Presentaci

1
Literatura moderna (Decadència) La poesia dels
segles XVI al XVIII
2
Definició i contextualització
La Decadència és el període literari que abraça
des del Renaixement fins a la Illustració
(segles XVI, XVII i XVIII). El mot va ser creat
pels intellectuals del segle XIX, que van
iniciar la recuperació social, lingüística i
cultural de la llengua catalana.

• Durant el segle XVI la literatura culta catalana
  decreix en quantitat, qualitat i originalitat al
  mateix temps que la literatura castellana es
  basteix com a model de modernitat i augmenta la
  producció de les seves obres.
• Aquesta decadència va afectar la literatura
  culta, però no la literatura de caràcter popular,
  sovint de tradició oral.
• Durant aquest període, alguns autors
  senfrontaren al progressiu procés de
  substitució lingüística
• Segle XVI. Cristòfor Despuig. Los colloquis de
  la insigne ciutat de Tortosa (1557)
• Segle XVIII. Baldiri Reixac. Instruccions per
  lensenyança de minyons (1749)
• Segle XIX. Josep Pau Ballot. Gramàtica i
  apologia de la llengua catalana (1814-1815)

3
Causes polítiques de la Decadència

• Segle XV
• 1410 mort de Martí lHumà sense descendència.
• 1412 Se celebra el compromís de Casp. Es tria
  Ferran dAntequera com a nou rei. La dinastia
  castellana dels Trastàmara i la llengua
  castellana entren a la cort dAragó.
• 1474 unió de les cases reials de Castella i
  Aragó amb el matrimoni dIsabel la Catòlica i
  Ferran II. La Corona dAragó perd independència
  política i personalitat.

• Segle XVI
• 1556-1598 regnat de Felip II, regressió
  ideològica i tancament dEspanya.

4

• Segle XVII
• 1640-1652 guerra dels Segadors (revolta popular
  contra les tropes reials de Felip IV)
• 1659 Es firma el tractat dels Pirineus, segons
  el qual el Rosselló, el Conflent i una part de
  la Cerdanya passen a dependre de França.

• Segle XVIII
• 1700-1714 guerra de Successió, adveniment de la
  dinastia borbònica a la corona espanyola.
• 1716 decret de Nova Planta del Principat de
  Catalunya. El rei Felip V imposa labsolutisme
  monàrquic sanullen les institucions catalanes
  i se suprimeix el català com a llengua oficial.

5
Conseqüències de la Decadència
Castellanització de laristocràcia dels antics
territoris de la Corona dAragó. Pèrdua del
poder de la burgesia catalana, afeblida per les
guerres i les crisis econòmiques. Utilització
del castellà en la literatura culta. Disminució
de la produccion literària en llengua
catalana. Pèrdua de la consciència dunitat
entre els diferents territoris de parla catalana.
6
La literatura popular

• Literatura creada pel poble. Reflecteix els seus
  gustos i interessos.
• No segueix els corrents estètics. Està vinculada
  a les creences, als costums i a la feina.
• La literatura popular és anònima i es transmet
  de generació en generació.
• És una literatura oral
• - Acostuma a anar acompanyada duna melodia.
• - Utilitza recursos que faciliten la
  memorització repeticions, parallelismes,
  fórmules dinici i cloenda.
• La major part de la literatura popular catalana
  que es conserva és dels segles XVI, XVII i XVIII
  (època en què es recullen per escrit).
• Durant la Renaixença també es fan recopilacions
  de literatura popular i estudis crítics i
  filològics (els romàntics sinteressen per les
  tradicions populars com a mitjà per connectar amb
  els seus orígens i les seves arrels).
• Tot plegat demostra que el català gaudia de gran
  vitatalitat entre les classes populars. Caldria
  qüetionar el terme decadència per referir-se a
  aquest període.

7
Cançoner
Els goigs

• Composicions religioses musicades i cantades. De
  melodia senzilla i espontània.
• Fan una lloança de Jesucrist, la Verge Maria i
  els sants.
• Són dorigen medieval i encara sen canten i
  sen componen avui dia.
• La seva forma estròfica prové de les danses
  provençals.
• Forma
• composicions de versos de set síllabes.
• distribució
• tornada inicial de quatre versos amb rima
  encadenada (abab) o creuada (abba)
• quantitat variable de cobles (set o vuit) de sis
  versos cadascuna amb retronxa (els dos últims
  versos repeteixen la rima de la tornada inicial)
• tornada final

8
(No Transcript)
9
Les nadales

• Cançons religioses que fan referència al temps
  de Nadal. Descriuen episodis i imatges
  relacionats amb el naixement de Jesús.
• No ens han arribat a través del paper, com els
  goigs, sinó mitjançant la difusió oral.
• Temes lalegria, lhivern, els menjars propis
  de les festes de Nadal...
• Forma Generalment són cobles de quatre versos
  dentre cinc i set síllabes.

Les cançons de bandolers i lladres de camí ral

• Poemes narratius que parlen dun episodi
  històric molt concret el bandolerisme català
  dels segles XVI i XVII.
• Les cançons expliquen i mitifiquen les aventures
  i els robatoris dels bandolers més famosos de
  lèpoca (Joan Serrallonga, Perot Rocaguinarda o
  Antoni Roca) que, normalment, són vistos amb
  simpatia i admiració.
• El bandolerisme no només és temàtica pròpia de
  les cançons populars, sinó també de la literatura
  culta.

10
Les corrandes i cançons de pandero

• Estructures poètiques de caràcter breu i
  senzill. Semblants als refranys i rodolins.
  Donen molt de marge a lespontaneïtat.
• Les corrandes són cançons curtes, generalment de
  quatre versos de set síllabes i de temàtica
  diversa (cançons damor, denyorança, de bressol,
  de feina...)
• Són cançons improvisades que acostumen a néixer
  delements ja coneguts (frases fetes,
  locucions...)
• Les cançons de pandero són una ampliació de la
  corranda. Posseeixen els seus mateixos trets,
  però tenen una major llargada i són cançons
  cantades, amb una melodia monòtona i repetitiva,
  que sacompanyen amb el so dun pandero.
• Les canten les majorales de les confraries de la
  Mare de Déu del Roser, que sortien a recaptar
  diners amb motiu dalguna festivitat destacada.

11
Romancer

• És el conjunt de textos de tradició oral que van
  ser recollits a partir de la segona meitat del
  segle XIX per estudiosos de la literatura.
• Els romanços són pomes narratius que acostumen a
  narrar fets històrics.
• El nombre de versos del romanç és indeterminat.
• Acostumen a ser composicions de versos
  heptasíllabs.
• La rima sol ser assonant als versos parells i
  sense rima als versos senars.
• Els romanços provenen dels antics cantars de
  gesta. El seu origen es troba en els fragments
  dels llargs poemes èpics que cantaven els joglars
  i que el poble guardava en la memòria.
• Amb el temps es van compondre nous romanços,
  però seguint el mateix model mètric, el caràcter
  narratiu i la tradició oral dels originals.

12
La literatura culta
Principals corrents estètics i culturals

• Segle XVI Renaixement
• Segle XVII Barroc
• Segle XVIII Illustració

La literatura del segle XVI. El Renaixement

• El Renaixement és el període històric que
  sinicia a finals del segle XV i que sallarga
  fins a la segona meitat del segle XVI.
• Neix a Itàlia, des don sestén amb rapidesa per
  Europa.
• Característiques
• Oposició a lèpoca medieval bàrbara i
  decadent.
• Voluntat de crear una nova civilització, més
  viva i dinàmica, basada en lalegria de viure i
  fonamentada en la valoració de lhome i de la
  natura.
• Retorn als ideals i als valors de lantiguitat
  clàssica.
• Harmonia.

13

• La nova manera de veure el món del Renaixement
  pren forma en lHumanisme
• Sent un gran interès per lhome i pel món.
• Marca un canvi de mentalitat es passa de la
  visió teocèntrica pròpia del món medieval a la
  visió antropocèntrica, que caracteritza el segle
  XVI. En aquesta nova manera de veure el món,
  lhome és el centre.

La producció literària a Catalunya

• La situació política va influir en lús de la
  llengua. El català ja no és la llengua de la cort
  i de laristocràcia, i alguns autors es van
  castellanitzar.
• La literatura castellana oferia un model
  brillant i modern, que va incitar a la imitació i
  a la substitució lingüística.
• Les influències renaixentistes italianes
  obligaven a adaptar noves fórmules i a recuperar
  lús del llatí.
• La poesia del Renaixement a Catalunya va seguir
  tres línes bàsiques
• a) Una línia medievalitzant, influïda per lobra
  dAusiàs March.
• b) Una línia dinfluència italiana.
• c) Una línia dinfluència popular i tradicional.
  Pere Serafí i Joan Timoneda.

14
El naixements de Venus, Sandro Boticelli
(1482-1486)
15
David, Michelangelo Buonarroti (1501-1504)
16
La literatura del segle XVII. El Barroc

• El Barroc és el moviment que es desenvolupa a
  Europa des de finals del segle XVI i durant el
  segle XVII.
• És fruit duna forta crisi espiritual, política
  i social europea.
• Soposa a lèpoca anterior, el Renaixement,
  perquè els seus valors ja no són vàlids.
• El pessimisme i el desengany substitueixen la
  confiança en lindividu i les ganes de viure
  característiques del Renaixement.
• Lintent per fugir dun món desagradable, del
  sofriment i del desencís va conduir a levasió,
  que buscaven els artistes a través de les seves
  obres.

• Gust exagerat per lartificiositat.
• Recargolament.
• Recarregament i enfarfegament.

Loïda de Jan Brueghel (1568-1625)
17

• La temàtica barroca també estava lligada a
  aquesta particular visió del món
• la fugacitat de la vida
• el pas del temps que destrueix la bellesa
• el gust per la mostruositat i pel grotesc.
• les illusions òptiques permeten
  defugir una realitat desagradable.
• desordre.

• Per tal de poder expressar les idees pròpies del
  Barroc hi va haver un procés de canvi estètic i
  lingüístic
• Composicions riques, conceptualment obscures,
  plenes de sàtira mordaç i de figures
  estilístiques.

Pel que fa a lexpressió dels sentiments, el
barroc mostra dues actituds diferents a) El
conceptisme. Línia burlesca i satírica. Francesc
Vicent Garcia b) El culteranisme. Busca
lexpressió de la bellesa absoluta a partir de
lexageració de les formes utilitzades en el
Renaixement. Francesc Fontanella.
18
Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp, Rembrandt
(1632)
19
Retaule barroc del Miracle (Solsonès), Carles
Morató (1758)
20
Francesc Vicent García, el Rector de Vallfogona

• Tortosa (entre 1579 i 1582) Vallfogona de
  Riucorb (1623)
• Conegut com el Rector de Vallfogona (rectorat
  que ocupà des del 1607).
• És el primer gran escriptor de la literatura
  catalana barroca. La seva obra abraça tots els
  gèneres (poesia, teatre i prosa), però sel
  coneix, sobretot, com a poeta.
• Té una obra variada i diversa.
• Va ser continuador dun corrent literari català
  a imitació de la poesia castellana.
• La seva obra mostra dues actituds literàries
• Una delegant, retòrica i cortesa
• Una altra de satírica, irònica, burlesca i
  escatològica. És la que més fama li ha donat.
• La seva obra és, potser, la més interessant de
  tota la Decadència.
• Pràcticament no publicà cap de les seves obres
  en vida. Només algun poema i El Sermó (1622), una
  lloança al rei Felip III.
• Fins al 1703 no es publicà una part important de
  la seva obra. Portava per títol Lharmonia del
  Parnàs.

21
El vallfogonisme

• Lobra de Francesc Vicent Garcia (especialment
  lescatològica i humorística) va ser imitada per
  molts autors catalans del segle XVII i donà nom
  al vallfogonisme. Corrent que, a més, contribuí a
  augmentar la fama del rector.
• No es pot oblidar que, tot i que la fama li
  arribà per la seva obra més popular, obscena i
  sarcàstica, Garcia és un autor molt versàtil i
  també és capaç de compondre amb elegància i
  delicadesa.