Diapositiva 1

1
LA I GUERRA MUNDIAL !!!

Ús
privat
2
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL. INTRODUCCIÓ

• Des del 1871 fins lesclat de la guerra gran
  diversitat en levolució política dels estats a
  Europa
• En general, a loccident europeu
• DEMOCRÀCIA (França, Regne Unit)
• PARLAMENTARISME amb trets dutoritarisme
  (Alemanya, Itàlia, Espanya)
• ANTIC RÈGIM Impei austrohongarès i Rússia

• PER QUÈ LA GUERRA?
• Rivalitats econòmiques i colonials entre els
  estats
• Desig de protagonisme en el concert internacional
• Cursa darmaments i configuració de blocs
  antagònics

3
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL. INTRODUCCIÓ

• CONSEQÜÈNCIES
• Va durar cinc interminables anys
• Shi va implicar tots els continents
• Implicació de tota la població civil
• Economia de guerra
• Saldo terrible en pèrdues humanes i en destrucció
  econòmica
• Es va remodelar el mapa polític europeu aparició
  de nous estats, descomposició dels vells imperis,
  mobilitat de les fronteres

4

• 1.1. Europa al tombant de segle (1870-1914)
• 1870-1914 gran diversitat en levolució política
  dels estats. Es van imposant els sistemes
  representatius en base a dos models
• La monarquia liberal (GB, Suència, Itàlia,
  Bèlgica, Holanda, Dinamarca)
• La democràcia republicana (EEUU, França)

• 1.2. Entre lautoritarisme i el liberalisme
• A partir del 1860, les monarquies autoritàries de
  lEuropa central i meridional van evolucionant
  cap a sistemes més democràtics però perdien la
  seva essència pel fet de ser mal aplicats o
  falsejats
• Espanya sufragi universal reconegut però
  corrupte
• Itàlia només una minoria participa en el joc
  electoral (misèria, màfia, analfabetisme)
• Alemanya model de transició entre lAntic Règim
  i el liberalisme (sufragi universal masculí,
  partits polítics legalitzats, mesures de
  protecció social)

5
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL. INTRODUCCIÓ
1.3. La permanència dels gran imperis
A finals del XIX, una bona part dEuropa tenia
sistemes polítics molt propers a lAntic Règim.
La revolució del 1848 va provocar una voluntat de
tornar enrera i buscar la monarquia i la religió
com a puntals de lEstat (Àustria-Hongria, Rússia)
Imperi Austrohongarès
Frances Josep, emperador dÀustria, es converteix
també en rei dHongria. A pp. XX, la corona
austríaca acollia serbis, croats, eslovens, etc.
i el govern magiar acollia hongaresos, romans,
eslovacs, alemanys, serbis, croats Així, des de
ff. XIX fins a principis de la IGM, qualsevol
intent dordenar aquest mosaïc nacional amb una
alternativa democràtica que concentrés els
interessos de tots, topava amb loposició
dalgunes de les nacionalitats que es
consideraven afectades.
6
1.3. La permanència dels gran imperis
A finals del XIX, una bona part dEuropa tenia
sistemes polítics molt propers a lAntic Règim.
La revolució del 1848 va provocar una voluntat de
tornar enrera i buscar la monarquia i la religió
com a puntals de lEstat (Àustria-Hongria, Rússia)
Rússia
Era laltre gran imperi tradicional. Era un
bastió de lAnti Règim poder absolut del tsar,
predomini de laristocràcia, estructura rural,
servitud Amb el tsar Alexandre II (1885-1881) es
van iniciar tímides reformes liberals però el seu
assassinat les va paralitzar. No va ser fins el
1905 que el règim va començar les primeres
reformes liberals.
7
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL. INTRODUCCIÓ
1.4. La descomposició de lImperi turc

• A ff. XIX lImperi turc es trobava en franca
  decadència a causa dels moviments nacionalistes
  que havien aconseguit desestructurar lImperi
  otomà
• Independència de Grècia, de Sèrbia, de Romania,
  de Bulgària, Montenegro.
• Com a conseqüència, els soldans van adoptar una
  política conservadora i dintegrisme religiós que
  van tornar a privilegiar els musulmans sobre els
  altres grups religiosos.
• Es genera un sentiment fortament nacionalista a
  causa de linterès de les potències occidentals i
  el suport de les nacions balcàniques independents
  als territoris sota el domini turc REVOLUCIÓ
  DELS JOVES TURCS (partit creat el 1889 en defensa
  de la dignitat nacional). Substitució del règim
  absolutista per un GOVERN CONSTITUCIONAL.
• Àustria sen beneficia de la crisi annexionant
  Bòsnia i Hercegovina (1908)

8
2. CRISI I TENSIONS EL CAMÍ CAP A LA GUERRA
BISMARK

• Domina la política europea de lúltim terç del
  XIX
• El seu objectiu és consolidar Alemanya dins el
  concert europeu mitjançant una potent acció
  diplomàtica
• Eliminació dAnglaterra com a lider polític
  dEuropa. Facilitats
• Aïllament voluntari
• Prioritat pel seu imperi colonial
• Aillar França, enemic tradicional (gran rivalitat
  des de la guerra franco-prussiana). Per aquest
  motiu, establirà una aliança entre els tres
  emperadors europeus
• Guillem I dAlemanya
• Francesc Josep dÀustria
• Alexandre II de Rússia
• Itàlia safegeix el 1874

9
2. CRISI I TENSIONS EL CAMÍ CAP A LA GUERRA
Aquesta aliança era poc factible ja que la
qüestió dels Balcans enfrontava interessos
austríacs i russos. Alemanya va haver descollir
i es decidí per Àustria (però va fer un pacte de
neutralitat amb Rússia en el cas que hi hagués un
conflicte francoalemany)
ATENCIÓ
Nova Triple Aliança Àustria, Itàlia, Alemanya
Àustria shavia annexionat Bòsnia Hercegovina i
Rússia shavia proclamat defensora dels eslaus.
Per tant, no es descartava una possible
intervenció que amagava interessos estratègics
(accès al Mediterrani)
10
2. CRISI I TENSIONS EL CAMÍ CAP A LA GUERRA

• Les relacions entre Alemanya i Rússia es van
  anar deteriorant i França ho va aprofitar
• Va oferir recursos financers a lendeutat estat
  rus a canvi de signar un conveni militar.
• Accions diplomàtiques per intentar convèncer GB
  del perill que suposava Alemanya.

AIXÍ, ES VA CONSTITUIR LA TRIPLE ENTESA França,
Anglaterra, Rússia
Queden configurats els dos blocs que
s'enfrontaran a la I GM
Alemanya Àustria Itàlia
Anglaterra França Rússia
11
2. CRISI I TENSIONS EL CAMÍ CAP A LA GUERRA
2.1. La topada dels interessos imperialistes

• La conferència de Berlín (1885) va intentar
  establir mesures darbitratge entre els imperis
  però, començat el segle XX, els conflictes van
  tornar
• Un dels punts nord-africans encara per repartir
  era el Marroc i aquest es convertirà en
  lescenari principal de la crisi.
• 1a crisi (1905). El kàiser alemany desembarca
  amenaçador al Marroc.
• A la Conferència dAlgesires (1906) el Marroc es
  converteix en un protectorat francoespanyol i
  Alemanya veu frustrades les seves aspiracions.
• 2a crisi (1911). Insurrecció al sud de Marroc i
  enviament de vaixells de guerra alemanys amb el
  pretext de protegir els súbdits alemanys.
• RESULTAT Alemanya abandona el Marroc a canvi
  dampliar el Camerún.

12
2. CRISI I TENSIONS EL CAMÍ CAP A LA GUERRA
2.3. El conflicte dels Balcans
LImperi austrohongarès i limperi rus buscaven
augmentar la seva influència a la regió,
aprofitant la feblesa de limperi turc.

• Austria-Hongria soposava a la voluntat de Sèrbia
  dunificar els eslaus del sud (LA GRAN SÈRBIA),
  atès que significava perdre territoris del seu
  imperi.

• Limperi rus esperava augmentar el seu paper
  internacional i esdevenir protector dels eslaus,
  espercialment de la seva aliada Sèrbia.

LES ALIANCES INTERNACIONALITZAVEN I COMPLICAVEN
LES COSES
13
2. CRISI I TENSIONS EL CAMÍ CAP A LA GUERRA
LES CRISIS BALCÀNIQUES (1908-1913)

• 1908. Àustria-Hongria sannexiona
  Bòsnia-Hercegovina, cosa que no agrada a Rússia
  temerosa de lexpansió austríaca.
• 1912. LImperi rus dóna suport a la creació de la
  Lliga Balcànica que agrupava Sèrbia, Bulgària,
  Grècia i Montenegro. Turquia és obligada a
  abandonar els seus últims territoris europeus
  (excepte Istambul) i a reconèixer la
  independència dAlbània.
• 1913. Enfrontament entre serbis i búlgars per
  Macedònia. La pau de Bucarest confirma Sèrbia com
  a gran vencedora obtenint grans territoris (veure
  mapa)

• Amb tot, Sèrbia no queda satisfeta
• No havia aconseguit cap sortida al mar
• Ni la unificació dels eslaus del sud (Albània és
  independent, 1912)

14
LA GRAN GUERRA (1914-1919)
28 de juny. Sarajevo (Bòsnia). Lhereu de la
corona austríaca, Francesc Ferran, és assassinat.
ANTECEDENTS - Bòsnia anexionada a
Àustria-Hongria el 1908 (desconcertant pel
nacionalisme eslau) - Bòsnia poblada per eslaus
propers a Sèrbia
Latemptat va ser dut a terme per un estudiant
bosni i Àustria hi va veure la complicitat
indirecta de Sèrbia. Per als defensors de
limperi, era locasió ideal per frenar
definitivament les aspiracions sèrbies.
15
LA GRAN GUERRA (1914-1919)

• ULTIMÀTUM A SÈRBIA accepten tot excepte
• Agents austríacs per investigar
• Reducció de propaganda pansèrbia

Es desencadena el joc de les aliances...

• Alemanya va donar el seu acord per tal que
  Àustria fes una acció armada contra Sèrbia
• 1914 Àustria declara la guerra a Sèrbia
• Rússia dóna suport a Sèrbia (amb lajuda de
  França)
• Sèrbia declara la guerra a Àustria
• Alemanya declara la guerra a Rússia i França, GB
  ho va fer a Àustria i Alemanya. El conflicte sha
  generalitzat.

16
La historia de los últimos años, y especialmente
los acontecimientos dolorosos del 28 de junio, ha
demostrado la existencia en Serbia de un
movimiento subversivo cuyo fin es separar de la
monarquía austro-húngara algunas partes de sus
territorios (...). El gobierno imperial y real se
ve obligado a pedir al gobierno serbio la
formulación oficial de que condena la propaganda
dirigida contra la Monarquía austro-húngara (...)
y que se compromete a suprimir, por todos los
medios, esta propaganda criminal y terrorista
(...). El gobierno real serbio debe
comprometerse 1) A suprimir toda publicación que
excite al odio y al desprecio de la Monarquía y
cuya tendencia general está dirigida contra su
integridad territorial. 2) A disolver
inmediatamente la sociedad llamada "Narodna
Odbrana" (Mano Negra) y a confiscar todos sus
medios de propaganda (...). 5) A aceptar la
colaboración en Serbia de los órganos del
gobierno imperial y real en la supresión del
movimiento subversivo. 6) A abrir una encuesta
judicial contra los participantes en el complot
del 28 de junio que se encuentran en territorio
serbio. Los órganos delegados por el gobierno
imperial y real tomarán parte en las
investigaciones correspondientes. 9) A dar al
gobierno imperial y real explicaciones sobre los
propósitos injustificables de los altos
funcionarios serbios que no han dudado, despues
del atentado del 28 de junio, en expresarse de
manera hostil hacia la monarquía austro-húngara.
El gobierno imperial y real espera la repuesta
del gobierno real (serbio) lo mas tarde hasta el
sábado 25 de este mes, a las cinco de la
tarde. 23 de julio de 1914 Obtenido de
"http//es.wikisource.org/wiki/UltimC3A1tum_de_A
ustria-HungrC3ADa_a_Serbia_28fragmento29"
ULTIMÀTUM
SÈRBIA
17
3.2. De la guerra de moviments a la guerra de
trinxeres
Al principi, les operacons foren realitzades
bàsicament per francesos i alemanys. Lexèrcit
anglès era pràcticament inexistent i el rus era
molt difícil de mobilitzar. Així es van enfrontar
dues estratègies militars

• El pla alemany (Pla Schlieffen) preveia un atac
  ràpid a França a través de Luxemburg i Bèlgica.
  La destrucció de França era vital per tal
  daconseguir la victòria. Utilització del 90 de
  les tropes alemanyes per envair França.
• Les previsions franceses (Pla XVII) que
  preparaven una ofensiva sobre lAlsàcia i la
  Lorena

18
3.2. De la guerra de moviments a la guerra de
trinxeres

• Des del primer moment, lexèrcit alemany va
  conquerir Bèlgica i va entrar en terreny francès.
  Però a finals dagost els russos envaeixen
  Alemanya per lest i va caldre tropes de França
  per enviar-los al front rus on van aconseguir
  grans victòries. Però ja no van tenir prou forces
  per entrar a París (van perdre a la batalla del
  Marne, fracàs de la guerra llampec).
• Així, els francesos van consolidar les seves
  posicions defensives i el front va quedar
  immobilitzat des de la frontera Suïssa fins al
  mar del Nord (guerra de trinxeres).

3.3. La mundialització del conflicte

• La intervenció dItàlia al conflicte al costat
  dels aliats va obrir un altre front per
  Àustria-Hongria que aconseguiria una gran
  victòria a Caporetto (derrota italiana descrita
  per Hemingway).
• També lentrada a la guerra de lImperi otomà
  (nov. 1914) i de Bulgària (oct. 1915) va
  traslladar el conflicte als Balcans.
• Participació dels territoris colonials
• Guerra al mar (Jutlàndia-alemanys vs britànics) i
  el Lusitània (1915) (britànic però transportava
  americans)

19
3.4. Un nou tipus de guerra

• Implicació del conjunt de la població
• Èxode de milions de civils (refugiats)
• Participació a lexèrcit de la majoria de la
  població civil masculina en edat militar
• Propaganda (exaltació pàtria i odi a lenemic)
• Economies de guerra amb forta intervenció de
  lEstat. Molts governs van demanar prèstecs i es
  van endeutar

Joves britànics allistant-se
20
(No Transcript)