Diapositiva 1

1
EVOLUCIÓ DE LA GUERRA CIVIL 18 de juliol de 1936
a l1 dabril de 1939
IDEA GENERAL
Franco i els militars sollevats van disposar d'un
exèrcit més disciplinat, més ben comandat i més
ben armat. A partir de l'any 1938 la seva
superioritat en artilleria i aviació va ser cada
vegada més manifesta
Trets característics
La República va trigar a organitzar un exèrcit
disciplinat i va tenir sempre problemes
d'armament
En general l'ofensiva la va prendre, gairebé
sempre, el bàndol franquista
1
2
EVOLUCIÓ DE LA GUERRA CIVIL 18 de juliol de 1936
a l1 dabril de 1939
ETAPES DE LA GUERRA CIVIL
Moviments inicials o guerra de columnes (del
juliol a l'octubre del 1936)
Els combats per Madrid (fins al març del 1937)
La campanya del nord (del març a l'octubre del
1937)
La batalla de Terol i l'ofensiva Franquista al
front d'Aragó (del desembre del 1937 al juny de
1938)
La batalla de l'Ebre i la campanya de Catalunya
(del juliol del 1938 al febrer del 1939)
El final de la guerra (fins a l'1 d'abril del
1939)
2
3
EVOLUCIÓ DE LA GUERRA CIVIL 18 de juliol de 1936
a l1 dabril de 1939
Moviments inicials o guerra de columnes (del
juliol a l'octubre del 1936
Etapa coneguda com a guerra de columnes.
constaven de pocs efectius (2000 a 3000 homes),
la majoria d'infanteria lleugerament armats, que
es desplaçaven per àmplies zones per arribar a
ciutats importants o ocupar punts estratègics
Columnes republicanes van sortir de Barcelona cap
a Aragó per tal de deslliurar Saragossa i Osca.
Estaven formades per milicians de sindicats
(CNT-Durruti) i partits. No van aconseguir els
seus objectius, però van estabilitzar el front
ben a prop d'aquestes ciutats
3
4
EVOLUCIÓ DE LA GUERRA CIVIL 18 de juliol de 1936
a l1 dabril de 1939
Els militars sollevats van moure les seves
columnes de dos punts Sevilla i Pamplona.
L'objectiu era Madrid. Les columnes més
importants van ser les que va dirigir el General
Franco des de Sevilla, que van seguir gairebé
sense oposició, la ruta d'Extremadura i la vall
del Tajo. La resistència dels republicans a
Badajoz va ser durament reprimida (uns 4000
afusellaments). Un error de càlcul va fer
fracassar la marxa d'aquestes columnes. En lloc
d'avançar directament a Madrid, Franco va
preferir desviar-se per alliberar l'alcàsser de
Toledo, on des de l'inici de la guerra resistien
guàrdies civils i militars. Això li va donar
prestigi però li va fer perdre un temps preciós.
Quan reinicià la marxa cap a Madrid es va trobar
amb una resistència republicana ja ben
organitzada
4
5
EVOLUCIÓ DE LA GUERRA CIVIL 18 de juliol de 1936
a l1 dabril de 1939
Els combats per Madrid (fins al març de 1937)
Entre el novembre del 36 i el març de 1937 van
haver-hi tres grans combats a Madrid
La Junta de Defensa, dirigida pel General Miaja i
que havia organitzat el govern abans de
traslladar-se a València va saber disposar la
defensa i aixecar la moral popular ("No
pasarán"), La Pasionaria). L'atac frontal del
general Franco va ser detingut a la Casa de Campo
i a la Ciudad Universitaria, on van tenir lloc
combats molt durs. Els republicans van comptar
amb el valuós ajut de les Brigades Internacional
i els tancs i avions que els havia proporcionat
l'URSS
5
6
EVOLUCIÓ DE LA GUERRA CIVIL 18 de juliol de 1936
a l1 dabril de 1939
Per encerclar Madrid i tallar-ne les
comunicacions amb València, el general Franco va
dur a terme dues ofensives Una pel Sud de la
ciutat, per la vall del Jarama (febrer del 1937),
i un altra pel nord, per Guadalajara (març del
1937. totes dues van fracassar, especialment
d'una manera estrepitosa la segona, que havien
dut a terme les tropes voluntàries italianes
(CTV, Comando di Truppe Volontarie) A partir
d'aquest moment el front s'estabilitzà al voltant
de Madrid. S'havia acabat la "guerra ràpida" i
començava una "guerra llarga"
6
7
EVOLUCIÓ DE LA GUERRA CIVIL 18 de juliol de 1936
a l1 dabril de 1939
La campanya del Nord (del març a loctubre del
37)
Davant el fracàs de Madrid Franco decideix
concentrar les seves forces contra la franja
republicana del Cantàbric, que restava isolada
Per primera vegada Franco disposava de força
artilleria i aviació i que les bascos no
comptaven, al quals el govern de la Republicà no
va poder facilitar l'ajut a causa de la
distància i perquè Franco no deixava passar cap
possible reforç. L'aviació alemanya va iniciar
el sistema de guerra total i va arrasar la ciutat
de Guernika (26 d'abril) amb un bombardeig
esfereïdor. El 19 de juny cau Bilbao, malgrat la
dura defensa del "cinturó de ferro" al mes
d'agost fou ocupat Santander, i a l'octubre,
Gijón i la resta d'Astúries. El govern de la
República va fer dues ofensives per obligar a
Franco a treure tropes del nord, però es van
frustra a Brunete (del 6 a 28 de juliol, al
front de Madrid) i a Belchite (del 28 d'agost al
6 de setembre, prop de Saragossa). L'ocupació
de la franja cantàbrica va ser determinant per a
la victòria final de Franco, perquè li va
proporcionar una indústria siderometallúrgica
important i una zona minera.
7
8
EVOLUCIÓ DE LA GUERRA CIVIL 18 de juliol de 1936
a l1 dabril de 1939
La batalla de Terol i l'ofensiva franquista al
front d'Aragó (del desembre del 1937 al juny de
1938)
L'any 1938 va començar amb un atac de l'exèrcit
republicà que va aconseguir conquerir la ciutat
de Terol. Per molt poc temps, perquè a les
acaballes del mes de febrer tornava a ser a les
mans dels nacionals, que poc després, el mes de
març, van desencadenar la forta ofensiva a tot
el front d'Aragó
Avançant cap a Catalunya i la Mediterrània, al
mes d'abril havien arribat a Lleida, Balaguer i
Tremp, i pel Maestrat i el Baix Ebre van arribar
el port de Vinaròs (15 d'abril). Havien dividit
la zona republicana en dues parts i Catalunya
quedava aïllada al nord. Va fracassar l'avanç cap
a València. En aquells moments ja feia temps
que el govern central es trobava a Barcelona
aquestes derrotes militars el van desmoralitzar
molt. El president Azaña veia la guerra perduda
i volia pactar la pau Negrín pensava que sense
una aferrissada defensa no es podia pactar amb
el general Franco que, cada vegada més, se sentia
molt segur de la victòria final.
8
9
EVOLUCIÓ DE LA GUERRA CIVIL 18 de juliol de 1936
a l1 dabril de 1939
La batalla de l'Ebre i la campanya de
Catalunya (del juliol del 1938 al febrer del
1939)
L'exèrcit republicà de Catalunya va dur a terme
una ofensiva inesperada i ben preparada,
dirigida pel general Vicente Rojo. Aprofitant
que durant un quant temps França havia obert la
frontera i havia permès que quantitats importants
d'armament - que havia comprat la República i
estava retingut a la frontera - arribessin a
destinació, els militars republicans van poder
armar un exèrcit de 250000 homes
El 25 de juliol van travessar l'Ebre per la zona
de Gandesa. Començava la batalla més dura de
tota la guerra. La República s'hi va jugar el tot
pel tot perquè volia cridar l'atenció d'Europa
en el moment en què Hitler amenaçava d'ocupar
Txecoslovàquia.
A partir del 14 d'agost Franco, que va concentrar
moltes forces i tenia una gran superioritat
aèria, va passar al contraatac. Va tenir lloc una
batalla de desgast, on, per molts pocs
quilòmetres de terra, s'utilitzaven quantitats
d'armament i hi morien molts soldats. Va durar
quatre mesos entre el 16 i el 18 de novembre les
darreres tropes republicanes va tornar a passar
l'Ebre. Entre els dos bàndols hi va haver uns
20000 morts
9
10
EVOLUCIÓ DE LA GUERRA CIVIL 18 de juliol de 1936
a l1 dabril de 1939
La batalla de l'Ebre i la campanya de
Catalunya (del juliol del 1938 al febrer del
1939)
No va arribar la intervenció de França i de la
Gran Bretanya perquè, com saps, Daladier i
Chamberlain van cedir davant Hitler a Munic i li
van permetre ocupar Txecoslovàquia i es van
desentendre d'Espanya
Al general Franco li va caldre poc temps per
organitzar l'ofensiva contra Catalunya. La seva
superioritat era tan manifesta que la conquesta
va ser molt ràpida. Sembla que va ser el primer
model de "guerra llampec" ("blitzkrieg").
Barcelona i altres ciutats va ser durament
bombardejades. Un cop obert el front del Segre
(Tremp) les forces nacionals va avançar molt
ràpidament el 15 de gener de 1939 ocuparen
Tarragona el 26, Barcelona el 4 de febrer
Girona, i entre el 9 i 10 del mateix mes van
arribar a la frontera perseguint una massa de
soldats i de civils (vell, dones i nens) que
fugien cap l'exili. Entre els que fugien hi havia
Azaña i el seu Govern (Negrín) i el govern de la
Generalitat del president Companys.
10
11
EVOLUCIÓ DE LA GUERRA CIVIL 18 de juliol de 1936
a l1 dabril de 1939
El final de la guerra (fins a l'1 d'abril del
1939)
El president Azaña va restar a Paris, on va
dimitir. El govern de Negrín va tornar a la part
de la Península republicana per continuar la
resistència. Però l'exèrcit estava molt
desmoralitzat i part de l'oficialitat (tinent
coronel Casado) es va revoltar a Madrid, en un
intent de pactar amb Franco o sotmetre's a la
"generosidad del Caudillo". Aquest ni els va fer
cas.
El 28 de març les tropes de Franco entraren a
Madrid i el 30 del mateix mes a Alacant, on
s'havien concentrat els últims republicans que
volien fugir per mar.
L'1 d'abril va signar el famós darrer comunicat
de guerra, una guerra terrible que havia produït
més de 300000 morts, uns altres tant exiliats i
una quantitat semblant de presoners, que entre
1939 i el 1945 van malviure en presons, camps de
concentració i una bona part dels quals van ser
jutjats i afusellats.
11
12
12
13
13
14
14
15
15
16
16
17
17
18
18
19
19