Title: HIST
1HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA
Quatre etapes fonamentals 1) Antecedents
Cultura grega (aprox. 600AC-200 DC) 2) La
revolució científica del segles XVI-XVII. 3)
El materialisme científic del segle XIX.
Tecnologia. 4) El període actual de ràpid
desenvolupament i multidisciplinar.
Importància de la Informàtica.
5) Futur ?? Biotecnologia, nanotecnologia,
viatges espacials.
2ANTECEDENTS (Científics grecs destacats)
Període més destacat Alexandrí (Biblioteca
dAlexandria)
(aprox. 300 A.C.-200 D.C.)
Matemàtics Euclides (330-275 A.C)
- Primer director de la facultat de
- matemàtiques del Museu
- associat a la Biblioteca.
- Escriu una obra mestra ELS ELEMENTS
-
- a) Geometria grega del cercle i la recta
- b) Teoria dels nombres (aritmètica)
- c) Geometria del pla, la esfera i els
sòlids - regulars
3Va establir nous criteris de rigor i elegància
a les demostracions. Per exemple va demostrar
emprant la reducció a labsurd que el conjunt de
nombres primers havia de ser infinit.
ARISTARCO DE SAMOS (310-230 AC)
Un dels més grans astrònoms de tots els
temps 1) Va establir una escala qualitativament
correcta del conjunt Terra-Lluna-Sol
2) Segons Aristarco la Terra gira al
voltant del Sol i els estels romanen fixos
sobre lesfera celleste.
4Física Arquímedes (287 AC-212 DC) Va ser un
geni de la física de la talla de Newton.
Principals contribucions a) Geometria
càlcul superfícies figures planes,
aproximacions a ?. b) Aritmètica. c)
Física Hidrostàtica, Mecànica d) Enginyeria
Hèlix Arquimèdica, politges,
catapultes.
Un dels primers científics valorats per lEstat a
causa de laplicació de les seves idees.
5Després de la desaparició de la cultura grega (i
de la seva continuació durant la dominació
romana) la ciència pateix un estancament i, fins
i tot, un retrocés.
El final daquesta etapa arriba amb el
Renaixement, Les figures més destacades son
Leonardo da Vinci (1452-1519) i Copèrnic
(1473-1543).
Es considera que la ciència moderna neix a
mitjans del segle XVI i especialment al segle
XVII.
6El segle XVII inici de la ciència moderna
La disciplina fonamental és lAstronomia, que
va impulsar tant les matemàtiques com la física.
Johannes Kepler (1571-1630)
- Creia en la teoria heliocèntrica.
- Lleis de Kepler
- Les òrbites dels planetes són ellipses
- amb el Sol situat al focus (1609).
- Llei de les àrees (1609)
- El quadrat del període de revolució
- és proporcional al cub de la distància
- al Sol (1619).
7Galileo Galilei (1564-1642)
- Bon observador. Constructor dun dels
- primers telescopis. Estudia lestructura
- i el moviment dels planetes.
- Observa per primera vegada quatre
- satèlits de Júpiter. Els anells de Saturn
- i les fases de Venus. (explicació més
- senzilla de les fases ? Sol centre sistema
- solar).
3) Introdueix la Llei d'inèrcia a partir
dexperiments mecànics. 4) Demostra que tots els
objectes cauen amb la mateixa acceleració
independentment de la seva massa.
8Les Matemàtiques
Recuperació dels coneixements grecs en geometria
i aritmètica per adaptar-los a les necessitats
de l'òptica, lastronomia i la mecànica.
1614 John Napier publica la primera taula de
logaritmes abx ? bloga x
Neix la geometria analítica de la fusió de la
geometria i l'àlgebra de la mà de
Descartes (1596-1650) i Fermat (1601-1665)
Apareix el càlcul infinitesimal. Contribucions
principals de Newton (1643-1727) i Leibniz
(1646-1716) 1) Càlcul diferencial
(problema de la tangent) 2) Càlcul
integral (càlcul de longituds, àrees, volums)
9ISAAC NEWTON (1643-1727)
Estudià a Cambridge, va quedar sota limpacte
dels treballs dEuclides i Descartes. Treballà
especialment en matemàtiques, mecànica i òptica.
Matemàtiques Entre 1665-1675 desenvolupa
el càlcul infinitesimal i
les seves
aplicacions. Treballa en
el teorema del binomi.
Mecànica Bases de la mecànica són les seves
tres conegudes lleis. Treballà
en mecànica de materials,
hidrodinàmica,
hidrostàtica. Descobrí la llei de la
gravitació universal
10Òptica Teoria dels colors, naturalesa
corpuscular de la llum. Hàbil
constructor de telescopis.
La seva obra magna és Philosophae Naturalis
Principia Mathematica (1687) síntesi de la
física i matemàtiques conegudes fins llavors.
Juntament amb Einstein, Isaac Newton és un dels
físics més coneguts de tots els temps.