Presentaci

1
TEMA 1. POBLACIÓ I SALUT
Prof. Dr. Raúl Ruiz CalladoDepartament de
Sociologia I Universitat dAlacant
2

• A QUÈ ANOMENEM ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ?
• La població de 65 i més anys representa el 20
  del total de la població espanyola
• Envelliment dels més vells
• Feminització de la vellesa (Taula 1)

3
Taula 1. Població espanyola de 65 i més anys per
grups dedat i sexe
Grups dedat Ambdós sexes Homes Dones Proporció
65 i més 7.631.826 3.189.968 41,8 4.341.858 56,9 73/100
65-69 1.939.464 869.799 44,8 969.665 55,2 90/100
70-74 1.993.753 903.141 45,1 1.090.612 54,9 83/100
75-79 1.652.055 702.414 42,5 949.641 57,5 74/100
80-84 1.161.073 444.042 38,2 717.031 61,8 62/100
85 i més 885.481 270.572 30,5 614.909 69,5 44/100
Nascuts 482.957 249184 51,6 233773 48,4 106/100
Població 45.200.737 22.339.962 49,4 22.860.775 51,6 98/100
65 i més 7.631.826 3.189.968 41,8 4.341.858 56,9 73/100
Font R. Ruiz Callado. Elaboració pròpia a partir
d'INE Avanç del padró a 1-01-2008
4
Taula 2. Evolució de lestructura per edats de la
població espanyola () (1900-2007) (1900-2007)
Anys De 0 a 14 anys De 15 a 64 anys De 65 i més anys
1900 33,5 61,3 5,2
1910 34,0 61,5 5,5
1920 32,3 62,4 5,2
1930 31,6 62,3 6,1
1940 29,9 63,6 6,5
1950 26,2 66,6 7,2
1960 27,4 64,4 8,2
1970 27,7 62,7 9,6
1980 25,6 63,1 11,3
1990 19,5 66,7 13,8
2000 14,2 68,6 17,1
2005 14,2 68,2 17,6
2007 14,3 68,8 16,8
Font R. Ruiz Callado. Elaboració pròpia a partir
de l'INE.
5
EUROPA ENVELLEIX

• En l'actualitat, hi ha a Europa uns 42 milions
  més que el 1980 de persones de 70 anys i més (fet
  que suposa un increment del 40).
• Les projeccions de població prediuen que el
  procés d'envelliment no està encara acabat.
• D'acord amb Nacions Unides, la població de 65
  anys i més arribarà a 95,6 milions el 2050 (la
  qual cosa suposarà el 29 de la població).

6
CAUSES DE L'ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ

• Els països desenvolupats envelleixen com a
  conseqüència dels canvis demogràfics
• Principal causa de l'envelliment és el descens de
  la fecunditat.
• En segon lloc, el descens de la mortalitat a
  edats avançades.

2. EUROPA ENVEJECE
7
Taula 3. Evolució dels principals indicadors
demogràfics d'Espanya (1900-2007)
Anys Taxa bruta de natalitat (Naixements per 1000 hs.) Taxa de fecunditat total (Nombre mitjà de fills per dona) Taxa bruta de mortalitat (Defuncions per 1000 hs.) Taxa de mortalitat infantil (Defuncions de 0-1 anys per 1000 nascuts)
1900 33,8 4,7 28,8 185,9
1910 32,6 4,4 22,9 149,3
1920 29,4 4,1 23,2 165,0
1930 28,2 3,6 16,7 117,1
1940 24,4 2,9 16,5 108,7
1950 20,1 2,4 10,8 64,2
1960 21,6 2,7 8,8 35,5
1970 19,5 2,8 8,4 22,0
1980 15,2 2,3 7,7 12,3
1990 10,1 1,3 8,5 8,0
2000 9,9 1,2 8,9 4,4
2005 10,7 1,3 8,9 4,1
2006 19,9 1,3 8,4 4,0
Font Ruiz Callado, R. Elaboració pròpia a partir
de l'INE Moviments naturals de la població
corresponents a cada any.
8
MODEL DE LA PRIMERA I SEGONA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
9
LA SEGONA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

• MANTENIMENT DE LES PAUTES DEMOGRÀFIQUES DEL FINAL
  DE LA PRIMERA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
• Descens de la taxa de fecunditat per sota del
  nivell de reemplaçament
• Augment de l'esperança de vida en nàixer. Augment
  de la longevitat
• Creixement baix de la població. Creixement
  natural negatiu només compensat per la immigració
• Com a resultat de l'anterior, l'estructura per
  edats s'ha vist alterada. Estructura envellida
• Retard de l'edat a la maternitat
• Augment del nombre de fills nascuts abans del
  matrimoni

10
LA SEGONA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

• CANVIS EN LA INSTITUCIÓ FAMILIAR I EN LES FORMES
  D'ORGANITZACIÓ FAMILIAR
• Reducció de la mida familiar i canvis en
  l'estructura de la família
• Descens del nombre de matrimonis i matrimonis més
  tardans
• Inestabilitat matrimonial i augment de les taxes
  de divorci
• Increment de la cohabitació
• Augment de les parelles sense convivència comuna
  (LAT)
• Augment de les persones que viuen soles (llars
  unipersonals)
• Augment de les parelles de fet (homosexuals i
  heterosexuals)
• Augment dels matrimonis sense fills (DINKIS)
• Augment de les famílies monoparentals
• Augment de les famílies reconstituïdes

11
Taula 4. Evolució recent de l'Índex Sintètic de
Fecunditat (1975-2006)
1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2006
2,80 2,21 1,64 1,36 1,17 1,23 1,34 1,38
Font Elaboració pròpia a partir de l'INE
Moviments naturals de la població corresponents a
cada any.
12
FACTORS QUE HAN CONTRIBUÏT AL DESCENS DE LA
FECUNDITAT

• DISPONIBILITAT DE MÈTODES DE CONTRACEPCIÓ
  (ARGUMENT DISCUTIT)

13
FACTORS QUE HAN CONTRIBUÏT AL DESCENS DE LA
FECUNDITAT

• FACTORS ECONÒMICS (CANVI DEL VALOR D'UN BÉ)
• Valor econòmic del temps de tenir fills
• Els fills no són vistos com a font de seguretat
  (no suposen ingressos per productivitat ni són
  una assegurança de vida en la vellesa)
• Costos d'oportunitat en societats amb alta
  participació de la dona en el mercat laboral

14
FACTORS QUE HAN CONTRIBUÏT AL DESCENS DE LA
FECUNDITAT

• FACTORS SOCIOLÒGICS I CULTURALS (CANVIS EN EL ROL
  DE LA DONA)
• Desaparició de les diferències en l'accés a
  l'educació entre homes i dones a Europa
  occidental
• Augment de la incorporació de la dona al mercat
  laboral
• Com més gran siga el salari de la dona
  s'incrementa el cost d'oportunitat de tenir
  fills. Atur
• Inestabilitat matrimonial
• Escassa implicació dels homes

15
FACTORS QUE HAN CONTRIBUÏT AL DESCENS DE LA
FECUNDITAT

• INCONGRUÈNCIA INSTITUCIONAL EN ALGUNS PAÏSOS
  ENTRE INSTITUCIONS QUE AFAVOREIXEN LA IGUALTAT DE
  GÈNERE I ALTRES QUE LA IMPEDEIXEN
• En països amb sistemes de benestar poc
  desenvolupats i "familistes
• Escasses facilitats per conciliar la vida laboral
  i familiar

16
AUGMENT DE L'ESPERANÇA DE VIDA EN NÀIXER
Taula 5Evolució de l'esperança de vida en
nàixer de la població espanyola (1900-2006)(per
sexes)
Anys Homes Dones Diferència
1900 33,8 35,7 1,9
1910 40,9 42,5 1,6
1920 40,2 42,0 1,8
1930 48,3 51,6 3,3
1940 47,1 53,2 6,1
1950 59,8 64,3 4,5
1960 67,4 72,1 4,7
1970 69,5 75,0 5,5
1980 72,5 78,6 6,1
1990 73,4 80,5 7,1
2006 76,9 83,5 6,6
Font Ruiz Callado, R. INE Taules de mortalitat,
anuaris estadístics d'Espanya.
17
FACTORS QUE HAN CONTRIBUÏT A L'AUGMENT DE
L'ESPERANÇA DE VIDA

• AVANÇOS EN MEDICINA I SALUT
• Eradicació de moltes malalties contagioses i
  infeccioses
• Avanços en el tractament de malalties
  degeneratives
• Millores nutricionals i de salut
• FACTORS SOCIALS
• Riquesa relativa de les societats europees
• Reducció del nombre d'hores de treball al llarg
  de la vida

18
CONSEQÜÈNCIES DE L'ENVELLIMENT I IMPLICACIONS EN
ELS ESTATS DEL BENESTAR

• Augment de la despesa sanitària
• Augment de la despesa social destinada a pensions
• Provisió de cures informals i formals
• Els diversos governs han de fer front a les
  conseqüències de l'envelliment en tres àrees
• Polítiques sanitàries
• Polítiques socials
• Polítiques familiars
• Tres línies d'actuació per palliar els efectes
  de l'envelliment
• Ocupació
• Immigració
• Naixements

19
FETS RELACIONATS AMB L'ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ REPTES DAVANT DE L'ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ
1. Canvis en les pautes d'emmalaltir la transició epidemiològica . Programes de prevenció i promoció de la salut
2. Increment del risc de discapacitats, sobretot en els de més edat, que provoca aïllament i dependència . Prevenció, reducció o retard de les discapacitats.. Diagnòstic precoç i tractament. Foment de la participació en cas de discapacitat
3. Noves necessitats a mesura que la població envelleix . Provisió de cures formals (serveis socials i de salut) i suport als assistents informals
4. Feminització de l'envelliment . Frenar la desigualtat de gènere. Fer front a les situacions de desavantatge de les dones
5. Discriminació per l'edat . Garantir els drets dels més grans, la seva dignitat i independència. Protecció davant de l'exclusió i la pèrdua d'estatus. Fomentar la participació dels més grans en la societat
6. Costos econòmics d'una població envellida . Assegurar condicions de vida adequades per als més grans. Reconèixer les habilitats i les experiències daquests. Utilitzar-les i transferir-les a altres generacions
NECESSITAT D'UN NOU PARADIGMA. Que elimine els estereotips negatius sobre la vellesa. Que considere els més grans a participants actius en una societat d'edats integrades. Que veja els més grans com a beneficiaris del desenvolupament. Tot això implica una perspectiva intergeneracional NECESSITAT D'UN NOU PARADIGMA. Que elimine els estereotips negatius sobre la vellesa. Que considere els més grans a participants actius en una societat d'edats integrades. Que veja els més grans com a beneficiaris del desenvolupament. Tot això implica una perspectiva intergeneracional
Font R. Ruiz Callado. Elaboració pròpia a partir
de Active Ageing. A Policy Framework, World
Health Organization,Nacions Unides, 2002.
20
TEMA 1. POBLACIÓ I SALUT
Raúl Ruiz CalladoDepartament de Sociologia I
Universitat dAlacant