, entre els quals el caragols i llimacs, alguns rèptils, alguns petits mamífers, alguns simis ...i els humans. Colors vius i brillants. Olor agradable. Fan nèctar (solució ensucrada que alimenta als animals)
Hidròfila Unes poques espècies transporten el seu pollen a través de laigua.
30
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.4.2 Formes de pollinització
31
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.4.2 Formes de pollinització
32
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.4.2 Formes de pollinització
33
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.5 La fecundació
El gra de pollen fixat sobre l'estigma genera un
llarg tub anomenat tub pollínic que recorre
l'estil fins arribar a lovari. Dins lovari
estan els òvuls. Cada òvul és un gametòfit femení
que conté una oosfera. Per linterior del tub
pollínic descendeixen els dos gàmetes masculins
o anterozoides. Els dos gàmetes masculins que
arriben a lovari són fèrtils i tindrà lloc una
doble fecundació
34
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.5 La fecundació La doble
fecundació
Un dels anterozoides es fusiona amb el nucli de
l'oosfera, de manera que es forma un zigot
diploide. Les divisions mitòtiques d'aquest zigot
formaran l'embrió. L'altre gàmeta es fusiona
amb els dos nuclis polars, de manera que es forma
una cèllula triploide. Les divisions mitòtiques
d'aquesta cèllula formaran el teixit nutritiu o
endosperma que envolta l'embrió dins la llavor.
35
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.6 Formació de les llavors i els fruits
Després de la doble fecundació la corolla i el
calze de la flor comencen a pansir-se, es sequen
i cauen. Sovint lestil i lestigma també es
desprenen. Al mateix temps lòvul fecundat es
transforma en una llavor. La llavor és una
estructura consistent en l'embrió amb els teixits
de reserva protegits per una coberta protectora
que anomenem testa.
36
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.6 Formació de les llavors i els fruits
2.6.1 La llavor

• La transformació de lòvul fecundat en llavor
  consisteix en
• El zigot es divideix ràpidament i es transforma
  en un embrió. Aquest embrió continua creixent i
  aviat apareixen una plúmula i una radícula, que
  donaran lloc a la tija i a les arrels,
  respectivament.
• Les parets de lòvul es converteixen en la
  coberta exterior o testa.
• Apareix unes fulles anomenades cotilèdons (un en
  les monocotiledònies i dos en dicotiledònies).
  Aquestes fulles actuen de reserva alimentària i
  també fan la fotosíntesis fins que apareixen les
  primeres veritables fulles.

37
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.6 Formació de les llavors i els fruits
2.6.2 Lovari es transforma en fruit

• El fruit és lovari desenvolupat que conté la
  llavor o les llavors formades. Després de la
  pollinització de la flor, els òvuls esdevenen
  llavors i tot l'ovari es modifica profundament
  es fa carnós, s'endureix o canvia de forma i es
  transforma en les diferents capes del fruit.
• Les principals funcions del fruit són
• Contenir i protegir les llavors.
• Proporcionar les substàncies nutrícies que són
  necessàries.
• Contribuir, en molts casos, a la dispersió de les
  llavors.

38
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.6 Formació de les llavors i els fruits
2.6.2 Lovari es transforma en fruit

Mentre es forma la llavor, les parets del ovari
s'engrosseixen i es transformen en les diferents
capes del fruit. Si són tendres es denominen
fruits carnosos (poma, el préssec, el raïm, la
taronja o el meló). Si són de parets no
carnoses es denominen fruits secs (pipes de
gira-sol, el gra dels cereals, gla, les anous, el
pèsol i la mongeta.
39
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.6 La germinació
La germinació consisteix en l'entrada sobtada en
activitat de l'embrió latent quan les condicions
d'humitat i temperatura són adequades. Es
manifesta per la sortida de la radícula fora de
la testa. Amb aigua i l'acció dels estímuls
ambientals i hormonals comença la degradació del
midó i les proteïnes. D'aquesta manera, l'embrió
comença a rebre aliments (sucre i aminoàcids) per
al creixement i donar lloc a una nova
planta. Les llavors comencen a germinar només
quan les condicions externes són favorables,
mentre aquestes no apareixen la llavor és manté
en repòs, esperant unes bones condicions. En diem
que la llavor està en periode de repòs o
latència. Aquesta característica de les llavors
és una adaptació per sobreviure quan les
condicions són desfavorables.
40
3
El regne vegetal REPRODUCCIÓ
2.6.1 Etapes de la germinació duna llavor

Fulles
Gemma terminal
Tija
Fulles noves
Cotilèdons
Plúmula
Llavor
Arrel incipient
Arrel
Radícula
4t dia
6è dia
8è dia
16è dia
http//www.juntadeandalucia.es/averroes/manuelpere
z/curso0607/plantas/castellano/reproduccion/germin
acion/germinacionflash.htm